Quadre de comandament integral per a directius/ives
1.- Cas 1. Quadre de comandament integral en una unitat de gestió a Vilamar

1.1.- Introducció: política a l'Àrea de Cultura

Funcions deliberants i funcions organitzatives

Un dels criteris essencials de l'organització de la ciutat és que les funcions deliberants d'ordenació, de programació i de control han d'estar diferenciades clarament de les funcions executives de govern i d'administració.

 

Per aquest motiu, es pot distingir a l'ajuntament dos nivells d'organització:

 

El nivell polític: l'integren membres electes o regidors/ores, que poden exercir funcions de caràcter decisori, informatiu i/o consultiu.

El nivell executiu: el formen diferents sectors o branques d'intervenció directa i s'encarrega de gestionar els programes i executar les resolucions aprovades per l'organització política.

1.3.- La nova direcció

La missió, els objectius i les línies estratègiques

Per a la construcció d'un quadre de comandament integral, cal tenir en compte tres conceptes bàsics:

Les missions són punts programàtics generals que resumeixen les competències i funcions d'una organització i que emmarquen els diferents objectius operatius que es proposa assolir. La finalitat és una síntesi de les missions en un sol concepte.

Els objectius estratègics són orientacions generals que indiquen cap a on es dirigeix l'organització.

Les línies estratègiques són formes genèriques d'assolir els objectius estratègics. La seva formulació és deliberadament genèrica per donar marge de flexibilitat davant les situacions que puguin sorgir en el futur.

1.8.- La monitorització del procés de canvi

Indicador, tolerància i estàndard

Per controlar/monitoritzar el procés de canvi, hi ha tres conceptes bàsics que cal tenir en compte:

L'indicador és un element de mesura d'una variable o d'una relació entre variables, generalment de tipus quantitatiu. Proporciona informació rellevant sobre la situació d'una organització i el seu entorn.

L'estàndard és el valor de referència per fixar objectius amb el qual es compara el valor resultant de la mesura d'un indicador per interpretar-lo i avaluar-lo.

La tolerància és el percentatge admissible de desviació respecte a l'estàndard.