La motivació en l’àmbit de treball

3. Motivació basada en el sentit de la tasca

Donar sentit a la tasca és un element motivador potent i de llarga durada.

Un motiu per a treballar és el benefici que el teu treball pot produir en els altres. O sigui les conseqüències positives del teu treball que en certa manera consisteix a donar sentit al treball com a element motivador. Sovint diem que no ens sentim motivats perquè aquella tasca no té sentit. Si bé la teoria és molt clara, la realitat és molt més complexa.

En les empreses i organitzacions molts treballadors creuen que no cobren un sou just (motivació extrínseca) ni tenen interès en el mateix treball (motivació intrínseca) ni hi troben sentit. En aquesta situació els líders i la mateixa organització han de desenvolupar estratègies per a fomentar la motivació ja que repercuteix directament en l'eficàcia de l'empresa i de l'organització.

D'altra banda també és cert que el sistema de producció actual, molt segmentat i parcial, fa difícil la recerca d'un sentit al propi treball. A més moltes persones no escullen el seu treball sinó que ho fan per motius circumstancials.

En general es pot afirmar que donar sentit a allò que fas és sempre un element motivador. Això es pot comprovar en altres activitats com anar de viatge, relacionar-nos amb els amics, participar en una festa, realitzar una activitat solidària, etc. En aquests casos la motivació profunda prové del fet que donem sentit a allò que fem.

Cal aclarir que les coses i les accions no tenen sentit en si mateixes sinó que som les persones que donem sentit als fets i a les accions.

Per saber-ne més

FRANKL, V. (2005) L'home a la recerca de sentit. Barcelona: Edicions 62.

Viktor Frankl, metge i psicoterapeuta vienès d'origen jueu, va estar des de 1942 fins al final de la Guerra, el 1945, en els camps de concentració nazis d'Auschwitz i Dachau. Després de l'alliberament va desenvolupar una notable carrera com a psiquiatre i psicòleg. El llibre narra, en la primera part, les seves vivències i reflexions en el camp de concentració, posant èmfasi en la motivació relacionada en trobar sentit a les accions. En la segona exposa les línies clau de la seva teràpia: la logoteràpia. Va morir el 1997, als 92 anys.

Pujar