PROCEDIMENT ADMINISTRATIU - NIVELL AVANÇAT
4. L'execució dels actes
Els actes administratius, les resolucions i els acords, es presumeixen vàlids i produeixen plens efectes jurídics. Són executius i comporten que s’ha de complir el que s’hi determina.
Quan els particulars no compleixen voluntàriament el que s’estableix en els actes administratius se’ls pot obligar al compliment forçós. S’ha d’utilitzar el mitjà d’execució de manera proporcionada i utilitzar el menys gravós possible.
Els mitjans d’execució forçosa són:
- Constrenyiment sobre el patrimoni. S’aplica quan es deu una quantitat a l’ajuntament i no es paga voluntàriament. L’ajuntament pot arribar a embargar un bé propietat del deutor i cobrar-se el deute. Per exemple, quan una societat immobiliària deu a l’ajuntament una quota de contribucions especials i no paga en el termini.
- Execució subsidiària. És la realització per part del mateix ajuntament o qui ho encarregui dels actes que no es compleixen per l’interessat i li repercuteix el cost. Per exemple, quan un veí té una ordre incomplerta d’aterrar una tanca i l’ajuntament ho fa a través de la seva brigada o ho encarrega a un contractista.
- Multa coercitiva. Consisteix en la imposició de multes reiterades en lapsus de temps per forçar a complir allò ordenat. Aquestes multes són compatibles amb las sanciones administratives. Per exemple, en el cas anterior, l’obligat a enderrocar està també sancionat per haver fet obres sense llicència.
- Compulsió sobre les persones. Quan consisteix en una obligació física, ha d’estar expressament autoritzada per norma amb rang de llei. S’ha de respectar la dignitat i els drets constitucionals. Per exemple, quan un agent de l’autoritat obliga a retirar-se una persona.
4.1. La revisió dels actes
Les causes de nul·litat (nul·litat absoluta) o d’anul·labilitat (nul·litat relativa) poden donar lloc a la revisió d’aquests actes per dues vies: a través de la revisió d’ofici, quan és el propi ajuntament qui ho revisa, o a través dels recursos, quan és l’afectat que ho insta.
Revisió d’ofici.
- Acció de nul·litat, quan es revisa per causes de nul·litat. S’ha de dictaminar per part de la Generalitat.
- Declaració de lesivitat, quan es donen causes d’anul·labilitat i comporta revisar actes favorables per l’interessat; suposa un procés judicial.
- Revocació dels actes, quan comporta revisar actes desfavorables pels administrats i no suposi dispensa o prohibició legal.
- Rectificació dels actes, es pot fer en qualsevol moment en què es detectin errors materials, aritmètics o de fet i únicament per aquests supòsits.
Revisió per via de recursos i reclamacions.
- Recursos administratius, es resolen pel propi ajuntament i poden ser els següents:
- Recurs de reposició, on el mateix òrgan que ha dictat l’acte és qui el revisa. És el més comú en el món municipal. Per exemple, un acord plenari d’adjudicació d’un contracte, s’interposarà davant del ple i un decret de l’alcaldia de denegació d’una llicència s’interposarà recurs davant l’alcalde.
- Recurs d’alçada, on el superior jeràrquic del que ha dictat l’acte que es revisa. Es dóna en comptats casos en el món municipal. Per exemple, un acord d’un tribunal d’oposició s’impugnarà davant l’alcalde que hagi nomenat els membres d’aquest tribunal.
- Recurs extraordinari de revisió, en determinats supòsits taxats molt excepcionals.
- Reclamació prèvia a la via civil i laboral. És, com diu el nom, una reclamació prèvia i obligada, que s’ha de fer a la mateixa administració abans de recórrer a les vies judicials civil i laboral (per tant no penal ni contenciosa administrativa) que opera, doncs, de manera similar a un recurs administratiu, però limitada a aquests dos ordres jurisdiccionals.
Recursos judicials, es resolen per jutges i Tribunals.
- Jurisdicció contencioso-administrativa, és el més comú al món municipal.
- Jurisdicció socio-laboral.
- Jurisdicció civil.
- Jurisdicció penal.
Sobre els recursos administratius:
Nota
Algunes notes a tenir en compte respecte dels recursos administratius:
- Es presenten davant el propi ajuntament i es resolen pel mateix ajuntament.
- A diferència dels recursos judicials, no és necessari comparèixer amb advocat ni procurador. Es pot formular directament pel propi interessat.
- Com que els òrgans administratius municipals ple / alcalde no estan jerarquitzats, és a dir, no depenen l’un de l’altre, pràcticament no hi té cabuda el recurs d’alçada, que s’interposa davant el superior jeràrquic. En canvi, és més habitual el de reposició, que s’interposa davant el mateix òrgan que ha dictat l’acte.
- Entre administracions no es formulen, pròpiament, recursos administratius sinó un requeriment previ –també potestatiu– abans de formular un recurs judicial. En el cas de formular el requeriment, s’entén rebutjat si, dins del mes següent a la recepció, no es contesta.
Sobre el recurs de reposició:
Nota
Algunes notes sobre el recurs de reposició:
- És dels recursos administratius, el més freqüent en el món municipal.
- És potestatiu amb caràcter general. Això significa que se’n pot fer ús o no, a voluntat de l’afectat, abans de recórrer davant els tribunals amb un recurs contenciós administratiu. És a dir, l’interessat podrà formular directament aquest recurs contenciós (judicial) o bé es podrà formular prèviament un recurs de reposició (administratiu), obrint en aquest cas la possibilitat a l’ajuntament de revisar l’acte. Ara bé, si es fa ús d’aquesta opció prèvia, caldrà esgotar aquesta primera possibilitat esperant el termini de resolució abans de recórrer al contenciós. Per exemple, un afectat vol reaccionar davant d’una resolució que li imposa la sanció de retirada del carnet de conduir, pot presentar directament un recurs contenciós administratiu o bé prèviament un recurs de reposició presentat personalment davant l’ajuntament.
- Com a excepció, en procediments tributaris, té caràcter preceptiu, de manera que no hi ha aquesta opció i l’afectat ha de formular prèviament el recurs de reposició forçosament. Per exemple, quan l’afectat considera que no se li ha liquidat correctament un impost d’obres perquè creu que li correspon una bonificació que no se li ha aplicat. Necessàriament primer haurà de recórrer davant el propi ajuntament.
- El termini per interposar-lo és d’un mes si s’interposa contra un acte exprés, com per exemple contra un decret de concessió de llicència o de tres mesos si s’interposa contra un acte presumpte. Un altre exemple pot ser una denegació per silenci desestimatori d’una sol·licitud no resolta d’ocupació de la via pública amb una parada. El termini per a resoldre i notificar la resolució del recurs per part de l’administració és d’un mes.
- L’escrit del recurs ha d’indicar almenys: a) nom, cognoms i identificació del recurrent, b) l’acte que es recorre i la seva impugnació, c) mitjà i lloc per a les notificacions i d) òrgan o centre al que es dirigeix. S’estructura de manera similar a una instància i malgrat que el document pugui ser molt extens en l’argumentari cal indicar amb claredat i sintèticament a l’apartat de la petició allò que es demana.
- L’error en la qualificació del recurs no vincula l’administració, que està obligada a tramitar-lo com correspon. Per exemple, si un administrat diu que formula al·legacions contra un acte definitiu demanant la seva anul·lació i se’n dedueix, per tant, el caràcter de recurs, caldrà tramitar-lo com a recurs. Si l’identifica com a recurs d’alçada, el que li correspon és el de reposició, i com a tal també es tramitarà.
- És molt important informar correctament dels recursos que corresponen per a cada tipus d’acte a través de l’anomenat “peu de recursos” que han de contenir les notificacions. S’ha d’informar als destinataris dels actes que han de fer respecte dels recursos: els que s’hi poden interposar (reposició, alçada…), el caràcter (reposició potestatiu o obligatori), el termini per interposar-los i l’òrgan a qui s’han de dirigir (si és reposició el mateix òrgan, si és alçada el superior jeràrquic…). Les administracions solen disposar de models tipus de peu de recursos per facilitar la correcció de la notificació.