L'assertivitat
L'assertivitat és aquell comportament que manté l'equilibri entre el reconeixement i l'acceptació dels drets propis
i els dels altres.
Habitualment, tothom té comportaments equilibrats, basats en el respecte i la comprensió. És amb l'aparició dels conflictes
quan cal saber reconduir la situació i continuar tenint un comportament equilibrat.
Fuente: http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/.
El comportament assertiu inclou, de manera inequívoca, la satisfacció personal, i aquesta només és possible amb un nivell
d' autoestima alt.
Per saber si un comportament és assertiu, cal preguntar-se si ha contribuït a fomentar el respecte que
es té per un/a mateix/a. Farem menció de dues cites, que creiem que defineixen molt acuradament aquest concepte:
- Voltaire (1694-1778), escriptor francès: "No estic d'acord amb el que dius, però estic disposat a batre'm amb qui sigui
necessari, per tal que tinguis dret a dir-ho".
- Proverbi xinès: "El nostre sofriment creix en el moment en què comencem a acumular silencis al nostre interior".
Per què ser assertiu
- S'evita els atacs personals i es manté l'atenció centrada en el problema.
- S'actua sincerament, amb respecte per les altres persones.
- Es posa l'èmfasi en els punts sobre els quals hi ha consens com a base de discussió d'aquelles qüestions entorn de les
quals existeixen discrepàncies.
- Es defuig les postures en què cal una persona guanyadora i una perdedora, adaptant-se una postura de flexibilitat.
- Es busca solucions en lloc de persones culpables.
- S'arriba a un acord sobre punts de negociació o d'intercanvi.