El treball amb el "Cas 2. Gestió de la Unitat de Promoció dels Productes de la Terra", com continuació del cas anterior, promou el desenvolupament de la capacitat següent:

• Planificar els projectes i/o les línies de gestió de la seva unitat o del seu equip a partir dels objectius generals que han estats marcats, definint prioritats, els objectius, les fases de treball i els indicadors d’activitat, i assignant de manera eficaç recursos i responsabilitats.

S’espera que el treball que el cas planteja et permeti:

• Comprendre la metodologia i les fases que componen la planificació orientada a resultats.

• Valorar la importància de la planificació orientada a resultats aplicada a les unitats de treball concretes i en relació amb els equips humans que les conformen.

• Estar familiaritzat/ada amb tècniques i eines operatives per desenvolupar la planificació orientada a resultats.

• Detectar errors i proposar-ne les solucions adequades en situacions reals i complexes, pròximes a l’entorn de treball. Així com desenvolupar correctament aquestes solucions.

• Elaborar part de les activitats i la fitxa de procés, i definir els indicadors.

Aquest és el mapa conceptual del curs Planificació orientada a resultats per a comandaments públics. En el “Cas 2. Gestió de la Unitat de Promoció dels Productes de la Terra”, s’hi treballa els conceptes següents i les seves relacions:

Blocs d'activitats: denominació emprada en la descripció d'activitats per agrupar un conjunt d'activitats homogènies i/o interdependents que cal desenvolupar per assolir els objectius.

Diagrama de Gantt: gràfic que reprodueix per a cada una de les activitats la seva realització temporal, tant la prevista com la realitzada, i permet controlar i preveure l'evolució en el temps de l'execució.

Diagrama de PERT: sistema ordenat de control de les activitats que formen part d'un procés complex; és útil per a projectes no lineals, és a dir, plans de treball constituïts per diferents activitats interrelacionades en el temps de forma no lineal, que es realitza de forma simultània.

Indicador: instrument que permet mesurar i avaluar la gestió pública. Unitats de mesura que permeten el seguiment i l'avaluació periòdica de variables clau de l'organització, mitjançant la comparació amb els seus corresponents referents interns i externs.

Objectiu: expressió dels resultats que l'àmbit pretén aconseguir en un temps determinat.

Participants clau: empleats/ades públics i públiques sobre els quals un comandament no té cap tipus de responsabilitat jeràrquica, però que són essencials per desenvolupar alguna de les accions que s'ha definit.

Patrocinadors: polítics i polítiques, directius/ives, empleats/ades públics i públiques, o personal extern a l'organització que, per la seva rellevància interna i externa, així com la seva capacitat d'influència poden donar un cop de mà a l'execució de les activitats.

Planificació anual: desenvolupament per a cada exercici de la planificació quadriennal que es relaciona amb un veritable pressupost per programes. En primer lloc, s'estableix les prioritats de l'exercici, els objectius que les concretaran, les activitats per assolir-los (programes i inversions) i, en segon lloc, s'assigna el pressupost corresponent a cada programa.

Planificació estratègica: procés que permetrà establir els objectius de l'organització, les polítiques i les actuacions previstes per assolir-los a més llarg termini (superior a un mandat), i els sistemes i instruments de control corresponents. Durant el procés caldrà tenir en compte les amenaces i oportunitats externes, i les debilitats i fortaleses internes que afecten decisivament la conceptualització del futur esperat i desitjat per l'organització i pel municipi i les finalitats que es pretén aconseguir.

Planificació quadriennal: Pla d'Actuació Municipal que defineix, d'acord amb el programa electoral de l'Equip de Govern i el pla/plans estratègic/s a llarg termini de la ciutat, les principals polítiques i inversions dels propers quatre anys.

Planificació operativa: procés que permetrà definir els objectius quantificats i temporitzats a més curt termini, així com les activitats concretes per assolir-los, i els sistemes i instruments de seguiment i control de l'acció diària. La planificació a nivell operatiu estableix l'acció sota el triple aixopluc de la planificació estratègica, la quadriennal i la planificació anual, concretant-la i baixant-la fins a definir els resultats esperats.

Planificació orientada a resultats: procés mitjançant el qual els comandaments públics estableixen exactament quins són els objectius específics que volen assolir en un termini de temps acotat, destinen els recursos necessaris i controlen el seu assoliment, per tal d'introduir les mesures correctives necessàries per reconduir l'acció i aconseguir els objectius definits prèviament.

Processos de cicle anual: activitats o grups d'activitats que també desenvolupa l'àmbit de treball normalment, però que s'inicien i finalitzen en una data determinada, a semblança dels projectes.

Processos regulars: activitats o grups d'activitats que l'àmbit de treball executa normalment i no tenen data d'inici ni final, sinó que es realitza periòdicament.

Usuaris/àries clau: principal clientela de l'acció desenvolupada i, per tant, qui té necessitats i demandes que l'àmbit ha de satisfer.

 

 

 

CARNEIRO, M. (2010) Dirección estratégica innovadora. Oleiros, La Coruña: Netbiblo, S.L.

FUNDACIÓ PI I SUNYER D’ESTUDIS AUTONÒMICS I LOCALS (1998) Indicadores de gestión para las entidades públicas. Barcelona: Nota Técnica 4.

HORVARTH & PARTNERS MANAGEMENT CONSULTANTS (2007) Dominar el Advanced Budgeting. Cómo aplicar sistemas avanzados de presupuestación. Barcelona: Ediciones Deusto.

LEWIS, P.J. (1995), a FERNÁNDEZ ROMERO, A. (2004) Dirección y planificación estratégicas en las empresas y organizaciones. Madrid: Ediciones Díaz de Santos, S.A.

LÓPEZ CAMPS, J.; GADEA CARRERA, A. (2001) Una nueva Administración Pública. Bilbao: Administración de la Comunidad Autónoma de Euskadi.