Des de la segona meitat del segle XX, Catalunya i el conjunt del territori mediterrani han experimentat una tendència de canvi en la forma de vida tradicionalment concentrada. Ha sorgit un model residencial, fins ara establert només a la cultura anglosaxona i principalment nord-americana, que es caracteritza per una producció accelerada d’habitatges distribuïts de forma dispersa en espais que fins llavors s’havien mantingut al marge de les dinàmiques d’urbanització.
Avui hi ha cases on abans només hi havia boscos i camps de conreu, i hem d’entendre que viure en plena natura comporta riscos.
Viure en zona forestal és viure amb l’amenaça del perill d’incendi, però significa això que estiguem indefensos enfront de les flames ?
Tenim oportunitats per a sobreviure davant l’arribada d’un incendi forestal?