Tenim 16 opcions d'activitats per col·locar als temes de l'aula. Aquestes activitats són:

Les bases de dades ens permeten crear una informació que podem elaborar entre els diferents usuaris de l'aula. Depenent del model de formació que vulguem, més o menys actiu per part dels participants, poden formar part de l'elaboració dels continguts. Amb les bases de dades podem fer que l'alumnat:

• Faci recerques i les comparteixi amb la resta del grup.
• Busqui més informació del qual ha proporcionat el contingut del curs.
• Aporti nous coneixements que haguessin sigut impossibles de tenir sense aquesta modalitat d'activitat.
• S'impliqui més amb el curs i se'l faci més seu.
• Treballi de manera col·laborativa amb la resta de participants.

Una base de dades està composta per entrades. Com a docents definim el tipus d'entrades que volem que els participants creïn a partir de la combinació dels tipus de camps:

• Botons de grup.
• Data.
• Fitxer.
• Imatge.
• URL.
• Nom.
• Text.
• Etc.

Un cop hem creat tots els camps, hem de definir com els entraran els participants i com els podran veure. Aquí podem apreciar la principal diferència entre el que es veu amb el rol d'alumne i el rol de professor. Com alumne només podem visualitzar entrades, fer cerques i crear entrades. Als següents apartats veurem què és el que es pot fer amb el rol de professor.

Figura 31. Fitxa de creació d'una base de dades

Per crear una base de dades hem de posar les dates de disponibilitat i de visibilitat, les entrades que ha de fer cada participant, les entrades que han de fer per poder veure les altres entrades, nombre màxim d'entrades, si es poden fer comentaris, si requereixen aprovació per part del docent per ser publicades o la qualificació.

Com a professorat, podem configurar un conjunt d'elements de les bases de dades que ens permetin visualitzar i gestionar la informació que hi trobem.

Figura 32. Visualització d'una base de dades amb el rol de professor

A continuació veurem què implica cadascuna de les pestanyes de la fitxa de creació de la base de dades:

• Camps
• Predefinits
• Plantilles
• Exporta
• Visualitza llista
• Visualitza una entrada
• Cerca
• Afegeix una entrada

Figura 33. Pestanya de camps de la base de dades

Per crear el camp, seleccionem primer el tipus de camp que vulguem i després omplim els continguts que ens demana. A cada tipus de camp, els requisits són diferents. La pestanya camp també ens mostra els camps que ja estan fets, a partir d'una taula amb el nom, el tipus, la descripció i els botons d'edició i d'eliminació.

Figura 34. Pestanya de predefinits de la base de dades

La pestanya predefinits ens permet exportar i importar les plantilles de la base de dades. Això ens permetrà utilitzar una plantilla en diferents bases de dades i desar-les de manera que qualsevol usuari de Moodle pugui editar-la.

Figura 35. Pestanya de plantilles de la base de dades

Les plantilles ens permeten veure de manera diferent les pantalles de visualització de les entrades (llista o per entrada), criteris de recerca d'entrades o la seva fitxa de creació.

El concepte d'etiquetes és important a les plantilles. Les etiquetes són uns indicadors de posició, que es reemplaçaran pel contingut dels camps o per uns botons quan visualitzem o editem una entrada a la base de dades. Només podem utilitzar les etiquetes disponibles per a cada plantilla.

De la manera que nosaltres definim aquestes plantilles és com els participants veuran cada una de les pantalles. Les plantilles que hem d'editar a Moodle són les següents:

• Plantilla de llista. Ens permet triar els camps de les entrades i la seva distribució quan visualitzem múltiples entrades de la base de dades.
• Plantilla d'entrada única. Podem triar els camps de les entrades i la seva disposició quan es visualitza només una entrada de la base de dades.
• Plantilla de cerca avançada. Ens permet definir com a possibles criteris de recerca quins camps de les entrades poden seleccionar els participants en una cerca avançada.
• Plantilla d'Introducció. Podrem triar els camps de les entrades i la seva distribució quan inserim o editem una nova entrada.
• Plantilla RSS. Mitjançant la plantilla RSS podem controlar el contingut dels RSS de les entrades de la base de dades.
• Plantilla CSS. Defineix estils CSS locals per a les altres plantilles.
• Plantilla Javascript. El mateix que l'anterior, però amb la programació Javascript.

Dins de cada fitxa de plantilles tenim el botó de reiniciar la plantilla. Quan creem per primera vegada una base de dades, Moodle crea una plantilla per defecte. Si, en una segona vegada i posteriors, afegim més camps a la base de dades fent un clic al botó de reiniciar la plantilla, Moodle afegirà els nous camps de la mateixa manera que els camps introduïts la primera vegada. Però nosaltres podem editar les plantilles com més ens convingui.

Figura 36. Pestanya d'exportació de la base de dades

A partir d'aquesta pestanya podem fer una exportació de les entrades.

Les següents pestanyes les comparteixen tant els docents com l'alumnat.

Podrem veure les entrades de la base de dades que hem fet nosaltres o els participants en forma de llista. La informació de cada entrada es veurà abreujada. A sota de la llista tenim uns camps de cerca que veurem més endavant.

Podrem veure les entrades de la base de dades que hem fet nosaltres o els participants d'una en una. La informació de cada entrada es veurà completa.

Figura 37. Fitxa de cerca d'una base de dades

La pestanya de "cerca" té la mateixa informació que la part inferior de la pestanya de "visualitza llista". Tenim dues opcions de cerca en una base de dades: simple i avançada.

Els docents som els que creem les bases de dades i els camps d'aquestes bases, però tots els usuaris del curs poden crear entrades. Segons els tipus de camps que haguem creat, en aquesta pestanya entrarem un tipus de dades diferents en cada cas. Potser entrem un text pla, una imatge, un arxiu, etc. Cada un funciona d'una manera diferent.

Fora de les pestanyes, a la part superior dreta de la pantalla, hi ha el botó d'actualització de la base de dades que ens permet accedir als paràmetres d'edició de la base de dades, la fitxa que hem fet servir per crear la base de dades.

Els glossaris són llistes de definicions, com un diccionari. Una de les seves utilitats més destacades és que permet als alumnes crear i mantenir una llista de definicions de tots els termes emprats en el curs.

Els termes del glossari es poden enllaçar automàticament als continguts del curs, de manera que cada vegada que aparegui una paraula del glossari a qualsevol lloc del curs, ja sigui, per exemple, un missatge d'un fòrum o un qüestionari, si hi fem un clic a sobre, en podrem consultar la seva definició.

Com en el cas de les bases de dades, els glossaris són una bona eina de treball col·laboratiu, ja que es poden construir nous continguts a partir de les aportacions dels usuaris, es poden donar visions diferents dels mateixos conceptes, ampliar allò estudiat o reflexionar-hi a partir de buscar una definició sintètica.

Els qüestionaris són eines individuals que els docents podem utilitzar per fer activitats d'autoavaluació del participant o per examinar els seus coneixements. Poden tenir una data d'inici i una data límit, que no permetrà al participant accedir al qüestionari fora d'aquestes dades.

La retroacció de l'activitat per part de l'alumnat és molt important a l'entorn d'aprenentatge, i l'autoavaluació és una de les activitats més importants en l'educació. Com a educadors, no podem saber què està passant pel cap del participant, necessitem una eina que els faci manifestar el que entenen i el que no entenen. Una prova ben dissenyada o un test d'opcions múltiples, poden proporcionar informació crítica sobre el rendiment de l'alumnat. Si la retroacció és suficientment ràpida, pot ser també una bona eina perquè els mateixos estudiants siguin més conscients del seu rendiment i pot ajudar-los a millorar.

El mòdul qüestionari té una gran quantitat d'opcions i eines que el fan molt flexible. Es poden generar qüestionaris amb diferents tipus de preguntes i generar-los a l'atzar a partir d'un conjunt de qüestions. També podem permetre als estudiants repetir intents sobre una pregunta o que responguin el qüestionari més d'un cop, obtenint una puntuació final calculada automàticament.

Quan dissenyem un qüestionari, aquest pot constar de preguntes de diferents tipus:

• Opció múltiple (tipus test).
• Vertader o fals (tipus test).
• Aparellament de conceptes.
• Respostes per redactar.
• Calcular fórmules.
• Respondre amb una paraula.

Les preguntes es mantenen en una base de dades, classificades per categories, i es poden reutilitzar en tots els vostres cursos. Si creem categories i col·loquem cada grup de preguntes en una d'elles, després és molt més fàcil localitzar-les.

Un qüestionari pot permetre intents repetits. Cada intent es puntua automàticament i el professorat pot triar si es proporciona retroacció o es mostren les respostes correctes. Aquest mòdul també proporciona facilitats per qualificar.

Figura 40. Fitxes de dins del qüestionari

Si accedim a un qüestionari amb el rol de professor, entrem a una pantalla amb diferents pestanyes:

Quan col·loquem les preguntes dins de l'examen podem decidir si posem totes o només algunes preguntes d'una categoria o de diferents. També podem decidir si posem totes les preguntes d'una categoria, però que només es mostrin un nombre determinat per a cada participant de manera aleatòria. També podem decidir el valor de cada pregunta dins del qüestionari.

A la dreta podeu veure un vídeo amb un exemple de creació de qüestionari, categoria i preguntes, és molt breu donades les possibilitats que es poden fer dins la creació de qüestionaris.

La majoria dels docents utilitzen les tasques per recopilar documents realitzats pels participants. També es poden utilitzar per recopilar un enviament concret de fitxers. Els participants es poden baixar les presentacions, recursos, fer una fotografia digital o completar una fulla de càlcul, o un treball amb una eina informàtica i enviar-la per a la seva avaluació, etc. Seria el més semblant a entregar un treball en una aula.

Hi ha quatre tipus diferents de tasques:

• Càrrega avançada de fitxers. Permet que el participant ens enviï des d'1 fins a 20 fitxers, els podem revisar, fer comentaris en notes i permet que el participant els revisi i, quan així ho decideixi, passin de l'estat d'esborrany a definitiu, moment en què nosaltres podrem qualificar la tramesa, posar una puntuació i retornar comentaris.
• Activitat en línia. Permet a l'alumnat editar text mitjançant les eines d'edició habituals. Els docents podem qualificar i incloure comentaris.
• Penjar un fitxer. Permet al participant pujar un fitxer de qualsevol tipus. Aquest fitxer podria ser un document realitzat amb un processador de textos, o bé, una imatge, un fitxer comprimit o quelcom que es demani que enviïn. Els docents podem qualificar en línia les tasques enviades d'aquesta manera.
• Activitat fora de línia. És útil quan la tasca es realitza fora de la plataforma. El participant pot veure una descripció de la tasca, però no pot pujar fitxers. No obstant això, podem qualificar a tots els participants i la nota quedarà recollida a la taula de qualificacions.

Quan creem les tasques, podem decidir si volem que els alumnes puguin afegir notes o comentaris i que els docents rebin un correu electrònic cada vegada que un participant pugi un arxiu. En alguns casos podem permetre als alumnes suprimir els arxius pujats, delimitar el nombre d'arxius o el pes d'aquests, crear un botó per enviar de manera definitiva els arxius, etc.

Figura 41. Taula de qualifiacacions d'un enviament

Quan entrem a una d'aquestes tasques, sigui del tipus que sigui, tenim sota el botó d'actualitzar un link amb el nombre de trameses que hem rebut. Ens dóna accés a una taula on hi ha recollits tots els arxius dels alumnes, les seves notes i un espai perquè puguem posar qualificacions i fer comentaris, la qualificació final i l'estat de l'activitat de cada participant.

Com hem vist a l'apartat sobre recursos, una altra manera de presentar materials a l'alumnat és l'SCORM. Aquests són materials més complexos que els que hem vist als apartats sobre recursos de Moodle.

Un paquet SCORM pot incloure pàgines web, gràfics, programes Javascript, presentacions Flash i qualsevol altra programació que funcioni en un navegador web. El mòdul SCORM permet carregar fàcilment qualsevol paquet que segueixi l'estàndard SCORM, la programació bàsica d'aquests paquets, i convertir-lo en part d'un curs.

A continuació us expliquem cada una d'aquestes activitats.

Com hem vist al principi d'aquest tema sobre les activitats, n'hi ha més dels que hem vist. Aquests són:

• Diari. És una activitat de reflexió. El docent pot demanar a l'estudiant que reflexioni, durant un llarg període, sobre un tema determinat. El participant pot anar ampliant el contingut i editar-lo. El diari només el pot llegir el seu autor i el professorat, que pot fer comentaris i qualificar-lo.
• LAMS. S'utilitza per dissenyar, manejar i desenvolupar activitats d'aprenentatge on-line.
• Lliçó. És una barreja entre activitat i presentació de continguts. Sol ser un nombre indeterminat de pantalles que acaben amb una pregunta i un grup de respostes. Han de triar una de les opcions, segons quina hagin seleccionat, avançaran a la següent o retrocediran.
• Qüestionari Hot Potatoes. Hot Potatoes és un software que permet fer un gran nombre d'activitats interactives des del nostre ordinador. Aquest tipus de qüestionari de Moodle ens permet pujar les interactivitats Hot Potatoes i altres programes semblants.
• Retroalimentació/enquesta. Es pot fer una consulta personificada.
• Taller. És una activitat que permet que els participants avaluïn els projectes dels altres o els d'exemple. Permet recollir i coordinar aquestes avaluacions.
• Wiki. Un wiki permet crear documents col·lectivament per mitjà d'un navegador web, usant un llenguatge d'etiquetes senzill. Podem modificar les entrades i estan obertes a tots els usuaris.