El concepte d’intel·ligència emocional va ser popular a partir del llibre de Daniel Goleman Inteligencia emocional 1995. El psicòleg Goleman va recollir en el seu llibre una sèrie d’estudis i investigacions sobre el funcionament i les característiques de la intel·ligència humana. Va fer un recull de les aportacions de diferents teòrics: pedagogs i psicòlegs que han aprofundit sobre com aportar més intel·ligència a les emocions.

El precursor havia estat també el psicòleg Edward Thorndike, que va introduir el concepte d’intel·ligència social. Ell va definir-la com l’habilitat per comprendre i dirigir les persones i actuar amb saviesa en les relacions humanes.

La visió clàssica de la psicologia fins a finals del segle XIX no relacionava la intel·ligència amb les emocions. Definia i mesurava la intel·ligència en relació amb dues capacitats: la lògica matemàtica i la capacitat lingüística. Els tests d’intel·ligència mesuraven amb un coeficient d’intel·ligència (CI) i, suposadament, assignaven un número a la intel·ligència de cadascú. Aquesta visió reduccionista no tenia en compte que hi havia diverses capacitats més que influencien en l’èxit, en les relacions humanes i en la vida en general.

El psicòleg de Harvard Peter Salovey ha aportat més elements sobre les intel·ligències personals (intra i interpersonals), originals de Gardner, i les organitza fins a arribar a definir cinc competències principals:

1. El coneixement de les pròpies emocions: el coneixement d’un mateix (la capacitat de reconèixer els propis sentiments en el mateix moment en què apareixen). Constitueix la pedra angular de la intel·ligència emocional.
2. La capacitat de controlar les emocions: la consciència d’un mateix. És una habilitat bàsica que ens permet controlar els sentiments i adequar-los al moment.
3. La capacitat d'automotivar-se: el control de la vida emocional i la subordinació a un objectiu resulten essencials per mantenir l’atenció, la motivació i la creativitat. L’autocontrol emocional, la capacitat d’ajornar la gratificació i controlar la impulsivitat, és una habilitat fonamental per aconseguir l’èxit personal.
4. El reconeixement de les emocions dels altres: l'empatia és la capacitat de sintonitzar amb els senyals subtils que indiquen quines necessitats tenen els altres o què és el que volen o desitgen. És posar-se en el lloc de l’altre.
5. El control de les relacions: és l’habilitat per relacionar-nos adequadament amb les emocions dels altres. La competència o la incompetència social i el desenvolupament d’aquestes habilitats estan relacionats amb la popularitat, el lideratge i l’eficàcia interpersonal.

Howard Gardner, psicòleg de la Universitat de Harvard, va exposar la seva teoria de les intel·ligències múltiples. Ell defensà una visió més àmplia de l’existència de diferents tipus d’intel·ligències sectorials. Va definir diferents tipus d’intel·ligències:

• Intel·ligència logicomatemàtica.
• Intel·ligència lingüística.
• Intel·ligència visual-espacial.
• Intel·ligència corporal cinestèsica.
• Intel·ligència musical.
• Intel·ligència naturalista.
• Intel·ligència intrapersonal; capacitat de conèixer, d’entendre emocions i sentiments propis i saber gestionar-los positivament.
• Intel·ligència interpersonal: capacitat per comprendre les emocions i estats d’ànims d’altres persones i tenir una actitud d’empatia.

• Autoconeixement, identificació de les emocions pròpies, estats d’ànim, diàleg intern, canvis d’humor, creences limitadores, pensaments distorsionats i sentiments negatius.
• Capacitat per regular les emocions, relaxar-se en situacions de tensió i aplicar estratègies positives de gestió emocional.
• Capacitat d’automotivació i utilitzar l’energia emocional per aconseguir els objectius desitjats.

• Coneixement de les emocions dels altres i de les seves respostes emocionals per actuar de manera intel·ligent.
• Capacitat de relacionar-se amb empatia, generar confiança i aportar serenitat i objectivitat per resoldre situacions conflictives
• Capacitat de comunicar-se amb assertivitat des de la flexibilitat, el respecte i la tolerància.

La intel·ligència emocional ens permet atorgar intel·ligència i raonament a les emocions amb la finalitat de fer una bona anàlisi i avaluació de les situacions.

Aquest diàleg entre intel·ligència i emoció aporta:

• La capacitat de conèixer el nostre món emocional.
• Conèixer les emocions dels altres.
• Aprendre recursos, tècniques, mètodes per expressar-les, regular-les, canalitzar-les ecològicament i positivament.
• Resoldre conflictes personals i relacions.
• Orientar la pròpia vida cap a un estat de benestar i felicitat.

Aquesta capacitat és fonamental per apropar-nos a la felicitat personal i al benestar personal.

La paraula emoció prové del llatí emovere, que significa agitar. Les emocions són respostes viscerals d'agitació que impliquen una resposta fisiològica. Les emocions ens mouen a fer coses, a reaccionar. Aquests canvis fisiològics produïts pel sistema nerviós central afecten el nostre sistema cardiovascular respiratori, hormonal, muscular i provoquen palpitacions, suor, envermelliment, tensió muscular, etc.

Tenen una duració limitada en el temps. Si aquesta reacció emocional perdura desencadena estats d’ànim que poden ser individualitzats i col·lectius. Les reaccions més freqüents són l’alteració del ritme cardíac (palpitacions) i respiratori; provoca suor, envermelliment i tensió muscular.

Es reconeixen quatre emocions bàsiques i universals en els humans i mamífers: por, ràbia, tristesa i alegria.

Totes les emocions són necessàries per a la nostra supervivència, afavoreixen la protecció i l'autodefensa i són útils davant del perill, ja que ens impulsen a actuar, ja sigui atacant, fugint o cercant una solució.

Paradoxalment, les emocions són la font d'informació més valuosa que tenim. Qualsevol persona de qualsevol part del món té les mateixes expressions facials de les emocions bàsiques. Existeix una programació en el sistema nerviós dels humans que fa que el moviment expressiu muscular natural sigui universal, fins i tot en persones cegues.

Les expressions facials s’originen de la combinació de 23 músculs de la cara, que són molt difícils de controlar. Les emocions s’expressen majoritàriament a través de la comunicació no verbal. Formen part de la vida i, constantment, n’estem experimentant. Hi ha molt debat i estudis sobre què són les emocions.

Per aprofundir sobre aquest tema, us recomanem el llibre Psicopedagogía de las emociones, de R. Bisquerra, catedràtic d'Orientació Psicopedagògica de la Universitat de Barcelona.

Bisquerra fa una exposició sobre diferents teories i visions relacionades amb la intel·ligència emocional i defineix cinc competències emocionals:

• La consciència emocional.
• La regulació emocional.
• L’autonomia personal.
• La competència social.
• La competència per la vida i el benestar.

De manera innata, els éssers humans valorem tots els estímuls que rebem a través dels sentits. Aquest procés ens ajuda a detectar si pot afectar la supervivència o el nostre benestar o el dels altres, cosa que activa la resposta emocional. Aquesta avaluació és automàtica i primària, i aporta una percepció positiva o negativa de la situació. Si la interpretació és positiva o agradable, experimentarem emocions positives.

Si la percepció és negativa o desagradable, interpretarem que hi ha perills, dificultats, ofensa, problemes i, aleshores, experimentarem emocions negatives. Un mateix fet pot produir emocions diferents segons la interpretació de cadascú.

Totes les emocions són necessàries per a la nostra supervivència, afavoreixen la protecció i l'autodefensa. Són útils davant del perill, ja que ens impulsen a actuar de diferents maneres: atacant, fugint, cercant una solució… Aquestes emocions poden expressar-se en positiu o en negatiu.

Es reconeixen quatre emocions bàsiques i universals en els humans i en alguns mamífers superiors:

• La por és una emoció bàsica que ens protegeix del perill per actuar amb prudència i reflexió. La por ens avisa quan som davant d’una dificultat, d’un perill, d’un problema, d’un repte. Ens informa de la necessitat de cercar possibilitats per afrontar i/o solucionar el tema. Efectuant un procés de reflexió ens facilitarà tenir més consciència i responsabilitat de les nostres conductes i buscar cercar alternatives per afrontar i superar els reptes o dificultats. La proactivitat és una qualitat bàsica per gestionar les pors: implica tenir iniciativa, preveure amb responsabilitat les situacions que es poden donar, cercar estratègies creatives i decidir amb compromís sobre el futur. Si no afrontem les pors, ens quedem atrapats, bloquejats, fugim de les dificultats o conflictes o els neguem. La por a perdre ens fa perdre.

• La ràbia és una energia que permet defensar el nostre àmbit físic i psíquic. Ens aporta fortalesa, energia, passió, acció. La ràbia ens permet prendre consciència que s’estan vulnerant els nostres drets o les nostres necessitats. Gràcies a aquesta emoció, podem marcar clarament els límits que no ha de traspassar un agressor. Ens empeny cap a l'atac o la defensa per fer-nos respectar. Si no gestionem la ràbia de manera ecològica, esclatarem agressivament i/o violentament per qualsevol motiu i en el moment menys oportú, o bé desembocarà en malalties psicosomàtiques, actituds autopunitives o depressió. L’empatia serveix per posar límits positius. Cal expressar-nos amb empatia, és a dir, entendre què té l’altre, entendre un altre punt de vista, unes vivències diferents que cal respectar, i alhora ens hem de fer respectar amb empatia.

• La tristesa. Aquesta emoció té una funció fonamental en l’equilibri per al nostre propi benestar. Ens aporta connectar amb el nostre món interior, des de la quietud i el silenci, per tenir més autoconeixement. A través de la tristesa aflora més la sensibilitat, la creativitat artística, l’empatia i la comprensió. Suavitza la tensió produïda per qualsevol mena de pèrdua: d’expectatives, de persones, desitjos, projectes, relacions. La qualitat més important per gestionar la tristesa és la resiliència. La resiliència és la capacitat d'una persona o d’un grup de persones per seguir projectant-se en el futur, tot i esdeveniments desestabilitzadors, condicions de vida difícils i traumes de vegades greus. Reflecteix l'habilitat de mantenir un equilibri estable durant tot el procés i de refer-se amb rapidesa. Si no desenvolupem aquesta capacitat, ens quedem atrapats en el victimisme, en la passivitat, en la queixa constant i en el patiment. Aquesta capacitat és tan fonamental per a la gestió emocional en general, que ampliarem aquest concepte en l’apartat d’estratègies.

• L’alegria ens fa connectar amb l’optimisme i el positivisme, amb la vitalitat, l’autenticitat i la coherència personal. En definitiva, reforça l’autoestima. Ens motiva per tornar a experimentar una situació agradable o repetir comportaments que ens aportin benestar i salut holística. L’alegria és una emoció bàsica que estimula la producció d'endorfines, “hormones del benestar i la felicitat”. Connectem amb l’alegria quan transitem per la LLEI DE L’ABUNDÀNCIA: valorar el que hem aconseguit o el que tenim, en lloc de fixar-nos en el que hem perdut o no funciona. Però també podem expressar l’alegria en sentit negatiu, quan ens relacionem amb superficialitat, insensibilitat i, fins i tot, amb crueltat.

Una de les aportacions més importants sobre la gènesi de les emocions la va fer el metge i neurocientífic Paul McLean. Va descobrir tres estructures o sistemes cerebrals: el rèptil, el límbic i el neocòrtex. Cadascun és diferent en la seva estructura física i química, processen la informació de manera diferent. Són tres cervells que configuren una sola estructura cerebral.

Per ordre d’aparició en la història evolutiva són:

• El cervell més primitiu i visceral, el cervell reptilià (dels rèptils).
• El cervell límbic o mamífer (dels mamífers).
• El neocòrtex o escorça cerebral (mamífers superiors i éssers humans).

Cervell reptilià: aquesta part cerebral és la més primitiva i instintiva, i té com a funció primordial la supervivència. És el que compartim amb la resta d’animals vertebrats, i és el que regula les funcions fisiològiques involuntàries. És el més primitiu i, alhora, és responsable de les accions d’acte reflex. Controla les funcions més importants per viure: ritme cardíac i ritme respiratori, pressió sanguínia, la set, la gana, la temperatura corporal, l’impuls de reproducció, la necessitat de protecció, la seguretat i la defensa del territori. Es caracteritza per l’acció sense reflexió. És molt resistent al canvi, se situa en el present i és incapaç de reflexionar, aprendre i anticipar. Les conductes són majoritàriament inconscients, impulsives i rutinàries.

Quan aquesta part percep una amenaça o inseguretat des de la por, s’activa immediatament el mecanisme d’alerta per posar-se en una situació de defensa o lluita. Una persona es pot comportar de manera molt primitiva o visceral si se sent amenaçada, qüestionada, criticada, desvalorada o qualsevol sentiment negatiu de rebuig o d’ofensa.

El cervell límbic: també anomenat cervell emocional, està format pel tàlem, l’hipotàlem, l’amígdala i l’hipocamp. La funció d’aquesta part cerebral és analitzar els estímuls que provenen dels sentits, avaluar si són perillosos o beneficiosos per adaptar el comportament de la manera més adequada.

L’amígdala, que és on es troba un estímul, visual o auditiu (per exemple, un gran soroll, un gest determinat), (petit òrgan que és fonamental en la regulació emocional), és la que avalua, a través de la memòria emocional, si aquest estímul o percepció pot representar una amenaça o perill. Si l’amígdala detecta que hi ha un perill, donarà ordres a l’hipotàlem perquè s’activi el sistema hormonal i muscular, la respiració s’accelerarà, el cor bategarà més de pressa i la musculatura es prepararà per fugir o atacar. L’amígdala cerebral és l’encarregada d’avaluar els estímuls que es perceben i activar la resposta emocional. En aquest procés, no actua el neocòrtex, per tant no hi ha elements de reflexió, d’anàlisi ni de presa de decisions conscient. És un mecanisme automatitzat i immediat.

El neocòrtex o el cervell racional: és la part del cervell més evolucionada, on es troben les funcions pròpiament de la intel·ligència. Gràcies al neocòrtex, podem tenir consciència, coneixements, aprenentatges, creativitat, capacitat de reflexió, voluntat i presa de decisions. Al neocòrtex es troben els dos hemisferis cerebrals (dret i esquerre) i l’àrea de Broca, on s’origina el llenguatge. És el que ens permet prendre consciència de les nostres emocions i escollir el comportament més adequat. És la part que posa raciocini a les emocions per fer una valoració amb objectivitat de les percepcions que es tenen.

Si davant d’una percepció que es pot interpretar com a perillosa es fa una pausa per reflexionar amb objectivitat, es dóna temps perquè les reaccions més viscerals s’aturin i es pugui decidir amb consciència i intel·ligència, és a dir, des del neocòrtex. Recordem que al neocòrtex es troba la capacitat de la creativitat per cercar noves estratègies o recursos davant de les dificultats. Moltes de les interpretacions suposadament amenaçadores només són distorsions de la realitat. La intel·ligència emocional ens permet minimitzar respostes emocionals descontrolades i viscerals que ens poden perjudicar, tant a nosaltres mateixos com els altres.

Les emocions s’expressen bàsicament a través de la comunicació no verbal.

1. Identificar l’emoció o les emocions que ens fan reaccionar. És necessari adonar-se de les emocions que ens provoquen reaccions negatives, ja que sovint desconnectem de les emocions per disminuir el patiment de les experiències negatives que hem tingut.

2. Respirar. La respiració és fonamental per harmonitzar el cos i relaxar el sistema nerviós simpàtic, cosa que ofereix temps per processar la informació, poder fer-ne una avaluació més objectiva i decidir amb consciència i responsabilitat. Una respiració lenta i profunda ens aporta relaxació i benestar.

3. Aturar-se per reflexionar. Davant d’una situació que ens fa reaccionar visceralment o sentir d'una determinada forma, cal aturar-nos uns segons, minuts, per reflexionar sobre l'emoció que hi ha al darrere i trobar-ne l’origen. No podem eliminar les emocions, però sí que som capaços de connectar-hi i entendre com influeixen en la nostra manera de reaccionar o d’actuar.

4. Definir el nostre estat emocional. Descriure exactament els sentiments amb un vocabulari ric és bàsic per conèixer què estem experimentant. Si filtrem les quatre emocions bàsiques −alegria, tristesa, ràbia i por− a través del pensament, tindrem una àmplia gamma de sentiments que ens ajudaran a definir el nostre estat emocional. Emoció més pensament és igual a sentiments.

5. Ser honest emocionalment. Cal observar com ens expressem des de la comunicació no verbal per identificar quina emoció és la que estem sentint. Si no la sabem reconèixer o no volem acceptar-la, estaríem experimentant una manca d’honestedat amb nosaltres mateixos. Per exemple, quan reaccionem amb agressivitat, en el fons estem expressant por, tristesa, impotència o frustració per no sentir-nos reconeguts, acceptats, valorats o escoltats.

6. Acceptar l’emoció sense jutjar. Les emocions tenen una funció fonamental: ens donen informació sobre el que està passant i cal acceptar-les sempre. Si les reprimim, ens tornem incompetents emocionalment i no sabrem reaccionar ecològicament. Les emocions no són ni bones ni dolentes, simplement són una font d'informació que ens ajuda a ser més conscients de nosaltres mateixos i dels altres.

7. Empatitzar amb els altres. L’empatia ens ajuda a comprendre els altres sense carregar-nos amb els seus problemes, o sense que hi estiguem d’acord. Hem de conèixer els sentiments que hi ha darrere dels seus comportaments. ¿Quines emocions i pensaments pot estar experimentant aquesta persona? Si ens està insultant, és possible que tingui por i que cregui que la millor forma de defensar-se és alterant-nos. Buscant el perquè de les reaccions aconseguim entendre les persones. Quan estem ben entrenats per tenir empatia i respondre des de l’assertivitat, ens podem distanciar emocionalment sense que l’actitud del ciutadà ens afecti fins al punt d’estressar-nos negativament.

8. Regulació emocional. És fonamental buscar noves respostes, comportaments, estratègies o recursos. Sovint ens excusem dient que en els moments d’estrès emocional perdem el control i no podem fer res per contenir-nos, però els humans tenim la capacitat de la creativitat i disposem de la intel·ligència per fer coses diferents i aprendre a focalitzar la ment. Cal tenir estratègies, recursos i tècniques a l’abast per seleccionar quina o quines són les més adients per solucionar o afrontar cada situació.

9. Decidir, aplicar i avaluar els resultats. Un pla d’entrenament intel·ligent requereix aprenentatge i pràctica. Si volem ser competents emocionalment, la pràctica ha de ser constant i s’han d’anar incorporant o modificant les diferents opcions, en funció del resultat.

10. Valorar-se i felicitar-se per haver-ho fet. Un element clau de l’èxit és l’automotivació. És reconèixer i valorar el que estem aconseguint. Per fer camí, cal anar fent passos, encara que siguin petits, que ens orientaran cap a la fita que ens plantegem aconseguir.