1. Ètica Professional
La conducta dels empleats públics està íntimament relacionada amb la disciplina filosòfica que tracta de la moral (l'ètica) i, pel que aquí ens interessa, relativa a l’ètica pública. Quan parlem d’ètica, ens estem referint al conjunt de normes morals que regeixen la conducta humana i, en aquest apartat, la centrarem en la conducta professional de les persones que ocupen un lloc de treball en el sector públic, independentment de quina sigui la naturalesa i durada de la seva relació.
L’ètica professional, com un element essencial de l’ètica pública, contribueix, indefectiblement, a una societat millor, més justa i més cohesionada i aquest és un repte que tenim cadascun de nosaltres quan exercim les funcions que tenim encomanades.
El passat 5 de desembre del 2012 es van presentar a Berlín els resultats de l’Índex de Percepció de la Corrupció 2012 (IPC 2012), elaborat per Transparència Internacional Ves-hi, que recull una classificació de 176 països segons el seu nivell de corrupció, en funció de la percepció que tenen sobre aquest aspecte els ciutadans d’aquests països.
Espanya se situa dins el rànking en el lloc 30, per sota de Qatar, Xipre o Botswana. La puntuació que obté l’estat espanyol en l’IPC 2012 és de 65, on 100 és la percepció d’absència de corrupció i 0 la percepció de molt corrupte. De les conclusions d’aquest informe s'extreu que: dos terços dels 176 països classificats en l’índex de 2012 han obtingut una puntuació inferior a 50 en l’escala de corrupció, fet que assenyala que les institucions públiques han d’augmentar la seva transparència i que els empleats públics hem de retre comptes de forma més rigorosa.
Dinamarca, Finlàndia i Nova Zelanda comparteixen el primer lloc, una posició que han pogut assolir, en part, gràcies a que compten amb sistemes sòlids d’accés a la informació i normes que regulen la conducta d’aquells que ocupen càrrecs públics.
La preocupació per augmentar la confiança pública, en els polítics i en les Administracions públiques, és un element central en el debat social que s’està produint en aquests moments, i existeix un clamor popular contra la corrupció i els comportaments no ajustats a l’ètica pública.
A Catalunya, des del 2008, comptem amb l'Oficina Antifrau Ves-hi, una institució independent que treballa per enfortir la integritat del sector públic de Catalunya, mitjançant la prevenció de la corrupció i la investigació de conductes corruptes, tals com l'ús o destinació il·legals de fons públics, o qualsevol altre aprofitament irregular derivat de conductes que comportin conflictes d'interessos o l'ús en benefici privat d'informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic.
L'Oficina Antifrau vetlla perquè l'actuació dels poders públics i dels seus representants sigui coherent amb els valors d'integritat, d'honestedat, de probitat, de transparència, de legalitat, de neutralitat, d'imparcialitat i d'objectivitat. És una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar, creada per la Llei 14/2008, de 5 de novembre, de l'Oficina Antifrau de Catalunya Ves-hi.
També disposem d'una figura que té la missió de garantir el dret de totes les persones a una bona Administració: el Síndic de Greuges Ves-hi. La funció principal d'aquesta figura és la d'atendre les queixes de totes les persones que es troben desemparades davant l'actuació, o la manca d'actuació, de les administracions. El Síndic també vetlla pel bon funcionament de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya. Actua com a supervisor i col·laborador de l'Administració catalana, amb l'objectiu d'ajudar a millorar-ne el funcionament. La nostra actuació, com a empleats públics al servei d'una Administració, en el cas que no fos correcta o ajustada a alguns dels principis i deures establerts en el Codi de Conducta, podria ser objecte de queixa per part dels ciutadans afectats davant del Síndic de Greuges.
La reputació de les institucions públiques depèn de l’aplicació objectiva de les lleis que es dicten i, també, de la conducta d’aquells que presten serveis en aquestes institucions.
Les societats avançades i amb elevada qualitat institucional, es caracteritzen per gaudir d’uns elevats nivells de benestar i per comptar amb professionals de gran reconeixement i prestigi i amb una elevada ètica professional. El fet de disposar d’un règim democràtic no garanteix, per si sol, l’existència d’un model d’estat, de representants polítics i d’estructures institucionals que es caracteritzin per la seva transparència, exemplaritat de conducta i elevada ètica pública.
Cal, doncs, establir i reforçar una ètica administrativa que sigui capaç de donar resposta a les necessitats i voluntats socials abans exposades, perquè els valors d’eficàcia, economia, eficiència, objectivitat o neutralitat, no s’assoliran sense una fonamentació ètica profunda que els doni suport.
El marc en què se situen els comportaments correctes i desitjables als quals s’ha d’ajustar qualsevol actuació dels empleats públics i els representants del poble, és un marc que té la seva base última en el respecte als drets humans recollits en la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, els quals actuen com a referent últim de l’acció administrativa. Cap empleat públic pot actuar èticament si vulnera amb el seu comportament els drets humans.
A partir de la consideració recollida en aquesta Declaració Universal que la llibertat, la justícia i la pau en el món tenen per base el reconeixement de la dignitat intrínseca i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana, els diferents estats van anar dictant normes adreçades a protegir i defensar la seva aplicació.
En aquest sentit, la Constitució espanyola de 1978 recull al seu article 9.2 que “correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social” i en el seu article 10.1 que “la dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la Llei i als drets dels demés són fonament de l’ordre polític i de la pau social”. Cal tenir ben present que l’article 103 de la Constitució estableix que “l’Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment ple a la Llei i al Dret”.
En la mateixa línia, des de la Unió Europea, la Carta de Drets Fonamentals Ves-hi, de 7 de desembre de 2000, incorporada al Tractat de Lisboa, va introduir el dret de la ciutadania a la bona administració (article 41). També des de la Unió Europea, s‘ha fomentat la simplificació administrativa i legislativa i s’han generat codis de conducta per als seus membres, com és el cas del Codi de bona conducta administrativa per al personal de la Comissió Europea en les seves relacions amb el públic Ves-hi o el Codi de Bona Conducta Administrativa. Ves-hi
1.1. Entitats que vetllen per l'ètica a les administracions públiques catalanes
A Catalunya, l’Informe sobre bon govern i transparència administrativa (IBGT), de 27 de juliol de 2005, elaborat pel Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, va iniciar un camí de reflexió en aquesta mateixa línia, en afirmar: “En la línia oberta pel Govern central, els alts càrrecs de l’Administració autonòmica i local haurien de regir-se per un codi de conducta que comportés el seu compromís amb una actuació professional ajustada a certs principis ètics: exemplaritat, honradesa, transparència, austeritat, eficàcia, confidencialitat i imparcialitat, entre d’altres…”.
Amb la promulgació, el 2007, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) Ves-hi, per primera vegada s’estableix a Espanya una regulació general dels deures bàsics dels empleats públics, fonamentada en principis ètics i regles de comportament, que constitueix un autèntic codi de conducta que ve a donar resposta al mandat constitucional abans exposat.
En aquest sentit, la regulació dels deures dels empleats públics –articles 52 a 54 de l’EBEP- compleix dues funcions essencials:
La regulació continguda a l’EBEP no només és d’aplicació al personal funcionari i laboral de l’Administració local i dels seus organismes públics, agències i altres entitats de dret públic vinculades o depenents de qualsevol Administració, sinó que també afecta al personal de les fundacions, dels consorcis i de les societats mercantils o de les empreses públiques que pertanyin al sector públic local.