Direcció de persones per a comandaments públics
1.- Cas 1. Tensió a l'OAC
1.1.- Introducció: problemes a l'OAC
1 de 8
Índex
Competència
Objectius
Mapa conceptual
Glossari
Competència

El treball amb el "Cas 1. Tensió a l'OAC" promou el desenvolupament de la següent capacitat:

  • Gestionar equips de persones, aconseguint que la feina es realitzi de manera efectiva i que els col·laboradors contribueixin a la consecució dels objectius de la unitat. Donar ordres i instruccions de treball clares als col·laboradors.

Objectius

S'espera que el treball que el cas planteja et permeti:

  • Treballar amb profunditat l'aplicació de la teoria situacional del lideratge de Hersey-Blanchard.

  • Comprendre els perjudicis d'una aplicació errònia d'estils de direcció.

  • Entendre les necessitats que tenen els membres d'un equip respecte al seu líder.

Mapa conceptual

Aquest és el mapa conceptual del curs Direcció de persones per a comandaments públics. En el "Cas 1. Tensió a l'OAC" s'hi treballen els següents conceptes i les seves relacions:

Glossari

Apoderament
Donar a les persones el poder de prendre decisions, cosa que cal informar i valorar les aportacions que es fan.

Aprenentatge transformacional
Aprendre a pensar d'una manera diferent. No n'hi ha prou aprenent uns continguts o unes competències. Per fer les coses realment de forma diferent s'ha de canviar la forma com es veuen i com es processen mentalment.

Autoestima
Capacitat humana d'autovaloració. És essencial per a la supervivència psicològica. Consisteix en la consideració que es té sobre un mateix respecte als altres.

Autorealització
Tendència natural que tenen les persones a desenvolupar de manera saludable la seva personalitat. Una persona s'autorealitza quan passa d'un estat de necessitat a un estat on considera que ha aconseguit resoldre aquesta necessitat. L'autorealització pot esdevenir com a conseqüència d'aconseguir reptes, aprendre, sentir-se acceptat o acceptar les limitacions.

Autoritat
Una de les formes més cabdals del poder. Pot ser de diverses naturaleses política, moral, religiosa, econòmica. L'autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés que fa que l'autoritat sigui mínimament acceptada per la col·lectivitat. Es pot tenir poder i no tenir autoritat, i a l'inrevés; no tenir poder formal però estar capacitat per l'equip per exercir autoritat.

Clima laboral
S'anomena així la valoració de l'ambient de treball, considerant aquest com la suma dels estats d'ànim dels treballadors que el conformen. El clima laboral dóna una idea sobre si les persones estan bé o malament en el lloc de treball, i les causes que motiven aquest estat. Si el clima laboral és negatiu acostuma a produir forces centrífugues, i els empleats volen marxar. Si no poden, llavors creix la desmotivació.

Competències
Indicis integrals d'aptituds, trets de personalitat, actituds i coneixements adquirits. L'assertivitat, per exemple, és una competència.

Credibilitat
Nivell de confiança que les persones atorguen a una altra persona. Si la credibilitat és alta, allò que la persona digui serà considerat cert sense haver de verificar-ho o d'aportar evidències. En cas de poca credibilitat, qui fa una afirmació haurà d'aportar proves si vol aconseguir que el que ha dit es consideri cert.

Delegació
Tècnica que consisteix en la transferència a una persona de l'execució de funcions de les quals és titular el superior, qui continua conservant-ne, però, la responsabilitat.

Dogma
Principi fonamental, veritat universal i indiscutible o afirmada com a tal.

Emoció
Reacció de la persona que es produeix involuntàriament davant de fets. Les emocions comporten reaccions fisiològiques difícils de controlar. Tenen un impacte en la personalitat de l'individu, ja que les causes que les provoquen queden especialment gravades a la memòria com a experiències més rellevants que les altres.

Externalització
Traspassar unes feines concretes a persones que no formen part estructural de la organització. Es fa un contracte només per a aquestes tasques i s'acaba la relació quan les feines han estat acabades o han deixat de tenir sentit.

Objectius
Expressió dels resultats que es pretenen aconseguir en un temps determinat.

Retroalimentació
Consisteix a dir a una persona quina és la percepció sobre el que ha fet, si ho ha fet bé o malament, i si ho ha fet amb una bona intenció o no. La retroalimentació pot ser positiva o negativa. La positiva és un reforç, i la negativa cerca la correcció d'actituds.

Rol
Conjunt de tasques que s'atribueixen a una persona.

Sistemes de retribució
Mètodes per determinar la quantitat de diners o beneficis que ha de rebre un empleat basant-se en un criteri (per objectius, per tasques, per hores treballades...).

Status quo
Estat actual de les coses, de les relacions, de les posicions de poder...

Tasca algorítmica
Tasca que segueix una sèrie d'instruccions en un únic recorregut que porta a una sola conclusió.

Tasca heurística
No existeix algoritme per resoldre-la, i cal experimentar i trobar una solució nova.

Visió
Recreació d'un futur possible per a la persona que el visualitza. La visió, a diferència de somniar, provoca acció i moviment per arribar-hi.

 

Introducció: problemes a l'OAC

En Robert Llobart, cap de l'OAC, arriba al despatx una mica neguitós. Avui té una reunió amb el seu cap, en Joan Mallafré, que fa dos dies li va dir: “Hem de parlar; hi ha coses que no acaben d'anar bé”.

En Robert li dóna voltes i sap que algunes coses no van bé, però tem que potser quelcom se li escapa o que el seu cap veu fantasmes. En qualsevol cas, està decidit a anar-hi amb una actitud positiva i oberta.

La relació entre el Robert i el Joan ha estat sempre molt clara i sincera, per la qual cosa en Robert està expectant.

Joan: —Passa, passa, si us plau. Mira, Robert, si t'he de ser sincer, fa temps que no em mirava els informes de seguiment de la teva àrea perquè sempre anaven força bé, tant en temps com en qualitat de resolució de temes. Però les darreres setmanes m'he trobat al carrer amb diverses persones que m'han aturat i m'han dit que havien rebut un mal servei i que allà es respirava mal rotllo. Ja sé que no pots agradar a tothom i que a vegades volen que l'Ajuntament els resolgui temes impossibles, però, en passar això, vaig mirar els darrers informes de satisfacció de ciutadans i de resolució de casos. Els has vist?

Robert: —No —va dir, adonant-se que estava fora de joc—. No he tingut temps en les darreres setmanes,...

Joan: —Doncs són una mica decebedors. Des de fa cinc setmanes el nombre de casos resolts per dia i persona ha baixat. El que més m'amoïna és que hi ha queixes que demostren que a les persones no se les tracta gaire bé i fins i tot sembla que se les treguin de sobre. Potser alguna persona del teu equip no està especialment orientada al client, però em sorprèn tenint en compte que hi tens l'Antònia i l'Evarist.

Robert: —Bé, doncs no ho entenc, perquè des que fa tres mesos vàrem fer la reunió per millorar el servei, les coses haurien d'anar millor. Potser les queixes són conseqüència de la crisi. Ja saps que la gent està molt nerviosa i vénen a l'OAC per mirar de resoldre temes irresolubles. Nosaltres no som el SOC, i òbviament molts cops se'n van enfadats.

Joan: —Robert, fa temps que ens coneixem i sempre has estat un bon professional. Penso que en lloc de donar la culpa al ciutadà cal que assumeixis que només pots actuar en allò que controles, que és el teu equip. Has parlat darrerament amb ells?

Robert: —Doncs no gaire. Vam fer una reunió fa tres mesos donant pautes perquè fossin més independents. Ara bé, amb l'Antònia sí que parlo, i molt. Cada setmana li demano pels casos difícils que està portant i li dono orientacions sobre com fer-ho.

Joan: —Bé, Robert, no creus que hauries de mirar si està passant quelcom i fer una reflexió sobre aquesta qüestió? Et demano, si us plau, que oblidis el ciutadà com a problema i et centris en el teu equip i en la manera de millorar. Els informes han de tornar a donar bons resultats, especialment els de satisfacció de l'usuari del servei. En parlem d'aquí a tres setmanes?

Robert: —D'acord, m'hi posaré.

 

En Robert va sortir del despatx del Joan una mica desconcertat. Havia aplicat el que havia après en un curs de delegació que havia rebut. El principal aprenentatge havia estat: “Organitza-ho tot bé i deixa que facin”. Potser no era tan fàcil.

Reflexionant va arribar a la conclusió que potser en Joan tenia raó. Calia analitzar i centrar-se en el que pots millorar tu mateix, i no en allò que no pots canviar.

Revisa el material conceptual que et proposem; t'ajudarà a analitzar la situació de l'OAC en aquesta part del cas.

Teoria relacionada
Documents

Revisa l'apartat Causes principals del fracàs dels equips. Trobaràs algunes pistes per saber per què l'equip del Robert no està treballant de manera adequada per assolir els objectius de l'organització.

Autor:

Virgili Delgado

Causes de fracàs en els equips

Les principals causes de fracàs en un equip es poden agrupar en aquelles que provoquen:

  • Ineficiència de l'equip.

  • Desvinculació dels membres.

Teoría del lideratge situacional

La teoria d'estils de lideratge situacional de Hersey-Blanchard determina que el tipus de direcció i suport que els caps han de donar a cada empleat ha de variar en funció del nivell de desenvolupament del mateix, de la seva competència i del seu grau de compromís cap a una tasca.

En funció d'aquests paràmetres, caldrà tenir una actitud més formativa, instructiva, relacional o delegatòria.

Ateses aquestes dues dimensions, es defineixen quatre possibles situacions o nivells de disposició, que són la barreja matricial de les possibilitats:

  • Principiant entusiasmat (D1).

  • Principiant desil·lusionat (D2).

  • Col·laborador reticent (D3).

  • Col·laborador al màxim nivell (D4).

Teoria del lideratge situacional

La teoria d'estils de lideratge situacional de Hersey-Blanchard determina que el tipus de direcció i suport que els caps han de donar a cada empleat ha de variar en funció del nivell de desenvolupament del mateix, de la seva competència i del seu grau de compromís cap a una tasca.

En funció d'aquests paràmetres, caldrà tenir una actitud més formativa, instructiva, relacional o delegatòria.

Necessitats dels grups

Els equips necessiten determinades coses per arribar a constituir-se com a tals, mantenir-se i tenir el màxim de possibilitats d'obtenir els resultats que s'han marcat. També tenen unes expectatives envers els seus líders, la mancança de les quals pot espatllar completament l'equip. Per tant, qui lidera s'ha de focalitzar a satisfer-les.

Direcció i lideratge

Un director, a més de dirigir, ha d'exercir el lideratge.

El lideratge implica que, a més de tenir l'autoritat i d'exercir el poder, cal comptar amb l'acceptació dels col·laboradors subordinats i aconseguir que acceptin les propostes de qui lidera com a pròpies.

No hi ha un líder quan falta la motivació dels empleats. En aquest cas, les persones faran el que se'ls mani pel poder i la jerarquia del cap, per obediència o perquè se'ls retribueix. Però quan hi ha un líder, els motius principals pels quals es fan les coses són la credibilitat en la persona que lidera i la voluntat pròpia.

L'evolució dels estils de direcció ha anat passant per diferents etapes:

  • Amenaces.
  • Instruccions.
  • Objectius.
  • Valors.

El Robert es reuneix amb els seus col·laboradors

Mapa conceptual

El Robert reflexiona sobre els passos a seguir.

Inici
Disminuir mida de lletra
Augmentar mida de lletra
Ajuda
Anterior
Següent
Índex Apartats
Has de visitar els apartats anteriors abans de visitar aquest