Sessió 3. Principals tipus de zones de la infraestructura verda a escala local

1. Zones de patrimoni natural

salt de pàgina PDF

1.1. Zona de patrimoni natural

Es tracta d’una zona natural, sovint forestal, relativament allunyada del nucli urbà, en bon estat de conservació i en ocasions sota alguna figura de protecció.

Puntualment es poden integrar en aquesta zona espais d’àmbit reduït d’elevat valor ecològic, com zones humides, boscos singulars o altres hàbitats d’interès.

Serveis ecosistèmics

  • Suport: biodiversitat, naturalitat, integritat i connectivitat (principal).
  • Culturals: bellesa paisatgística i ús públic (principal).
  • Regulació: segrest i emmagatzematge de carboni, filtració de contaminants atmosfèrics, retenció de sòl, regulació dels cicles biogeoquímics i pol·linització (principal).
  • Aprovisionament: combustible, productes fustaners i productes no fustaners (complementari).

Objectius de gestió

  • Vetllar pel bon estat de conservació dels indrets d’elevat interès ecològic.
  • Afavorir un mosaic paisatgístic i d’usos que incrementi la biodiversitat i la resiliència davant pertorbacions (incendis, grans ventades i nevades, inundacions, etc.).
  • Mantenir i potenciar un paisatge de qualitat.
  • Promoure accions d’educació ambiental sobre els valors i beneficis de la zona.

Zona de bosc antic a la serra de Picancel a la comarca del Berguedà. Foto: OTPAT-Diputació de Barcelona

Recomanacions

  • Si no la té, dotació d’alguna figura de protecció legal d’àmbit municipal o superior, que garanteixi el bon estat de conservació de la zona.
  • Minimització dels impactes ambientals (visuals, acústics, erosius, d’efecte barrera…) produïts pels usos i per les activitats admesos en aquesta zona (serveis tècnics, circulació motoritzada…).
  • Eliminació d’aquells usos que es trobin fora d’ordenació.
  • Restauració d’aquells espais degradats, afectats per usos obsolets o incompatibles amb la conservació i millora del paisatge i el seu estat ecològic.
  • Desenvolupament d’actuacions silvícoles que afavoreixin la conservació dels valors naturals i l’evolució cap a sistemes naturals més madurs, diversos i resilients (aclarida forestal i selecció d’espècies).
  • Afavoriment del manteniment i/o la recuperació d’usos agraris tradicionals (espais oberts vinculats a l’agricultura en clarianes, ramaderia extensiva, etc.) que comportin l’increment de la diversitat i la millora de la qualitat paisatgística.
  • Identificació, ordenació i gestió de les zones amb comunitats vegetals rares o amenaçades.

Com a exemple de comunitats vegetals rares o amenaçades es poden citar: alberedes, joncars, tamarigars, basses temporals, gorgs i tolls fluvials, prats rics en bulboses i anuals, comunitats guixenques…).

  • Promoció d’acords de custòdia amb els propietaris o de fórmules similars per preservar i restaurar els indrets d’elevat interès ecològic.
  • Divulgació entre la ciutadania dels valors i beneficis d’aquesta zona, així com de la seva vulnerabilitat, a través de retolació, d’exposicions, de publicacions, xerrades i/o visites in situ, etc.

Beneficis per a la societat

Gaudi d’espais de gran valor i bellesa ben a prop de casa.

  • Seguretat i capacitat d’adaptació a llarg termini davant de fenòmens com el canvi climàtic.
  • Millora de la salut física i mental a través del passeig, de la relaxació i la contemplació d’aquests espais únics.

salt de pàgina PDF

1.2. Zona fluvial

Correspon als àmbits de ribera de rius, torrents i rieres, en origen coberts de vegetació arbustiva o arbòria, que tenen un paper determinant en la regulació del sistema hidrològic, en especial durant les riuades pròpies del nostre territori.

S’hi acostumen a desenvolupar usos diversos, que van des de l’horticultura fins als camins de passejada.

Serveis ecosistèmics

  • Regulació: laminació dels cabals circulants, regulació de cicles biogeoquímics, fixació del sòl, depuració de les aigües, protecció de les riberes (principal).
  • Suport: elevada biodiversitat, naturalitat i connexió ecològica (principal).
  • Aprovisionament: aigua (complementari).
  • Culturals: bellesa paisatgística, indret per al lleure i element d’identitat, tranquil·litat, relaxació i salut (complementari).

Objectius de gestió

  • Preservar i recuperar la morfologia de l’espai fluvial i la vegetació i la fauna associades, per tal de garantir les seves nombroses funcions.
  • Ordenar els usos del sòl de l’àmbit d’influència fluvial i potenciar les activitats compatibles de major valor per a la conservació i per al gaudi de la població.

Boscos de ribera a llera del riu Llobregat a Castellbell i el Vilar. Foto: OTPAT-Diputació de Barcelona

Recomanacions

  • Conservar, millorar i recuperar els boscos de ribera a través de:
    • Qualificació urbanística adequada.
    • Ordenació dels usos i de les activitats d’acord amb la zonificació pròpia dels espais fluvials (segons els períodes de retorn o de la morfologia fluvial). Erradicació dels usos i de les activitats incompatibles i fora d’ordenació.
    • Acords amb propietaris per evitar tales a mata rasa i reconvertir les zones amb arbredes de plantació en espais de ribera silvestres.
    • Actuacions forestals de millora de l’hàbitat.
    • Eliminar abocaments d’aigües residuals a la llera del curs fluvial.
    • Promoure la retirada de residus i construccions il·legals que es trobin en l’espai fluvial.
    • Compatibilitzar l’ús recreatiu amb la conservació dels sistemes naturals fluvials: establir un itinerari que faciliti el pas de vianants per la vora del riu que permeti passejar i observar els valors naturals de l’indret.
    • Reduir la captació d’aigua a fi que es respecti el cabal ecològic del riu.
  • Preservar el sòl agrícola a la plana al·luvial i promoure el producte agrícola local. Netejar i retirar les feixes baixes de la zona d’horta que ocupa els marges de la llera.

Beneficis per a la societat

  • Gaudi d’un espai relaxant, accessible, canviant al llarg de l’any.
  • Seguretat dels béns i de les persones per la protecció davant de riuades i inundacions.
  • Espais de salut, frescos i tranquils, on apropar-se a la natura i descansar.

salt de pàgina PDF

1.3. Zona litoral

Franja ubicada al llarg de la costa, amb formacions rocoses o sorrenques, de convergències de característiques del medi marí i terrestre, on es desenvolupen nombrosos usos i activitat que moltes vegades l’han transformada notablement.

Serveis ecosistèmics

  • Suport: reservori de biodiversitat, hàbitats propis del litoral (principal).
  • Aprovisionament: recursos pesquers (complementari).
  • Regulació: protecció contra l’erosió per temporals, dinàmica sedimentària (principal).
  • Culturals: bellesa paisatgística, salut, lleure, turisme (principal).

Objectius de gestió

  • Preservar uns sistemes naturals i un paisatge de qualitat, sovint característic i identitari de la localitat, pel seus valors intrínsecs i pel seu interès social i econòmic.
  • Garantir una dinàmica de la franja litoral, vinculada als corrents marins, al moviment dels sediments i a l’onatge, que asseguri la seva estabilitat i potencialitat.

Litoral rocós davant de la zona de Collsimiralpeix entre Sitges i Vilanova i la Geltrú. Foto: OTPAT-Diputació de Barcelona

Recomanacions

  • Eliminar els usos i les activitats fora d’ordenació presents sovint en la zona litoral, incompatibles amb els valors i les funcions d’aquest espai.
  • Integrar les edificacions i infraestructures existents, tant en el medi marí com terrestre, generalment vinculades al lleure i al turisme.
  • Erradicar la vegetació exòtica, especialment a les zones de platja, que colonitza ràpidament l’espai i impedeix el desenvolupament de les espècies autòctones.
  • Protegir i/o restaurar els hàbitats propis de la franja litoral -fons marins, esculls, dunes, aiguamolls, penya-segats-, per potenciar el seus valors ecològics i paisatgístics així com les espècies associades.
  • Ordenar la freqüentació d’aquest espai, generalment molt elevada, de manera que es pugui fer compatible els usos de lleure i turisme amb la conservació dels valors naturals.
  • Donar a conèixer a la població -tant local com visitant- el gran valor d’aquests espais, mitjançant elements informatius i campanyes de comunicació i sensibilització.

Beneficis per a la societat

  • Gaudir d’un entorn acollidor i endreçat, on passejar, a peu o en bicicleta, i desenvolupar activitats saludables.
  • Disposar d’una franja litoral estable i segura, especialment davant de situacions meteorològiques extremes.

salt de pàgina PDF

1.4. Zona de patrimoni geològic

Àrea o element de valor geològic, pels seus materials o per la seva morfologia, en un entorn paisatgístic de qualitat que potencia el seu interès i facilita la seva contemplació.

Serveis ecosistèmics

  • Suport: singularitat geològica (principal).
  • Culturals: paisatge, identitat, cultura (complementari).

Objectius de gestió

  • Garantir la protecció i conservació del patrimoni geològic en un entorn de qualitat paisatgística.
  • Donar a conèixer el patrimoni geològic entre la ciutadania i establir els elements necessaris per a un ús públic compatible amb la conservació.

Zona monumental d’interès geològic de Vallcebre. Foto: OTPAT-Diputació de Barcelona

Recomanacions

  • Establir una qualificació urbanística adequada que ajudi a preservar l’indret.
  • Eliminar o minimitzar els impactes ambientals que perjudiquin els valors i serveis que la zona ofereix (retirar les ocupacions agrícoles o urbanes que no s’ajustin a la normativa…).
  • Promoure una ordenança que posi de relleu la importància geològica i biològica dels elements d’interès, a fi que la seva visita, o qualsevol altre ús o activitat, no malmeti el patrimoni en termes geològics, biològics o arqueològics.
  • Dur a terme accions forestals per mantenir oberts els espais d’interès geològic o reobrir-los (evitar el tancament de la vegetació): desbrossades, extracció forestal…
  • Elaborar un pla d’ús públic per a aquest àmbit que inclogui itineraris senyalitzats, guies, plafons informatius…

Beneficis per a la societat

  • Gaudir d’itineraris de descoberta i coneixement del patrimoni geològic, com un element identitari i d’arrelament al territori.
  • Utilitzar el patrimoni geològic com un element de dinamització socioeconòmica equilibrada del territori.

salt de pàgina PDF

1.5. Zona d’alimentació de rapinyaires

Àrees amb predominança de formacions obertes, no arbrades –conreus de secà, prats, erms, brolles i matollars poc densos– o en regeneració després de pertorbacions, que constitueixen un hàbitat fonamental per a espècies essencials en les xarxes tròfiques, com el conill i la perdiu, i en especial per a l’alimentació d’aus rapinyaires.

Serveis ecosistèmics

  • Suport: hàbitat de l’àliga perdiguera (principal).
  • Altres serveis complementaris en funció de cada tipologia.

Objectius de gestió

  • Planificar i gestionar els espais agrícoles de secà fent compatible la producció amb les funcions de suport a la biodiversitat.
  • Ordenar els espais en regeneració després de pertorbacions (especialment incendis) i altres àrees de prats i matollar, afavorint el manteniment d’espais oberts pels seus valors naturals i paisatgístics.

Zones agrícoles del volants de Montserrat al municipi de Marganell. Foto: OTPAT-Diputació de Barcelona

Recomanacions

  • Conservar i millorar els hàbitats oberts propis de les espècies de les quals s’alimenten les àligues perdigueres i altres espècies de rapinyaires. Per tant, garantir els usos agrícoles i ramaders, com més extensius millor. Incentivar que l’activitat agrícola no intensiva i amb un ús reduït o nul de plaguicides es mantingui en la major part de la superfície agrícola. Impulsar la recuperació de feixes, el pas de ramats i/o l’aprofitament de les actuacions en matèria de prevenció d’incendis aclarint la massa forestal actual per promoure el manteniment d’espais oberts.
  • Afavorir el paisatge en mosaic i el manteniment d’espais oberts en les zones en regeneració després de pertorbacions (principalment incendis forestals) per tal de diversificar els usos, els hàbitats i el paisatge, i reduir el futur risc d’un nou incendi.
  • Minimitzar les molèsties directes a l’espècie:
    • Element de llista de picsRegular les activitats de lleure (curses, escalada, cacera…) . Limitar les activitats massives durant l’època de nidificació de l’àliga (entre març i juny).
    • Valorar la declaració de la figura de zona de seguretat cinegètica de tota l’àrea declarada d’interès per a la conservació de l’àliga perdiguera.
    • Garantir que estructures com línies elèctriques i tanques metàl·liques tinguin el mínim impacte. Realitzar un estudi de perillositat de les línies d’alta tensió que creuen el municipi. Dotar el cablejat de les línies elèctriques dels elements necessaris per minimitzar el risc de col·lisió i dur a terme les correccions oportunes a les torres per evitar l’electrocució d’aquesta rapinyaire protegida, així com de la resta d’espècies d’aus.

Beneficis per a la societat

  • Gaudir d’un territori equilibrat, on la producció dels conreus i la ramaderia de proximitat és compatible amb un paisatge de qualitat.
  • Tenir l’oportunitat de contemplar, ben a prop de casa, aus rapinyaires i altres espècies emblemàtiques dels sistemes naturals del nostre país,

salt de pàgina PDF

1.6. Zona de connectivitat ecològica

Àrees estratègiques per a la connectivitat ecològica a escala territorial, amb una estructura i uns usos del sòl diversos en la qual és essencial el manteniment i la millora de la continuïtat dels sistemes naturals.

Serveis ecosistèmics

  • Suport: connectivitat ecològica (principal).
  • Altres serveis complementaris en funció de cada tipologia.

Objectius de gestió

  • Establir una planificació i gestió que garanteixi les funcions ecològiques necessàries per a una bona connectivitat ecològica.
  • Evitar la implantació d’usos o activitats que, per la seva dimensió o intensitat, constitueixin una barrera per a la connectivitat ecològica.

Zona connectora entre el parc natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de Collserola de la serra de Riquer a Rubí. Foto: OTPAT-Diputació de Barcelona

Recomanacions

  • Atorgar una qualificació urbanística adequada a la zona, que reconegui el valor dels elements estructurals del territori agrícola (marges vegetats, arbredes, punts d’aigua aïllats, erms, canals, camins rurals…), els cursos fluvials i les masses forestals, com a base per a la connectivitat ecològica i que garanteixi la seva protecció i millora.
  • Afavorir els usos i les activitats que potenciïn aquesta connectivitat ecològica (agrícoles, ramaders i/o forestals), erradicar aquells que siguin incompatibles i fer permeables aquelles estructures que puguin tenir un notable efecte barrera.

Beneficis per a la societat

  • Gaudir d’un territori equilibrat, sense barreres, que garanteixi tant el bon funcionament dels sistemes naturals com el seu ús de lleure i passejada per part de les persones.

salt de pàgina PDF

1.7. Zona en regeneració

Àrees que han sofert una pertorbació intensa –generalment un incendi forestal, però també sequeres extremes, ventades, nevades, etc.– que ha provocat la desaparició de la major part de la coberta vegetal i que es troben en procés de regeneració natural.

Serveis ecosistèmics

  • Suport: hàbitat, connectivitat (principal).
  • Regulació: fixació de carboni, protecció contra l’erosió (principal).
  • Cultural: lleure, paisatges oberts, educació ambiental (complementari).

Objectius de gestió

  • Establir l’ordenació adequada per conduir la regeneració natural cap a un territori divers, equilibrat i resistent a possibles futures pertorbacions.
  • Afavorir els usos i les activitats que permetin fer compatible el desenvolupament socioeconòmic amb els valors naturals i paisatgístics.

Zona de regeneració en unes antigues extraccions d’àrids a Rubí. Foto: OTPAT-Diputació de Barcelona

Recomanacions

  • Planificar adequadament, per part del conjunt de les Administracions públiques i entitats implicades, les accions destinades a modelar la regeneració natural i complementar-la amb les actuacions de restauració necessàries. L’objectiu genèric hauria de ser el d’afavorir un territori equilibrat i resilient, que integrés els valors naturals, socials i econòmics.
  • Evitar l’aparició d’usos i activitats incompatibles amb la regeneració natural.
  • Afavorir la recuperació ràpida de la coberta vegetal especialment en aquells indrets amb un elevat risc d’erosió.
  • Accelerar la regeneració natural de les masses forestals, en aquelles zones on aquest sigui l’objectiu, a través de la gestió del regenerat i altres actuacions complementàries. L’objectiu hauria de ser la diversificació del sistema, la potenciació d’una estructura heterogènia i la ràpida recuperació dels valors naturals i forestals, amb la finalitat d’afavorir un hàbitat de qualitat, el segrest i l’emmagatzematge de carboni i la gestió forestal sostenible.
  • Recuperar l’activitat agrícola i ramadera extensiva en els indrets on aquests usos siguin idonis per la seva potencialitat agrària i per a l’afavoriment del mosaic agroforestal.
  • Impulsar el coneixement d’aquesta zona, i en concret de la regeneració que es produeix després de pertorbacions, a través d’itineraris senyalitzats, de publicacions i d’altres materials, per sensibilitzar sobre la seva importància i la necessitat de donar suport a la recuperació dels valors naturals i socioeconòmics.

Beneficis per a la societat

  • Gaudir d’un entorn acollidor i endreçat, on passejar, a peu o en bicicleta, i desenvolupar activitats saludables.

salt de pàgina PDF

Pujar