La imatge corporativa, l'acollida personalitzada i el tractament de situacions difícils
1.- La imatge corporativa, l'acollida personalitzada i el tractament de situacions difícils

Idees clau

  • La imatge dels ens locals és molt important perquè els/les usuaris i usuàries percebin més positivament els serveis rebuts. A més, la persona que està en contacte directe amb aquests usuaris i aquestes usuàries és un punt clau en la percepció d'aquesta imatge, ja que és qui representa l'Administració en aquells moments.
  • Es crea una imatge de qualitat quan s'intenta assegurar que el nombre més gran possible de moments de la veritat es desenvolupi correctament segons els desigs de la ciutadania.
  • Tota la ciutadania vol cobrir una sèrie de necessitats bàsiques: ser compresa i rebuda, i sentir-se important i còmoda.
  • Abans d'intentar resoldre les situacions de la ciutadania, s'ha de tenir present que una bona acollida i una bona relació amb ella afavorirà l'acceptació de la solució que se li dóna.

1.1.- Com influeix la pròpia imatge

La imatge de la persona amb qui s'ha mantingut el contacte és la imatge que la ciutadania rep de l'Administració.

 

L'Administració Pública disposa de diversos vehicles transmissors d'imatge; un d'ells és la imatge de la persona amb qui s'ha mantingut el contacte.

Per aquesta raó, la imatge de totes les persones de l'organització (ajuntament, DIBA, etc.), tant si exerceixen una tasca d'atenció al públic com si contacten amb la ciutadania en moments puntuals, és important.

Les persones presten la seva imatge a l'organització i es converteixen en un vehicle d'imatge. En aquells moments, elles "són" l'organització.

 

Manca de consciència de la imatge que es projecta

En moltes ocasions, una manca de coneixement i de domini de la pròpia imatge pot malmetre els esforços per atendre i millorar el servei. Les persones s'enganyen: el que elles creuen conèixer no és igual a allò que la ciutadania rep.

La majoria de les persones no és conscient de la imatge que projecta. És a dir, no domina la seva forma de comunicació verbal, les seves expressions i els seus gestos, les seves postures, etc.

 

Els avantatges d'assolir una bona imatge

Si l'organització és capaç de gestionar correctament els canals d'imatge, pot obtenir-ne els avantatges següents:

  • La institució queda més delimitada i identificable enfront de la resta. I a més, és jutjada favorablement.
  • L'organització, a través de la seva imatge, adquireix un rang "cultural" precís i se la veu com a institució pilot i d'avantguarda.
  • Es multipliquen els mitjans de promoció. Fins i tot fets que es considera de menor importància des d'aquest punt de vista, com, per exemple, els anagrames, poden contribuir a la promoció si són tractats amb la coherència i la força global de la imatge.
  • La imatge ajuda a apaivagar prejudicis desfavorables. Si la ciutadania està més predisposada cap a la institució, és capaç de disculpar els errors comesos i de mostrar-se més comprensiva.

1.2.- Activitat. La satisfacció de les persones usuàries

Realitzar l'activitat següent t'ajudarà a comprendre l'impacte que té haver satisfet o no les necessitats.

1.3.- Els moments de la veritat

El moment de la veritat és l'instant precís en què la ciutadania es posa en contacte amb l'Administració. A partir d'aquest contacte, es forma una opinió sobre la seva qualitat.

En els moments de la veritat, la imatge que la ciutadania tingui de l'Administració dependrà de si ha satisfet o no les seves necessitats.

 

Quan la ciutadania entra en contacte amb qualsevol element de l'Administració (infraestructura, espais, senyals, etc.) és també un moment de la veritat.

Segons el que necessiti el/la ciutadà/ana, els seus desigs, les seves expectatives i com resolguin aquesta situació els/les empleats/ades públics i públiques, comportarà que aquesta persona es quedi amb una imatge positiva o no del/de la treballador/a que l'ha atès i, de retruc, de l'Administració.


La ciutadania desconeix el perquè d'allò que s'està fent, els processos o el funcionament de l'Administració i de la tasca concreta que s'està realitzant. Únicament sap allò que l'Administracio està fent per a ell/a en aquell moment concret. És a partir d'aquesta experiència que ell/a es forma una opinió sobre la qualitat del servei.

Quan les necessitats del/de la client/a no són satisfetes en un moment de la veritat, se les coneix com a moment crític de la veritat.

Si s'ha resolt els moments de la veritat satisfactòriament per al/a la ciutadà/ana, aquests esborraran el record dels “moments dolents”, però també al revés: els moments de la veritat dolents esborren el record dels bons.

 

 

Per tant, cal tenir presents aquests moments de la veritat com a oportunitats que la ciutadania planteja, per tal d'oferir-li una bona imatge, tant personal com de l'Administració, en l'atenció i la satisfacció de les seves necessitats.

Per poder oferir un millor servei a la ciutadania, és necessari identificar i controlar cada moment de la veritat.

1.4.- L'acollida. Necessitats bàsiques de la ciutadania per sentir-se satisfeta

S'ha de tenir present que tota la ciutadania, a més del servei que pugui sol·licitar, vol cobrir quatre necessitats bàsiques que la faran sentir-se satisfeta:

La ciutadania, a més del servei que ens pugui sol·licitar, vol ser compresa i ben rebuda, i sentir-se important i còmoda.

Fuente: http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/.

 

La ciutadania necessita sentir que s'està comunicant de forma efectiva. És a dir, que s'interpreti de forma correcta els missatges que envia.

Les emocions o barreres del llenguatge poden interposar-se i impedir una comprensió adequada.

Les persones necessiten sentir-se ben tractades. Necessiten sentir que un s'alegra de veure-les i que l'assumpte que volen tractar és important per a qui les escolta.

L'ego i l'autoestima són necessitats humanes poderoses. A tothom, li agrada sentir-se important. Qualsevol cosa que es faci perquè la ciutadania es senti especial serà un pas en la direcció correcta.

La ciutadania necessita:

  • Comoditat física: un lloc on esperar, descansar o parlar.
  • Comoditat psicològica: vol tenir la seguretat que serà atesa de forma adequada i la confiança que es satisfarà les seves necessitats.

 

1.5.- El cicle del descontentament

S'ha de buscar sempre la satisfacció de la ciutadania perquè hi hagi conformitat i consolidació de la situació.

 

Aquest esquema que il·lustra quin és el cicle que segueixen totes aquelles persones que no estan satisfetes amb el servei que se'ls ofereix: el cicle del descontentament.

Aquest cicle explica el perquè, després d'haver gestionat una situació difícil amb un/a ciutadà/ana, aquest/a encara segueix enfadat/ada.

Quan una persona segueix enfadada, probablement, el que ha passat és que la resposta que se li ha donat no ha satisfet del tot la seva necessitat o bé no ha satisfet completament les expectatives que tenia.

 

Perquè el/la ciutadà/ana estigui conforme i es consolidi una situació satisfactòria, la resposta que se li dóna ha de coincidir amb la seva satisfacció real.

 

1.6.- Per què es queixa la ciutadania?

Quan la ciutadania està insatisfeta i es queixa és perquè alguna cosa ha fallat i cal convertir-se en responsables de la solució i buscar-la.

Pot passar de tot; que el/la ciutadà/ana:

  • Tingui raó i nosaltres, la culpa...
  • Tingui tota la raó i la culpa no sigui nostra...
  • Tingui tota la raó i nosaltres, part de la culpa...
  • No tingui raó i nosaltres, cap culpa...

L’Administració és responsable de donar resposta a les queixes de la ciutadania. Per tant, els/les empleats/ades públics i públiques han d’assumir la responsabilitat de buscar solucions.

És igual, alguna cosa ha fallat i cal trobar-hi una solució.

Com cal actuar?

  • En primer lloc, s'ha de reconèixer l’errada.
  • Si és nostra, cal que l'assumim i demanar disculpes.
  • Si és de l’organització, a més d’assumir-la i de demanar disculpes, cal recollir-la i comunicar-la a qui correspongui per tal d’evitar que es torni a produir.

 

 

Bibliografia

Es presenta a continuació una bibliografia recomenada i comentada.

  • CASTANYER MAYER-SPIESS, O. La asertividad: expresión de una sana autoestima. Desclée de Brouwer, 1998.
    Si us estimeu i respecteu, sereu capaç d'estimar i de respectar l'altre. I l'única forma de fer-ho és desenvolupant una sana autoestima que us permeti estar segur/a de la vostra vàlua única i personal, i us ajudi a fer valer els vostres drets sense trepitjar els dels altres. Com fer-ho? Mitjançant exemples i exercicis, aquest llibre pretén donar resposta a la qüestió anterior i així convertir-se en un manual per desenvolupar una sana assertivitat dins del marc de l'autoestima.

  • LILLEY, R. Cómo tratar con gente difícil. Gedisa, 2002.
    Les persones conflictives us poden fer la vida impossible i crear un ambient tens i poc productiu. Entendre la gent conflictiva i els seus problemes us permetrà resoldre les qüestions més complicades. Aquesta obra us ajudarà a analitzar els problemes de la conducta individual i les seves causes, donant-vos importants consells per superar els conflictes que provoquen. Amb un estil amè i clar, Roy Lilley explica en aquesta guia pràctica tots els recursos essencials per resoldre situacions problemàtiques.

  • RISO, W. Cuestión de dignidad: aprenda a decir no y gane autoestima siendo asertivo. Granica, 2004.
    Llibre de superació en què Walter Riso ens apropa a l'apassionant món de l'assertivitat i del respecte per un mateix. L'autor porta a comprendre perquè a vegades dobleguem el nostre esperit, encara que tinguem l'opció de no fer-ho.

  • ROEBUCK, C. Comunicación eficaz. Blume, 2000.
    Totes les organitzacions es basen en les comunicacions entre persones. Aquest llibre us ajudarà a treure el màxim partit de les principals formes de comunicació de què es disposa actualment a la feina i assegurar-vos que el vostre missatge arribi a la persona adequada. Els capítols sobre la comunicació directa (cara a cara), la telefònica, l'escrita i la que s'estableix dins d'un grup proporcionen un programa exhaustiu per desenvolupar les vostres habilitats.

  • VERDÚ, M.A.; LEDESMA, V. Atenció al ciutadà. Manual de consulta. Diputació de Barcelona, 2005. Disponible a: http://www.diba.cat/documents/477802/0/atencio_ciutada.pdf.
    Manual de consulta amb els continguts del curs presencial de l'atenció a la ciutadania.