Planificació estratègica per a directius/ives públics i públiques
1.- Cas 2. Execució del pla estratègic de Valiana emprenedora

1.1.- Introducció: planificació per crear Valiana emprenedora

Planificació estratègica: elements i fases del procés

La planificació estratègica és el mètode per facilitar la presa de decisions, fonamentalment a mitjà i llarg termini, resultat de la concreció metodològica del pensament estratègic.

En el conjunt del procés de planificació estratègica, s’hi podria diferenciar dues grans etapes:

  1. El procés d’elaboració del pla. Comprèn des de la presa de la decisió de posar en marxa el procés fins que s’aprova els documents finals.

  2. El procés d’execució del pla. S’inicia en el moment de l’aprovació del pla i s’estén durant tota la seva vigència.

El procés d’elaboració del pla contempla alhora diverses fases:

  1. Organització i identificació dels aspectes crítics. En aquest moment, entre altres tasques, es defineix els actors. Es tracta de subjectes individuals o col·lectius que formen part de l’entorn de l’organització, i que poden jugar diversos rols en la seva relació amb aquesta.

  2. Diagnosi interna i externa.

  3. Determinació d’escenaris i d’objectius. Els objectius generals, que es corresponen amb la missió i la visió, en tant que determinen el propòsit últim de l’organització i donen una orientació clara per a la seva direcció. Es situen en un horitzó temporal de llarg termini.

  4. Disseny d’estratègies.

1.2.- Punt de partida: suport polític

Els actors implicats

El diagnòstic haurà de ser compartit per tots o la gran majoria dels actors implicats si es vol que el procés de planificació estratègica pugui seguir endavant amb garanties. Això atorga una importància cabdal al diagnòstic.

1.3.- Ara revisa els aspectes de la diagnosi i elabora la primera matriu DAFO

La matriu DAFO

Es tracta d’una metodologia d’anàlisi d’informació que distingeix entre factors amb relació als objectius que es persegueix:

  • Factors negatius. Interns: debilitats; externs: amenaces.

  • Factors positius. Interns: fortaleses; externs: oportunitats.

1.4.- La reunió dels grups d’actors

Alguns conceptes clau

La visió indica on vol estar l’organització en el futur; suposa una declaració explícita de les seves aspiracions i voluntats vers el futur.

La missió és la definició de la raó de ser i d’actuar i la delimitació de l’espai que ocupa i/o vol ocupar l’organització en l’entorn en què opera.

El pla estratègic s’entén també com el document (o els documents) en què es recull els elements fonamentals per conduir una organització (o un territori) cap a un futur desitjat, com a resultat d’un procés de planificació estratègica.

Per diagnosi estratègica s’entén l’anàlisi de la realitat des d’una perspectiva estratègica, és a dir, tenint en compte els aspectes interns i els externs.

Cal tenir molt present que, quan es parla de diagnosi, es fa referència a una anàlisi interpretativa d’informació, no a la informació en si mateixa. Això significa que, un cop s’hagi recollit tota la informació possible sobre l’organització i el seu entorn, tant quantitativa (dades) com qualitativa (opinions), haurà de ser organitzada de tal manera que permeti arribar a conclusions sobre quina és la realitat a la qual un s’enfronta.

 

Les línies estratègiques signifiquen la integració per àmbits de treball de les actuacions que cal realitzar per assolir els objectius estratègics que, al seu torn, permetran complir amb la missió i la visió de l’organització.