El Pla de Prevenció d’incendis Forestals a les Urbanitzacions i els nuclis de població

El Pla de prevenció d’incendis forestals a les urbanitzacions i nuclis de població (PPU) està integrat inicialment per dos projectes: el Projecte de reducció de la densitat de l’arbrat i estassada del sotabosc a la franja perimetral de baixa combustibilitat i el Projecte de reducció de la densitat de l’arbrat i estassada del sotabosc a les parcel·les no edificades i zones verdes.

Ambdós projectes presenten l’estructura bàsica següent:

• 1. Criteris tècnics de tractament de vegetació: Descriu els criteris tècnics, establerts pel Decret 123/2005, que s’han d’aplicar als espais destinats com a franja perimetral i a les parcel·les interiors de la urbanització que en el moment de la redacció del projecte no estan edificades o el seu ús del sòl està declarat com a zona verda (vegeu apartat 3.2).

• 2. Traçat de la franja perimetral: Estableix el traçat de la franja perimetral de baixa combustibilitat i relaciona les finques que queden afectades per l’aplicació dels criteris tècnics establerts en el Decret 123/2005.

• 3. Inventari de les zones que cal aplicar els criteris tècnics de tractament de vegetació: Defineix la situació de partida en què es troben les zones on cal aplicar els criteris tècnics de tractament de vegetació; en concret, es realitza una diagnosi per cada parcel·la interior i per cada tram de la franja perimetral de la densitat arbòria present, de la cobertura arbustiva que hi ha, i del tipus de pendent i qualitat dels accessos a les zones de treball.

• 4. Mesures físiques que cal implantar: Amb l’inventari realitzat, els projectes defineixen les mesures físiques que cal implantar a cada tram de la franja perimetral i a cadascuna de les parcel·les interiors de la urbanització. Aquestes mesures físiques són: els mètodes de tractament de vegetació, les vies de servei i els carregadors (vegeu apartat 3.4).

• 5. Pressupost d’execució: Els projectes donen una informació detallada del cost per parcel·la interior i per tram, tant per a la primera intervenció com per al manteniment bianual.

• 6. Estudi de seguretat i salut: Els projectes disposen d’un darrer apartat dirigit a l’empresa constructora, on s’estableixen les previsions en el camp de la prevenció de riscos d’accidents laborals i malalties professionals, i de riscos derivats dels treballs de reparació, conservació i manteniment, i de les instal·lacions preceptives d’higiene i benestar dels treballs.

• 7. Plànols: El resultat dels treballs realitzats són representats gràficament amb la incorporació de plànols temàtics a una escala màxima d’1:2000. En els plànols es grafia, principalment, el mètode de tractament de vegetació que cal fer a cada parcel·la o tram de la franja perimetral. Cada mètode es representa amb un color diferent.

La taula següent descriu els criteris tècnics de tractament de vegetació que s’han d’aplicar a la zona destinada com a franja perimetral de baixa combustibilitat, i en les parcel·les interiors no edificades i zones verdes. Aquests criteris s’han establert seguint el Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, i l’experiència de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona.

Criteris establerts en el Decret 123/2005 En l’apartat 2.2 d’aquest capítol es descriu el que estableix el Decret 123/2005 sobre els criteris a seguir a l'hora de determinar el traçat de la franja perimetral, que en resum són:

• Tenir en compte els instruments de planificació urbanística municipal (pla general o derivat).

• Es poden utilitzar les zones verdes i vials perimetrals existents com a zones aptes per a traçar per sobre la franja perimetral.

Aquests sistemes urbanístics solen ser espais de titularitat pública i, com que la llei permet traçar la franja sobre aquests espais, això suposa una facilitació per la posterior implantació material de la franja, perquè s’evita afectar finques que no són pròpies de la urbanització i que requereixen una autorització prèvia dels seus titulars abans de qualsevol actuació.

Altres criteris

Durant la redacció del Projecte de franja perimetral, es tenen en compte altres criteris per la presa de decisions del traçat de la franja perimetral. Aquests criteris se centren en la interpretació del planejament urbanístic vigent, en concret s’analitza la classificació i qualificació del sòl del nucli de població concret.

Anàlisi de la classificació del sòl:

• En sòl No urbanitzable: En un nucli de població del tipus 3 o 4 (veure capítol 1), amb una dispersió d’habitatges sobre sòl no urbanitzable, el traçat de franja perimetral es comptabilitza a partir del límit de la façana principal dels habitatges fins a una amplada de 25 metres.

• En sòl urbanitzable No delimitat: Existeixen en els planejaments urbanístics municipals, nuclis de població classificats en un dels seus sectors com urbà o urbanitzable delimitat. Aquest sector sol ser el més consolidat i s’adapta a les característiques d’un nucli de població del tipus 2. El nucli presenta altres sectors que el planejament ha reservat per a un futur desenvolupament urbanístic classificant-lo com a sòl urbanitzable no delimitat. Aquesta previsió de creixement no deixa de ser una expectativa i, a efectes de la llei urbanística estatal (Ley 8/2007, de 28 de maig, de suelo), aquest sòl fins que no arriba la seva transformació es considera com a no urbanitzable. En conseqüència, el traçat de la franja perimetral ha de transcórrer sobre el límit intern del sector classificat com a urbanitzable no delimitat.

Anàlisi de la qualificació del sòl:

Més enllà del sistema viari i d’espais lliures i zones verdes, existeixen altres sistemes urbanístics que poden ser utilitzats per fer transitar la franja sobre d’ells.

La utilització d’aquests espais aconsegueix els següents objectius:

• Aproxima el màxim possible la franja perimetral als habitatges, i guanyar una millor eficàcia de la finalitat principal de la franja, que és protegir.

• Evita tenir grans espais interns per obrir i mantenir.

• Suposa una gran reducció de costos tant d’implantació com de manteniment.

• Evita haver de gestionar els permisos d’entrada a domicili de les finques rústegues, així com el d’establir una limitació al dret del propietari de la finca rústega afectada a rebre una indemnització.

Per tant, és important poder traçar la franja el màxim que es pugui per l’interior del nucli. Per això, s’ha de fer una molt bona interpretació de l’ordenació urbanística per acabar prenent la millor decisió possible de traçat de franja.

De tots els sistemes urbanístics, els següents són els que majoritàriament podrien ser aptes per utilitzar i traçar la franja sobre d’ells:

• Ferroviari: L’art. 6.2. del Decret 64/1995, estableix que els titulars i responsables d’instal·lacions ferroviàries tenen l’obligació de mantenir una amplada mínima de 2 metres des dels rails com a zona de seguretat (veure definició capítol 1). En els casos que la via transcorri per l’interior o en la perifèria d’un nucli de població, es podran utilitzar els 2 metres d’ambdós costats de la via com a franja, i acabar de traçar els 25 metres d’amplada amb els criteris tècnics establerts en el Decret 123/2005.

• Protecció: Aquests espais estan reservats pel planejament municipal per al pas de xarxes lineals de serveis tècnics i ambientals, com conduccions de subministrament d’aigua, energia, telecomunicacions, galeries de serveis o racks. També són espais reservats com a vies de comunicació de trànsit restringit (vianants, bicicletes, etc.) Atenent a aquesta descripció, el sistema de protecció pot ser utilitzat com a espai per a traçar la franja, ja que la franja no suposa cap obstacle per desenvolupar el que el planejament ha reservat.

• Hidrogràfic: Els espais perifèrics que siguin cursos d’aigua com rieres, torrents, etc., poden ser utilitzats com a franja perimetral. Tanmateix, és important en el moment de la planificació de la franja descriure aquest tram com a espai amb curs natural d’aigua i que, abans de l’execució material dels treballs de tractament de vegetació, es notifiqui a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) perquè informi sobre la viabilitat de l’execució dins d’aquesta zona.

• Equipaments: Són els espais reservats per a la instal·lació de centres públics de caràcter docent, cultural, esportiu, etc. En cas que l’ajuntament declari que no existeix una previsió d’instal·lació d’algun d’aquests equipaments, o bé aquests estiguin en desús i sense manteniment, es pot acordar amb l’ajuntament la possibilitat d’utilitzar aquests espais per traçar la franja perimetral si aquest espai es troba reservat en la perifèria del nucli de població.

• Serveis tècnics i ambientals: Són els espais reservats per a equipaments destinats a serveis tècnics, ambientals i de suport al transport d’aigua per al reg així com les reserves sense ús assignat per a serveis tècnics de nova creació. Com en el cas anterior, es pot realitzar el traçat de franja en aquests espais si l’ajuntament considera que no té previst realitzar la instal·lació de cap dels equipaments previstos en el planejament.

El MUC i el RPUC

Aquest apartat apunta amb claredat la importància d’una bona planificació de la franja i, per tant, la importància de saber utilitzar i interpretar l’ordenació urbanística municipal.

Tanmateix, l’accés per consultar el planejament urbanístic ha estat, fins a l’entrada del Decret 305/2206, complexa i a vegades gairebé impossible, fet que ha provocat pels planificadors no poder disposar d’una important informació per determinar amb més precisió el traçat de la franja perimetral i per tant, no poder atendre en la seva elaboració els instruments de planificació urbanística, tal com estableix l’art. 4.6. del Decret 123/2005.

Aquesta situació canvia des de l’entrada en vigor del Decret 305/2006, de 18 de juliol de 2006, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme i que estableix que cal garantir la publicitat dels instruments de planejament urbanístic en vigor i permetre la consulta pública d’aquests instruments, tant de forma presencial com per mitjans telemàtics.

En compliment d’aquest Decret 305/2006, el llavors Departament de Política Territorial i Obres Públiques (ara Departament de territori i Sostenibilitat) ha desenvolupat els següents mitjans telemàtics:

RPUC, Registre de planejament urbanístic de Catalunya: en funcionament des del 29 de juny de 2007 al web http://ptop.gencat.cat/rpucportal/inici/ca/index.html, que proveeix l’accés telemàtic als documents originals que integren els instrument de planejament en vigor.

MUC, Mapa urbanístic de Catalunya sintètic: en funcionament des de l’octubre de 2010 al web http://ptop.gencat.cat/muc-visor/AppJava/home.do? o a través de consulta del RPUC. El MUC:

− És un mapa de síntesi del planejament general, que permet fer una lectura contínua de l’ordenació urbanística del país, per sobre de les delimitacions municipals.

− Recull només el planejament general vigent i, per tant, no refon ni el planejament derivat, ni el director urbanístic, que es poden consultar al RPUC, ni les determinacions urbanístiques del planejament territorial parcial.

− No té validesa jurídica, ja que els mitjans tècnics usats actualment no permeten garantir-la.

Es tracta doncs, d’un mapa de valor informatiu, elaborat a partir de la interpretació dels documents de planejament general oficials disponibles als arxius del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Els mètodes de tractament de vegetació són els diferents procediments que estableixen els projectes per tal d’assolir els criteris tècnics de tractament de vegetació descrits en l’anterior taula.

Els projectes sobre la reducció de la densitat de l’arbrat i l’estassada del sotabosc utilitzen 6 mètodes, en funció de les característiques de terreny que presenta cada zona de treball. A cada tram i parcel·la identificada durant l’inventari, se li assigna un dels mètodes següents:

Cadascun d'aquests mètodes integra una sèrie d'operacions de treball, seleccionades i ordenades d'acord amb les característiques del terreny.

Operació especial: Tallada d’arbres especials

Els arbres especials són aquells arbres situats prop d’alguna infraestructura com habitatges, línies elèctriques, tanques, etc. i la seva tala té risc de causar-ne algun dany. Per tal d’evitar possibles danys, l’operació es pot efectuar:

• Per lligament: S’efectua inicialment un lligament de l’arbre mitjançant un cable subjectat a un tractor o tanqueta amb cabestrant. Seguidament es procedeix a la tala amb una motoserra de 3,5 CV. Aquesta operació pot ser utilitzada en qualsevol dels 6 mètodes descrits anteriorment.

• Amb cistella:

• Trepa:

Vies de servei o accessos a la zona de treball

Les vies de servei dissenyades en els projectes serveixen per determinar els punts d’accés de la maquinària forestal a l’àrea d’actuació.

Construcció de carregadors

Els projectes determinen la construcció d’espais destinats a realitzar funció de carregadors, per la realització de les tasques d'esbrancament dels arbres i emmagatzematge dels troncs trossejats. Els carregadors que es construeixen en pendents < 25% només requeriran la tallada dels arbres i l’estassada de la vegetació en un espai d’uns 400 m2, mentre que en pendents superiors es faran els moviments de terres oportuns perquè el pendent final del carregador no superi el 25%.

D’acord amb l’inventari forestal realitzat i els mètodes de tractament de vegetació assignat per a cada parcel·la i tram de la franja perimetral, es determina:

• Un cost de primera intervenció de treballs de tractament de vegetació a realitzar per a cada parcel·la interior del nucli de població.

• Un cost d’obertura de la franja perimetral.