En les branques laterals haurem de tallar des de l'arruga de l'escorça fins al coll de la branca, sense ferir el coll ni tampoc l'arruga, ja que aquestes són les barreres naturals 1 i 3. Sempre farem servir la regla dels tres talls per evitar esqueixar el tall correcte.

La tècnica dels tres talls permet tallar branques sense que:

• caiguin descontrolades,
• esgarrinxin els teixits i provoquin ferides més grans i
• pincin l'eina en el tall de sota.

Tot sovint veiem podes que empitjoren l'exemplar: talls esqueixats per culpa de no realitzar els tres talls i excés de brots d'emergència que malmeten l'arbre i creen inseguretat a les vies urbanes.

Per norma general, un tall sobre tira-saba s'ha de fer en una branca de com a mínim una tercera part de la branca tallada; si no, no pot canalitzar i hi ha creixements desordenats (proporció 1/3 mínim).

El tall d'una branca o eix apical, amb clara dominància vertical, amb tira-saba (o branca lateral) pel qual volem que continuï, generalment serà en diagonal. El tira-saba ha de tenir capacitat de canalitzar l'energia de la branca i ha de ser com a mínim d'una tercera part del diàmetre de la branca principal. En cas contrari, morirà i donarà lloc a tot de brots d'emergència desordenats.

Altres problemes que ens podem trobar són els següents:

• Si el tall no és correcte, o bé brotarà un altre cop vertical amb brots d'emergència descontrolats o bé s'assecarà part del tall, s'incrementarà la ferida i es dificultarà la seva compartimentació.

• Si el tira-saba és massa petit, no té futur. S'assecarà i deixarà una soca mal tallada, que trigarà més a tancar la ferida i crearà un futur punt dèbil.

• Si el tall sobre el tira-saba no és en diagonal i és recte, succeirà el mateix i deixarà una soca amb un punt dèbil.

Per tal d'actuar correctament, seguirem les indicacions següents:

• En els casos de branques seques, tallarem sempre per la part morta, com més arran millor, sense tocar la part viva, per afavorir el tancament i no malmetre el teixit de l'arbre.

• Un tall correcte afavorirà sempre el ràpid tancament de la ferida i l'aparició d'un llavi de creixement correcte. El temps sempre juga en contra de l'arbre. D'aquí la importància de fer talls mínims, petits i correctes, i de podar en fases primerenques de creixement de l'arbre. Cal fins i tot valorar la poda en arbres grans si no és molt necessari, ja que podem fer més mal que bé a curt i llarg termini.

• Cal tenir clar què esperem del tira-saba, i tenir clara l'arquitectura de l'espècie que toquem, ja que hi ha espècies que potencien les branques epítones, o amb tendència a pujar per sobre, i n'hi ha que al contrari potencien les hipòtones. Deixar, doncs, les que cada espècie potencia és reduir o aclarir sense frenar el seu creixement natural. Però també podem fer el contrari, si volem frenar el creixement, i deixar branques que no són vigoroses per la naturalesa de l'arbre. Dependrà de si volem aclarir o reduir. El cas isòton és més anivellat.

• Assegurarem que deixem un tira-saba digne, per on la branca pot canalitzar el seu potencial i assolir la branca que desitgem, tal com la intuïm.

• Un tall sense tira-saba pocs cops té sentit, ja que no sabem què hi trobarem i segurament se n'assecarà un tros.

• Quasi sempre, si un tall es fa malament, o bé podrirà l'eix, si és curt, o bé, si és llarg, emetrà brots d'emergència. Cal, doncs, assolir l'objectiu filant prim, fent el tall correcte.