1.1.- Introducció: inici de les sessions de treball
 Et trobes a la primera sessió de treball entre directius/ives públics i públiques de la província de Barcelona com a representant del teu municipi. L’Equip de Govern, confiant en les teves capacitats i l’experiència acumulada com a responsable del desenvolupament econòmic, ha delegat en tu la participació efectiva en tot el procés. Prèviament has aportat les dades estadístiques i qualitatives que se’t sol·licitaven per elaborar l’anàlisi. Tu esperes extreure’n aprenentatges molt valuosos, igual d’importants que els que has assolit durant la prognosi en el teu territori.
S’ha previst quatre sessions de taller per assolir l’anàlisi estratègica de la província. Els objectius de les sessions són:
quatre sessions de tallerLes sessions del taller tracten els temes següents:
|
La implicació i el recolzament de l’equip políticPer poder portar endavant una anàlisi estratègica efectiva, cal disposar del recolzament de l’equip polític. Convé que aquest assumeixi l’impuls i la comunicació del procés per dotar-lo de legitimitat i aconseguir així la participació efectiva de la resta de directius/ives públics i públiques i de tots els llocs adscrits a l’estructura de l’organització. |
1.2.- Punt de partida: objectius, missió, visió i línies estratègiques
|
La Diputació de Barcelona treballa conjuntament amb els municipis de la província per promoure:
Té una visió integral de les polítiques de desenvolupament econòmic, considerant la província com un sistema que s’interrelaciona i es retroalimenta. La Diputació ha treballat en la definició de models territorials i ha promogut la creació d’una organització pròpia a cada territori que permeti assolir els models predefinits.
El primer objectiu encara no s’ha assolit, tot i que s’està treballant intensament; és un fi que depèn molt de les voluntats de cadascun dels municipis que composen la província i de la seva capacitat per planificar estratègicament el seu territori. El segon objectiu depèn del primer, però la Diputació n’ha trobat un intermedi: els Pactes Territorials. Des de l’any 2000, la Diputació ha fomentat la planificació i la concertació de les polítiques de promoció econòmica i d’ocupació per tal de racionalitzar l’aplicació territorial dels recursos dedicats a aquestes polítiques.
Ara, la Diputació vol redefinir el seu paper amb vista a acompanyar el territori de la província en un salt cap endavant. La missió i la visió que s’ha formulat han estat: “Contribuir al desenvolupament econòmic local, tot donant suport als equips de govern local en el disseny, la implementació i el desplegament de models territorials sostenibles i competitius, que generin riquesa, fomentin l’ocupació, millorin la qualitat de vida dels ciutadans i de les ciutadanes i vetllin per la cohesió social. Per assolir-ho, es treballarà amb valors i criteris basats en la planificació estratègica, la concertació, el treball en xarxa, la qualitat dels serveis, l’avaluació de resultats i la innovació”. Les línies estratègiques han estat les següents: Revisa el material conceptual que s'indica. T'ajudarà a comprendre aquesta part del cas.
En el marc de la línia estratègica 2, has d’ubicar les actuacions relatives a l’anàlisi en què participes. |
Per saber-ne més
Trobaràs aquestes idees més desenvolupades en els llibres La quinta disciplina (Senge, 2005) i Planificación estratégica y operativa aplicada a gobiernos locales (Burgwal i Cuéllar, 1999). Documents
Per recordar l’origen i els fonaments de l’anàlisi estratègica i els aspectes més importants de la visió, la missió i les línies estratègiques, consulta els apartats Conceptualització de la metodologia i El punt de partida: la missió i la visió. |
Conceptes clau per iniciar l’anàlisi estratègicaLa província es considera com un sistema, en tant que conjunt organitzat d’àmbits i agents interactuants i interdependents, que es relacionen formant un tot unitari i complex per assolir un objectiu general. Les funcions d’aquest conjunt d’àmbits i agents són:
Les organitzacions públiques s’han d’entendre com un sistema en tant que relacionen diferents agents de forma coordinada i integrada, els quals disposen d’uns recursos, i executen uns processos, per actuar sobre un territori o àmbit. La missió i la visió expliciten la finalitat de l’organització i, per tant, quin és l’espai on aquesta vol actuar. La missió és la finalitat de l’organització pública, el perquè de la seva acció. La visió, la descripció del futur desitjat per l’organització pública, la finalitat de la seva acció. Les línies estratègiques consisteixen en l’agregació de les estratègies de futur definides per àmbits de treball, productes i col·lectius, entre altres. |
1.3.- Ara fes-ho tu: reflexiona sobre la importància de l’anàlisi estratègica
|
Abans de començar amb les sessions de taller, ara és el moment de reflexionar sobre alguns aspectes clau i bàsics (en algun cas, també previs) de l’anàlisi estratègica. Per fer-ho, usa els interrogants que se’t presenta, fonamentant cadascuna de les teves respostes amb el material conceptual:
|
Idea principal
Aquesta activitat és de resolució individual. El/la tutor/a te la sol·licitarà oportunament a la plataforma. Una vegada finalitzada, envia-la-hi per a la seva correcció. Per saber-ne més
Per respondre als interrogants, pots consultar el document El proceso de elaboración de políticas públicas (Lindblom, 1991). Documents
Pots consultar els apartats Conceptualització de la metodologia i El punt de partida: la missió i la visió. |
1.4.- Marc de treball a les sessions presencials
|
És el primer dia de les sessions presencials. Tot i que has participat en sessions de treball, no saps exactament en què consistiran i com les desenvoluparan els/les tècnics i tècniques de la Diputació. A la sessió, hi assisteixen també persones externes a la Diputació (personal d’una empresa externa de consultoria) i encara no saps quin paper jugaran.
Maria: —Benvinguts i benvingudes a l’espai de treball per a la diagnosi estratègica de la província. Som l’equip de professionals que us acompanyarà al llarg de totes les sessions. Jo sóc la Maria Casanoves, i aquests són els meus companys de la Diputació: l’Anna Mora i l’Ignasi Berga. Al seu costat s’hi troben els companys de l’empresa consultora que ens acompanyarà durant tot el procés: la Rosa Torres i en Jaume Fargas. Ignasi: —Cada dia, és a dir, en cada sessió, treballareu amb la Rosa i el Jaume un àmbit d’anàlisi diferent. Analitzareu dades: territorials i d'urbanisme, socials, d'activitat económica i institucionals. Rosa: —En cadascuna d’aquestes quatre sessions, podreu revisar la documentació treballada per la nostra empresa consultora. D’aquesta manera us serà possible identificar els principals reptes de cada dimensió d’anàlisi externa i, així, aportar alguna estratègia per al futur. L’eina metodològica que emprarem serà eminentment la matriu DAFO. Arribat el cas, també farem servir els arbres de problemes, per consensuar els principals reptes i les oportunitats que afecten i impulsen la província. Us presentem també els àmbits d’anàlisi conceptual sobre els quals treballarem i que ens guiaran. Cal dir que som conscients que no disposem de dades objectives sobre totes aquestes variables, però això no ens ha de desmotivar per avaluar si hi ha reptes o oportunitats, encara que només partim de les vostres valoracions subjectives enunciades en el marc d’aquestes sessions de treball. Maria: —Així doncs, només ens resta donar-vos la benvinguda a la Diputació, en la qual esperem que us sentiu com a casa vostra. La Rosa va mostrar al grup l’esquema que representa les variables d’anàlisi externa; el va deixar a la vista durant tota la reunió i també a les sessions següents, com a recordatori i guia. Durant la jornada de presentació, en què van participar els teus polítics i va estar presidida per l’honorable President de la Diputació, vas entendre que la metodologia seria diferent, però pot ser interessant la dinàmica que et plantegen.   Consulta el material conceptual que s’indica al marge. |
Per saber-ne més
Pots conèixer algunes Eines per a la participació ciutadana establertes per Martí (2006). Documents
Revisa els apartats L'eina DAFO, Equip tècnic d'anàlisi, Criteris d'anàlisi i de categorització i Mètode d'anàlisi externa: com i qui? Podràs recordar els mètodes més adients per a l'anàlisi interna i externa, així com la selecció dels equips de treball. |
Marc de treball: variables, matriu DAFO i arbre de problemesEls àmbits d’anàlisi conceptual inclouen les principals variables que hauria de revisar l’equip d’anàlisi estratègica, tant de l’organització com de l’entorn en què es mou:
Les eines metodològiques per realitzar l’anàlisi són:
Segons Godet (2000), “Las herramientas que se utilizan en la prospectiva permiten organizar y estructurar de manera transparente y eficaz la reflexión colectiva sobre las apuestas y retos de futuro”.
Una empresa consultora és un equip extern de suport per al desenvolupament de l’anàlisi estratègica que no forma part de l’estructura fixa de l’organització. Pot desvincular-se de les pressions dels grups d’interès i valorar competències i aspectes innovadors. |
1.5.- Ara fes-ho tu: analitza el marc de treball de les sessions presencials
|
Després de la sessió de presentació, els teus dubtes inicials sobre el desenvolupament i el marc de treball a les sessions ja han quedat resolts. Analitza críticament el marc de treball proposat:
|
Idea principal
En aquesta activitat, t’hi proposem una dinàmica en dos moments. En el primer, resol individualment els interrogants. En el segon, intercanvia les respostes, revisa les d’un/a company/a i dóna-li un feedback referent a això. El/la tutor/a, a la plataforma, t’hi proporcionarà oportunament les indicacions. Per saber-ne més
Per respondre els interrogants, a més del material teòric, pots consultar els Documents de Prospectiva i Estratègia (2002). |
1.6.- Sessió de taller 1: acollida i recordatori de la metodologia
 Rosa: —Hola, sóc la Rosa, i seré jo qui us acompanyaré al llarg de totes les sessions; seré la vostra dinamitzadora de grup. Les sessions, les començarem fent un repàs de les característiques bàsiques del territori de la província per tal d’identificar, posteriorment i de forma grupal, quins són els punts forts i els febles en el marc del desenvolupament local. Recordeu que l’anàlisi DAFO es representa operativament mitjançant un quadre de doble entrada. Els factors interns fan referència a les debilitats i a les fortaleses de l’organització a l’hora d’enfrontar-se als elements crítics externs. Els factors externs, per la seva banda, tenen relació amb les oportunitats i les amenaces que envolten i afecten l’organització. Quins penseu que poden ser els que fan referència al nostre cas? Jaume (company de les sessions presencials): —En el nostre cas, podríem tenir en compte les debilitats i fortaleses dels Pactes Territorials i dels municipis que en formen part.
 La Rosa va mostrar el quadre de doble entrada i et va demanar a tu i a la resta de les persones participants que aportéssiu exemples. Axí, el Jaume va dir que una feblesa sobre l’entorn territorial seria que és complex i està limitat, i una fortalesa, que es tracta d’un territori molt divers i que inclou molts aspectes atractius (diferents tipus de ciutats, espais industrials, espais comercials importants, etc.). La Judith, una altra companya de les sessions, va aportar els exemples d’amenaces, que anirien relacionades amb les combinacions de la resta d’agents implicats en l’impuls, la definició i la gestió de polítiques de desenvolupament local, en les accions de suport a les mateixes, i els interessats del treball realitzat en el marc dels Pactes Territorials. El Jordi, per altra banda, va plantejar que les oportunitats són avinenteses que ofereix l’entorn i que els pactes poden aprofitar per impulsar el desenvolupament local. Per exemple, les dificultats en matèria de comunicacions, que s’escapen de les competències en desenvolupament local, són una amenaça. Per exemple, els projectes de desenvolupament de noves tecnologies en el territori han de ser considerats una oportunitat pels Pactes Territorials per ampliar la seva capacitat d’acció. Per comprendre aquesta part del cas, consulta el material conceptual que s’indica al marge.
Així doncs, en un primer moment d’aquesta sessió, s’ha revisat la metodologia i l’eina que s’utilitzarà. En un segon moment, es treballa ja la primera variable: el territori i l’urbanisme. |
Documents
Per recordar la importància de la metodologia pròpia de l’anàlisi estratègica i les característiques de la matriu DAFO, consulta els apartats Conceptualització de la metodologia i L'eina DAFO. |
1.7.- Sessió de taller 1: territori, urbanisme i medi ambient
|
 Rosa: —La primera variable que treballarem i a la qual dedicarem la sessió d’avui és el territori i l’urbanisme. Ens ha d’aportar informació sobre quines són les potencialitats derivades de:
Jaume: —Comptem amb dades actualitzades sobre aquests aspectes a la província de Barcelona? Per analitzar la variable territori i urbanisme, revisa el material conceptual.
La Rosa lliura al grup el document "Dades del territori i urbanisme" que recull la informació bàsica perquè el llegeixi i així poder treballar amb les matrius DAFO. Dades del territori i urbanismeNo podem seguir creixent en horitzontal ja que estem limitats per les serralades. La província de Barcelona és un territori limitat. PoblacióLa població es redistribueix cap a l’interior de la província, registrant-se grans moviments des de la ciutat de Barcelona, i ciutats properes, cap a l’interior. A les comarques de l’interior, la població s’hi concentra en les capitals i els municipis pròxims, existint un procés progressiu de despoblament dels entorns rurals i de muntanya. Així, les capitals i els municipis han viscut un creixement exponencial de l’àmbit residencial –prioritàriament horitzontal–, i una lluita per la concentració d’equipaments per a la població en el propi municipi . El creixement tan exponencial pressiona l’espai urbanístic. D’altra banda, la dinàmica de concentració d’equipaments és similar al creixement de Barcelona on s’estan reproduint els centres comercials, poliesportius, etc.
Es podria dir que la trama urbana està totalment consolidada.
S’observa que la densitat de població global arriba als 675 habitants/km2, tot i que cal diferenciar molt clarament entre l’àmbit metropolità, que més que duplica aquesta densitat (1.424,7 ha/km2) i les comarques centrals, on la densitat no arriba a una vuitena part (79,7 km2). En el conjunt del territori, la urbanització hi representa el 14% del total, mentre que la superfície forestal és la predominant amb un 61%.
MobilitatEn tot el territori no és igual però, per exemple, en la zona del Vallès oriental hi ha dificultats per accedir a zones pròximes com Sabadell i Terrassa. Això és una debilitat per a la província, i realment hi ha un retrocés en l’ús del transport públic. Les carreteres existents i les connexions actuals estan saturades.
Aquest procés de dispersió va en paral·lel als canvis en el mercat de l’habitatge, i s’ha traduït en unes majors necessitats de mobilitat per a les tasques quotidianes, com ara acudir al lloc de treball. Els mitjans de transport emprats per aquests desplaçaments són diversos, però la manca d’una xarxa ferroviària i d’una de cotxes de línia adequada incrementa la dependència del vehicle individual i, per tant, augmenta la pressió sobre l’esquema radial de carreteres.  Cal destacar, així mateix, un altre element important en relació amb la mobilitat, que és la manca d’inversió en el manteniment i l’estructuració de la xarxa secundària de carreteres, la qual és preeminent en les zones rurals i en les rodalies dels espais d’activitat econòmica. Realment hi ha una sobrecàrrega sobre l’accés a determinades infraestructures estratègiques.
En aquest context cal destacar que no s’ha desenvolupat projectes de planejament estratègic, ni municipal ni de forma coordinada entre municipis. La voluntat expressada pels diferents ajuntaments trasllueix que això està canviant i que existeix una preocupació emergent. Penetració TIC
L’Arc tecnològic és un projecte sectorial en marxa en relació amb les noves tecnologies.
Per últim, cal destacar un altre àmbit també molt important a nivell de cohesió territorial i creixement econòmic: el grau de penetració de les TIC. En aquest apartat, hi juga un paper fonamental “l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana” i l’anomenat Arc tecnològic que constitueix un pol territorial emergent de gran importància. Ambdós amb lents resultats sobre el territori que fan que hi hagi cert retard en el desenvolupament d’infraestructures relacionades amb les TIC. |
Documents
Per aprofundir en aquesta variable, consulta l’apartat Variables d'anàlisi externa. Territori i urbanisme. |
La variable territori i urbanismeLes dades relatives al territori i a l’urbanisme fan referència als elements sobre els quals treballa l’ajuntament o que impacten sobre ell. Es relacionen amb:
|
1.8.- Ara feu-ho vosaltres: reviseu la matriu DAFO (territori i urbanisme)
|
 Tal com la Rosa havia anticipat, per a aquesta variable lliura una primera aproximació de matriu DAFO, a fi de revisar-la, corregir-la, millorar-la i completar-la. Us proposem que la reviseu per tal de:
|
Idea principal
Podeu realitzar l’anàlisi crítica i completar la matriu DAFO en grups de dos/dues o tres participants, i després fer una posada en comú dels resultats, seguint les indicacions del/de la tutor/a a la plataforma. Documents
Repassa aquesta variable a l’apartat Variables d'anàlisi externa. Territori i urbanisme i revisa L'eina DAFO. A més, pots tornar a consultar Dades del territori i urbanisme. |
Variable territori i urbanisme: fonts d’informacióReferides a la variable territori i urbanisme, les fonts d’informació més importants al teu abast són:
|
1.9.- Sessió de taller 2: variable social
 Rosa: —És la segona sessió de tallers. M’agradaria començar coneixent la vostra opinió sobre la importància d’analitzar la nostra realitat prèviament a la realització de qualsevol projecte. Jaume (company de les sessions presencials): —Personalment, m’alegro d’haver assistit i poder compartir aquests moments amb els meus companys i les meves companyes. M’adono que això d’analitzar la realitat que ens envolta ens permet captar els possibles canvis en les possibilitats de la província –dels seus ajuntaments–, així com començar a pensar en solucions als reptes que se’ns presenten. Rosa: —Perfecte, aquesta és la idea. Avui reprenem el nostre procés d’anàlisi tractant les variables socials que ens aportaran informació sobre la població i la seva evolució, educació, cohesió social, esports i cultura, associacionisme i participació ciutadana...
La Rosa assenyala que l’anàlisi hauria de recollir informació sobre tots aquests àmbits, però, a vegades:
Revisa el material conceptual que s’indica al marge.
Com a la sessió anterior, la Rosa lliura al grup el document "Dades socials" que recull la informació bàsica perquè el llegeixi, i així poder treballar amb la matriu DAFO. Dades socialsTenir més població envellida, en alguns casos depenent, pot arribar a limitar el nostre desenvolupament econòmic.
La població de la província de Barcelona ha vist modificada la seva estructura, fruit de la pròpia evolució de la població. Així, segons dades de l’INE, es registra un alt nivell d’envelliment de la població, tot i que s’alenteix per l’efecte del creixement migratori estranger. 
La població de la província ha crescut un 17,62% entre els anys 1998 i 2004, sent aquest creixement resultat, eminentment, de la immigració estrangera, ja que el creixement natural s’ha mantingut estable i a nivells molt baixos. S’ha de tenir present que l a població immigrada és un motor important per al creixement econòmic, tant a nivell de demanda de productes com de força productiva. 
Aquests canvis porten aparellat un procés de redistribució de la població en el territori (evolució del preu de l’habitatge, canvi en les demandes sobre habitatge, dificultats d’accés a l’habitatge per part del jovent, etc.) :
La dinàmica del mercat immobiliari està convertint l’habitatge en un element d’especulació.
S’observa globalment, així doncs, una manca d’impuls de les polítiques locals d’habitatge que permetin una distribució més equilibrada.
En aquest procés, també cal incloure-hi la població immigrada –principalment jove– que es desplaça a la província per cercar ocupació, habitualment per sota de la seva qualificació i amb una menor retribució. Aquest factor condiciona les seves opcions des del punt de vista residencial; algunes zones metropolitanes o certs territoris de caire més rural concentren una creixent població immigrant en condicions poc afavorides per a la seva integració. En aquest cas, s’observa, així mateix, que no s’ha establert els mecanismes per evitar l’amuntegament en els habitatges ni un seguiment de les condicions de salubritat.
S’observa certa debilitat en les polítiques socials de protecció de certs col·lectius en situació de risc social. Un altre element important per entendre el context social és el nivell d’ instrucció de la població. La formació constitueix un puntal bàsic per a la incorporació plena i adequada de les persones en el mercat laboral i, indirectament, en el desenvolupament econòmic de la província. Amb dades de 2001, un 2,08% de la població de la província de Barcelona no sabia ni llegir ni escriure, un 10,71% tenia la primària incompleta, i gairebé el 23% no tenia l’EGB.
 El sistema educatiu no està donant els resultats esperats, sobretot a l’educació secundària i universitària.
En l’educació secundària, per altra banda, el sistema educatiu no està aportant els resultats esperats: no s’estan formant les persones amb la qualificació que necessita el sistema productiu del territori, sobretot en determinades branques de la formació professional que, a més, ha d’afrontar problemes de dispersió i baixa qualitat de l’oferta. També cal destacar la situació de les persones que han cursat estudis universitaris, però que accedeixen als llocs de treball de categories inferiors. Es detecta, per tant, certes dificultats a l’hora integrar els nous/noves tècnics i tècniques superiors en el mercat laboral. |
Per saber-ne més
Per conèixer millor la gestió estratègica i la creació de valor en el sector públic, pots llegir el llibre Gestión estratégica y creación de valor en el sector público (Moore, 1998). Documents
Per aprofundir en aquesta variable, consulta l’apartat Variable social del material conceptual. |
La variable socialLes dades socials fan referència a tots aquells elements sobre els quals ha de treballar l’ajuntament per obligació legal, així com sobre els canvis que impacten sobre la seva tasca:
|
1.10.- Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO (variable social)
|
 És el moment en què has d’intentar elaborar la matriu DAFO amb les dades socials per tal que després el puguem discutir conjuntament. Et proposem, per tant, un treball en dues parts:
|
Idea principal
Aquesta activitat té dues parts. La primera (elaboració de la matriu) és de resolució individual. La segona, de posada en comú i reflexió conjunta, és amb la totalitat del grup. Segueix les indicacions del/ de la tutor/a a la plataforma. Documents
Revisa de nou l’apartat Variable social per recordar les dades socials que has de tenir en compte en el moment d’elaborar la matriu DAFO . A més, pots consultar el document Dades socials. |
Variable social: fonts d’informacióLes fonts socials d’informació més importants al teu abast són:
|
1.11.- Sessió de taller 3: l’activitat econòmica
 Rosa: —Hola, companys i companyes. Avui reprenem el nostre procés d’anàlisi. Concretament, en aquesta tercera sessió, tractarem la variable de l’activitat econòmica, que aporta informació sobre:
Revisa el material conceptual que s’indica al marge.
Com en les dues sessions anteriors, la Rosa lliura al grup el document "Dades econòmiques" que recull la informació bàsica redactada per la consultora externa perquè el llegeixi i l’analitzi, i així poder completar la matriu DAFO corresponent. Dades econòmiquesLes oportunitats del territori de la província de Barcelona per a l’atracció d’activitat econòmica són considerades elevades pel món local des d’una perspectiva general, però força desiguals internament.
Àmbits de relació
A la província de Barcelona, s’hi detecta vuit grans àmbits de relació:
És interessant observar la capacitat d’atracció de Vilafranca i Igualada sobre les comarques de Tarragona i Lleida, en contrast amb el relatiu aïllament al llarg dels límits entre Barcelona i Girona. S’observa que en aquests moments els territoris situats en els límits de la segona corona són els que semblen millor situats per aprofitar les oportunitats d’atracció de l’activitat econòmica. Fins i tot, es comença a observar certa competència entre els territoris per aconseguir augmentar el seu teixit econòmic. Serà necessari, però, planificar i coordinar-se territorialment, per no perdre tots els avantatges que han aconseguit fins ara. Es pot caure en el risc de disposar d’un teixit empresarial que no es correspongui amb els conceptes següents:
En aquest sentit, gairebé tots els territoris volen acollir polígons industrials i parcs empresarials, però l’estructura productiva del futur demana unes condicions d’entorn que van lligades a una certa dimensió que permeti la generació d’economies d’escala i d’aglomeració, i que possiblement només es pot satisfer amb un planejament realitzat des de l’àmbit supramunicipal i amb la instauració de mecanismes de compensació fiscal entre els municipis que puguin acollir aquests espais i els que no. Així mateix, i a nivell operatiu, s’hauria de dotar de serveis els àmbits, i solucionar problemes bàsics com els subministraments.
Producte interior brut i teixit productiuL’economia de la província ha crescut durant els darrers deu anys, en termes de producte interior brut (PIB). L’estructura sectorial del PIB es caracteritza per la terciarització amb el manteniment d’un cert pes industrial. La sòlida herència i l’estructura consolidada de les PIMES permet considerar que el teixit empresarial a la província de Barcelona és sòlid. Tot i així, el model ha de ser revisat per adaptar-se a les necessitats. L’any 2003 els serveis aportaven el 61,22% del producte provincial mentre que la indústria mantenia una contribució del 31,32%. La construcció representava el 6,85% i l’agricultura, el 0,6%. L’agricultura manté una tendència constant, però en termes relatius perd part de la seva representació, ja de per si reduïda. Així mateix, la construcció viu una alta desacceleració. Aquest teixit productiu es caracteritza per ordenar-se en petites i mitjanes empreses que es combinen amb la presència de multinacionals estrangeres. Cal recordar que, a Catalunya, i molt especialment a la província de Barcelona, hi ha una important iniciativa emprenedora. Tot i així, el model, lluny de variar a curt termini, i sense pensar exclusivament en les seves bondats, ha de ser revisat per tal d’adaptar-se a la noves necessitats globals de productivitat i competitivitat.
Ocupació
L’ocupació mostra un comportament favorable, ja que es compleixen els objectius generals establerts a Lisboa per al conjunt de la Unió Europea. Com a punt i a part, també cal fer esment del comportament de la província de Barcelona en relació amb l’ocupació. L’oferta de treball (que es correspon amb el volum de població activa: persones ocupades més persones aturades), el tercer trimestre de 2005, representava un total de 2.617.230 persones, segons dades de l’Enquesta de Població Activa, amb un creixement de més del 13% des de l’any 2000.
Aquest increment de la població activa està motivat per:
Tot i així, resta un gran repte per assumir la incorporació de la dona al mercat laboral. Les seves taxes d’atur són superiors a les dels homes, i hi ha un volum important de mà d’obra oculta que pot tenir un impacte important sobre el mercat de treball en cas d’activar-se.  L’atur afecta principalment les dones i presenta una major dificultat de superació després dels trenta anys.
L’atur, en definitiva, afecta en gran mesura les dones, però també diversos perfils específics de població. En qualsevol cas, es constata una major dificultat de superar aquesta situació un cop passats els trenta anys, ja que es redueixen les possibilitats de ser contractat i, més encara, de ser-ho de forma estable. |
Documents
Per aprofundir en aquesta variable, consulta l’apartat Activitat econòmica del material conceptual. |
Activitat econòmicaLes dades d’activitat econòmica fan referència a les variables contextuals sobre què treballa l’ajuntament o que afecten les tasques desenvolupades per ell en relació amb:
|
1.12.- Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO (activitat econòmica)
|
 Ara és el moment d’elaborar la matriu DAFO amb el resultat de l’anàlisi de les dades econòmiques, per tal que, després, el puguem discutir conjuntament. En aquest cas, no hem ressaltat cap aspecte a l’interior de la matriu perquè considerem que, per la vostra experiència, és un àmbit que coneixeu en profunditat. Et proposem, de nou, un treball en dues parts:
|
Idea principal
Aquesta activitat té dues parts. La primera (elaboració de la matriu) és de resolució individual. La segona, de posada en comú i reflexió conjunta, és amb la totalitat del grup. Segueix les indicacions del/de la tutor/a a la plataforma. Documents
Revisa de nou l’apartat Activitat econòmica per recordar les dades socials que has de tenir en compte en el moment d’elaborar la matriu DAFO . A més, pots consultar el document Dades econòmiques. |
Variable activitat econòmica: fonts d’informacióLes fonts d’informació més importants al teu abast són:
|
1.13.- Sessió de taller 4: el marc institucional
 Maria: —Hola, companys i companyes. En aquesta darrera sessió reprenem el nostre procés d’anàlisi. Concretament tractarem els aspectes institucionals. Quin tipus d’informació creieu que ens poden aportar? Judith (companya de les classes presencials): —Crec que poden aportar informació sobre:
Maria: —Exacte...
Revisa el material conceptual que s’indica al marge.
La metodologia de treball que planteja la Rosa és la mateixa de les sessions anteriors. Lliura el document Dades del marc institucional , elaborat per la seva consultora, sobre el marc institucional de la província de Barcelona, per al seu anàlisi. Dades del marc institucionalEl marc institucional de la província de Barcelona inclou dues vessants:
Hi ha una tendència a la proximitat de les polítiques a la ciutadania i això és una oportunitat per al desenvolupament econòmic.
Aquestes dues vessants es relacionen amb els processos simultanis de globalització i localització, i amb la proliferació de múltiples escales territorials i els seus corresponents nivells de govern. En tot cas, és evident que les pressions externes fan aproximar la presa de decisions a la ciutadania, i fan necessària la cooperació entre ella i l’administració per obtenir grans èxits, en aquest cas, de desenvolupament econòmic.
La governança, a nivell pràctic, s’observa en els processos d’interrelació i de treball en xarxa que han proliferat; hi ha un nombre creixent d’actors públics, privats i mixtos que treballen en el marc d’unes noves regles de relació (un exemple clau són els Pactes Territorials). Així, sobre el territori s’identifica un alt nombre d’experiències dirigides a concertar l’acció desenvolupada, a controlar el creixement del teixit econòmic tenint en compte les necessitats del territori, i a planificar més enllà dels límits municipals per generar solucions integrals i conjuntes a problemes de desenvolupament econòmic i d’ocupació. Aquests processos de concertació, però, a vegades tenen debilitats que els limiten i fan que perdin valor:
Tot i el volum d’experiències de concertació i de planificació supramunicipal, ens podem trobar en el cas que restin sobre el paper i no es desenvolupin.
Els fons europeus han estat i són una gran motivació per a la concertació. L’experiència acumulada amb els Pactes Territorials està fent perdre la “por” de la concertació, facilitant la introducció de la cultura de la concertació i la planificació en territoris on aquests conceptes no havien estat aplicats fins el moment. La gestió de fons europeus i els aprenentatges derivats de la cooperació han afavorit el creixement de la filosofia de la cooperació.
|
Documents
Per aprofundir en aquesta variable, consulta l’apartat Marc institucional del material conceptual. |
Variable marc institucionalLes dades institucionals fan referència al marc legislatiu en el qual es mou l’ajuntament i que marquen la seva actuació. Així mateix, inclou la coordinació i cooperació amb altres administracions i agents socials, a l’hora de desenvolupar projectes comuns i/o establir sistemes de finançament i suport econòmic. |
1.14.- Ara fes-ho tu: elabora la matriu DAFO (marc institucional) i les estratègies
|
Es tracta de dues tasques. En la primera, analitza les dades institucionals i elabora la matriu DAFO corresponent a aquesta variable externa sobre la província de Barcelona. 
En la segona, observeu alguna estratègia de futur a partir de tot el que heu treballat en el marc d’aquestes sessions. Seguiu el procés de definició d’estratègies i completeu la matriu corresponent. |
Idea principal
Aquesta activitat té dos moments. El primer (elaboració de la matriu) és de resolució individual. El segon, la definició de les estratègies, implica un treball col·laborador per parelles. Segueix les indicacions del/de la tutor/a a la plataforma. Documents
Revisa l’apartat del material conceptual Marc institucional i Definició d'estratègies i objectius per recordar els aspectes institucionals que poden intervenir en aquest cas, així com el procés per definir línies estratègiques. |
Marc institucional: fonts d’informacióLes fonts d’informació institucionals més importants al teu abast són:
|
1.15.- Tancament de les sessions de treball
|
Rosa: —En aquestes quatre sessions hem fet la diagnosi estratègica de la província de Barcelona. Només ens resta agrair-vos la vostra participació en aquest procés i dir-vos que heu fet una molt bona feina! La informació que hem recollit al llarg d’aquests intensos mesos ens servirà com a matèria prima per elaborar una publicació sobre la situació actual de la província, la qual us serà tramesa gratuïtament per correu convencional. Et trobes molt satisfet amb la feina feta. Creus que ja tens les eines suficients com per liderar el procés d’anàlisi i definir línies estratègiques en el teu municipi. |