Aprofundim en la comunicació
1.- Aprofundim en la comunicació
1.2.- L'assertivitat
2 de 3
Índex
Idees clau
Bibliografia
Idees clau
  • El feedback com a eina per consensuar i validar la informació rebuda per la ciutadania ajuda a concretar d'una manera objectiva les comunicacions. És important estudiar la disposició de la ciutadania a rebre'l i si el moment és l'apropiat.
  • L'assertivitat és una tècnica que ajuda a reconduir les situacions i mantenir un comportament equilibrat.
Bibliografia

Es presenta a continuació una bibliografia recomenada i comentada.

  • CASTANYER MAYER-SPIESS, O. La asertividad: expresión de una sana autoestima. Desclée de Brouwer, 1998.
    Si us estimeu i respecteu, sereu capaç d'estimar i de respectar l'altre. I l'única forma de fer-ho és desenvolupant una sana autoestima que us permeti estar segur/a de la vostra vàlua única i personal, i us ajudi a fer valer els vostres drets sense trepitjar els dels altres. Com fer-ho? Mitjançant exemples i exercicis, aquest llibre pretén donar resposta a la qüestió anterior i així convertir-se en un manual per desenvolupar una sana assertivitat dins del marc de l'autoestima.

  • LILLEY, R. Cómo tratar con gente difícil. Gedisa, 2002.
    Les persones conflictives us poden fer la vida impossible i crear un ambient tens i poc productiu. Entendre la gent conflictiva i els seus problemes us permetrà resoldre les qüestions més complicades. Aquesta obra us ajudarà a analitzar els problemes de la conducta individual i les seves causes, donant-vos importants consells per superar els conflictes que provoquen. Amb un estil amè i clar, Roy Lilley explica en aquesta guia pràctica tots els recursos essencials per resoldre situacions problemàtiques.

  • RISO, W. Cuestión de dignidad: aprenda a decir no y gane autoestima siendo asertivo. Granica, 2004.
    Llibre de superació en què Walter Riso ens apropa a l'apassionant món de l'assertivitat i del respecte per un mateix. L'autor porta a comprendre perquè a vegades dobleguem el nostre esperit, encara que tinguem l'opció de no fer-ho.

  • ROEBUCK, C. Comunicación eficaz. Blume, 2000.
    Totes les organitzacions es basen en les comunicacions entre persones. Aquest llibre us ajudarà a treure el màxim partit de les principals formes de comunicació de què es disposa actualment a la feina i assegurar-vos que el vostre missatge arribi a la persona adequada. Els capítols sobre la comunicació directa (cara a cara), la telefònica, l'escrita i la que s'estableix dins d'un grup proporcionen un programa exhaustiu per desenvolupar les vostres habilitats.

  • VERDÚ, M.A.; LEDESMA, V. Atenció al ciutadà. Manual de consulta. Diputació de Barcelona, 2005. Disponible a: http://www.diba.cat/documents/477802/0/atencio_ciutada.pdf.
    Manual de consulta amb els continguts del curs presencial de l'atenció a la ciutadania.

L'assertivitat

L'assertivitat és aquell comportament que manté l'equilibri entre el reconeixement i l'acceptació dels drets propis i els dels altres.


Habitualment, tothom té comportaments equilibrats, basats en el respecte i la comprensió. És amb l'aparició dels conflictes quan cal saber reconduir la situació i continuar tenint un comportament equilibrat.

 

Fuente: http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/.

 

El comportament assertiu inclou, de manera inequívoca, la satisfacció personal, i aquesta només és possible amb un nivell d' autoestima alt.

Per saber si un comportament és assertiu, cal preguntar-se si ha contribuït a fomentar el respecte que es té per un/a mateix/a. Farem menció de dues cites, que creiem que defineixen molt acuradament aquest concepte:

  • Voltaire (1694-1778), escriptor francès: "No estic d'acord amb el que dius, però estic disposat a batre'm amb qui sigui necessari, per tal que tinguis dret a dir-ho".
  • Proverbi xinès: "El nostre sofriment creix en el moment en què comencem a acumular silencis al nostre interior".

 

Per què ser assertiu

  • S'evita els atacs personals i es manté l'atenció centrada en el problema.
  • S'actua sincerament, amb respecte per les altres persones.
  • Es posa l'èmfasi en els punts sobre els quals hi ha consens com a base de discussió d'aquelles qüestions entorn de les quals existeixen discrepàncies.
  • Es defuig les postures en què cal una persona guanyadora i una perdedora, adaptant-se una postura de flexibilitat.
  • Es busca solucions en lloc de persones culpables.
  • S'arriba a un acord sobre punts de negociació o d'intercanvi.

Autora:

Àngels Verdú Díaz.
AV Recursos Humans

Comunicació

Inici
Disminuir mida de lletra
Augmentar mida de lletra
Ajuda
Anterior
Següent
Índex Apartats
Has de visitar els apartats anteriors abans de visitar aquest