Moltes vegades refredem la comunicació sense adonar-nos-en, no volem parlar de temes determinats, restem importància a l'experiència de l'altra persona, donem consells no requerits, etc.
Totes aquestes actituds frenen la comunicació i, encara que no ens n’adonem, són molt freqüents, i ens indiquen que la comunicació no està sent satisfactòria.
L’empatia és la capacitat d'interpretar els sentiments de les persones que ens envolten. Aquesta habilitat és fonamental en l'àmbit laboral ja que ens permet tractar de manera adequada les emocions i els sentiments de la gent amb qui ens relacionem.
L'essència de l'empatia consisteix a adonar-se del que senten els altres sense necessitat que ens ho diguin. Això ens permet posar-nos en el seu punt de vista i descobrir les seves necessitats, i situar-nos en condicions idònies per ajudar-los amb més eficàcia a assolir els seus objectius.
El pas previ per ser empàtic amb les persones del nostre entorn és tenir un coneixement profund de nosaltres mateixos. Si no podem percebre els nostres propis sentiments, estarem fora de contacte amb els estats d'ànim aliens.
L'empatia requereix:
Sabies que…
Una de les aptituds més valorades en les organitzacions actuals és l'empatia.
Actualment, la generació d'empatia és fonamental si volem ambients de treball adequats, ja que les organitzacions modernes es basen fortament en la interacció entre les persones i els equips de treball.
Hem de reconèixer que, enmig de les nostres presses i preocupacions, ens tornem egoistes i oblidem que els altres també tenen alguna cosa important per comunicar-nos.
El valor de l'empatia ens ajuda a recuperar l'interès per les persones que ens envolten i a consolidar la relació que tenim amb cadascuna d'elles.
És molt comú escoltar que l'empatia és la tendència o l’actitud que tenim per posar-nos al lloc dels altres i identificar-nos plenament amb els seus sentiments. No obstant això, té el risc de deixar-la en un nivell merament emocional: “si sentim el mateix que l'altre, llavors hi ha veritable empatia”.
L'empatia és l'esforç que realitzem per reconèixer i comprendre els sentiments i les actituds de les persones, així com les circumstàncies que els afecten en un moment determinat.
La realitat és que l'empatia no és el producte del bon humor amb què ens despertem, com tampoc de l'afecte que ens uneix a les persones. Si fos així, sempre estaríem disponibles per escoltar els altres i deixaríem les nostres ocupacions, els nostres pensaments i les nostres preocupacions per atendre els que ens envolten.
Malauradament, les circumstàncies poques vegades són tan favorables; per això, l'empatia és un valor que es viu habitualment, totalment independent del nostre estat d'ànim i de la nostra disposició interior.
Com la majoria de les habilitats, no n'hi ha prou amb entendre l'altre, s'ha de demostrar. L'altre percep que se’l comprèn quan:
Per a una correcta valoració de l'empatia cal tenir en compte una sèrie de característiques que es descriuen tot seguit.
La simpatia és un procés que ens permet sentir els mateixos estats emocionals que senten els altres, els comprenguem o no. És un procés purament emocional.
L'empatia és diferent ja que involucra les nostres pròpies emocions, i per això entenem totalment els sentiments dels altres, perquè els sentim a més de comprendre'ls. També inclou la comprensió de les perspectives, dels pensaments, desitjos i de les creences alienes.
Hi ha un seguit de senyals invisibles en aparença (moviments dels ulls, de les mans, etc.) que hem d'aprendre a “llegir”. A les nostres comunicacions hem d'estar atents a aquests aspectes de la comunicació que no es manifesten directament, però que són de vital importància i dels que hem de treure el màxim partit possible (per exemple, donar la mà o no a una persona com a salutació inicial).
Per naturalesa, tots tenim la tendència a valorar les coses des del nostre punt de vista i és difícil posar-se en la pell de l'altre. Però hem de fer un esforç d'aprenentatge per intentar que les nostres opinions i creences no interfereixin a l'hora de demostrar empatia amb algú.
Ens permet orientar encertadament les nostres relacions interpersonals. Si no li fem cas, amb seguretat equivocarem el rumb i difícilment podrem arribar a un bon port.
Amb aquesta frase es vol dir que una conducta amb empatia no significa estar d'acord amb l'altre. No implica deixar de banda les pròpies conviccions i assumir com a pròpies les de l'altre. És més, es pot estar en total desacord amb algú sense deixar, per això, de ser empàtic i respectar la seva posició, acceptant les motivacions de l’altre.
Mahatma Gandhi va dir: “les tres quartes parts de les misèries i dels mals entesos en el món acabarien si les persones es posessin dins de les sabates dels seus adversaris i entenguessin el seu punt de vista”.
Hi ha empatia quan:
Hi ha diversos obstacles que dificulten desenvolupar l'empatia; entre ells, hi trobem:
Els punts fonamentals perquè les relacions millorin es basen en l'estil de comunicació que utilitzem; és per això que és recomanable seguir un conjunt de normes de comportament:
L’empatia és una habilitat que s’adquireix ràpidament. Les relacions on hi ha molta empatia solen ser també estables en el temps. L’empatia existeix quan les persones que es relacionen han adquirit l’habilitat d’escoltar, de tolerar, d’entendre, etc. Tot això comporta un treball previ d’acostament.
La millora d'aquesta habilitat directiva té com a conseqüència la millora de la comunicació en les relacions i l'augment de la satisfacció personal mútua. Per això hem de cuidar els detalls en el procés comunicatiu.
Existeixen alguns mètodes per crear empatia en les relacions que es vulguin millorar: