Direcció de persones per a comandaments públics
1.- Cas 2. Esports d'equip
1.2.- Resum de les reunions
2 de 6
Índex
Competència
Objectius
Mapa conceptual
Glossari
Competència

El treball amb el "Cas 2. Esports d'equip" promou el desenvolupament de la següent capacitat:

  • Gestionar equips de persones, aconseguint que la feina es realitzi de manera efectiva i que els col·laboradors contribueixin a la consecució dels objectius de la unitat. Donar ordres i instruccions de treball clares als col·laboradors.

Objectius

S'espera que el treball que el cas planteja et permeti:

  • Treballar amb profunditat l'aplicació de la teoria del lideratge situacional de Hersey-Blanchard i dels models de lideratge de Goleman.

  • Comprendre els perjudicis d'una aplicació errònia d'estils de direcció.

  • Entendre les necessitats que tenen els membres d'un equip respecte al seu líder.

Mapa conceptual

Aquest és el mapa conceptual del curs Direcció de persones per a comandaments públics. En el "Cas 2. Esports d'equip" es treballen els següents conceptes i les seves relacions:

Glossari

Apoderament
Donar a les persones el poder de prendre decisions, cosa que cal informar i valorar les aportacions que es fan.

Aprenentatge transformacional
Aprendre a pensar d'una manera diferent. No n'hi ha prou aprenent uns continguts o unes competències. Per fer les coses realment de forma diferent s'ha de canviar la forma com es veuen i com es processen mentalment.

Autoestima
Capacitat humana d'autovaloració. És essencial per a la supervivència psicològica. Consisteix en la consideració que es té sobre un mateix respecte als altres.

Autorealització
Tendència natural que tenen les persones a desenvolupar de manera saludable la seva personalitat. Una persona s'autorealitza quan passa d'un estat de necessitat a un estat on considera que ha aconseguit resoldre aquesta necessitat. L'autorealització pot esdevenir com a conseqüència d'aconseguir reptes, aprendre, sentir-se acceptat o acceptar les limitacions.

Autoritat
Una de les formes més cabdals del poder. Pot ser de diverses naturaleses política, moral, religiosa, econòmica. L'autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés que fa que l'autoritat sigui mínimament acceptada per la col·lectivitat. Es pot tenir poder i no tenir autoritat, i a l'inrevés; no tenir poder formal però estar capacitat per l'equip per exercir autoritat.

Clima laboral
S'anomena així la valoració de l'ambient de treball, considerant aquest com la suma dels estats d'ànim dels treballadors que el conformen. El clima laboral dóna una idea sobre si les persones estan bé o malament en el lloc de treball, i les causes que motiven aquest estat. Si el clima laboral és negatiu acostuma a produir forces centrífugues, i els empleats volen marxar. Si no poden, llavors creix la desmotivació.

Competències
Indicis integrals d'aptituds, trets de personalitat, actituds i coneixements adquirits. L'assertivitat, per exemple, és una competència.

Credibilitat
Nivell de confiança que les persones atorguen a una altra persona. Si la credibilitat és alta, allò que la persona digui serà considerat cert sense haver de verificar-ho o d'aportar evidències. En cas de poca credibilitat, qui fa una afirmació haurà d'aportar proves si vol aconseguir que el que ha dit es consideri cert.

Delegació
Tècnica que consisteix en la transferència a una persona de l'execució de funcions de les quals és titular el superior, qui continua conservant-ne, però, la responsabilitat.

Dogma
Principi fonamental, veritat universal i indiscutible o afirmada com a tal.

Emoció
Reacció de la persona que es produeix involuntàriament davant de fets. Les emocions comporten reaccions fisiològiques difícils de controlar. Tenen un impacte en la personalitat de l'individu, ja que les causes que les provoquen queden especialment gravades a la memòria com a experiències més rellevants que les altres.

Externalització
Traspassar unes feines concretes a persones que no formen part estructural de la organització. Es fa un contracte només per a aquestes tasques i s'acaba la relació quan les feines han estat acabades o han deixat de tenir sentit.

Objectius
Expressió dels resultats que es pretenen aconseguir en un temps determinat.

Retroalimentació
Consisteix a dir a una persona quina és la percepció sobre el que ha fet, si ho ha fet bé o malament, i si ho ha fet amb una bona intenció o no. La retroalimentació pot ser positiva o negativa. La positiva és un reforç, i la negativa cerca la correcció d'actituds.

Rol
Conjunt de tasques que s'atribueixen a una persona.

Sistemes de retribució
Mètodes per determinar la quantitat de diners o beneficis que ha de rebre un empleat basant-se en un criteri (per objectius, per tasques, per hores treballades...).

Status quo
Estat actual de les coses, de les relacions, de les posicions de poder...

Tasca algorítmica
Tasca que segueix una sèrie d'instruccions en un únic recorregut que porta a una sola conclusió.

Tasca heurística
No existeix algoritme per resoldre-la, i cal experimentar i trobar una solució nova.

Visió
Recreació d'un futur possible per a la persona que el visualitza. La visió, a diferència de somniar, provoca acció i moviment per arribar-hi.

Resum de les reunions

El Pep va iniciar aquestes reunions l'endemà de parlar amb la Joana. Primer de tot va parlar amb els dos responsables i amb la seva assistent.

El Pep sempre començava amb una salutació, dient que la reunió era per tenir un primer contacte i per preguntar què en sabia, l'interlocutor, d'ell.

Nico

Responsable d'activitats esportives. Quinze anys d'experiència, sis en aquest lloc.

Antoni

Responsable d'instal·lacions esportives. Vint-i-tres anys d'experiència, dotze en aquest lloc.

Pepa

Assistent del cap d'Esports. Vuit anys d'experiència, un en aquest lloc.

 

 

El Pep va acabar la jornada pensant que aquesta primera tongada de reunions havia estat devastadora.

Per comprendre aquesta part del cas, revisa el material conceptual que et proposem al marge.

Documents

Per recordar les característiques d'un equip de treball i dels seus components, així com definir les principals teories del lideratge, consulta els apartats del material conceptual Equips de treball i Teoria del lideratge situacional.

Autor:

Virgili Delgado

Fases de creació d'un equip de treball

Les fases de creació d'un equip són:

  • Formació.

  • Confusió.

  • Normalització.

  • Acompliment.

  • Dissolució o transformació.

Quan es creen equips de treball s'observa que normalment passen per una evolució des de la creació al creixement i a la continuïtat. Ara bé, cada equip evoluciona al llarg d'aquestes fases en funció dels seus objectius i de les capacitats dels seus membres. Sabent això, és possible estructurar un procés per crear un equip de treball entenent aquestes fases.

Cal posar especial cura en la fase inicial, ja que de la correcta o incorrecta elecció dels membres en depèn en gran mesura l'èxit de la seva missió.

Fracàs d'un equip de treball

Quan un equip fracassa en els seus objectius acostumen a trobar-se causes conegudes que es poden agrupar en aquelles que provoquen una ineficiència de l'equip i les que provoquen la desvinculació dels membres.

 

Les primeres fan referència a equips que es mantenen compromesos però que no aconsegueixen el que volen.

Les segones (més destructives) són les que desvinculen les persones del projecte i, per tant, tornen a convertir l'equip en un simple grup de persones sense direcció.

Característiques dels bons líders

Entre les característiques dels bons líders destaquem:

Alguns trets personals, com:

  • Ètica.
  • Empenta, dinamisme i passió.
  • Desig de dirigir i assumir responsabilitats.
  • Confiança en si mateix.
  • Egoless.
  • Creativitat.
  • Interactivitat i orientació a persones.
  • Empatia i assertivitat.
  • Col.laboració i participació.
  • Saber visionar.

D'altra banda, els coneixements que un líder necessita són:

  • De l'organització o el negoci.
  • Aplicació de l'apoderament.
  • Formació i assessorament.
  • Coach.

Equip de treball

La direcció de persones pot ser una acció orientada persona a persona o pot estar orientada a un grup de persones. En aquest segon cas, el grup pot estar format per persones col·laboradores directes del cap o per persones que, malgrat pertànyer a diferents àrees o organismes, s'ajunten temporalment per a un projecte o una tasca.

Es podria pensar que comandar un grup és actuar amb cada una de les persones independentment. Però l'experiència de la gestió d'organitzacions ha demostrat que si s'aconsegueix que el grup treballi com un tot amb un objectiu comú, llavors es converteix en un equip de treball i la seva capacitat per aconseguir objectius extraordinaris o per oferir serveis excel·lents augmenta de forma considerable.

Un equip és un grup de persones que estan relacionades i es posen d'acord per coordinar-se i aconseguir un determinat objectiu o realitzar una tasca concreta.

 

Els equips tenen determinades necessitats per arribar a constituir-se com a tals, mantenir-se i tenir el màxim de possibilitats d'obtenir els resultats que s'han marcat. També tenen unes expectatives envers els seus líders, la mancança de les quals pot espatllar completament l'equip. Per tant, qui lidera s'ha de focalitzar a satisfer-les.

Aquestes necessitats i expectatives són:

  • Reconeixement.

  • Disposar de la informació necessària.

  • Equilibri de rols.

  • Líders.

  • Necessitats bàsiques cobertes.

  • Normes no escrites o formals i organitzatives.

  • Objectius clars i ben definits.

  • Retroalimentació.

  • Assignació de rols.

Teories del lideratge

Hi ha diferents estils de lideratge segons la perspectiva des de la qual s'ha analitzat aquest fenomen:

Teoria del lideratge situacional (Hersey i Blanchard)

Aquesta teoria determina quelcom que sembla molt evident: la nostra acció com a líders no sempre es pot fer de la mateixa manera, sinó que cal que adaptar-la en funció de la situació en la qual es troben els nostres col·laboradors.

El tipus de direcció i suport que els caps donen a cada empleat ha de variar en funció del nivell de desenvolupament de l'empleat, la seva competència i el seu grau de compromís cap a una tasca.

 

 

A cada persona se li assigna un nivell de desenvolupament (D1 a D4). Després, en funció d'aquests nivells, apliquem a cada persona un estil de direcció (S1 a S4) adient al nivell de desenvolupament.

 

Models de lideratge segons Goleman

Els sis models que aquest autor defineix són:

  • Imitatiu.
  • Afiliatiu.
  • Orientatiu o directiu.
  • Capacitador o coach.
  • Participatiu o democràtic.
  • Coercitiu.

 

 

Aquests estils es diferencien dels de Hersey-Blanchard en el fet que no s'apliquen a una persona, sinó que s'apliquen en funció de situacions. Segons Goleman, els directius o comandaments actuen d'una forma natural, però seria millor que actuessin segons la situació en la qual es troben.

Així doncs, si estem en una situació d'emergència o catàstrofe, el millor sistema de direcció és el coercitiu, sempre que el cap sàpiga el que cal fer. En canvi, aquest sistema és ineficaç en una situació en la qual se cerca la millora contínua, on el democràtic pot ser més interessant.

Model de lideratge de Goleman

Goleman diferencia sis estils de direcció que s'han d'aplicar segons la situació en la qual ens trobem excepte un d'ells, l'imitatiu, que no s'ha d'aplicar mai. Cada estil implica una forma d'actuar per a qui lidera, unes característiques i unes conseqüències. Malgrat que cadascú té una forma natural de dirigir, el repte és saber adaptar-se als diferents models en funció de les demandes de la situació.

Necessitats i expectatives dels equips

Els equips necessiten determinades coses per arribar a constituir-se com a tals, mantenir-se i tenir el màxim de possibilitats d'obtenir els resultats que s'han marcat.

També tenen unes expectatives envers els seus líders, la mancança de les quals pot espatllar completament l'equip. Per tant, qui lidera s'ha de focalitzar a satisfer-les.

 

Evolució dels estils de direcció

Al llarg de la història, els estils de direcció han anat evolucionant. Actualment es reconeixen:

  • La direcció per amenaces, basat en el càstig.
  • La direcció per instruccions, que se centra a definir al màxim el que cal fer.
  • La direcció per objectius, que especifica uns objectius a aconseguir per a cada persona amb premis si s'assoleixen.
  • La direcció per valor, on s'intenta integrar els valors personals amb els objectius organitzatius.

 

Nico

Pep: —Hola, Nico. T'he convocat a aquesta reunió perquè ens coneguem una mica millor. Per començar, m'agradaria que em diguessis si saps alguna cosa de la meva manera de treballar...

Nico: —Doncs la veritat és que no gaire. Et conec de vista i res més. Algú m'ha dit que quan t'emprenyes tens molt geni.

Pep: —Jo? No sé qui t'ho haurà dit, però em penso que no és del tot cert.

Nico: —Potser volien dir que ets molt tossut i que vols que les coses es facin com tu vols i per això t'emprenyes...

Pep: —No ho sé. Les persones que han treballat amb mi no m'ho havien dit mai, i jo no crec que sigui com tu dius. Ja veuràs com no és cert. Per altra banda, m'agradaria que em diguessis què creus que podem fer per millorar l'esport al poble.

Nico: —M'agrada que em facis aquesta pregunta. El que s'ha de fer és posar més diners per al club de futbol i treure'n d'altres activitats. El futbol és un esport molt complet, i cal potenciar-lo. Fixa't que la televisió només parla de futbol i no de natació o de natació sincronitzada. Estic una mica tip del ioga, el pilates i les carreres de bicicleta de pa amb tomàquet. Jo ja li vaig dir al Ramon que si seguim així acabarem fent punt de creu asseguts tots sota les cistelles del bàsquet.

Pep: —Bé, però què fem amb les persones que estan fent ara mateix les altres activitats? Perquè, pel que veig, els darrers anys han pujat altres esports i ha baixat justament el futbol.

Nico: —És clar, si tots els diners són per a les altres coses. El camp de futbol me l'ocupen cada dos per tres per fer festes populars, concerts, partits d'hoquei herba, curses, de tot... Menys el que s'hi ha de fer, futbol.

Pep: —Bé, ja en parlarem, perquè jo no tinc tan clar que no calgui fer altres activitats. El primer en el que hem de pensar és en la gent, oi?

Nico: —La gent no sap el que vol...

Antoni

Pep: —Bon dia, Antoni. Amb aquesta reunió el que pretenc és un primer contacte per tal que ens puguem conèixer millor. M'agradaria saber, per començar, si has sentit a parlar de la meva manera de treballar...

Antoni: —He sentit que ets molt perfeccionista. A vegades massa.

Pep: —Sí, sé que tinc una mica aquesta fama. Jo crec que sóc una persona pacient i que té en compte els altres. Mai pots agradar a tothom. Ara m'agradaria que em diguessis què creus que podem fer per millorar l'esport al poble.

Antoni: —No tocar res. Les coses funcionen, les instal·lacions més o menys estan en condicions, es fan activitats i ja està. Si proposes coses, la gent que no ho vol s'enfada. Si canvies horaris o normes, també... Val més deixar-ho tot com està.

Pep: —Però he estat analitzant informació i veig que comparativament tots els pobles del voltant fan moltes més activitats que nosaltres; de fet, algunes persones m'han confessat el seu descontent perquè han d'anar a fer esport a ciutats veïnes.

Antoni: —Aquests segurament són nouvinguts.

Pep: —Dius que tot funciona. He vist que fa tres mesos que la porta principal del poliesportiu està trencada i la gent ha d'entrar per darrere, cosa que fa que els dies de pluja tothom surti ple de fang.

Antoni: —I què vols que hi faci, si els de l'empresa de portes automàtiques no vénen.

Pep: —Una pregunta més: per què les instal·lacions es tanquen a les sis de la tarda?

Antoni: —Perquè sempre s'ha fet així.

Pepa

Pep: —Hola, Pepa, com va tot? Per començar, m'agradaria preguntar-te si has sentit a parlar de la meva manera de treballar...

Pepa: —Doncs... la veritat, no en sé res.

Pep: —Tracta'm de tu, si us plau. També m'agradaria saber què creus que podem fer per millorar l'esport al municipi.

Pepa: —No ho sé. A mi mai m'han demanat opinió. Jo crec que es podrien fer més coses, però aquí tothom va a la seva, tant el Nico com l'Antoni.

Pep: —Per cert, he vist que hi ha uns fulls d'activitat dels monitors, però no he trobat cap mena de control sobre les persones que treballen a les instal·lacions.

Pepa: —No, és que aquests no ho fan. Jo ja li ho vaig comentar una vegada a l'Antoni, i em va dir que no ho feien perquè no ho havien fet mai.

Pep: —I què en deia, el Ramon?

Pepa: —No va dir res; li ho vaig comentar i no en sé res més. Jo no sóc ningú per fer més.

El complex esportiu.

Mapa conceptual

Reunió del Pep i la Joana.

Inici
Disminuir mida de lletra
Augmentar mida de lletra
Ajuda
Anterior
Següent
Índex Apartats
Has de visitar els apartats anteriors abans de visitar aquest