objectius del Pla d'Actuació Municipal

Els objectius del PAM es detallen a continuació:

• Facilitar l'ocupació de la ciutadania mitjançant serveis d’orientació professional, formació ocupacional i programes formatius que responguin a les necessitats del municipi.

• Definir noves actuacions per a la inserció laboral per a col·lectius de risc o de difícil ocupació que reforcin la cohesió social.

• Disminuir a la meitat l’abandonament prematur dels estudis entre el jovent del municipi.

• Definir nous programes d’assessorament i suport a emprenedors, així com crear-ne un per impulsar les cooperatives.

• Impulsar reformes urbanístiques que millorin els eixos comercials, industrials i cívics de la ciutat.

• Impulsar els sectors industrials del municipi (polígons) mitjançant la millora dels espais i increment dels serveis que aporten valor al teixit empresarial.

• Millorar la mobilitat de la ciutat i ampliar el transport públic d’acord amb la demanda actual i futura.

Dades del territori i urbanisme

Àmbit geogràfic i poblacional

El terme municipal de Farinell ocupa una extensió total de 20,4 km² i, amb una població de 30.000 habitants el 2010, presenta una densitat de població de 1.538,46 habitants per km² —molt per sobre de la mitjana de la comarca del Vallès (474,1 hab./km²).

Si s'analitza l'evolució dels últims cinc anys (2005-2010), s'observa un creixement demogràfic comarcal del 13,48%, molt per sobre del 6,73% de l'àmbit metropolità de Barcelona i del 9,84% de tot Catalunya. Dins d'aquest context, Farinell registra un creixement poblacional per al període 2005-2010 del 11,67%, que tot i ser molt significatiu queda per sota de la mitjana comarcal.

Accessibilitat i connectivitat

Farinell disposa d'una bona accessibilitat a les principals infraestructures de comunicació de l'entorn.

• L'autopista AP-8 i l'autovia C-23 compten amb accessos a menys de 5 quilòmetres de distància de Farinell centre.

• El municipi es localitza a menys de 50 quilòmetres dels principals centres econòmics del seu entorn (Barcelona, Sabadell, Terrassa, Granollers i Mataró).

• La part sud del terme municipal està ben comunicada amb el Barcelonès mitjançant la carretera BV-545 i enllaça amb la C-27, una via ràpida que condueix fins a la ciutat de Barcelona.

Es fa evident, doncs, que aquesta disposició col·loca Farinell en una bona situació quant a la connectivitat amb el seu entorn. Tanmateix, la percepció ciutadana és que la població arrossega fins a l'actualitat el llast de ser considerada un municipi que passa desapercebut, mentre que altres poblacions de la comarca es beneficien de ser més conegudes malgrat comptar amb la mateixa xarxa viària i unes dimensions territorials i poblacionals equiparables.

Mobilitat

El 2005 es va elaborar un estudi de mobilitat i transport de viatgers que incorporava una diagnosi i una proposta de Pla de mobilitat. Així, i en la línia de les pautes de mobilitat observades per a tota la comarca, aquesta diagnosi recollia que a Farinell es produïen una gran quantitat de desplaçaments diaris per motiu de feina entre el municipi i l'exterior. A més, cal remarcar que la majoria d'aquests desplaçaments es fan en vehicle privat, la qual cosa provoca una elevada densitat de vehicles motoritzats i una elevada utilització de la xarxa viària del terme municipal.

En aquest sentit, la diagnosi de l'estudi citat remarcava l'existència d'una xarxa viària suficient, tot i que s'identificaven alguns trams de vial deteriorats a les proximitats de les zones industrials, fruit de l'elevada densitat de trànsit que suporten (mobilitat de població i mobilitat per l'activitat empresarial).

Quant als vials de la trama urbana, es remarcava que faciliten la mobilitat en vehicle privat i que les voreres disposen de l'amplada adequada, encara que el mobiliari urbà sovint s'ubica de manera que obstaculitza els itineraris dels vianants. D'altra banda, s'afegia que la connectivitat entre Farinell centre i Farinell nord era insuficient, especialment en relació amb els desplaçaments a peu i en bicicleta.

Respecte al transport públic, al mateix estudi es recollia una valoració negativa de la població en relació amb el funcionament dels serveis ferroviaris i serveis de transport per carretera.

 

D'altra banda, val a dir que la ciutadania constata que el trànsit de vehicles a motor dins del terme municipal és fluid, però que es percep una manca de places d'aparcament, especialment al centre. En aquest sentit, una recent enquesta de percepció ciutadana duta a terme per encàrrec de l'Ajuntament de Farinell posa de manifest quela manca d'aparcaments és el primer problema del municipi.

Vertebració urbana

Pel que fa al sòl urbà d'ús residencial, Farinell presenta una vertebració de manera atomitzada en què destaquen dos nuclis urbans principals, Farinell centre i Farinell nord, i una sèrie de zones residencials.

En aquest sentit, cal destacar que la distància entre Farinell centre, Farinell nord i les urbanitzacions residencials dificulta la prestació de serveis públics (transport, subministraments bàsics i equipaments), ja que aquesta vertebració urbana incorpora la complexitat d'una doble centralitat per a la ubicació dels serveis bàsics.

Farinell nord és un barri amb edificacions plurifamiliars d'habitatges amb dimensions reduïdes que daten dels anys seixanta, envoltat de sòl industrial, que en el seu moment fou construït per allotjar treballadors amb un baix poder adquisitiu, provinents majoritàriament d'altres comunitats autònomes que varen emigrar per treballar als grans polígons industrials de la zona. Pel que fa a la seva evolució històrica, Farinell nord ha estat, des dels seus inicis, un barri receptor d'immigració; primerament d'immigració interior (als anys seixanta i setanta), que a partir de l'any 2000 s'ha vist substituïda per immigració principalment extracomunitària. En aquest sentit, la població immigrada resident al barri, procedent majoritàriament de països africans, arriba al 37,86%.

Patrimoni

Pel que fa al patrimoni i els espais naturals, Farinell posseeix diversos elements que configuren un patrimoni natural i paisatgístic destacable, encara que no és prou conegut per la població no resident al municipi.

Pel que fa al patrimoni històric i arqueològic, cal destacar el turó de les Tres Branques, que compta amb el jaciment romà on actualment s'està plantejant la possibilitat d'impulsar un projecte per a la creació d'un centre d'interpretació del mon romà.

 

 

D'altra banda, també es preveu crear un centre d'interpretació de la natura i del paisatge que s'ubicarà al turó.

En darrer lloc, cal destacar el castell de Sant Miquel com a element patrimonial amb valor històric. Es tracta de les restes d'una fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi (426 m), que també acull restes d'un poblat iber.

Penetració TIC

Pel que fa al grau de penetració de les TIC a les llars de Farinell, l'any 2007 es va efectuar una enquesta telefònica a una mostra representativa de les llars del municipi. En aquest sentit, cal destacar que tot i presentar el grau de penetració TIC més baix de la comarca, tant la disposició d' ordinadors com de connexió a Internet a Farinell -que són els equipaments que més influeixen en la incorporació a la societat de la informació- presentaven graus de penetració significatius el 2006 (69% i 51%, respectivament) respecte de Catalunya (55% i 47%).

Dades socials

Evolució de la població

En el període 2002-2010, la població de Farinell ha crescut a un ritme constant i intens. D’aquesta manera, s'ha incrementat aproximadament un 21% per a l’agregat del període. S’observa que la immigració explica el 62,7% del creixement entre 2006 i 2008, mentre que el creixement natural només n’explicava el 37,6%.

La immigració de la darrera dècada ha estat majoritàriament de països extracomunitaris, principalment africans, que s’han concentrat sobretot a Farinell nord a causa del preu comparativament més assequible de l’habitatge. Com a conseqüència d’aquesta concentració de persones nouvingudes, amb escassos recursos econòmics i diferències socioculturals, s’ha observat que la integració d’aquestes persones, per bé que no és conflictiva, sí dóna lloc a dificultats. S’ha de ressaltar que si bé el percentatge de població estrangera a Farinell és equiparable a la mitjana comarcal, al barri de Farinell nord aquest percentatge és del 37,86%, xifra que el converteix en una de les zones amb més immigració de tot el país.

 

La piràmide de població de Farinell segueix, en termes generals, una estructura segons gènere i edat semblant a la de la comarca. No obstant això, es percep una diferència significativa entre el municipi i la comarca: Farinell presenta una concentració molt elevada d’homes entre 30 i 39 anys.

En el període 2002-2009, el percentatge de gent gran i l’índex de sobreenvelliment han augmentat, la qual cosa ha posat de manifest que hi ha més gent gran i que, alhora, aquest col·lectiu està més envellit, de manera que hauran augmentat les seves necessitats i el seu grau de dependència. Tot i això, les dades del municipi són més favorables que les observades a Catalunya i la comarca, on el procés de sobreenvelliment és més significatiu. Aquests resultats es poden explicar a partir de l’arribada constant d’immigrants al municipi (la majoria són homes joves amb una mitjana d’edat de 29 anys) que cerquen oportunitats de treballar i que incrementen la població potencialment activa i la natalitat.

 

Educació

En relació amb el grau d’instrucció de la població, s’ha incrementat significativament el percentatge de població que se situa en la categoria de sense estudis, que augmenta l’oferta de treball no qualificat. Altrament, també cal destacar que el percentatge de persones que ha cursat estudis superiors o universitaris no arriba en cap dels casos al 3,5%, i que el segon increment més notable del període es registra en els estudis de FP de grau mitjà, que passen del 6,42 al 9% (per contra, baixen l’FP superior, el batxillerat superior i els llicenciats).

 

 

Pel que fa a la percepció ciutadana en matèria d’educació, es valora com a correcte el funcionament i la qualitat dels centres educatius, tot i que la futura construcció del nou Institut d’Educació Secundària és vista com un tema de màxima prioritat: actualment, una part dels alumnes de secundària utilitza aules habilitades dins mòduls prefabricats. Segons les previsions compartides entre la regidoria d’Ensenyament i el Departament d’Educació, el nou institut estarà construït i habilitat per començar les classes al curs escolar 2011-2012.

Habitatge

Pel que fa a la política d’habitatge, Farinell i els dos municipis veïns han signat un conveni per gestionar una Oficina Local d’Habitatge mancomunadament. L’acord de mancomunar-lo permet consolidar un servei de difícil sostenibilitat per les dimensions del municipi.

En relació amb l’oferta d’habitatges de protecció oficial (HPO), actualment Farinell no disposa d’habitatges de compra ni de lloguer, i no es té previsió de portar a terme cap actuació a curt termini. La percepció de la ciutadania de Farinell és que el preu actual de l'habitatge és elevat i comparativament superior al dels municipis veïns. Aquest fet també queda recollit a la darrera enquesta de percepció ciutadana, segons la qual l’accés a l’habitatge és el cinquè problema més important del municipi, i el segon per a la població jove.

 

Segons la informació aportada per la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament, a partir de la difícil conjuntura econòmica actual, les incidències socials s’han agreujat considerablement des del primer semestre de 2009, especialment les que tenen a veure amb els problemes econòmics. Des de serveis socials s’està atenent persones incapaces d’afrontar el pagament de l’habitatge, o casos de famílies en què, a causa de la incidència de l’atur, cap dels membres adults compta amb algun tipus d’ingrés. Aquesta tendència, que sobrepassa la capacitat d’actuació del nivell local, es preveu que continuï fins que no millori la conjuntura econòmica i es tradueixi en una repunt de l’ocupació.

 

Variable econòmica

Prenent l’any 2005 com a referència, l’evolució econòmica de Farinell durant els últims cinc anys presenta una tendència de creixement fins al 2007, seguida d’una disminució a partir del darrer trimestre de 2008, amb un descens important al llarg de 2009. Aquesta davallada pot estar associada al context nacional i internacional de crisi econòmica.

Sectors econòmics

La indústria del municipi es caracteritza per empreses d’un dimensió mitjana de 23,2 treballadors i amb presència, també, de grans companyies. Les petites empreses acumulen el 50,1% dels treballadors; les mitjanes, el 44,8%, i les grans, el 5,1%.

Pel que fa al sector serveis, es caracteritza per empreses d’una dimensió mitjana de 7,7 treballadors, i denota l’elevada presència de petites i microempreses que se centren principalment en serveis a la població —tals com comerç, activitats immobiliàries i Administració pública— i serveis logístics —empreses de transport, emmagatzematge i comunicacions ubicades als polígons industrials.

Respecte als subsectors en procés de recessió, destaca l’elevada reducció d’empreses de fabricació de material de transport i de les indústries manufactureres diverses, així com també l’elevada reducció de treballadors de les activitats immobiliàries, lloguers i serveis empresarials i del subsector de les indústries de l’alimentació, les begudes i el tabac. Cal destacar que els sectors amb major recessió no són majoritaris: entre tots no ocupen més del 44% dels treballadors.

El comerç és un sector important i de proximitat: es comptabilitzen 414 establiments comercials, la majoria dels quals es dediquen a activitats relacionades amb la restauració i el comerç tradicional de primera necessitat. El gruix de l’activitat comercial es concentra a Farinell centre. La vialització del carrer Major ha estat una mesura ben valorada que sens dubte ha afavorit el comerç a la zona més cèntrica de Farinell, raó per la qual els comerciants locals demanen a l’Ajuntament que aquesta zona exclusiva per a vianants s’estengui també als carrers adjacents. A més, els comerciants demanden una millora de la neteja viària i de la freqüència de recollida de deixalles generades pels establiments (embalatges, cartrons, etc.), de la senyalística urbana i de la seguretat, i una major dotació de places d’aparcament al centre.

 

Farinell no disposa d’un sector turístic consolidat, però actualment s’està treballant en el seu desenvolupament. En aquest sentit, els principals actius turístics identificats al municipi són de caràcter històric, arqueològic i natural: serralada i jaciment arqueològic romà.

Ocupació i atur

Pel que fa a l’ocupació, en els darrers anys el creixement poblacional ha estat al voltant del 17%, mentre que l’atur ha crescut per sobre del 50%. En aquest sentit, l’increment de persones aturades registrat a patir de 2007 és atribuïble a l’actual context de crisi financera internacional; ara bé, els forts increments registrats als anys 2002, 2003 i 2005 responen a altres condicionants. A més, l’augment de l’atur a Farinell és més elevat que l’observat a la resta de la comarca i Catalunya.

Per perfils, cal destacar l’elevada incidència de l’atur: el 2010, en el grup d’homes majors de 55 anys i en el grup de dones entre 50 i 59 anys, ja que es caracteritzen per ser uns col·lectius amb un elevat risc d’exclusió laboral, atès que un cop surten del mercat laboral presenten elevades dificultats per tornar a entrar-hi.

 

 

Des de la perspectiva del nivell de formació de les persones que es troben a l’atur, s’observa que en general els sectors menys formats són els que més problemes tenen a l'hora de trobar treball:s’observa una elevada concentració dels aturats i les aturades en el grup de persones que només disposen de l’educació general (60%).

Si s’analitza la distribució dels aturats per sectors d’activitat, s’observa que el 61% de l’atur de Farinell prové del sector serveis, tot i que tan sols hi ha ocupat el 49% de treballadors. En canvi, pel que fa al sector industrial, només representa el 25% dels aturats, mentre que acumula el 43% dels treballadors de Farinell, que es caracteritza com el sector amb menor incidència relativa de l’atur.

Pel que fa a la temporalitat de la contractació, Farinell presenta, a data de 2010, un elevat percentatge de contractes temporals sobre eltotal (90%), que a més se situa per sobre de la mitjana de Catalunya (83%).

A la piràmide d’edat dels nous contractes s’observa una distribució piramidal homogènia amb una gran concentració dels nous contractes als trams baixos i amb una proporció molt reduïda als trams de major edat, identificant aquest grup de majors de 55 anys com un col·lectiu en risc d’exclusió laboral.