Mòdul 1. Conceptes essencials en la negociació
2.- Unitat 2. La negociació com a procés
2.4.- 2.4. Les relacions de poder
4 de 5
Índex
Introducció
Objectius
Glossari
Bibliografia
Webs d'interés
Introducció

Possiblement no hi ha res en aquest curs que no hagueu sabut abans a partir de la vostra experiència personal i de les vostres reflexions sobre la negociació; tanmateix, voldríem plantejar-vos algunes consideracions:

  • No és suficient fer les coses bé, a més, cal saber per què les estem fent bé.

  • L’experiència acumulada no sempre es tradueix en aprenentatge real. Per a això, és necessari que, a més, l’experiència i la reflexió estiguin estructurades de tal manera que siguin fàcilment utilitzables. Això és el que hem intentant fer en aquest curs: ajudar-vos a aprendre del que, possiblement, ja sabeu.

  • Saber com es negocia i ser conscient de quines són les conductes més avantatjoses en una negociació no es tradueix, necessàriament, en una bona execució.

La nostra experiència ens indica que no és fàcil traslladar la reflexió a la conducta. Sovint, observem persones negociadores experimentades, conscients de la necessitat d’escoltar, de mostrar-se flexibles i de buscar un acord avantatjós per ambdues parts que davant situacions de negociació es converteixen inconscientment en persones argumentadores sordes, rígides en els seus plantejaments, que perden de vista, fins i tot, els seus objectius mateixos. Recordeu que tota la informació que us brinda aquest curs no us servirà de res si la oblideu per la pressió dels resultats i les emocions de les negociacions enfrontades.

El llibre de Fischer i Ury (1991) ofereix un exemple excel·lent i una reflexió del que hauria de significar un procés de negociació:

El 1964, un pare americà i el seu fill de dotze anys s’estaven divertint un bonic dissabte en Hyde Park, Londres, jugant a atrapar un platet volador. Poques persones a Anglaterra havien vist un platet volador en aquell temps i un grup de persones que passejaven es van reunir a presenciar aquest estrany esport. Finalment, una persona es va apropar al pare i li va dir: “Disculpi que el molesti. Els he estat observant durant un quart d’hora. Qui està guanyant?”

En la majoria dels casos, preguntar a una persona negociadora qui està guanyant és tan inapropiat com preguntar qui està guanyant en un matrimoni. Si us feu aquesta pregunta sobre el vostre matrimoni, ja haureu perdut la negociació més important: la negociació sobre quin tipus de joc heu de jugar, sobre la forma com us tracteu i els vostres interessos, tant els compartits com els diferents.

En la majoria dels seminaris que hem realitzat sobre negociació, comencem sol·licitant a les persones que hi participen què esperen del curs. Les respostes, sovint, són del tipus:

  • Saber com guanyar-ne més en les meves negociacions.

  • Tècniques per convèncer els altres.

  • Tècniques per treure més avantatges de les meves posicions.

  • Etc.

L’aprenentatge principal que s’aconsegueix en un curs de negociació és descobrir que aquestes preguntes o necessitats no són les necessàries. El principal aprenentatge és canviar l’enfocament de la negociació i deixar de percebre-la com un enfrontament entre dues parts per ser capaç d’enfocar-la com un procés de col·laboració en el qual no solament és possible, sinó absolutament necessari, que totes les parts implicades obtinguin algun avantatge. Esperem que aquest curs us permeti arribar a la mateixa conclusió.

Objectius

En finalitzar l'acció formativa, hauríeu de tenir la capacitat de:

  • Augmentar la nostra habilitat com a persona negociadora formal o informal, en el context de la tasca que es duu a terme, tot i respectant els models de treball i les normatives internes del mateix ajuntament.

  • Identificar els diferents estils d’influència que cal emprar en les negociacions.

  • Millorar la capacitat per enfrontar-se a les situacions de conflicte a partir d’enriquir els sistemes d’anàlisi de les situacions i de comunicació emprats.

  • Conèixer una metodologia que faciliti l’estudi i la planificació de les negociacions que s’hagin de portar a terme en el futur.

Glossari
  • Actitud. Predisposició a manifestar una tonalitat afectiva, expressar o tenir una conducta de forma continuada.
  • Concessió. Obrar de certa manera cedint als interessos aliens.
  • Conducta. Manifestació observable del comportament. Expressió del nostre pensament.
  • Conflicte. Manifestació d’interessos contraposats.
  • Cost. El que significa concedir per a un persona negociadora. El que la persona «perd». Si el nostre cost és mínim en fer una concessió i, en canvi, el valor és màxim per a la nostra part oponent, som davant d’una bona negociació.
  • Emoció. La manifestació dels nostres sentiments sense relació objectiva amb l’assumpte tractat. Perjudica la negociació.
  • Estratègia. Pla per aconseguir els nostres objectius. L’estratègia pot incloure diverses tàctiques. És el pla general.
  • Necessitats. Les nostres necessitats són les que conformen el poder de la part oponent. Es corresponen amb el que no tenim i amb què volem aconseguir. És un concepte relacionat amb el de recursos. Com més gran sigui la nostra necessitat i més recursos tingui la part oponent, més gran serà la posició de poder de la part oponent sobre nosaltres.
  • Negociació. Procés mitjançant el qual aconseguim tenir alguna cosa més del que teníem en principi. Es basa en unes regles i en uns principis.
  • Poder.Estat mitjançant el qual podem fer que els altres actuïn o sentin en la forma que nosaltres volem. El poder està conformat pel nivell de necessitats que tinguem nosaltres davant la part oponent i el nivell de resposta que tinguin davant de les nostres necessitats i a la inversa. (Si el meu nivell de necessitats és baix i els recursos de la part oponent són alts, ens trobarem en una posició de poder davant l’altra part).
  • Recursos. El que tenim per poder donar satisfacció a les necessitats dels nostres oponents. Com menys recursos, menys interessant serà negociar, ja que no podrem donar satisfacció a les seves necessitats.
  • Tàctica. Procés mitjançant el qual orientem la nostra actuació a partir de principis i de regles i arribem al nostre objectiu. Són actuacions puntuals inserides dins de l’estratègia global.
  • Valor. Qualitat o conjunt de qualitats que fan que una determinada cosa sigui apreciada. És l’antítesi del cost. Si alguna cosa té valor per a nosaltres en la negociació, serà difícil que la concedim.
Bibliografia

MENDIETA, C.; VELA, O. (2005) Ni tú ni yo. Cómo llegar a acuerdos. Ed. Graó : Barcelona.

Negociar consisteix simplement a intentar arribar a acords i això, bé o malament, ho acabem fent en totes les etapes de la nostra vida. Aquest llibre no presenta receptes màgiques, ni tampoc profundes teories sobre la negociació, ni metodologies infal·libles en qualsevol situació. Tanmateix, us pot ajudar a observar, des d’una perspectiva diferent, la qual cosa succeeix diàriament en el desenvolupament de la professió com a professor/a o formador/a, i analitzar la vostra habilitat i el vostre joc com a persona negociadora. Llibre pràctic, amè i amb exemples que faciliten la lectura i que, per damunt de tot, us ajudaran a millorar la vostra capacitat per arribar a acords cada dia millors

MUNDUATE, L.; MEDINA, F.J. (Coords., 2005) Gestión del conflicto, negociación y mediación. Pirámide : Madrid.

Les organitzacions, com a sistemes socials oberts, tenen contínuament conflictes interns i externs com a conseqüència de les relacions que s’estableixen entre els membres que les componen i de les relacions que la mateixa organització manté amb el seu entorn econòmic, social o polític. És habitual l’existència de conflictes col·lectius, de situacions conflictives entre persones que treballen i persones subordinades, o entre organitzacions a causa de la competència empresarial. Hi ha diferents formes de gestionar el conflicte, sent la negociació la més habitual en el context organitzacional. La negociació es porta a terme quan dues o més parts volen resoldre les seves diferències mitjançant el diàleg i la transacció. Aquesta obra ofereix, amb un caràcter pràctic marcat, una síntesi comprensiva i crítica dels principals coneixements que es tenen en l’actualitat sobre els processos psicològics i socials que influeixen en la gestió del conflicte, la negociació i la mediació. L’obra compagina els coneixements obtinguts de la investigació amb els de la pràctica professional, i tracta els aspectes tant conductuals com emocionals i culturals que tenen lloc en processos de negociació i mediació.

FISHER, R.; URY, W.; PATTON, B. (1998) Obtenga el sí: el arte de negociar sin ceder. Gestión 2000: (4ª ed.) Barcelona.

Aquest llibre va néixer després d’una investigació sobre negociació que es va desenvolupar a Harvard, i des de la seva aparició s’ha convertit en un dels referents principals en la teoria de la negociació. No en destaquem cap capítol en especial, sinó l’enfocament que Fisher i Ury donen a l’anàlisi de les negociacions i la perspectiva, nova en aquell moment, que va suposar. El llibre és amè i està farcit d’exemples, per la qual cosa recomanem la seva lectura com a complement d’aquest curs.

LE POOLE, S. (1989) Nunca acepte un «no» por respuesta. Deusto: Bilbao.

Samfrits Le Poole és un consultor especialitzat en negociació. La seva feina consisteix a assessorar i a donar suport a empreses i a administracions públiques en les seves negociacions, siguin del tipus que siguin. Recomanem el llibre pel seu caràcter eminentment pràctic, basat en l’experiència personal. Encara que possiblement no es tracti d’un llibre que permeti tenir una visió global de la negociació, us poden ser molt útils els capítols dedicats a la planificació i a les tàctiques de negociació.

NIEREMBERG, G.I. (1991) El negociador completo. Espasa–Calpe: Madrid.

PEASE, A. (1988) El lenguaje del cuerpo. Paidos ibérica : Barcelona.

SENLLE, A. (1997) Negociación. Gestión 2000 : Barcelona.

Es tracta d’un manual molt complet sobre la negociació. De plantejament i de contingut més clàssics que el llibre de Fisher i Ury, ofereix una visió molt completa de tots els aspectes que giren entorn de la negociació. En volem destacar, especialment, els capítols referits a la preparació de la negociació i a la utilització de les preguntes.

KENNEDY, G.; BENSON, J.; MCMILLAN, J. (1990) Cómo negociar con éxito. Deusto : Bilbao.

La clau de l’èxit en la negociació no està a alternar un comportament dur amb un cortès, sinó en fondre ambdós: jo et dono alguna cosa del que tu vols a canvi que em concedeixis alguna cosa del que jo vull.

Webs d'interés

Temas de negociación (http://www.negoziazion.org/): Aquest lloc ha estat creat amb finalitat acadèmica i per presentar diversos elements conceptuals i aplicacions relacionades amb el tema de la negociació, provinents de diferents fonts. Fonaments Bàsics de la Negociació. Teoria dels Jocs. Teoria del Drama. Jocs On-Line. Darrera consulta: Març de 2012

Estilo de negociación del directivo según la personalidad y estilo de dirección (http://www.degerencia.com/articulo/estilo_de_negociacion_del_directivo_segun_la_personalidad_y_estilo_de_direccion): Article de negociació escrit per a deGerencia.com per Joaquin Monzo, amb diversos enllaços sobre el tema. Darrera consulta: Març de 2012

Test DECTI de estilos de NEGOCIACION (http://www.visionholistica.com/materiales/test-decti-negociacion): Test sobre l’estil de negociació. Darrera consulta: Març de 2012

2.4. Les relacions de poder

Conèixer el que significa el poder pot ser útil encara que, sens dubte, serà més útil saber com s’aconsegueix aquest poder.

Tradicionalment, s’ha proposat l’existència de 7 bases de poder com a vies en les quals se sostenen les relacions de poder:

  1. Poder coercitiu.

  2. Poder de recompensa.

  3. Poder d’informació.

  4. Poder legítim.

  5. Poder expert.

  6. Poder carismàtic.

  7. Poder de relació o de referència.

A continuació diferenciem aquests 7 tipus de poders tradicionals.


El poder coercitiu consisteix en què A obeeix B pel temor als càstigs que pot rebre en cas de no fer-ho.

Exemples: les sancions, les multes, els expedients disciplinaris, etc.


El poder de recompensa es basa en el desig d’aconseguir el premi que es rebrà en el cas d’obeir aquella persona que ens recompensarà.

Les recompenses rebudes són essencialment materials, encara que de vegades quedin dissimulades darrere d’altres premis, com en el cas de promocions professionals.


Sovint, s’ha parlat del poder que la informació té en el control dels moviments socials. En les relacions personals, la possessió del poder d'informació també pot condicionar el comportament de les altres persones.


El poder legítim és el legalitzat. És aquell que atorga una organització o un sistema social i la seva obediència és controlada a través dels mecanismes de l’organització o del sistema mateix. Així, les direccions jeràrquiques, els càrrecs públics o la policia són exemples d’aquest ús de poder.


El poder expert es basa en la suposició que fa la persona que obeeix i creu que la persona que indica la conducta a seguir té més coneixements i experiència, la qual cosa permet a la segona beneficiar-se’n. Sovint actuen més prescrivint i aconsellant sobre els nostres comportaments que imposant les seves ordres.


El poder carismàtic es produeix quan la persona que obeeix se sent identificada amb la persona que li indica el que hauria de fer o amb el fruit del seu treball. És una base de poder essencialment emocional.


La base del poder de relació (o de referència) no resideix en la persona que l’utilitza, sinó en les persones que li són properes. Així, la seva conducta de poder serà del tipus:

«Jo no sóc expert en comunicació, però el meu germà, que és el director de comunicació de Fagthar, SA, m’ha dit que el que heu de fer és...».

Aquesta base de poder és especialment delicada, ja que inclou totes les altres persones i qui l’usa no controla totalment els mecanismes en joc.


En el marc de la negociació, és necessari afegir una nova base de poder: el temps. En una negociació, la part més forçada per la limitació de temps proporciona una base de força a la part contrària.

Si vostè no disposa de temps, el seu acord serà forçat i possiblement pitjor del que hauria aconseguit amb més temps i paciència.


Analitza! Les bases de poder

Aquesta activitat és d'autoaprenentatge. L'objectiu és identificar els 7 tipus de poder amb situacions reals.

Analitza algunes situacions viscudes, respecte les diferents bases de poder utilitzades. Per fer-ho, pots utilitzar una taula similar a la que et presentem a continuació.

  • A la primera columna, descriu algunes situacions en les quals vas exercir cada tipus de base de poder.

  • A la segona columna, pensa en quines persones del teu entorn exerceixen habitualment cadascuna d’aquestes bases


(Descarrega't el fitxer de treball )

BASES DE PODER SITUACIONS PERSONES QUE L'EXERCEIXEN
Coercitiu    
Recompensa    
Informació    
Legítim    
Expert    
Carismàtic    
Relació    


Idea principal

A més de les 7 bases de poder proposades tradicionalment (coercitiu, de recompensa, d’informació, legítim, expert, carismàtic i de relació o referència) s’ha d’afegir una nova base de poder: el temps.

Autor:

Nom Cognom Cognom

Figura 1. Situació de la negociació.

Figura 2. Poder en la negociació

Figura 3. Poder i necessitat

Figura 4. Relacions de poder.

Inici
Disminuir mida de lletra
Augmentar mida de lletra
Ajuda
Anterior
Següent
Índex Apartats
Has de visitar els apartats anteriors abans de visitar aquest