Robert: —Hola, Evarist, com estàs?

Evarist: —Doncs una mica fastiguejat.

Robert: —Home, si et vas barallant amb en Biel...

Evarist: —Què vols dir?

Robert: —M'han dit que no et portes molt bé amb ell, i aquest és un dels problemes que tenim.

Evarist: —Mira, Robert, tu ja saps que jo sóc bo i que he posat moltes ganes en tot el que faig, i penso que últimament s'han pres decisions que no han tingut en compte això.

Robert: —Sí, però si et vas barallant encara anirem pitjor... Hi ha queixes del servei i hem de mirar què estem fent malament. Barallar-se segur que és una de les raons.

Evarist: —I l'altra potser que no estem ben organitzats i ens falta suport?

Robert: —A què et refereixes?

Evarist: —Abans de la reunió de millora tots estàvem al mateix nivell. Ningú estava per sobre dels altres. Col·laboràvem i, encara que hi havia problemes, sempre ens en sortíem. Tu sempre hi eres per donar un cop de mà o per parlar amb un o l'altre quan hi havia problemes, i ara sembla com si ho haguéssim de pair tot nosaltres.

Robert: —Bé, agraeixo la teva sinceritat. El que et demano és que, com a mínim, intentis llimar diferències amb en Biel. Ara mateix aquest és un dels principals problemes que sembla que tenim.

Robert: —Hola, Antònia, com et va?

Antònia: —Bé.

Robert: —Mira, ens reunim perquè sembla que els resultats de l'àrea no van gaire bé i fins i tot m'han dit que no hi ha molt bon rotllo a l'equip. Tu ets la persona en qui més confio, i per això començo parlant amb tu. Com ho veus?

Antònia: —Sí que hi ha molt mal rotllo entre l'Evarist i el Biel. Sempre se les tenen i no col·laboren gens. Hi ha cops que això ho evidencien davant dels ciutadans, i és violent. Tots dos estan desganats i hi posen molt poc. De fet, el Biel em passa coses que diu que són difícils i que no ho són pas.

Robert: —I tu què fas, llavors?

Antònia: —De cara al ciutadà ho accepto. Però a vegades, després, li he dit al Biel que no m'ho torni a fer. Però em mira com si jo fos ximpleta.

Robert: —Ja t'he dit molts cops que si necessites ajuda m'ho diguis. Jo tinc molta experiència, i sé el que cal fer en aquestes situacions.

Antònia: —Jo ja faria, ja, però no m'atreveixo perquè no sóc ningú per dir-los el que han de fer.

Robert: —Per això t'ho dic, m'ho comentes a mi, i jo actuo.

Antònia: —Ja m'agradaria a mi poder actuar, però no sóc qui.

Robert: —Cap problema. Tu sempre has fet molt bé les coses i hi has posat empenta. No et preocupis, no vull que et cremis. Jo me n'ocuparé.

Antònia: —Bé, m'agradaria ajudar, si és possible.

Robert: —Moltes gràcies. Disculpa'm, però ara he d'atendre l'Evarist.

Robert: —Com va, Biel?

Biel: —Doncs com vols que vagi?

Robert: —Home, tu ets una de les persones més valuoses i amb més experiència de l'equip. M'ho podries dir tu.

Biel: —Doncs bé.

Robert: —L'altre dia vaig estar reunit amb el meu cap i em va fer pujar els colors. Estem donant un mal servei.

Biel: —És que la gent està molt histèrica.

Robert: —De qui parles? De la gent de l'OAC o de la gent en general?

Biel: —De tots dos.

Robert: —Doncs m'interessa que m'ajudis a resoldre el que ens pertoca a nosaltres. Amb l'experiència que tu tens tot hauria d'anar molt millor.

Biel: —Si és que l'Antònia no fa res per facilitar les coses. Cada cop que hi ha un problema se'l treu de sobre.

Robert: —Però l'Antònia no és la responsable del servei, sóc jo.

Biel: —Doncs no ho entenc, perquè vas dir que ella tindria una responsabilitat extra i resoldria els temes complicats. Mira, jo vaig resolent els casos que m'arriben i ja està. És això el que s'espera de mi, oi?

Robert: —No exactament, Biel, no exactament... El que espero de tu, amb l'experiència que tens, és que siguis la persona que hi posi pau i doni estabilitat i confiança a l'equip, i no a l'inrevés.

Biel: —No és això el que vaig entendre a la darrera reunió. Allà vas arribar i vas dir el que s'havia de fer. Que jo havia de resoldre casos si eren d'urbanisme i complexos. Que aquests me'ls havien de passar a mi. Els altres casos, cadascú a la seva, i és el que estic fent. Mira, abans parlàvem més. Ara tot just ens veiem pels passadissos. Jo faig el que crec que he de fer i prou.

Robert: —Bé, gràcies pels teus comentaris. Disculpa'm, però he de trobar-me amb el Carles, que espera fora. Mirarem de parlar-ne un altre cop més endavant.

Robert: —Hola, Maria. Com va la relació amb la gent? Et veig bé.

Maria: —Doncs la veritat és que sí. Jo sóc de les persones que creuen que si necessites ajuda l'has de cercar, i sempre esmorzo amb la noia de recepció de la Guàrdia Urbana, que també ha de lluitar amb problemes de la gent i orientar-los, i m'ajuda molt. Tant en allò que he de fer com en la manera com m'ho he de prendre.

Robert: —Molt bé! I digue'm, com veus l'equip?

Maria: —Doncs molt malament, la gent està emprenyada i de mal rotllo. Jo m'inhibeixo del que fan ells. Jo els adreço les persones que vénen i ja està. Amb tots tinc una relació normal i no em busco problemes. Però és veritat que l'ambient no és bo. A mi m'agradaria ajudar més fent alguns tràmits senzills que no porten gaire temps. Però on hi ha patró... ja se sap. Per això el que faig és intentar millorar cada dia en el que em toca. Per exemple, moltes persones em demanen per fer fotocòpies. Jo sempre els dic que si no són per als tràmits no es poden fer a l'oficina, i per això m'he imprès amb Google Maps un mapa de la zona i he marcat on hi ha botigues que fan fotocòpies, i el tinc a la taula. Si algú m'ho demana li dic on adreçar-se.

Robert: —I què en penses, de les persones que donen el servei?

Maria: —En tinc la meva opinió, però jo no sóc cap experta en recursos humans ni tampoc qui mana. Em penso que això és cosa teva, no?

Robert: —Hola, Carles. Com va la feina?

Carles: —Doncs preocupat. Moltes vegades em trobo que no tinc molt clar el que he de fer. A vegades veig que els meus casos s'acumulen i, mentre els altres en resolen dos o tres, jo tinc una persona asseguda davant meu molta estona i no li soluciono els problemes. M'encallo a l'ordinador, no tinc clar com organitzar-me i em poso molt nerviós.

Robert: —Ja demanes ajuda als teus companys?

Carles: —Sí ho faig, i l'Antònia normalment ho intenta, però va molt carregada de feina. L'Evarist sempre tenia un forat per a mi, però des de la reunió de millora està com emprenyat i ja em fa cosa demanar-li res, perquè sempre bufa... I en Biel textualment no em fa ni cas. A vegades li he demanat alguna cosa i ni em mira. Ja no li demano res.

Robert: —Bé, els inicis sempre són complicats. Que hi hagi petits problemes entre les persones d'un departament és normal, i ara potser hi ha una mica més de crispació que fa un temps. Tu ja saps que sempre pots venir a parlar amb mi.

Carles: —Ja ho he intentat, però no hi he tingut sort. T'he buscat algunes vegades i sempre t'he trobat reunit o eres en un altre lloc. Ja sé que estàs molt embolicat. Estic dubtant si seguir o no. M'hi vaig posar amb moltes ganes i al principi tot era molt maco, però ara la situació m'està superant.

Robert: —Home, espera a prendre aquesta decisió! Segur que ho arreglarem. Justament, aquestes reunions són per fer-ho. Dóna'm uns dies i ja veuràs com tot canvia.