El paràgraf és un conjunt de frases relacionades que desenvolupen un únic tema. És una unitat intermèdia entre la frase i el text o apartat, amb valor gràfic i significatiu.
La informació en els paràgrafs es pot estructurar de diverses maneres, però generalment segueix una organització fixa, que respon als elements següents:
-
Frase inicial o temàtica: introdueix la idea o el tema.
-
Frases de desenvolupament: s’organitzen a l’entorn de la frase temàtica i arrodoneixen el tema.
-
Frase final o de cloenda: tanca el paràgraf amb algun comentari global o de recapitulació.
L’extensió del paràgraf pot variar notablement segons el contingut. Una mida idònia és de 3 a 6 línies amb un nombre de frases o punts i seguit que pot abastar entre 2 i 5.
Cal tenir present que quan els paràgrafs són massa llargs resulten espessos i són difícils d’entendre, però els paràgrafs massa curts (una frase o dues) desdibuixen l’estructura del text.
En aquest exemple pots veure la importància de l’espai en la composició dels textos.
La frase, expressió amb sentit complet, és una peça clau en l'articulació dels textos administratius.
L'ordre lineal
En els redactats convé mantenir l'ordre lineal de la frase, ja que és l'estructura que resulta més fàcil d'entendre.
(CCT/CCL) + S + V + CD + CI + CCircumstancials
Una subvenció va sol·licitar, per a l'escola bressol Els cargols, situada al carrer Gran, 5, de Mataró, el 15 de maig de 2001, el senyor Antoni Roure Puig. (NR)
El 15 de maig de 2001, el senyor Antoni Roure Puig va sol·licitar una subvenció per a l'escola bressol Els cargols, situada al carrer Gran, 5, de Mataró. (R)
A més, convé evitar les frases impersonals, perquè generen ambigüitat a qui les llegeix.
Es va requerir a l'interessat que presentés els documents necessaris per formalitzar la inscripció. (NR)
L'Ajuntament va requerir a l'interessat que presentés els documents necessaris per formalitzar la inscripció. (R)
Els tipus
Cal conèixer les diverses estructures que es poden utilitzar en la redacció dels textos i quins avantatges i inconvenients aporten cada una. Aquestes estructures són:
La frase activa
Les frases actives faciliten la comprensió de les idees que s'hi exposen, en la mesura que el subjecte és el responsable de l'acció (l'agent) i el complement directe presenta l'element sobre el qual recau l'acció (el pacient). En presentar la informació seguint una seqüència lògica, les frases esdevenen més transparents.
S(agent) + V + CD(pacient) + altres complements
L'alcalde va presentar les noves propostes de funcionament als membres del Ple.
La passiva perifràstica
Es construeix amb el verb ser o ésser en forma personal i el participi d'un verb transitiu que concorda amb el subjecte gramatical.
En aquesta estructura, l'element sobre el qual recau l'acció (el pacient) fa la funció gramatical de subjecte i l'agent, si hi apareix, fa la funció de complement. En invertir l'estructura lògica, l'oració es fa més difícil de seguir i d'entendre.
S(pacient) + ser/ésser + participi + per C agent
Les noves propostes de funcionament van ser presentades per l'alcalde als membres del Ple.
La passiva pronominal
Es forma amb un verb transitiu qualsevol en tercera persona i el pronom es. Aquesta estructura és molt utilitzada en textos administratius, encara que el fet de no expressar qui du a terme l'acció fa que presenti un elevat grau d'incertesa.
es + V 3ª per.
Es van presentar les noves propostes de funcionament als membres del Ple.
A més, hi ha un problema afegit: les passives pronominals són incorrectes quan incorporen el complement agent, ja que és incongruent utilitzar el pronom “es” per amagar el responsable de l'acció i, alhora, esmentar-lo.
La manera de corregir aquestes oracions passa per convertir-les en actives.
Es va atorgar la subvenció per part de l'Ajuntament. (INC)
L'Ajuntament va atorgar la subvenció. (R)
La dislocació
És el resultat de desmuntar l'ordre natural de l'oració i substituir les parts desplaçades per pronoms febles. Aquesta construcció permet obtenir efectes semblants a la passiva perifràstica en la mesura que permet destacar el complement directe, per exemple, però amb una construcció activa.
Les noves propostes de funcionament, les va presentar l'alcalde als membres del Ple.
La longitud
Les frases llargues —de més de 30 paraules— resulten més difícils de llegir i d'entendre que les curtes. A fi de buscar la màxima intel·ligibilitat en els textos, cal tenir en compte aquest aspecte i procurar no excedir-se en la longitud de les frases.
Els incisos
Els incisos enriqueixen la idea bàsica de la frase amb informació complementària, però també l'allarguen fins a l'exageració. Si no s'hi posa mesura, fan perdre el fil discursiu. Els incisos s'han de col·locar en els llocs que molestin menys i s'ha d'evitar que separin les paraules que estiguin relacionades.
(S+V/V+CD)
El sector serveis, en aquest exercici, amb un creixement del valor afegit brut d'un 5,5%, ha obtingut un dels millors resultats dels últims anys. (NR)
En aquest exercici, el sector serveis ha obtingut un dels millors resultats dels últims anys, amb un creixement del valor afegit brut d'un 5,5 %. (R)
Nominalitzacions
Per nominalització s'entén aquell procés pel qual es tendeix a utilitzar llargues construccions integrades per substantius, en lloc de fer servir un verb simple, un adverbi o un adjectiu.
En el cas d'una excessiva preocupació dels col·laboradors per la gramàtica, pot ser útil la coneixença d'aquestes tècniques de redacció i l'anàlisi dels seus defectes durant l'escriptura d'informes. (NR)
En el cas que els col·laboradors es preocupin excessivament per la gramàtica, pot ser útil que coneguin aquestes tècniques de redacció i analitzin els defectes que tenen mentre escriuen informes. (R)
Us comunico que el Servei de Gestió Econòmica ha procedit a realitzar el pagament de la factura número 375/2007. (NR)
Us comunico que el Servei de Gestió Econòmica us ha pagat la factura número 375/2007. (R)
Els gerundis
Les subordinades de gerundi són força presents en la redacció administrativa.
L'abús d'aquestes estructures tendeix a encarcarar la redacció i a dificultar la comprensió de la frase.
A més, cal recordar que, perquè aquestes oracions siguin correctes, l'acció que indica el verb en gerundi ha de ser simultània o anterior a la del verb principal, mai posterior.
Recordant la figura del catedràtic d'Estructura econòmica, el rector va tancar l'acte.
Però són incorrectes les oracions subordinades amb:
-
gerundi copulatiu o de posterioritat: és incorrecte utilitzar el gerundi per enllaçar dues accions que estan coordinades i que es produeixen l'una després de l'altra.
Es va incendiar l'edifici de serveis, calculant-se les pèrdues en sis milions d'euros. (INC)
Es va incendiar l'edifici de serveis i les pèrdues es calculen en sis milions d'euros. (R)
El president va obrir la sessió, presentant a continuació el secretari les modificacions al Projecte. (INC)
El president va obrir la sessió, i el secretari va presentar a continuació les modificacions al Projecte. (R)
-
gerundi especificatiu: també és incorrecte fer servir el gerundi per introduir una construcció que té com a funció determinar o especificar un concepte anterior.
Ordre regulant la concessió d'ajuts a empreses dedicades al sector turístic. (INC)
Ordre per la qual es regula la concessió d'ajuts a empreses dedicades al sector turístic.(R)
Les frases negatives
Cal tenir en compte que les frases positives incideixen en els aspectes més agradables, acostumen a proporcionar més informació i són més ben rebudes pel lector que les frases negatives.
A més, les frases amb dobles negacions generen oracions difícils de comprendre.
No és impossible que la Comissió aprovi aquest Projecte. (NR)
Es va incendiarULL l'edifici de serveis i les pèrdues es calculen en sis milions d'euros. (R)
</fc>
Determinades paraules (adverbis, numerals, locucions, etc.) realitzen funcions d'organització en el text: connecten dues frases, ordenen paràgrafs, marquen l'estructura del text, … Aquests connectors s'han de col·locar en les posicions importants de l'escrit: inici de frase i de paràgraf, per relacionar idees entre frases, etc., perquè així s'aconsegueix deixar més clara l'ordenació del text.
Pots descarregar-te un arxiu PDF on es presenten els connectors o marcadors textuals d'ús més corrent, classificats d'acord amb la funció que poden fer dins d'un text.
La puntuació d'un escrit delimita la sintaxi lingüística, modula la prosa i la respiració, posa de relleu les idees i elimina ambigüitats. En definitiva, estructura el text.
La jerarquia dels signes de puntuació és la que mostra la figura següent:
Pots descarregar-te un arxiu PDF on es presenten es presenten els usos més corrents dels diversos signes de puntuació.