La formació on-line es distingeix per tenir les següents característiques:

• Interactivitat: relació entre la plataforma i l'usuari. Permet la construcció del contingut de manera compartida.
• Flexibilitat: s'adapta a les necessitats de cada usuari.
• Sincronia i asincronia: la formació on-line permet treballar als participants, al mateix moment, des de diferents punts geogràfics o en diferents moments seguint el seu ritme.
• Cooperativisme: potencia la interacció entre els usuaris i permet que el participant s'identifiqui com a part d'un procés col·lectiu.
• Multimèdia: es treballen amb diferents tipus de recursos i mitjans.
• Obertura: els materials i les activitats es poden actualitzar- constantment.
• Accessibilitat: els usuaris poden treballar des de qualsevol lloc.

Un curs de formació on-line s'estructura sobre quatre apartats que han de permetre i recolzar el procés d'aprenentatge del destinatari de la formació. Aquests els trobem representats a la següent imatge.

Figura 1. Estructuració de la formació on-line

El material es presentarà en format multimèdia (web amb gràfics, animacions i vídeos), d'acord a les necessitats del curs. En aquest sentit, heu de pensar en els diferents tipus de recursos i materials que podem crear avui dia, com per exemple:

• Textos, exercicis, enllaços i activitats de reflexió.
• Gràfics, animacions i infografies.
• Àudios i vídeos.
• Interactius multimèdia i jocs on-line.
• Materials de treball col·laboratiu (construcció d'esquemes on-line, blogs, wikis, fòrums, etc.).
• Etc.

Heu de tenir en compte que la fragmentació del material en petites unitats o paquets d'informació contribuirà a presentar diferents models pedagògics que s'adaptin a les necessitats específiques de cada participant, de tal manera que sigui capaç d'intervenir directament en el seu procés d'adquisició de coneixements i de cada contingut segons els objectius que es persegueixin.

Els apartats que hauríeu de tenir en compte a l'hora de definir un recurs on-line poden ser els següents:

• Presentació.

• Contingut.

• Material didàctic complementari.

• Glossari de termes.

Tot i així, heu de pensar que aquest és només un model orientatiu, no tots els cursos han de tenir aquests elements i en poden tenir molts més. Però és important definir els apartats que tindrà el curs abans de crear-lo. Aquests apartats es defineixen un cop hem creat el pla docent i abans de començar a redactar els continguts.

Un curs virtual de formació a distància no es pot plantejar sota una perspectiva única d'accés a la informació, ja que el participant no pot ser un receptor passiu d'aquesta, sinó que és necessari generar entorns que promoguin la seva participació i una actitud activa orientada tant cap a l'acció individual com cap al treball en equip en funció dels objectius d'aprenentatge.

Les activitats que realitzen els participants són la clau del seu procés d'aprenentatge i s'han de pensar i dissenyar en relació amb els continguts, i depenent de les qüestions clau en l'ensenyament i l'aprenentatge:

• Quins són els destinataris, en el nostre cas, quin és el nostre alumnat.
• Quins objectius volem aconseguir amb el procés d'aprenentatge de l'alumnat.
• Quin és el context en el qual s'imparteix l'ensenyament.

Tot i que sembli lògic, en molts casos no es prioritzen ni els participants ni els objectius educatius, i en són la clau. Les activitats d'aprenentatge i avaluació que es realitzin han de tenir en compte els objectius educatius establerts i les necessitats, interessos i coneixements previs de l'alumnat.

Un altre element clau de la formació on-line és l'aprenentatge entre iguals, per això les eines de comunicació són essencials en el desenvolupament d'un projecte en equip perquè permeten aquesta interrelació. Des de la construcció col·lectiva de continguts, passant per la realització de tasques en petits grups i fins a les comunicacions de debat i ajuda via fòrum o missatge, podem trobar una varietat important de propostes per al treball del grup.

Però, a més a més, la comunicació pot fer-se servir com una activitat per avaluar l'aprenentatge dels alumnes. Els debats es poden utilitzar com eines de creació compartida de coneixement, però també per exposar les idees i teories dels alumnes un cop han fet una feina de recerca i de documentació.

La comunicació en un espai virtual no sol ser d'una sola direcció, sinó que les diferents eines ens permeten crear converses i debats entre els diferents usuaris, en diferents direccions i en moments i llocs no compartits.

Un altre aspecte important que s'ha de tenir en compte són els criteris d'avaluació del progrés de l'alumnat.

En entorns tipus on-line, sovint, combinem dades quantitatives (quant de temps ha estat un participant dins d'un curs, el nombre d'intervencions, comparatives entre el progrés individual i de grup, etc.), amb valoracions més qualitatives de les tasques realitzades per l'alumnat. Així podem obtenir avaluacions globals quantificades, ja siguin numèriques o categòriques.

Segons el tipus de treball que busquem perquè realitzin els participants, podem optar entre diferents models d'aula, des d'un model orientat a la col·laboració amb moltes eines de dinamització i contacte, fins a models tutoritzats però amb molt de pes respecte el treball individual o les metodologies autoformatives.

A part, tenim els sistemes on l'autoaprenentatge és molt rellevant, de manera que podem crear eines que permetin al participant un seguiment de si mateix a través d'una autoavaluació continuada del propi avenç. Aquestes eines permetran al participant gestionar el procés d'aprenentatge segons al seu ritme i les seves necessitats. No només els ajuden a saber si estan aprenent i amb quin grau, sinó que a la vegada són eines d'aprenentatge que ajuden a portar a la pràctica els conceptes teòrics que han estudiat, exemplifiquen els continguts, qüestionen allò que han entès o aprenen a partir de l'error.