Si en el teu vídeo utilitzaràs continguts (música, àudios, imatges, fragments audiovisuals…) que no has creat tú necessites saber que els autors d’aquests continguts tenen drets de propietat intel·lectual.
Saps com funciona la propietat intel·lectural i els drets d’autor?
Enregistrar un vídeo és quelcom relativament senzill, i quan estem en el procés d'edició, hem de tenir en compte alguns factors vinculats amb la propietat intel·lectual dels continguts i els drets d'autor.
Ens hauríem de fer les següents preguntes:
Tenim el dret d'utilizar-lo? Podem acreditar? Tenim el permís per escrit?
L'hem agafada d'algun repositori sense parar-nos a pensar en els drets que té l'autor o autora?
La propietat intel·lectual és el dret inherent que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència; ja siguin literàries, artístiques o científiques.
Els drets d'autor són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents per a les persones que són autores d'obres originals (obres literàries, dramàtiques, musicals, plàstiques i intel·lectuals…)
Qualsevol obra publicada a Internet o a qualsevol altre mitjà, encara que no ho posi explicitament, té tots els drets reservats per defecte.
Si volem fer servir qualsevol dels continguts d’altres autors hem d'obtenir la cessió dels drets d'ús i de difusió.
Això implica que nosaltres -ni com a persones individuals ni com a representants de les institucions- no tenim dret a fer servir cap obra de la qual no siguem els autors, tret que tinguem una autorització específica. Això inclou fotografies, músiques, àudios, vídeos, textos, i d'altres elements que podríem trobar fàcilment publicats a Internet; és a dir, molts dels recursos que potser ens agradaria incloure a la nostra peça de vídeo.
Avui en dia, amb totes les obres que hi ha publicades a Internet, és habitual utilitzar recursos de tercers per fer les nostres pròpies obres. Una imatge, una icona, un text, un document… Però si ho volem fer correctament, com hauriem de procedir?
Hauríem de saber diferenciar entre quatre tipus de recursos: el que tenen els drets reservats, els que sòn de domini públic, els que ens cedeixen tots els drets i els que ens cediixent parcialment alguns dels drets perquè els puguem utilitzar.
Copy Right
Tots els drets reservats
Domini públic
Sense drets reservats
Copyleft
Cessió de tots els drets
Creative Commons
Cessió parcial dels drets
Recursos amb tots els drets reservats (Copy-right)
Totes les obres d’un autor tenen per defecte tots els drets reservats.
Si està publicat sota una llicència copyritght© significa que l'autor o autora es reserva tots els drets.
Ens podem trobar en la situació de voler incloure al nostre vídeo algun contingut (música, foto, il·lustració…) que bé no està publicat amb una llicència determinada i, per tant, aixó significa que tots els drets estan reservats. En aquest cas, haurem d'aconseguir el permís per a utilitzar-lo.
Per aconseguir el permís, es pot fer de dues formes:
-
L'autorització per escrit de la persona autora del contingut. Normalment és fa aquest procés si es tracta d'una obra menor.
-
Mitjançant el que s'anomenen entitats de gestió dels drets d'autor (com ara l'SGAE, CEDRO o DAMA i EGEDA – especialitzades en continguts audiovisuals…)
Recursos de domini públic
Hi ha recursos que es consideren de domini públic.
És la situació en què queda una obra un cop finalitza el termini de protecció dels drets de propietat intel·lectual.
Al nostre país, qualsevol obra queda en domini públic un cop transcorreguts 70 anys des de la mort de la persona autora i, per tant, també podrem utilitzar aquests recursos amb total llibertat.
Recursos amb cessió de drets (Copyleft i Creative Commons)
Els autors d'aquests continguts els posen a la nostra disposició per a que els puguem fer servir, això sí, sota determinades condicions que haurem de respectar.
En contraposició a tots els drets reservats, copyritgh, a Internet podem trobar autors i autores que han decidit cedir tots o part dels seus drets. Són aquelles obres i continguts que trobem publicades amb llicències com per exemple Copyleft i Creative Commons.
A continuació veurem les diferencies i les condicions d'aquestes dues llicències.
Aquesta llicència utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per assegurar que cada persona que rep una còpia de l'original o de l'obra derivada pugui fer servir, modificar i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Podem fer servir aquest recurs amb total llibertat. En un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright.
L'organització sense ànim de lucre Creative Commons està dedicada a reduir les barreres legals per compartir treballs creatius. Les llicències d'aquesta tipologia combinen quatre conceptes bàsics i és en funció d'aquesta combinació, la que trobem asociada al recurs que volem utilitzar, que poden fer ús de les obres llicenciades.
Les llicència Creative Commons ens permet fer un ús del recurs en funció de quatre condicions bàsiques i de les seves combinacions:
Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui l'autoria de l'o-bra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament.
No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs de-rivats per a finalitats comercials.
Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.