Sessió 3. Principals tipus de zones de la infraestructura verda a escala local

Serveis ecosistèmics

• Aprovisionament: aliments (principal).
• Culturals: lleure, històric, paisatges oberts, educació ambiental (principal).
• Suport: hàbitat, connectivitat (complementari).
• Regulació: reducció del risc de propagació d’incendis forestals, protecció contra l’erosió, cicle hidrològic (complementari).

Objectius de gestió

• Protegir i afavorir l’activitat hortícola per a la producció d’aliments de qualitat i proximitat, el coneixement de la diversitat agronòmica local i el lleure dels/de les vilatans/anes.
• Establir les regulacions necessàries per ordenar els usos, les activitats i els elements construïts per tal de garantir tant l’horticultura com la qualitat del paisatge i l’ús públic per part de la societat.

Recomanacions

• Atorgar una qualificació urbanística adequada a la zona, que reconegui el seu valor com a proveïdora d’aliments a la població local i de promoció de l’agricultura familiar i de subsistència.
• Regular estrictament els usos i les activitats incompatibles amb l’agricultura i/o la ramaderia en aquests espais.
• Impulsar els instruments de planificació i gestió a l’abast de l’Administració local per afavorir el manteniment i/o la recuperació de l’activitat agrícola i ramadera.
• Fomentar el coneixement i la utilització de varietats locals.
• Elaborar un pla de dinamització de l’horta en termes d’agricultura ecològica i de formació en les tècniques de l’agricultura ecològica amb l’objectiu d’alliberar la zona de varietats genèticament modificades, plaguicides i fertilitzants químics.
• Potenciar la introducció de l’agricultura integrada o ecològica per tal d’afavorir els valors ambientals de l’activitat agrària, complementaris dels estrictament productius.
• Millorar el sistema de reg que distribueix l’aigua per dins la zona i fomentar sistemes d’estalvi d’aigua en la pràctica agrícola.
• Regular la instal·lació d’hivernacles perquè no es converteixin en construccions encobertes o estructures que malmetin el paisatge i perquè, una vegada deixin de ser utilitzats, es puguin gestionar adequadament com a residu. Erradicar així mateix els usos i les activitats fora d’ordenació i incompatibles amb l’agricultura.
• Aplicar un tractament de perímetre de la zona d’horta, en la seva interacció amb el sòl urbà, que eviti l’ús marginal de parcel·les no conreades.
• Regular la mida i tipologia de les casetes d’eines i dels galliners per millorar la qualitat visual de la zona.
• Promoure i regular comercialment la incorporació de la producció en els circuits de compra local.
• Facilitar una comercialització cooperativa del producte que permeti rendibilitzar l’activitat.
• Difondre entre la població el gran valor dels espais agraris a escala local: abastament d’aliments de qualitat i proximitat, paisatge, educació ambiental, etc.

Serveis ecosistèmics

• Aprovisionament: aliments (principal).
• Suport: biodiversitat, connectivitat (complementari).
• Regulació: retenció del sòl, emmagatzematge de carboni, reducció del risc d’incendi forestal (complementari).
• Culturals: valor gastronòmic, històric i d’identitat, bellesa paisatgística, etc. (complementari).
• Aprovisionament: combustible (complementari).

Objectius de gestió

• Recuperar superfície de conreus llenyosos i garantir-ne la viabilitat econòmica.
• Integrar coordinadament l’ordenació interna de la zona amb els plans de prevenció d’incendis.

Recomanacions

• Reconèixer la importància de les àrees de conreu de llenyosos (olivera, ametller i presseguer) per a la resiliència ambiental del municipi: subministrament d’aliments, reducció del risc d’incendi, diversificació del paisatge.
• Garantir la conservació de superfície agrícola dedicada a varietats locals.
• Recuperar feixes per al conreu llenyós i així contribuir a la baixa combustibilitat i retard de la velocitat de propagació del foc i a la millora de la prevenció d’incendis a la zona.
• Promoure productes secundaris dels conreus locals.
• Considerar la vinya com un dels paisatges indestriables de la regió mediterrània pel seu origen antic especialment, en el cultiu tradicional sense emparrar.
• Reconèixer la capacitat de la vinya de caracteritzar per ella mateixa el territori i atreure un tipus de turisme interessat en els valors culturals i paisatgístics del vi.
• Estudiar l’impacte del cultiu modern de la vinya emparrada amb filferros sobre les poblacions d’ocells protegits.
• Considerar els valors estètics remarcables de la vinya, per l’ordre i harmonia que comuniquen les fileres dels ceps.
• Identificar, inventariar o catalogar totes les estructures de pedra seca lligades al paisatge de la vinya (barraques, marges, etc.).

Beneficis per a la societat

Serveis ecosistèmics

• Suport: reservori de biodiversitat (principal).
• Aprovisionament: aliments (sobretot en el cas de conreus de llenyosos de secà) i biomassa forestal (principal).
• Regulació: protecció contra l’erosió, filtració de contaminants atmosfèrics, emmagatzematge de carboni, prevenció d’incendis forestals (complementari).
• Culturals: bellesa paisatgística, patrimoni cultural i històric, salut, lleure (complementari).

Objectius de gestió

• Mantenir l’equilibri entre els usos agrícoles, ramaders i forestals, i els valors naturals del territori.
• Preservar un paisatge de qualitat, característic de la regió.

Recomanacions

• Analitzar els espais lliures sense una vocació ecològica i/o agrària clara, per distingir diferents àrees segons la seva potencialitat i planificar-les adequadament per afavorir els usos agrícoles, ramaders, forestals o de conservació que es defineixin en cada cas.
• Mantenir, conservar o recuperar els marges herbacis, arbustius o arbrats de separació entre els conreus atès que constitueix un element clau per a la conservació de la biodiversitat i la protecció de l’erosió.
• Recuperar antics terrenys de conreus que hagin iniciat un procés de regeneració forestal per abandonament.
• Conservar els actuals conreus llenyosos de secà d’interès paisatgístic i ambiental mitjançant una qualificació urbanística adequada.
• Promoure el conreu de cereals de major valor comercial amb criteris d’agricultura ecològica (o d’agricultura integrada) per garantir la continuïtat de la superfície agrícola.
• Establir mesures per evitar l’abandonament de la pagesia com ara amb normativa que faciliti el desenvolupament de determinades activitats complementàries que ajudin a incrementar els ingressos (allotjament rural…).
• Afavorir la regeneració forestal de les àrees amb alta densitat de peus d’arbres, practicant aclarides a fi que es pugui establir un bosc ben estructurat i establir els elements de gestió forestal (plans tècnics) necessaris per assolir la millor estructura i composició de les masses i optimitzar els seus serveis ecosistèmics.
• Mantenir zones de prats i brolles baixes mitjançant la pastura extensiva, de manera que s’afavoreixin els seus valors naturals i es minimitzi el risc d’incendi.
• Impulsar un pacte social amb els propietaris forestals per tal de consensuar uns criteris comuns de gestió dels boscos, especialment aquells que es consideren “boscos antics”.
• Aprofitar les línies de suport de les administracions a les activitats agrícoles, ramaderes i forestals per mantenir i impulsar aquestes activitats al municipi.