Les ciutats, de la mateixa manera que les societats i que les persones, evolucionen permanentment, i per tant es van modificant les necessitats, les responsabilitats i les habilitats necessàries per assumir amb garanties d’èxit la gestió municipal local.

Negociar és una activitat que les persones desenvolupen constantment i com a tal necessita d’unes habilitats que ens poden facilitar l’assoliment dels objectius que perseguim en la nostra organització.

Tenint en compte els reptes de la interadministrativitat i la transversalitat, aquest assoliment es veu afavorit de forma encara més rellevant pels reptes plantejats per les noves tecnologies i per l’augment de polítiques d’actuació transversal, en què l’ajustament de les actuacions entre administracions i institucions per oferir servei al ciutadà/ana planteja múltiples situacions de negociació.

Aquest programa pretén que les persones que hi participen puguin tenir les eines i els instruments que els faciliti la seva tasca diària, tant pel que fa als seus mecanismes de relació, com a millorar els seus processos de reflexió i anàlisi, o a aplicar els coneixements tècnics adquirits.

El municipi és una entitat administrativa format per un territori clarament definit, per un terme municipal de límits fixats i amb una població identificada que l’habita. De fet, podríem determinar, de manera senzilla, que l’ajuntament és l’administració d’un municipi i que aquesta administració va dirigida tant a donar servei a les persones que hi viuen, com a conservar, millorar i transformar el territori que administra.

Aquest doble vessant de la gestió municipal és important en el moment de desenvolupar les dimensions de la seva responsabilitat. De manera general, podem identificar tres grans demandes que es fan a les administracions: servei, garanties i transformació.

Sigui com sigui, la determinació d’un territori, una població que l’habita i unes dimensions a cobrir no ens evita que hi hagi diferents sensibilitats, diferents interessos, diferents punts de vista que puguin generar tensions i, en certs casos, confrontacions i conflictes.

És, en aquest punt, en que sorgeix la necessitat de comptar amb professionals de l’Administració local capaços de negociar amb habilitat i competència.

• Però amb quin objectiu? D’entrada, però sobre tot, cal tenir ben clares quines són les orientacions del govern municipal que és el que té potestat de definir cap on vol orientar la dimensió de la transformació local i del servei als seus ciutadans i ciutadanes.

• I la llei? Doncs el que marca la llei en cap cas és negociable. La llei, com a marc de convivència social ha de ser acceptada per totes les parts i no és mai susceptible de ser negociada, ni interpretada esbiaixadament, segons els nostres interessos.

Finalment, i abans d’entrar en com millorar la nostra habilitat negociadora, caldria revisar amb qui haurà de negociar un/a professional de l’administració local.

Principalment, un/a professional de l’administració local haurà de negociar amb ciutadans i ciutadanes, associacions, empreses proveïdores i personal tècnic d’altres municipis o d’altres institucions.

Aplicat a l’habilitat de negociació, remarquem com a destacables les competències de:

1. Compromís amb el servei al ciutadà/ana

   Per damunt de tot, està el servei al nostre ciutadà/ana, sempre que aquest servei no limiti a la resta de la població i els faci perdre les garanties dels seus drets que demanen a l’ajuntament.

2. Orientació a resultats

   El servei no es pot fer de qualsevol manera i a qualsevol preu, ja que llavors es perdria el propi principi del que és donar servei. Cal ser excel·lent en el servei, però alhora eficient, és a dir, amb el mínim cost possible.

3. Compromís amb l’organització

   No cal oblidar mai que el servei que s’ofereix s’emmarca en una línia de govern municipal que ha estat democràticament atorgada, és per això que es fa imprescindible un compromís amb tota l’organització. No es tracta de donar servei i negociar en benefici d’un ciutadà/ana, sinó en benefici de tota la comunitat.

4. Comunicació i comprensió interpersonal

   Com veurem més endavant, la qualitat de la comunicació i de la comprensió de les necessitats dels altres són una de les claus d’èxit de les persones que són bones negociadores. Aquesta competència es pot millorar, entrenar i exercitar sempre i val la pena fer-ho.

5. Orientació a la qualitat

   Qualitat vol dir fer bé el que hem de fer, és a dir, comporta dues variables que han d’actuar en el mateix moment: fer el que és adequat i executar-ho correctament.

6. Orientació al client/usuari o usuària /ciutadà o ciutadana

   I tot plegat, per ajudar als usuaris dels nostres serveis. La dimensió de servei de l’administració municipal és, en bona mesura, la seva raó de ser i cal perseguir-la sempre.

7. Persuasió i influència

   No sempre serà possible que tots entenguem el mateix, tinguem els mateixos interessos o compartim les mateixes idees. És en aquests casos en què la competència de la persuasió i la nostra capacitat d’influència serà una bona eina per intentar arribar a acords.