1.- Cas 1. La rehabilitació dels casals d'avis de Nouvella
El treball amb el “Cas 1. La rehabilitació dels casals d’avis de Nouvella” promou el desenvolupament de la capacitat següent:
Participar en la definició del pla estratègic de la teva unitat organitzativa, del teu departament o equip de treball.
S’espera que el treball que el cas planteja permeti:
Conèixer el procés de l’anàlisi estratègica.
Identificar les seves fases en situacions reals, complexes i properes a l’entorn de treball.
Analitzar críticament les decisions preses, detectar-hi errors i proposar les solucions adequades i acotades, en aquestes situacions.
Amenaces: Situacions o factors desfavorables que han de ser enfrontats perquè no impedeixin la consecució dels objectius.
Anàlisi estratègica: Procés mitjançant el qual els líders d'una organització identifiquen, recerquen i analitzen la informació clau per definir la seva estratègia de futur.
Arbre de problemes: Eina d’anàlisi que permet establir les relacions causa-efecte i identificar clarament quines són les problemàtiques nuclears.
Debilitats: Limitacions internes de l’àmbit organitzatiu i que el situen en una posició desfavorable o de vulnerabilitat en relació amb l’entorn.
Fortaleses: Aspectes favorables de l’àmbit organitzatiu, que el posicionen en condicions de respondre de manera eficaç davant d’una oportunitat o una amenaça externa.
Matriu DAFO: Eina d'anàlisi de debilitats, amenaces, de fortaleses i d'oportunitats.
Matriu de priorització: Eina d’anàlisi que permet ordenar els reptes segons criteris d’impacte i esforç.
Objectiu operatiu: Expressió vàlida, simple, assolible, reptadora, acceptable i quantificada dels resultats que l’organització pretén aconseguir en un temps determinat.
Oportunitats: Factors o possibles canvis de l’entorn que resulten favorables i que, en definitiva, poden facilitar l’assoliment dels nostres objectius.
Programa d’Actuació Municipal: Planificació quadriennal de l’ajuntament d’acord amb el programa electoral de l’Equip de Govern i Pla Estratègic.
Sistema: Conjunt organitzat d'àmbits i agents interactuants i interdependents, que formen un tot unitari i complex per assolir un objectiu general.
BURGWAL, G.; CUÉLLAR, J.C. (1999) Planificación estratégica y operativa aplicada a gobiernos locales. Quito: Ediciones Abya Yala.
GODET, M. (coord.) (2000) “La caja de herramientas de la prospectiva estratégica”, Cuadernos de Lips. Vol. 5. París: Institut d’Investigation Prospective et Stratégique.
GRANT, R.M. (1995) Dirección estratégica: conceptos, técnicas y aplicaciones. Madrid: Editorial Civitas.
LÓPEZ CAMPS, J.; GADEA CARRERA, A. (2001) Una nueva administración pública. Bilbao: Administración de la Comunidad Autónoma de Euskadi.
MOORE, M. (1998) Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Barcelona: Paidós, Estado y sociedad.
Fondo Estatal de Inversión Local
http://www.mpt.es/prensa/actualidad/noticias/2008/12/20081210.htmlMaria José Bonet
Diputació de Barcelona
El Programa d’Actuació Municipal (PAM) és la planificació quadriennal de l’ajuntament. Aquesta planificació a mig termini estarà d’acord amb el programa electoral de l’Equip de Govern i del Pla Estratègic.
Conèixer el PAM, la planificació liderada per l’equip polític de les principals actuacions i inversions que es vol dur a terme durant la legislatura, permet entendre el marc on s’ha d’encabir l’acció de la corporació i la funció d’anàlisi i de planificació del comandament en el seu àmbit professional.
El PAM, tal i com es defineix conceptualment, requereix comptar amb tres aspectes clau:
Implicació política.
Concreció, quantificació i temporització.
Informació fiable i objectiva.
El PAM requereix comptar amb tres aspectes clau:
Implicació política.
Concreció, quantificació i temporització.
Informació fiable i objectiva.
L’Equip de Govern escull quins són els objectius estratègics que vol perseguir, i els mecanismes que emprarà per portar-los a terme.
Els/Les regidors/ores, particularment, són les persones que han de desenvolupar la missió i la visió que s’han plantejat per als seus quatre anys de mandat.
La falta de concreció converteix el PAM en un document que difícilment materialitzi les prioritats establertes a nivell polític.
El PAM ha de contenir la finalitat així com les aspiracions estratègiques perseguides, però també hauria de concretar-les en objectius quantificats i temporitzats.
L’anàlisi estratègica que cada comandament públic realitza del seu àmbit d’actuació professional, així com la transmissió que en fa cap al nivell polític i directiu esdevenen un element necessari perquè els objectius siguin concrets, quantificables i avaluables.
A l’hora de concretar el PAM operativament, serà necessari analitzar en profunditat l’entorn i l’organització per conèixer exactament els reptes operatius als quals s’ha de fer front i les capacitats amb què es compta per fer-ho. És a dir, cercar informació sobre les amenaces/debilitats i oportunitats/fortaleses que existeixen per portar endavant les línies i els objectius estratègics definits.
És fonamental el paper dels comandaments en la selecció, la producció, l’anàlisi i la comunicació de la informació referent al seu àmbit de treball. En aquest sentit, serà responsable de:
La tasca del comandament públic és sistematitzar la recollida d’informació i liderar el treball d’anàlisi i d’investigació.
Sistematitzar la recollida d’informació de les actuacions que porta a terme el seu equip de treball i els serveis externalitzats del seu àmbit d’actuació, d’acord amb les demandes dels/de les seus/seves superiors, tot garantint la seva fiabilitat, claredat i rellevància.
Liderar els treballs d’anàlisi i investigació del context en el qual s’emmarca la seva acció (social, econòmica, legal, etc.), amb l’objectiu de conèixer els reptes i els condicionants als quals cal donar resposta, així com detectar bones pràctiques, alternatives d’acció, etc.
La inexistència o vaguetat del PAM de l’ajuntament no porta annexa la impossibilitat de desenvolupar correctament una anàlisi estratègica. A partir de l’anàlisi d’allò que succeeix sense aquest document, serem capaços d’ajustar encara més l’acció del comandament públic.
Les variables d’anàlisi externa són un recull de les principals variables que cal analitzar des d’una vessant externa. Així mateix, és necessari tenir en compte les fonts d’informació que el comandament públic pot emprar.
Les variables externes que s’ha d’analitzar són:
Territori i urbanisme.
Medi ambient.
Social.
Activitat econòmica.
Marc institucional.
Comparació amb altres organitzacions i territoris.
L’anàlisi externa de l’organització identifica les oportunitats i les amenaces que envolten i afecten l’organització.
Les amenaces corresponen a les situacions o als factors desfavorables, actuals o futurs, que han de ser enfrontats amb la idea de minimitzar danys i que cal gestionar perquè no impedeixin la consecució dels objectius.
Les oportunitats són els factors o possibles canvis de l’entorn que resulten favorables i/o explotables, que poden significar una millora en el nostre posicionament i que, en definitiva, poden facilitar l’assoliment dels nostres objectius.
El comandament públic haurà de constituir un equip tècnic d’anàlisi externa.
Per portar a terme l’anàlisi externa de l’organització, es fan necessàries:
La legitimació.
La identificació dels elements clau.
La constitució de l’equip tècnic.
La identificació dels agents externs clau.
La presentació de l’eina DAFO equival a la presentació de l’instrument tècnic clau per ordenar i classificar les variables d’anàlisi estratègica.
Els factors interns fan referència a les debilitats i a les fortaleses de l’organització i els factors externs tenen relació amb les oportunitats i les amenaces que l’envolten.
L’anàlisi interna de l’organització identifica les debilitats i les fortaleses de l’organització a l’hora d’enfrontar-se als elements crítics externs. Les febleses o debilitats corresponen a les limitacions internes de l’organització i que la situen en una posició desfavorable o de vulnerabilitat. Les fortaleses, al seu torn, corresponen a aspectes favorables de l’organització, que la posicionen en condicions de respondre de manera eficaç davant d’una oportunitat o una amenaça externa.
L’anàlisi externade l’organització identifica les oportunitats i les amenaces que envolten i afecten l’organització. Les amenaces corresponen a les situacions o als factors desfavorables, actuals o futurs, que han de ser enfrontats amb la idea de minimitzar danys i de gestionar-los perquè no impedeixin la consecució dels objectius. Les oportunitats, finalment, són els factors o possibles canvis de l’entorn que resulten favorables i/o explotables, que poden significar una millora en el nostre posicionament i que, en definitiva, poden facilitar l’assoliment dels nostres objectius.
El procés de prospectiva està adreçat a conèixer en profunditat la realitat sobre la qual vol i pot incidir, per tal d’arribar a concretar les estratègies més adients: que augmentin el valor públic, s’alineïn amb la voluntat política, i impliquin els/les empleats/ades públics i públiques.
Un cop es disposa de la matriu DAFO, s’ha d’identificar i de prioritzar els reptes, és a dir, les debilitats i les amenaces més rellevants. El seu rol com a comandament públic li permet definir les estratègies d’acció possibles per a l’àmbit organitzatiu.
Per tal d’establir la prioritat dels reptes i prendre decisions, el comandament compta amb la matriu de priorització. Es valorarà:
L’impacte.
L’esforç.
En el procés de priorització de reptes amb la matriu d’impacte-esforç, ha de participar-hi també el/la directiu/iva de referència de l’àmbit, per tal que la valoració dels reptes sigui plenament compartida, compti amb el màxim lideratge i pugui ser assumible per l’organització.
Els resultats obtinguts s‘ordenen en un gràfic de coordenades impacte-esforç.
La transmissió formal permet la revisió individual per detectar possibles punts de millora.
Tanmateix, el resultat d’aquesta anàlisi s’ha de formalitzar en un document i transmetre’l als/a les directius/ives públics i públiques amb implicació en el procés o en alguns dels reptes identificats.
En Pere Camps forma part de l’equip de Serveis Territorials, és el cap del Servei de Plans i Projectes. Fa només cinc anys que està a la casa, però coneix l’estil de direcció de la seva gerent.
La Martina Moll és la gerent de Serveis Territorials. Porta deu anys a la casa, durant els quals ha fet carrera administrativa fins arribar a gerent d’àmbit. Va començar com a arquitecte superior en l’àmbit d’obres i de planejament i, amb l’entrada del nou Equip de Govern, ha accedit al lloc que actualment ocupa.