Imagineu-vos que sou en una cova al costat del foc i, de cop i volta, sentiu que hi ha una bestiola pels voltants. Quan gireu el cap, veieu un lleó enorme que es tira a sobre vostre. En aquest moment, el vostre cos produirà una sèrie de canvis dràstics en la vostra fisiologia. O bé imagineu-vos que sou a la feina i, de sobte, hi entra un usuari amb un to amenaçador i amb una actitud violenta. El vostre cervell, automàticament, donarà l’ordre de posar-se en alerta i activarà els mecanismes de protecció o de lluita, cosa que provocarà canvis bioquímics en el vostre cos.
Aquesta reacció és la resposta reflexa de “lluitar o fugir” per protegir-nos del perill, de les amenaces, ofenses… Aquesta resposta innata i automatitzada forma part de la nostra manera de funcionar com a éssers vius i s’anomena estrès.
El concepte d’estrès s'utilitza col·loquialment per referir-se, bàsicament, a una situació de cansament, desbordament, saturació o bloqueig.
L’estrès és una reacció fisiològica de l’organisme a un nou factor extern o intern que activa el sistema nerviós simpàtic.
Aquesta activació té la finalitat d’autoprotecció, cosa que produeix una resposta de lluita o fugida. Una vegada que el factor que el provoca desapareix, es torna a l’homeòstasi, és a dir, a l’equilibri funcional.
L'investigador i metge Hans Selye (1907-1982), considerat el pare d’aquest concepte, va descriure l'estrès com: “La reacció del cos a cada demanda que rep, sigui física, psicològica o emocional, positiva o negativa, que produeix unes respostes biològiques innates hormonals, que seran les responsables de les nostres reaccions.”
Selye va denominar aquesta reacció síndrome general d’adaptació (SGA). Ens adaptem constantment a les condicions canviants del medi ambient i a les diferents situacions de la vida.
El concepte d’estrès prové de la física i fa referència a la pressió que exerceix un cos sobre un altre: la fatiga dels materials. Un material que rep una pressió continuada, amb el temps, tendeix a patir més desgast i pot superar el seu límit de resistència.
Aquest terme va ser adoptat per la psicologia per descriure la síndrome general d’adaptació. Aquesta reacció biològica innata del nostre cervell més primitiu (el cervell rèptil) sempre té una intencionalitat de protecció i de defensa. Qualsevol estímul intern o extern −un pensament, un sentiment, una emoció o una sensació− provoca una reacció fisiològica en el cos. El cos s'adapta als canvis constants de la nostra vida. Per exemple, la calor produeix suor i el fred genera tremolors.
L'estrès és un mecanisme de defensa que ens permet afrontar una situació percebuda com una possible amenaça, perill o un augment de la demanda. Si la vivència d’aquesta situació és molt negativa i persistent, es perd la capacitat d’adaptar-se, la qual cosa provoca una resposta psicològica de saturació, de bloqueig i de desbordament.
Quan s’interpreta que s’està en una situació de perill, dificultat o temor, apareix una resposta fisiològica i també psicològica. Es produeixen canvis dels ritmes respiratori i cardiovascular, gastrointestinal i hormonal, que preparen tot l’organisme per estar alerta i adaptar-se a les situacions, tant si són reals com imaginàries. L’organisme sempre està preparat per respondre davant d’una nova exigència. La forma en què s’interpreten les experiències serà el que determinarà la conducta i els sentiments.
Hans Selye afirmà que el més important no és allò a què ens enfrontem, sinó la manera com ho fem. Els éssers humans tenim la capacitat de decidir com reaccionar de manera conscient i amb propostes creatives, en lloc de deixar-nos arrossegar per actituds més viscerals o reptilianes.
Quan el cervell detecta un perill, ordena una descàrrega d’adrenalina que genera uns canvis fisiològics:
Aquest mecanisme d’adaptació permet augmentar les probabilitats de supervivència davant d’una amenaça a curt termini. Però si les situacions o la vivència d’aquestes situacions es manté durant un temps prolongat, els efectes que tindrà en la salut seran molt negatius i provocaran malalties i trastorns.
Segons la valoració que es fa de les situacions, es defineixen dos tipus d’estrès: positiu i negatiu.
L'estrès positiu és la reacció biològica davant d’una situació que s’interpreta com a positiva i provoca alegria, energia, benestar, excitació o desig.
Situacions que ens provocaran eustrès poden ser: una bona notícia, un premi, un projecte que ens apassioni, un viatge, una trobada amb una persona que estimem, etc. Encara que el nostre cos respongui físicament, el saldo d’aquesta situació, quan és positiva, permet recuperar l'equilibri ràpidament (homeòstasi).
Un estat d’excitació moderat pot ser indispensable per obtenir un màxim rendiment.
Tenim un episodi d’estrès negatiu o distrès quan estem sotmesos a estímuls o demandes excessives que superen les pròpies capacitats d’adaptació i equilibri psico-emocional-mental. El cos necessita relaxar-se per recuperar-se dels efectes de l'estrès, harmonitzar la pròpia energia. Si estem sotmesos a un constant distrès, el cos no es recupera i acaba somatitzant o emmalaltint.
L'estrès negatiu agut deriva del distrès agut, que es pateix quan s’està sotmès intensament a una situació puntual, és a dir, que té data de finalització. Potser per una punta de feina, un conflicte amb alguna persona concreta, una situació de malaltia o problemes familiars. Si la intensitat de la situació ens desborda desmesuradament, és molt freqüent que després tinguem una situació de “baixada energètica”. És quan emmalaltim, o bé la nostra energia disminueix. És una manera que té l’organisme per poder donar descans al cos, encara que sigui amb efectes aparentment negatius.
El distrès (estrès negatiu) crònic afecta de manera repetitiva i, moltes vegades, no es percep ni es té consciència de la seva repercussió en les relacions i la visió de la vida. Si s’està en un entorn conflictiu o contaminant (físicament o emocionalment), es fa una interpretació de la realitat negativa, es tenen actituds tòxiques emocionalment: victimisme, queixa constant, de rebuig… En definitiva, es tracta d’una situació que es perllonga en el temps, amb risc important d’empitjorament de la salut holística: mental, emocional i física.
Aquest empitjorament es manifestarà en tres àmbits bàsics:
La capacitat d’adaptació que tenim els humans en una situació d’estrès crònic es va perdent i, en lloc de resoldre situacions conflictives, ens situem en una resposta d’alerta permanent i afrontem els problemes de manera disfuncional. Entrem en una dinàmica de cercle viciós, rumiament mental, interpretant la realitat de la mateixa manera i actuant sempre igual.
En relació amb el desenvolupament de la intel·ligència emocional, cadascú té una capacitat d’adaptació diferent. Ens adaptem millor si tenim més autoestima, més capacitat de resiliència i ens comuniquem assertivament.
Cal prendre consciència d’incorporar, en el dia a dia, situacions que produeixin benestar, plaer, satisfacció, tant a nivell professional com a nivell personal, per tal de mantenir l’equilibri emocional.
En el lloc de treball hi ha tres tipus de factors genèrics que ens aporten un nivell alt d’estrès negatiu:
Factors físics:
Factors psicològics del professional:
Factors de l’àmbit laboral i institucional:
Estem sotmesos a múltiples factors, interns i externs, que ens poden estressar.
Alguns els podem modificar o canviar; d’altres els hem d’acceptar, perquè formen part de la realitat.
La capacitat de minimitzar l’estrès negatiu dependrà del nostre nivell de consciència i de responsabilitat personal. Caldrà aplicar tècniques, recursos, estratègies que ens aportin més equilibri intern, benestar i serenitat.
L’entrenament cap al benestar requereix una pràctica quotidiana o freqüent. Hi ha estratègies i tècniques que es poden aplicar en el moment de la situació estressant. D’altres s’han d’entrenar prèviament a la situació o posteriorment. Caldrà també fer canvis en la interpretació i en actituds de vida: mantenir uns hàbits sans, de repòs, d'alimentació, de respiració i de relaxació.
En els apartats següents, s’exposen pautes per millorar la qualitat emocional: disminuint l’impacte de l’estrès negatiu a través de la comunicació assertiva, propostes d’entrenament mental, emocional i física.