L’investigador Cohen, J.D., és autor del concepte Home Ignition Zone (zona d’ignició de l’habitatge), definit com l’àrea que inclou l’habitatge i el seu entorn.
Els estudis realitzats per Cohen, J.D., han estat centrats en determinar les mesures que s’han d’aplicar en el mateix habitatge i en el seu entorn que permetin millorar la seva seguretat enfront dels incendis forestals.
Aquests estudis han consistit en anys d’observació i anàlisi d’incendis forestals experimentals i reals, prestant atenció en la seva investigació no només dels elements domèstics que han cremat, també amb els elements que no ho han fet.
El treball realitzat per Cohen, J.D., ha permès desenvolupar el concepte de zona d’ignició de l’habitatge, que es descriu a continuació de forma adaptada a la realitat mediterrània.
Zona 1: Aquesta zona inclou l’habitatge i l’espai comprès des de la façana principal fins a un radi de 10 metres.
En la interfície urbana forestal mediterrània, la valoració de la vulnerabilitat d’aquesta zona vindrà determinat per:
-
Les propietats de reacció i resistència al foc dels materials i elements constructius de l’habitatge.
-
La presència de combustible forestal.
-
La presència de material combustible sòlid, tals com barraques o coberts d’emmagatzematge, de mobiliari divers, de separacions i tanques de bruc, canyes, boix, etc.., i altres combustibles sòlids.
-
La presència de fluids combustibles emmagatzemats amb dipòsits no homologats.
Aquesta zona és la receptora de tota la calor alliberada per l’incendi forestal a través dels tres mecanismes de transferència de calor: conducció, radiació i convecció, i també de la caiguda de partícules incandescents alliberades pel front de l’incendi que poden provocar un focus secundari a l’entorn més immediat de l’habitatge o caure directament sobre alguna de les estructures de l’habitatge, o entrar directament en el seu interior.
L’eliminació de qualsevol material combustible en aquesta zona és indispensable. És important pensar que tot material present en l’entorn de l’habitatge com un material que pot contribuir a la propagació de l’incendi fins a les portes de l’habitatge.
L’habitatge forma part de la zona d’ignició, i en conseqüència l’ús de materials amb un òptim comportament de reacció i resistència al foc, faran l’habitatge tingui poques possibilitats de quedar afectat per l’incendi forestal.
Zona 2: Aquesta zona comença als 10 metres respecte de l’habitatge principal fins a una distància de 30 metres.
Aquesta zona es caracteritza principalment per la presència de combustible forestal. Tanmateix, en algunes de les parcel·les pendents de construcció o espais reservats a zones verdes, es pot trobar altre tipus de material combustible sòlid, com andròmines i material de rebuig que faciliten la propagació de l’incendi cap a l’habitatge. Aquest fet es dóna principalment en tipus d’interfície urbana-forestal del tipus 2 (veure apartat 1.3).
Els resultats de recerca obtinguts per Cohen J.D., mitjançant els seus estudis efectuats tant en incendis reals com experimentals, conclouen que un incendi forestal de capçades transmet per radiació una intensitat de calor amb un temps insuficient per fer entrar en ignició una estructura de fusta situada a una distància de 30 metres.
Tanmateix, noves observacions en incendis d’alta intensitat ocorreguts recentment als Estats Units mostren que estructures d’habitatges han quedat col·lapsats per l’arribada d’un incendi forestal situat a 30 metres de distància. Aquest fet ha motivat als centres de recerca a seguir estudiant el fenomen de transferència de calor i estudiar el mecanisme de convecció amb més profunditat.
En la majoria dels casos, la reducció de la càrrega de combustible forestal en aquesta zona, deixant una densitat de l’arbrat de 150 arbres/ha (6 a 8 metres de separació entre peus), i una estassada del sotabosc evitant la continuïtat entre l’estrat arbustiu amb l’arbori, afavoreixen a reduir la intensitat de l’incendi en aquesta zona, evitant possibilitat de fer entrar en ignició per convecció o per radiació, un habitatge situat a la zona 1.
Zona 3: Aquesta zona comença als 30 metres respecte de l’habitatge principal i es pot estendre fins a una distància aproximada de 100 metres.
Aquesta zona es caracteritza per la presència de combustible principalment forestal.
La reducció de la càrrega de combustible forestal en aquesta zona té com a objectiu mitigar la intensitat de l’incendi forestal, i baixar la producció d’alliberament de partícules incandescents causants de la creació de focus secundaris més enllà del front de l’incendi.
El tractament de vegetació a realitzar en aquesta zona no ha de ser tan intensa com en les altres dues. Es recomana per a mitigar la producció de partícules una reducció de l’arbrat entre 300 a 600 arbres/ha (4 a 6 metres de separació entre peus), i una estassada del sotabosc per trencar la continuïtat vertical com horitzontal.
