Habilitats directives: Gestió d'equips
prev
5 de 12
next
Índex
Inici home
Seccions

2. La construcció d'un equip

2.1. Grup de treball versus equip de treball

Col·loquialment parlant, podem confondre grup amb equip. Conèixer les diferències ens serà molt útil per identificar:

  • En quin punt estem en cada un dels diferents aspectes.
  • En quina direcció volem anar: a construir un equip.

Grup de treball Equip de treball
Els membres del grup treballen independentment, i de vegades, per interessos creuats, treballen amb altres membres. Els integrants reconeixen la seva independència i entenen que les metes personals, com les de l'equip, són més fàcils d’assolir amb el suport mutu. No es perd temps en baralles buscant els interessos personals a costa dels altres.
Els membres tendeixen a posar atenció en si mateixos perquè no estan prou implicats en la planificació dels objectius de la unitat. Veuen la seva activitat simplement com a mà d’obra assalariada. Els membres tenen un sentiment de propietat cap a la seva feina i la seva unitat perquè estan compromesos amb les metes que ells mateixos han ajudat a establir o que han assumit com a pròpies.
Als membres no se’ls ha preguntat quin pot ser el millor plantejament, sinó que només se’ls diu què han de fer. No es motiva que facin suggeriments. Els membres contribueixen a l’èxit de l’organització aplicant el seu talent i coneixement per assolir els objectius de l’equip.
Els integrants del grup desconfien dels motius dels companys perquè no n’entenen el paper. L’expressió d’opinions i el desacord es consideren actituds divisòries o afeblidores. Els components de l’equip treballen envoltats d’un clima de confiança i estan motivats per expressar obertament les seves idees, les opinions, els desacords i els sentiments. Les preguntes són ben rebudes.
Existeix una certa visceralitat en les comunicacions que impedeix establir una vertadera comprensió. S’estableixen dobles jocs i trampes en la comunicació. Els integrants de l’equip practiquen una comunicació oberta i honesta. Fan un esforç per entendre el punt de vista de cada un dels altres.
Tot i que els membres reben una bona capacitació, ja sigui del supervisor o altres membres, es limiten quan intenten aplicar-la a la seva tasca. Els membres de l’equip estan disposats a desenvolupar les seves habilitats aplicant a la feina tot el que aprenen. Reben el suport de l’equip.

Diferències entre grup de treball i equip de treball.

L’equip de treball ofereix la possibilitat de:

  • Augmentar el nivell de rendiment dels col·laboradors.
  • Augmentar la flexibilitat de les agrupacions organitzatives.
  • Augmentar el nivell de productivitat perquè existeix:
    • Més compromís
    • Més cooperació
    • Més compenetració
  • Estimular la creativitat mitjançant la combinació de les habilitats i els coneixements.
  • Potenciar les aptituds i habilitats personals i socials.
  • Augmentar la seguretat personal, en desenvolupar-se un sentit de pertinença al grup.
  • Abordar amb il·lusió problemes nous i buscar solucions innovadores entre tots.
  • Superar millor els moments de desànim i desmotivació quan la feina és més intensa i difícil.
  • Satisfer les necessitats de relació interpersonal.

2.2. Etapes de la creació d'un equip de treball

En el procés de formació dels grups de treball es poden distingir tres fases o etapes:

  1. Individualista: Quan s'inicia el grup, és normal que cada membre visqui la preocupació de quina ubicació hi tindrà: “serè acceptat?”, “m'involucraré molt o poc?”, “obtindré més, menys o el mateix que el que estic disposat a donar?”, “m'afirmaré?”, etc.
  2. D'identificació: Amb el pas dels dies, s'aconsegueix una mútua acceptació dels membres, normalment començant en subgrups o petits blocs. És una espècie de descongelació que es caracteritza per l'aparició de subgrups petits (parelles, tríades) i que implicarà la fase següent: l'emergència del grup com a tal.
  3. D'integració: Es produeix quan s'ha aconseguit un bon grau de cohesió entre els membres, polaritzats cap als objectius comuns. És la fase del “nosaltres”.

    4. En l'aspecte individual, si les coses funcionen bé, la mateixa dinàmica del grup anirà portant la persona a través d'un procés evolutiu cap a la integració satisfactòria i enriquidora dins del grup.

Alguns dels aspectes que demostren aquest procés són els següents:

  1. Objectivació d'un mateix: El subjecte es qüestiona, es col·loca davant els altres i tracta de veure-s'hi reflectit, com si fossin un mirall. És a dir, a partir de les reaccions dels altres respecte a les seves accions i actituds, dedueix quina imatge està projectant, sotmet a judici la pròpia imatge i concep el desig de descobrir el jo autèntic.
  2. Objectivació dels altres: La interacció dels membres en el grup porta el subjecte a jutjar la seva imatge i la que, superficialment, s'ha format dels altres.
  3. Transparència: El fet que el subjecte hagi trobat les condicions propícies per expressar amb llibertat què pensa i senti que pot treure amb facilitat les dissonàncies entre la façana i l'interior, farà que es disposi a deixar anar la màscara.
  4. Empatia: El sentiment creixent de nosaltres fa sortir el subjecte del seu egocentrisme i el capacita per entrar en el món afectiu dels companys i per comprendre millor els seus punts de vista.
  5. Acceptació de l'altre: A través de les fases ja esmentades, el subjecte aconsegueix consolidar una actitud respectuosa cap als seus companys i cap al concepte de nosaltres.
Tornar a dalt