1.1.- Introducció: planificació per crear Valiana emprenedora
|
Ens situem de nou al municipi de Valiana, però ara tu et trobes en el lloc de la Marta i, per tant, ets l’encarregat/ada, com a tècnic/a especialista en planificació estratègica, de tirar endavant tot el procés de planificació i d’aconseguir elaborar un document que reculli tots els elements necessaris perquè el municipi disposi d’una eina eficaç de foment de l’emprenedoria.
Els objectius generals que es planteja són:
Partim de la base que s’ha dut a terme una nova diagnosi i ara es disposa d’una bona, que contempla:
 
Es parteix també de la base que el conjunt d’ actors que ja s’ha identificat i que es resumeix en aquest quadre estan molt disposats a participar en el procés i a aportar les seves idees; fins i tot, el secretari de l’ajuntament, bon coneixedor de les ordenances fiscals de l’entitat, s’ha mostrat disposat i molt satisfet a formar part d’aquest procés de planificació estratègica.
Revisa el material conceptual que se't proposa.
S’està fent referència a un grup que s’haurà creat específicament per a aquest procés de planificació i, per tant, de participació. servei de creació d’empreses del centreCom a dada general, l'evolució de les empreses creades des del Centre de Formació Ocupacional i Emprenedoria de Valiana es pot veure en aquest gràfic.
 També existeixen dades detallades de creació per any (2007-2009), sector i forma jurídica de l'empresa, tal i com es mostra a continuació. Any 2009S'han obtingut dades bàsiques d'edat i de nivell de formació de la població de Valiana per a aquest any.
 Respecte de les empreses, aquestes són les dades sobre distribució per sector i forma jurídica per a l'any 2009.
 Any 2008Les empreses creades, segons distribució per sector i forma jurídica per a l'any 2008, són les següents.
 Any 2007Aquest any també s'havia obtingut dades del nivell de formació de la població de Valiana, dada important per comparar-la amb la de 2009.
 nombre d’empreses noves en el municipiTotes les dades disponibles són d’àmbit comarcal; la Marta no ha pogut trobar dades referides a la creació de noves empreses del municipi de Valiana. Les dades de què disposa estan extretes de l’Observatori del Mercat Laboral de la comarca del Valianès, i són les següents:
Sobre l’evolució del nombre de comptes d’explotació de la comarca del
Valianès.
 Sobre l’evolució del nombre de comptes
d’explotació de la comarca del Valianès. Ja es disposa de dades de 2010 que indiquen que, en el segon trimestre, la xifra
d’autònoms era de 7.666.
 serveis del centreLa pàgina web del Centre de Formació Ocupacional i Suport a l’Emprenedoria de Valiana mostra el seu catàleg de serveis. Dintre de tot els serveis relacionats amb l’ocupació, hi ha l’apartat de “Servei d’iniciatives empresarials”. En aquest apartat, s’hi pot llegir la informació següent, alguna reproduïda textualment. Necessites un cop de mà per muntar el teu propi negoci?“El nostre objectiu és assessorar els emprenedors en el procés de reflexió sobre la creació d'empreses: facilitem la promoció de les pimes." "Informació sobre tots els aspectes relacionats amb
la creació i el finançament d’una empresa. Formes jurídiques, tràmits de constitució, possibles ajuts i subvencions, entitats
de suport... "
"Assessorament i acompanyament de cada projecte des
de l'inici de la idea fins a materialitzar-la en un pla d’empresa acabat, i el començament de l’activitat com a empresa."
"Consolidació empresarial a través del nostre servei
i suport a les inquietuds manifestades pels seus titulars."
Consultes al SIE“Actualment oferim dos tipus de consultes per Internet:
Consulta novetats“Ciutat emprenedora 2005- Concurs a la millor iniciativa que es va fer l’any 2005 a la ciutat de Valiana.” Quadre d’honorAquest és un espai per posar-hi les noves empreses creades en el darrer any; n’hi figuren dues. La pàgina web també permet descarregar un pla d’empresa i un pla financer. Enquestes de satisfacció de les persones emprenedoresLa Marta adjunta només les dades que poden tenir interès per a l’elaboració del pla estratègic, donat que l’enquesta és molt més àmplia. L’enquesta sobre economia cooperativa a ValianaPer poder conèixer la realitat de la situació de l’economia cooperativa al territori, el centre de Valiana va participar en el projecte “Territoris excel·lents en economia cooperativa”. L’eina utilitzada per poder dur a terme aquesta anàlisi de la situació va ser una enquesta creada per la consultora Grup Integral, la qual va participar en l’estudi juntament amb la Direcció General d’Economia Cooperativa del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Els municipis del seu àmbit d’influència laboral van ser aquells que agrupaven com a origen o destinació més del 75% dels desplaçaments diaris per motiu de treball. L’enquesta es va realitzar en el territori de Valiana i els municipis del seu àmbit d’influència laboral. La població d’impacte, empreses enquestades, van ser totes aquelles d’economia social registrades al municipi. Per poder saber quines van ser aquestes empreses, es va obtenir la informació per dues vies: una, mitjançant la informació tramesa per part de la Direcció General d’Economia Cooperativa i l’altra, a través de l’Ajuntament de Valiana, que va lliurar els llistats actualitzats d’empreses d’economia social classificats en funció de l’epígraf de l’IAE. A partir d’aquest punt, es va realitzar una tasca de recerca de dades i d’informació de les empreses per poder establir contacte amb elles a fi i efecte de poder realitzar l’enquesta. L’enquesta es va desenvolupar durant la primavera de 2009, i es va fer extensible fins a començaments d’estiu. Es va procedir a contactarles empreses per poder realitzar una visita; en omplir l’enquesta, es va trobar una sèrie de dificultats: Va resultar molt difícil poder quedar amb les persones responsables
i que aquestes responguessin l’enquesta. En aquells casos en què omplir l’enquesta en una entrevista va ser impossible, es
va procedir a fer l’enquesta per via telefònica, realitzant trucades fins a poder parlar amb la persona encarregada de respondre
les preguntes.
En moltes ocasions no es va poder aconseguir que responguessin l’enquesta
ni presencialment ni per via telefònica, malgrat els intents i esforços.
Un altre problema va ser el fet de no poder localitzar les empreses. Les
dades d’algunes d’elles (adreça, número de telèfon) no coincidien i, en més d’una ocasió, en el moment de fer la visita, es
va detectar que l’empresa no era a l’adreça que es tenia i el telèfon tampoc era correcte; posteriorment es va esbrinar que
l’empresa havia estat dissolta.
Val a dir que, a l’hora de fer el buidatge de dades, es va trobar que moltes de les enquestes omplertes no tenien dipositats els comptes al registre i a la inversa. Es va rebre comptes d’empreses que no s’havien pogut omplir. Finalment, es va aconseguir que responguessin 19 enquestes de totes les que es va passar. Són les 19 sobre les quals es va portar a terme l’estudi resultat del buidatge estadístic de les dades. Empreses segons règim jurídic i llocs de treball
Si es té en compte la classificació de les 19 empreses segons el règim jurídic, d’aquestes empreses, 5 són societats laborals i la resta, cooperatives. Les empreses enquestades van generar un total de 108 llocs de treball. D’aquests 108 llocs, 23 van ser treballadors/ores i 85, socis i sòcies, amb la distribució que es mostra.
 Cultura emprenedoraSi es considera els motius pels quals es va crear una cooperativa o societat laboral: De les empreses que van respondre l'enquesta, un 32% van contestar haver creat la cooperativa o la societat laboral a la qual pertanyien per motius econòmics i fiscals.  Un 42% de la mostra que es va utilitzar per a aquesta extrapolació estadística va afirmar que va adoptar el règim jurídic del cooperativisme per motius de creença en el model organitzatiu, és a dir, per la seva filosofia.   Sobre la capitalització de l’atur per crear l’empresa, el 68% de les empreses va respondre que no va utilitzar la capitalització de l'atur per crear la seva empresa, mentre que el 32% restant va afirmar que sí, el que implica que 7 de cada 10 empreses no van utilitzar l’ajuda oferta per la capitalització de l’atur. No es va obtenir informació que expliqués els motius (si va ser per desconeixement, si no tenien dret a la prestació, etc.)
Si es té en compte les fonts d’informació sobre les subvencions de foment de l’economia cooperativa: Un 84% de les empreses va afirmar no haver rebut informació sobre subvencions adreçades al foment de l’economia cooperativa per part de l’Ajuntament de Valiana.  Cap de les empreses consultades va manifestar haver estat informada de les subvencions a través dels diaris oficials. Només un 5% dels enquestats va obtenir informació per part de les federacions. Un 21% de les empreses, a través de les assessories, mentre que un 79% de les empreses no va aconseguir informació de les subvencions per part dels/de les seus/seves gestors/ores o assessors/ores. 
Val a dir, però, que la majoria d’aquestes empreses ignoraven el servei d’assessorament a persones emprenedores i empreses que ofereix Valiana a la ciutadania. Tanmateix, l’11% de la mostra va explicitar haver rebut ajuts en forma de subvenció aquest darrer any. Per últim, el grau de coneixement de les diferents subvencions adreçades a fomentar el cooperativisme es presenta en aquest quadre.
 ConclusionsLa principal conclusió que s’obté d’aquest estudi és el gran desconeixement que tenen les empreses d’economia cooperativa de Valiana de la filosofia real de l’economia cooperativa i social.
Arran d’aquest estudi s’ha pogut obtenir diverses dades que corroboren aquesta conclusió:
Tenint en compte que un dels aspectes cabdals d’aquesta forma d’empresa
és la participació dels/de les treballadors/ores en la presa de decisions i, considerant també que s’ha pogut comprovar l’escassetat
de la participació i del nivell d’implicació, és possible concloure que el principal motiu que va portar
aquestes empreses a esdevenir empreses d’economia social va ser de caire econòmic. Aquest aspecte es corrobora
quan s’observa que, entre d’altres aspectes, moltes de les empreses no utilitzen els òrgans de gestió.
Aquesta conclusió es veu corroborada per les informacions obtingudes no
només de les empreses enquestades, sinó també del cens d’economia cooperativa elaborat a Valiana els anys 2004-2005 i de les
aportacions realitzades per dues de les empreses d’economia social més representatives del municipi: Escola Sant Gervasi i
Contrapunt, membres de diferents associacions i entitats representatives d’economia cooperativa que, a la llum del seu coneixement
i de la seva implicació, confirmen aquest aspecte.
Els resultats d’aquest estudi permeten també captar una idea subjacent que consisteix a percebre una absència efectiva de prescriptors/ores decisius/ives, un baix nivell d’autoestima cooperativista, un desconeixement dels recursos existents i un desaprofitament dels avantatges de fons de la fórmula cooperativa (cooperativisme instrumental).
Paral·lelament i per confirmar que el fet de formar part de l’economia cooperativa pels mateixos membres d’empreses d’economia cooperativa està infrautilitzat, s’ofereix les següents dades extretes del buidatge de les enquestes:
Tanmateix, cal comentar la percepció distorsionada i mitificada de l’economia cooperativa que tenen molts/moltes ciutadans/anes que els empeny a rebutjar aquesta tipologia d’empresa quan se’ls suggereix que adoptin aquesta forma jurídica. Poques empreses decideixen adquirir la forma jurídica del cooperativisme. Al Servei d’Iniciatives Empresarials del Centre de Formació Ocupacional de Valiana en les sessions informatives a les noves persones emprenedores, s’hi fa especial esment a les característiques de l’economia cooperativa remarcant els seus avantatges socials i econòmics, però, malgrat això, poques empreses, tot i la tutela rebuda, es decideixen a adquirir aquesta forma jurídica. ordenances fiscalsSe’t presenta algunes ordenances fiscals municipals que graven, directament o indirecta, l’activitat econòmica l’any 2010.
  Un quadre d’aquestes característiques no permet recollir de forma adient i completa els diferents matisos de les ordenances fiscals. Per sintetitzar aquesta informació, s’ha tingut en compte exemples tipus i propis d’activitats petites o mitjanes. Les ordenances reals preveuen supòsits diferents, i també bonificacions per raons de foment de l’activitat econòmica que corregeixen el resultat final. |
Per saber-ne més
Per conèixer algunes dades, es pot consultar la Xarxa d’observatoris del desenvolupament econòmic local. Documents
Repassa l’apartat El procés de planificació estratègica. Et permetrà comprendre el que s’ha fet i el que falta per fer en l’elaboració d’aquest pla. També, revisa el cas 1 i compara la llista d’actors proposada per la Marta i la teva, amb aquesta. |
Planificació estratègica: elements i fases del procésLa planificació estratègica és el mètode per facilitar la presa de decisions, fonamentalment a mitjà i llarg termini, resultat de la concreció metodològica del pensament estratègic. En el conjunt del procés de planificació estratègica, s’hi podria diferenciar dues grans etapes:
El procés d’elaboració del pla contempla alhora diverses fases:
|
1.2.- Punt de partida: suport polític
|
L’alcalde i el regidor de promoció econòmica tenen la voluntat d’engegar aquest pla estratègic de foment de l’emprenedoria el més aviat possible. Saben que l’ajuntament no té un gran marge de maniobra per contribuir a pal·liar els efectes de la greu crisi econòmica de Valiana.
Han prioritzat en els seus pressupostos municipals tot allò que fa referència a donar suport a les famílies que més estan patint la crisi econòmica. El que han fet forma part de les polítiques que anomenen reactives i volen, per convicció, reforçar paral·lelament les polítiques proactives. Quan en Pere, el gerent de l’ajuntament, els va fer notar que l’impuls de l’emprenedoria era una eina fonamental en els moment actuals, de seguida ho van veure clar. Tu, com a cap d’àrea, vas poder percebre tota aquesta voluntat i decisió en una reunió que van fer per donar el tret de sortida, en l’àmbit intern, per impulsar el pla estratègic. Veus que tens tot el suport de la directiva política; es tracta de trobar la màxima complicitat, tant dels actors externs que s’ha detallat, com dels interns del propi ajuntament. Revisa el material conceptual que se’t proposa.
Amb les dades de què disposes, el coneixement teòric sobre el procés d’elaboració del pla, la consulta bibliogràfica adequada, i la teva capacitat i experiència, podràs elaborar alguns dels elements més importants d’aquest pla estratègic per crear Valiana emprenedora. |
Documents
A més de consultar l’apartat El procés de planificació estratègica, pots revisar Els actors per recordar la seva importància en la definició del pla. |
Els actors implicatsEl diagnòstic haurà de ser compartit per tots o la gran majoria dels actors implicats si es vol que el procés de planificació estratègica pugui seguir endavant amb garanties. Això atorga una importància cabdal al diagnòstic. |
1.3.- Ara revisa els aspectes de la diagnosi i elabora la primera matriu DAFO
|
És el moment de reflexionar i d’analitzar alguns elements clau de la diagnosi. Per fer-ho, usa els interrogants que se’t presenta, fonamentant cadascuna de les teves respostes amb el material conceptual:
Amb tota la informació de què disposes, se’t proposa que elaboris una matriu DAFO:
servei de creació d’empreses del centreCom a dada general, l'evolució de les empreses creades des del Centre de Formació Ocupacional i Emprenedoria de Valiana es pot veure en aquest gràfic.
També existeixen dades detallades de creació per any (2007-2009), sector i forma jurídica de l'empresa, tal i com es mostra a continuació. Any 2009S'han obtingut dades bàsiques d'edat i de nivell de formació de la població de Valiana per a aquest any.
Respecte de les empreses, aquestes són les dades sobre distribució per sector i forma jurídica per a l'any 2009.
Any 2008Les empreses creades, segons distribució per sector i forma jurídica per a l'any 2008, són les següents.
Any 2007Aquest any també s'havia obtingut dades del nivell de formació de la població de Valiana, dada important per comparar-la amb la de 2009.
ordenances fiscalsSe’t presenta algunes ordenances fiscals municipals que graven, directament o indirecta, l’activitat econòmica l’any 2010.
Un quadre d’aquestes característiques no permet recollir de forma adient i completa els diferents matisos de les ordenances fiscals. Per sintetitzar aquesta informació, s’ha tingut en compte exemples tipus i propis d’activitats petites o mitjanes. Les ordenances reals preveuen supòsits diferents, i també bonificacions per raons de foment de l’activitat econòmica que corregeixen el resultat final. |
Idea principal
Se t’hi proposa una dinàmica en dos moments. En el primer, resol individualment els interrogants i la matriu DAFO. En el segon, intercanvia les matrius, revisa les d’un/a company/a i dóna-li un feedback. El/la tutor/a, a la plataforma, t’hi proporcionarà oportunament les indicacions. Per saber-ne més
Pots consultar Documents de Prospectiva i Estratègia (2002) per conèixer més sobre la matriu DAFO. A més, al curs Anàlisi estratègica per a directius/ives públics i públiques, s’hi presenta en profunditat aquesta eina. Documents
Revisa El procés de planificació estratègica. També pots tornar a veure la diagnosi, sobretot les dades del servei de creació d’empreses del centre i ordenances fiscals . Et permetrà resoldre aquesta activitat. |
La matriu DAFOEs tracta d’una metodologia d’anàlisi d’informació que distingeix entre factors amb relació als objectius que es persegueix:
|
1.4.- La reunió dels grups d’actors
|
L’alcalde va organitzar una roda de premsa i va presentar la voluntat i la visió del que seria el Pla Estratègic de Valiana Emprenedora.
Va explicar que l’ajuntament i tots els actors participants del pla estratègic es comprometien a treballar per a una societat
de Valiana més emprenedora i que aportés els suports necessaris per aconseguir més activitat econòmica en el municipi i més
llocs de treball.
Aquest era l’objectiu d’un futur ideal per a Valiana; així ho va manifestar el seu alcalde. Posteriorment, i tal com t’havies marcat en el full de ruta, es va reunir el grup d’actors que treballarien en l’elaboració de:
Diagnosi estratègica: ja els vas donar totes les dades de la diagnosi i un primer esborrany del DAFO que
contemplava les debilitats i les fortaleses, però que havia de ser complementat durant les discussions de grup.
Línies estratègiques: havien de sortir de la discussió
entre els actors i venir definides pels objectius.
Actuacions: la definició de les actuacions i/o iniciatives
per a cadascun dels objectius principals identificats.
Les primeres reunions del grup d’actors van servir per analitzar en profunditat totes les dades que la Maria i tu havíeu aportat. Aviat el DAFO va quedar ben complet, i de la discussió i del coneixement de tots els actors implicats (interns i externs), en va sorgir el document que es mostra. En Pere, el regidor i tu estàveu molt satisfets de la implicació de tot el grup de treball, de les riques aportacions que s’havia fet i del compromís que havien adquirit tots i cadascun dels actors implicats en el procés d’elaboració del Pla Estratègic Valiana Emprenedora. Revisa el material conceptual que se’t proposa.
La feina que segueix és la d’elaborar la missió, les línies estratègiques i els objectius específics. |
Documents
Pots consultar l’apartat El procés de planificació estratègica. |
Alguns conceptes clauLa visió indica on vol estar l’organització en el futur;
suposa una declaració explícita de les seves aspiracions i voluntats vers el futur.
La missió és la definició de la raó de ser i d’actuar
i la delimitació de l’espai que ocupa i/o vol ocupar l’organització en l’entorn en què opera.
El pla estratègic s’entén també com el document (o els documents) en què es recull els elements fonamentals per conduir una organització (o un territori) cap a un futur desitjat, com a resultat d’un procés de planificació estratègica. Per diagnosi estratègica s’entén l’anàlisi de la realitat
des d’una perspectiva estratègica, és a dir, tenint en compte els aspectes interns i els externs.
Cal tenir molt present que, quan es parla de diagnosi, es fa referència
a una anàlisi interpretativa d’informació, no a la informació en si mateixa. Això significa que, un cop s’hagi recollit tota
la informació possible sobre l’organització i el seu entorn, tant quantitativa (dades) com qualitativa (opinions), haurà de
ser organitzada de tal manera que permeti arribar a conclusions sobre quina és la realitat a la qual un s’enfronta.
Les línies estratègiques signifiquen la integració per àmbits de treball de les actuacions que cal realitzar per assolir els objectius estratègics que, al seu torn, permetran complir amb la missió i la visió de l’organització. |
1.5.- Ara redacta la missió, les línies estratègiques i els objectius
|
Amb tota la informació de què disposes sobre aquest procés:
|
Idea principal
Aquesta activitat és de resolució individual. El/La tutor/a te la sol·licitarà a la plataforma. Una vegada finalitzada, envia-la-hi per a la seva correcció. Documents
Pots consultar els apartats: |
