Sessió 3. Principals tipus de zones de la infraestructura verda a escala local

2. Zones de patrimoni cultural i d’ús públic

2.1. Zona ecocultural

Àrees poc transformades, sovint amb una barreja de sistemes naturals i conreus, d’elevada qualitat paisatgística, on s’ubiquen elements d’interès cultural vinculats al patrimoni arquitectònic o històric.

Serveis ecosistèmics

  • Culturals: històric, turístic (principal).
  • Suport: hàbitat natural (complementari).

Objectius de gestió

  • Protegir i recuperar el patrimoni ecocultural del territori en un entorn paisatgístic de qualitat.
  • Definir i desenvolupar els elements necessaris per a la visita per part de la ciutadania i la difusió dels seus valors.

Font de les Tàpies, un indret ecocultural del municipi de Calders. Foto: OTPAT-Diputació de Barcelona

Recomanacions

  • Atorgar una qualificació urbanística adequada al voltant dels diferents elements de patrimoni històric i/o arquitectònic de la zona.
  • Elaborar un pla de gestió i emprendre les actuacions necessàries al voltant d’aquests elements perquè la vegetació no els arribi a malmetre i per millorar la seva qualitat visual.
  • Dotar aquests elements d’un projecte concret que els doni visibilitat i reconeixement històric.
  • Senyalitzar-los amb cartells interpretatius i fer-ne difusió a través de tríptics, fulletons, de la web de l’ajuntament, etc.

Beneficis per a la societat

  • Disposar d’un patrimoni ecocultural local ben conservat, com a element identitari i d’arrelament al territori.
  • Gaudir d’itineraris de passejada i interpretació del patrimoni ecocultural local en un entorn de qualitat.
  • Utilitzar el patrimoni ecocultural com un element de dinamització socioeconòmica equilibrada del territori.

salt de pàgina PDF

2.2. Zona de patrimoni arqueològic

Petites àrees al voltant d’elements patrimonials de caràcter arqueològic, històric o cultural, amb un paisatge de qualitat que cal protegir o restaurar, i que dóna sentit i rellevància a l’element patrimonial.

Serveis ecosistèmics

  • Culturals: valor històric, cultural i paisatgístic.
  • Altres serveis complementaris en funció de cada tipologia.

Objectius de gestió

  • Protegir i recuperar el patrimoni arqueològic, històric i cultural del territori en un entorn paisatgístic de qualitat.
  • Definir i desenvolupar els elements necessaris per a la visita per part de la ciutadania i la difusió dels seus valors.

Poblat ibèric de Céllecs al municipis d’Òrrius al parc del Litoral. Foto: OTPAT-Diputació de Barcelona

Recomanacions

  • Elaborar un pla d’ús públic que faciliti la visita del conjunt i garanteixi la seva conservació.
    • Establir itineraris que transcorrin pels diferents elements visitables, senyalitzats adequadament, i recollir-los en plànols sobre el terreny i en material de difusió (tríptics, fulletons, etc.).
    • Adequar una zona d’aparcament per facilitar l’accés en vehicle a la zona.
  • Garantir la protecció paisatgística de l’entorn dels elements d’interès arqueològic a través de la seva planificació (establir una qualificació urbanística adequada) i la gestió (elaborar un pla específic en funció de cada tipologia).
  • Catalogar adequadament aquells elements d’interès arqueològic que no comptin amb el marc normatiu que permeti garantir la seva conservació.

Beneficis per a la societat

  • Disposar d’un patrimoni històric i arqueològic local ben conservat, com a element d’identitat i d’arrelament al territori.
  • Gaudir d’itineraris de passejada i interpretació del patrimoni cultural local en un entorn de qualitat.
  • Utilitzar el patrimoni cultural com un element de dinamització socioeconòmica equilibrada del territori.

salt de pàgina PDF

2.3. Zona d’ús públic preferent

Conjunt d’àrees i itineraris més utilitzats per la població per al lleure, per a la passejada, l'esport, la salut i per al turisme, sovint vinculat a elements del patrimoni natural i cultural local.

Serveis ecosistèmics

  • Culturals: coneixement local, bellesa paisatgística, salut, lleure, esport i turisme, i identificació amb el territori local (principal).
  • Aprovisionament: aliments en el cas d’àmbits d’horta familiar (complementari).

Objectius de gestió

  • Garantir l’accés de les persones als indrets de major interès social i cultural, de forma compatible amb la conservació dels seus valors.
  • Desenvolupar les propostes i els elements de comunicació, d’interpretació i de difusió necessaris per assegurar el coneixement d’aquests espais per part de la ciutadania.

Itinerari de passeig a Vilanova del Vallès. Foto: OTPAT-Diputació de Barcelona

Recomanacions

  • Identificació de la xarxa de camins d’interès per a l’ús públic i establiment del corresponent pla d’ordenació i de manteniment.
  • Identificació de diferents recorreguts de passeig, preferiblement circulars, qualificats per grau d’intensitat d’esforç (temps de recorregut i dificultat del camí).
  • Protecció adequada d’aquells elements del patrimoni cultural i immaterial que no comptin amb una ordenació adient amb els seus valors.
  • Regulació, a través de la normativa urbanística, de la protecció dels entorns dels punts de valor escènic, per evitar que es duguin a terme actuacions que malmetin la seva qualitat paisatgística, i per establir les mesures i els instruments per eliminar les afeccions greus que pateixen actualment, així com restaurar-los.
  • Difusió dels valors dels elements del patrimoni cultural del municipi, especialment des del web, però també organitzant activitats populars de coneixement del terme.
  • Regulació de l’accés a les zones de pesca.
  • Delimitació de les àrees periurbanes amb un elevat potencial agrícola, actualment sense un ús definit, com a reserva de sòl per a l’horticultura de lleure destinada sobretot a les persones joves.
  • Definició d’una xarxa de parcs urbans i periurbans, amb diverses tipologies en funció de les necessitats de lleure dels/de les ciutadans/anes, que a la vegada pugui fer de vora urbana i zona de transició entre l’espai urbà i l’espai rural o natural.

Beneficis per a la societat

  • Disposar de llocs de passejada i esbarjo, propers al domicili, en un entorn saludable i de qualitat.
  • Facilitats per conèixer el patrimoni cultural local, que enriqueix la societat i la vincula al territori.

salt de pàgina PDF

2.4. Zona de contacte amb assentaments urbans i infraestructures

Àrees de vora urbana i/o franges al llarg de les infraestructures viàries, on es produeix el contacte entre els espais naturals i aquestes zones més transformades i on poden sorgir conflictes i disfuncions territorials.

Serveis ecosistèmics

  • Regulació: depuració de l’aire, reducció del soroll, mitigació de pertorbacions (principal).
  • Culturals: salut, lleure (principal).
  • Suport: connectivitat (complementari).
  • Aprovisionament: conreus (complementari).

Objectius de gestió

  • Afavorir una vora de contacte entre l’espai urbà i l’espai lliure circumdant planificada i gestionada per tal d’integrar l’assentament i oferir a la ciutadania un entorn de qualitat que la connecti amb el medi natural.
  • Potenciar la integració de les infraestructures de transport i tècniques, per tal de reduir el seu impacte sobre la qualitat de vida i la salut de les persones i millorar el paisatge.

Parc del mas Lluí al municipi de Sant Feliu de Llobregat. Foto: OTPAT-Diputació de Barcelona

Recomanacions

  • Impulsar una planificació urbanística i una gestió municipal que endreci les vores urbanes i afavoreixi una transició progressiva i amable cap als espais agrícoles i naturals de l’entorn.
  • Erradicar els usos i les activitats fora d’ordenació que apareixen sovint en aquestes àrees de frontera i que redueixen la potencialitat d’aquests indrets i la qualitat del paisatge.
  • Relligar els parcs urbans amb aquesta vora de contacte, mitjançant passeigs vegetats i altres elements de verd urbà, per tal d’afavorir les passejades, a peu o en bicicleta, entre el nucli urbà i els espais lliures del municipi.
  • Desenvolupar itineraris, de diversa durada i dificultat, degudament senyalitzats que estimulin la passejada i l’esport entre la població.
  • Afavorir, mitjançant un sistema ben connectat de parcs urbans, a manera de falques, corredors i/o reticles verds, que la natura penetri a l’espai urbà, amb els valors i beneficis que això comporta.
  • Aprofitar la presència de rius, rieres o torrents que travessin l’espai urbà com a eixos que estructurin els espais verds urbans i la seva connexió amb l’entorn rural i natural.
  • Establir franges de vegetació densa al llarg de les infraestructures de transport, especialment viàries, per reduir la contaminació de l’aire i el soroll.
  • Mantenir peces de vegetació entre les infraestructures viàries i els nuclis urbans que puguin actuar com a filtres de les emissions de partícules contaminants provinents dels vehicles.
  • Definir i desenvolupar projectes d’integració d’infraestructures tècniques –energètiques, tractament de residus, etc.–, basades en solucions naturals, que millorin el paisatge i la qualitat de vida de les persones.

Beneficis per a la societat

  • Viure en un nucli urbà amb una vora ben planificada i gestionada, que permet gaudir d’un entorn natural o rural de qualitat.
  • Disposar d’àrees amb vegetació al llarg de les infraestructures viàries que les integren en el territori i redueixen els seus impactes –soroll, contaminació– sobre la població.

salt de pàgina PDF

Pujar