2. El còmput del termini en el procediment administratiu
Els terminis administratius poden expressar-se en dies, en mesos o en anys. Si s’acaba en festiu, s’ha d’entendre prorrogat a l’endemà d’aquest. Quan s’expressa en anys i mesos, el còmput es fa data a data.
Per exemple, si el dia 13 de setembre es notifica una resolució de l’alcaldia denegant una excedència i s’indica al peu de recursos que s’hi pot formular recurs de reposició en el termini d’un mes, aquest finalitzarà el dia 13 d’octubre. Si el mes de venciment no té equivalent de data, s’ha d’entendre el darrer dia de mes, per exemple la notificació anterior comunicada el dia 31 de març finiria el 30 d’abril.
Quan s’expressa en dies, aquests poden ser hàbils o naturals. Si són naturals s’ha d’especificar. El còmput comença a comptar sempre des de l’endemà de la notificació o publicació.
- Naturals: en el còmput compten tots els dies.
- Hàbils: en el còmput compten tots els dies excepte diumenges i festius oficials (tant els del lloc d’origen com del lloc de destí, si són diferents). Així doncs, compten els dissabtes també. També és indiferent que l’administració tingui oficines de registre obertes o no aquell dia. Per exemple, quan la norma obliga a convocar el ple amb dos dies d’antelació i es convoca el divendres per al dimarts, i entre mig hi ha els dos dies hàbils dilluns i dissabte, que computa com a hàbil malgrat que estiguin tancades les oficines.
Quan s’expressa en dies, sense especificar si hàbils o naturals, s’ha d’entendre hàbils. Per exemple, quan a un ciutadà que ha presentat una instància incomplerta i se li comunica que té deu dies, sense especificar si hàbils o naturals, per a subsanar-la.
Algunes normes inverteixen la norma general, en el sentit que els dies que s’hi indiquen es refereixen a dies naturals. És el cas, per exemple, de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General o la 3/2012,de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic.