Impartir accions formatives amb Moodle
2.- Disseny de l'acció formativa

2.1.- El paper del disseny

En el procés de creació i impartició d'una acció formativa, el primer pas és el seu disseny. En trets generals durant el disseny hem d'atendre als següents elements:

  • L'estructura general de l'acció.
  • La seqüència formativa.
  • Què farà el participant i quins instruments o materials necessitarà per fer-ho.
  • Què farà el docent i quins instruments o materials necessitarà per fer-ho.
  1. Qui és el destinatari.
  2. Interessos i coneixements previs de l'alumnat.
  3. Context de la impartició: si es coneixen entre ells, si la formació es realitzarà en un entorn acadèmic o obert, etc.
  4. Objectius de l'aprenentatge i competències a desenvolupar.
  5. Aplicabilitat final de la formació.
  6. Definició de continguts segons els objectius i els destinataris.
  7. Concreció metodològica: tipus d'activitat i com es plantejarà.
  8. Rol o papers dels docents i els participants.
  9. Seqüenciació de la formació, temporalització.
  10. Criteris i sistemes d'avaluació.
  11. Eines i recursos per dur a terme el procés formatiu.
  • El sistema d'avaluació.
  • Definició dels materials formatius.
  • Definició de l'aula virtual.

En aquest procés hem de plantejar-nos qüestions per tal d'acotar el disseny als apartats anteriors. Presentem un llistat que us pot ser útil per concretar les fases i els elements a valorar.

2.2.- Els usuaris a l'hora de dissenyar

Quan dissenyem un curs hem de decidir si farem un model més centrat en el docent o en l'alumnat, per tant, hem de definir el pes de cada rol:

  • En un procés d'ensenyament-aprenentatge basat en la transmissió d'informació per part del docent, el receptor és l'alumnat. Aquest tipus de formació limita la flexibilitat als participants. Tampoc no hi ha una flexibilitat o adaptació dels continguts, activitats i avaluació.
  • Un altre model de formació és aquell que se centre en l'alumnat. Els alumnes tenen molta flexibilitat d'acció i poden realitzar les activitats que més s'adaptin als seus objectius. El rol del tutor no està encaminat a la transmissió de coneixements, sinó que facilita l'aprenentatge de l'alumnat. És un tutor dinamitzador.
  • La majoria de les formacions on-line es troben, en major o menor mesura, entre els dos models, els docents faciliten i dinamitzen la formació dels alumnes i transmeten una part dels continguts, com experts en el tema.
Idea principal

Quan dissenyem una acció formativa hem de ser conscients que la plataforma està al servei del disseny metodològic que haurem creat i no al contrari. Moltes vegades no anem més enllà de les eines de la plataforma i acabem reproduint sempre els mateixos tipus de cursos. Quan impartim una acció formativa l'hem d'adaptar a cada cas.

2.3.- El pla docent

El pla docent és un producte del disseny, però alhora creiem que pot ser una bona eina per tal d'abordar-lo, permet una aproximació directa i pràctica, ja que quan el redactem acotem gran part dels trets bàsics de l'acció formativa.


Al pla docent hem d'acotar:

  • L'alumnat a qui va destinada la formació i les seves necessitats.
  • Els objectius a assolir amb la formació.
  • Les competències que hauran d'adquirir els participants.
  • Desenvolupament dels blocs temàtics i dels continguts d'aprenentatge centrals del curs.
  • La metodologia emprada per dur a terme la formació.
  • Les activitats i la seqüenciació d'aprenentatge que es farà servir.
  • Criteris d'avaluació que descriuran el sistema escollit per valorar si s'han adquirit les competències i assolit els objectius de la formació.

Per veure amb més detall cadascun dels elements a acotar del pla docent, podeu consultar la teoria relacionada d'aquest apartat.

Necessitats

Abans de començar a dissenyar l'acció formativa cal portar a terme un anàlisi de necessitats sobre el col·lectiu destinatari del curs. El resultat d'aquest anàlisi ens ajudarà a definir:

  • Els objectius a aconseguir.
  • La metodologia més adequada per la implementació del curs.
  • El temps d'execució del mateix i els continguts a tractar.

Així doncs, l'anàlisi de necessitats és el punt de partida per poder estructurar correctament l'acció formativa.


Com ja hem vist, l'anàlisi de necessitats es pot realitzar en el moment d'idear l'acció formativa, és aleshores quan es podran conèixer noves demandes de formació. D'altra banda, també es poden detectar les necessitats del grup a l'inici de la impartició d'un curs ja existent.

Conèixer les necessitats de formació dels participants d'un curs ens ajudarà a dissenyar-lo i adaptar-lo millor. Per tant, podrem ajustar de manera més específica les activitats a proposar si coneixem la formació prèvia del participant i treballar situacions reals que li interessin si coneixem el seu desenvolupament professional, així com el seu grau d'experiència en el camp laboral. També podrem reajustar els continguts i aportar material i recursos més adequats si sabem quin és el nivell de coneixement del participant sobre la temàtica i les seves expectatives sobre el curs.

Objectius

Quan definim el conjunt d'objectius estem donant resposta a la pregunta per què es realitza l'acció formativa. Els objectius són com pautes d'actuació en el procés d'ensenyament aprenentatge, ja que ens marquen el tipus i el grau de consecució d'aquest procés.


És important destacar que els objectius han de ser:

  • Coherents amb les competències que es volen desenvolupar i amb la metodologia que s'emprarà en tot el procés formatiu.
  • Adequats a les necessitats dels participants.
  • S'han de formular de manera clara i precisa.
  • Han de quedar explícits en el pla docent.
  • Que siguin realitzables tan en el temps com amb els recursos disponibles.
  • Han de ser avaluables.
  • S'han d'escriure en forma d'infinitiu.

Es poden distingir dos tipologies bàsiques d'objectius:

  • Objectius generals: marquen les directrius bàsiques en les quals es basarà el procés formatiu. Aquests objectius determinen què es vol potenciar i desenvolupar.
  • Objectius específics: concreten i desenvolupen els objectius generals i s'agrupen entre objectius conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Competències

És important que en el pla docent apareguin també les competències.


Les competències són el conjunt d'habilitats i coneixements que es desenvoluparan al llarg del curs i que permetran adquirir als participants el grau d'aprenentatge necessari sobre la temàtica.



És per això, que per descriure les competències s'ha de tenir clar quins són els coneixements que el participant haurà d'aplicar un cop finalitzada l'acció formativa.

Es poden distingir dos tipologies bàsiques de competències:

  • Competències transversals: són aquelles de caràcter general que poden aplicar-se a diferents accions formatives, siguin de la temàtica que siguin, ja que permeten l'adquisició i l'aplicació d'habilitats comunes als diferents àmbits.
  • Competències específiques: són aquelles pròpies de l'àmbit concret al que va dirigida l'acció formativa. Les competències específiques estan molt orientades a l'aplicabilitat dels coneixements i particularitats pròpies de l'àmbit professional.

Les competències tenen un caràcter teoricopràctic que permeten posar en pràctica els coneixements adquirits, així doncs, han de fer possible la transferència dels aprenentatges a la realitat segons les seves necessitats.

Continguts

Un cop acotats els objectius i les competències de l'acció formativa, serà més factible determinar els continguts que es desenvoluparan al llarg del curs.

Els continguts són aquells conceptes, procediments i valors que els participants adquiriran i treballaran en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

A l'hora de seleccionar els continguts és important pensar en la seqüència en que es plantejaran, ja que aquesta ha de ser coherent amb els objectius i les competències prèviament descrites.


Tan si creem nosaltres els continguts com si ens venen donats, cal que els concretem i pensem en aquell conjunt d'estratègies que faran possible que els participants del curs extreguin el màxim rendiment possible d'aquests.

Com en el cas dels objectius, els continguts poden ser classificats en:

  • Continguts conceptuals: descriuen fets, conceptes, idees i dades.
  • Continguts procedimentals: fan referència a processos, mètodes, habilitats, tècniques, etc.
  • Continguts actitudinals: tenen relació amb actituds, valors i normes.

Metodologia

La metodologia de l'acció formativa es determinarà en funció d'aquells processos que es vulguin potenciar i de la implicació que es vulgui fomentar en els participants. La metodologia també guiarà la manera de treballar amb els continguts i determinarà la tipologia de les activitats plantejades.

Depenent de la metodologia emprada, l'enfocament de l'acció formativa pot ser:

  • Receptiva: el participant és més passiu i aquesta metodologia està més centrada en la transmissió d'informació del docent cap al participant.
  • Directiva: és la metodologia més acotada, els participants han de seguir una seqüència molt marcada.
  • Per descobriment guiat: es basa en casos pràctics que fomenten la intervenció del participant a través de l'anàlisi i resolució de les diferents casuístiques que es plantegen.
  • Exploratòria: es proporciona al participant un grau elevat de llibertat perquè dugui a terme el propi procés d'ensenyament-aprenentage sota la guia i orientació del docent.

Activitats

Les activitats que es proposin en el pla docent del curs són aquelles que permeten l'adquisició i l'aplicació dels coneixements, processos i actituds. És per això que les activitats han d'estar en concordança amb el tipus de destinataris al qual es dirigeix l'acció formativa, els continguts escollits anteriorment i els objectius i les competències marcades inicialment.

Les activitats han de ser l'eix vertebrador que permeti, al participant, aprendre i reforçar els coneixements de manera progressiva. Per aquesta raó la planificació de les activitats és una tasca clau en la funció tutorial i que quedarà reflectida en el pla docent.


La planificació de les activitats ens ajudarà a:

  • Seleccionar el tipus d'activitats més adequades al curs i als destinataris.

Més endavant veurem detingudament exemples de tipologies d'activitats que es poden treballar amb Moodle.

  • Seqüenciar les diferents d'activitats.
  • Veure la connexió entre activitats.
  • Valorar la càrrega lectiva que suposa per al participant cada activitat i en conjunt.
  • Decidir i consensuar els criteris d'avaluació.

Seqüenciació

Pel què fa a la seqüenciació o temporització del procés d'ensenyament-aprenentatge, cal tenir present les característiques del públic adult al qui ens dirigim i les possibilitats que ens ofereix la formació on-line, per tal que el participant pugui distribuir el temps d'aprenentatge en funció dels seus interessos i necessitats, ja que el procés d'aprenentatge dels adults sol ser autònom.

En el moment de planificar els temps del curs, caldrà tenir molt present:

  • Les característiques dels destinataris de l'acció formativa.
  • L'equilibri dels diferents ritmes d'aprenentatge de cadascun dels participants.
  • Els objectius als que es pretén arribar.
  • La quantitat de continguts a treballar.
  • Els recursos temporals i materials disponibles.

Avaluació

El plantejament i criteris d'avaluació han d'estar d'acord amb els objectius i la metodologia marcada al llarg del curs. El pla docent és el recurs on es farà explícit el sistema d'avaluació, és a dir, què és el que es valorarà, a través de quines activitats i amb quines eines.

Hem de tenir en compte que, a més a més d'avaluar els coneixements adquirits per l'alumnat, també hem de valorar el funcionament i la dinàmica del curs, per tal d'adaptar el procés a les necessitats que vagin sorgint dels participants i de la pròpia impartició.

Al llarg d'aquest curs veurem els diferents tipus d'avaluació i algunes estratègies a seguir.




Quan més precisos siguem a l'hora d'establir els criteris d'avaluació, el participant tindrà més clar què s'espera d'ell al llarg de l'acció formativa.

2.4.- Observacions generals del pla docent

El pla docent s'ha de tenir present al llarg de tot el disseny, la creació del curs i durant la seva impartició. És una eina molt útil pels alumnes, ja que d'aquesta manera saben a on són i cap a on van i poden responsabilitzar-se del seu aprenentatge, perquè coneixen el què implica. Permet que cada participant pugui adaptar, en la mesura del possible, el ritme i procés educatiu a les seves necessitats i manera d'aprendre.


El pla docent no només implica a l'alumnat, sinó també al docent, ja que ha de seguir allò que ha planificat i permet que els dos grups, docents i participants, arribin a acords concrets sobre allò que esperen aconseguir, com i quan, de manera que els dos puguin realitzar el seguiment del procés com més els convingui i que resulti una experiència significativa per ambdues parts.

Però aquesta planificació no pot ser tancada, ja que ha de permetre adaptar-se a les necessitats de l'alumnat i de la formació que apareixeran al llarg de tota la impartició, però sense oblidar els objectius que es volen complir.

Algunes estratègies per adaptar la formació podrien suposar:

  • La modificació de les previsions de temps realitzades en un principi.
  • El canvi d'algunes activitats d'aprenentatge per altres més adients.
  • La inclusió d'informació o material rellevant que no s'havia considerat en el moment de planificar el curs.
  • L'ajustament o la negociació d'alguns objectius d'aprenentatge.

Bibliografia