La branca de debò ja es va formar en el moment que el tronc creixia, i al llarg del temps es va anar teixint un entramat de fibres de la branca i el tronc, fins a donar lloc al que anomenarem con d'inserció, fortament inserit al tronc.

El rebrot, per contra, no és una branca natural, sinó una resposta d'emergència a un fet generalment traumàtic. No té el con d'inserció constant i actua més com una xinxeta.

Per aquest motiu, les branques veritables, molt més denses en un creixement normal, són més segures que els rebrots, ja que estan ancorades. Aquesta inserció forta de la branca al tronc actua també com a barrera a l'entrada de patògens (fongs, bacteris…), mentre que un rebrot crescut de forma ràpida, amb fusta poc densa, no té aquesta capacitat i és fàcilment trencat o doblegat en els primers anys.

Amb el pas del temps, un rebrot va fent un con d'inserció, però no és eficient com una branca natural. L'aparició de rebrots de manera descontrolada comporta una densitat no desitjada de fulla i branca, com a resposta a la necessitat de massa foliar per substituir la branca tallada, segurament massa gran.