3. La notificació dels actes
S’han de notificar als interessats totes les resolucions que afectin els seus drets i interessos. És una condició d’eficàcia.
Quan? La notificació s’ha de fer en deu dies des que s’ha dictat l’acte, és a dir, des que s’ha adoptat la resolució o adoptat l’acord.
Com? S’ha de practicar per qualsevol mitjà que permeti deixar constància de la recepció, la data, la identitat i el contingut de l’acte. Són formes comuns de notificar la tramesa: el correu certificat, fent ús del servei postal, o el lliurament en mà per part d’un agent municipal. També es pot fer ús de la notificació electrònica, però cal recordar que caldrà disposar de certificat digital i haver-ho demanat abans, llevat d’alguns casos en què pot resultar obligat aquest mitjà.
On? Al lloc on hagi indicat l’interessat, i si no és possible, al lloc que resulti adequat.
Incidències:
- Si es notifica al domicili i no s’hi troba el destinatari podrà lliurar-se a qui s’hi trobi, fent constar la identitat.
- Si no s’hi troba ningú o qui s’hi troba no se’n vol fer càrrec es farà constar per part del funcionari i s’intentarà una nova notificació en una hora diferent en el termini de tres dies.
- Si s’hi troba el destinatari i la rebutja es farà constar per part del funcionari i es tindrà per efectuada la notificació.
- Quan els interessats són desconeguts, quan es desconegui el domicili de notificació o quan l’intent de notificació hagi estat infructuós, la notificació es farà per edictes al tauló d’edictes de l’ajuntament de l’últim domicili conegut i en el Butlletí Oficial de la Província. Per exemple, poden ser desconeguts els interessats en un expedient de recuperació d’un nínxol d’un cementiri municipal i es requereixi els legals hereus dels causant.
- Tractant-se de notificacions electròniques, des del moment en què s’accedeix al contingut de la notificació s’entendrà que aquesta ha estat efectuada. Un cop rebut l’avís, es disposa de deu dies naturals per acceptar-la o rebutjar-la. Si transcorregut aquest termini no s’hi ha accedit, s’entén rebutjada i continua el procediment amb els mateixos efectes que si s’hagués practicat la notificació.
Què? La notificació ha de contenir el text íntegre de l’acte (resolució, acord) i els recursos que s'hi poden formular. Concretament, s’hi ha d’indicar si l’acte que es notifica és definitiu o no en via administrativa, els recursos que s’hi poden interposar, el termini per interposar-los i l’òrgan a qui s’han de dirigir. És a partir de la data en que es rep, que comencen a comptar els terminis per formular recursos.
És important diferenciar:
- Actes de tràmit. Són actes que es produeixen al llarg del procediment que no resolen sobre el fons de la qüestió; l’interessant hi pot reaccionar a través d’al·legacions. Aquests actes es notifiquen indicant que és de tràmit, per tant no és definitiu, i que contra el mateix no hi caben recursos, tot i que s’hi poden formular al·legacions. Per exemple, quan es notifica un decret pel qual es decideix iniciar expedient sancionador per haver realitzat obres sense llicència.
- Actes definitius. Són actes que resolen el procediment decidint sobre la qüestió; l’interessat hi pot reaccionar a través de recursos. Aquests actes es notifiquen indicant que és definitiu i, per tant, contra el mateix hi caben recursos i s’han d’indicar quins concretament, el termini i l’òrgan. Per exemple, quan després de tramitar un expedient de contractació es resol adjudicar el contracte a una determinada empresa de les que s’han presentat.
- Actes ferms. Són aquells actes definitius respecte dels quals l’interessat no ha interposat recurs en el termini per formular-lo, esdevenint actes consentits i inatacables.
La notificació, amb el text de l’acte i la indicació dels possibles recursos, és diferent de la mera comunicació que consisteix únicament en posar en coneixement. En aquest cas, no s’han d’indicar recursos perquè el destinatari no està legitimat per impugnar. Per exemple, notifiquem l’adjudicació contractual a les empreses que han licitat per fer aquella obra i ho comuniquem internament al funcionari responsable del seguiment d’aquell contracte per al seu coneixement.
La notificació, en ocasions, ha d’adoptar la forma de publicació i el mitjà és un diari oficial o la premsa. Això, pot donar-se quan els destinataris d’un acte són diversos i/o indeterminats. Cal indicar l’acte i la informació relativa als recursos per als interessats. Per exemple, quan s’aprova un projecte d’urbanització d’iniciativa pública o la modificació de l’ordenança sobre l’impost de béns immobles de naturalesa urbana. A banda de la publicació col·lectiva, també hi ha la publicació singular, que es dóna quan la notificació personal ha resultat dues voltes infructuosa.
A les convocatòries de procediments selectius o concurrència competitiva s’hi haurà d’indicar el tauló d’edictes o el mitjà de comunicació on es publiquen les successives publicacions. Per exemple, en un procés selectiu de personal, expressar que s’indicaran els resultats de les diferents proves al tauló d’edictes municipal.