Tècniques de PNL per a la millora de l’eficiència professional

1. Aproximació i context de la PNL

1.1. Introducció a la PNL

La PNL (programació neurolingüística) és una disciplina d’aplicació pràctica, senzilla i útil que ens orienta tant en la comprensió del món, de les persones i de nosaltres mateixos com en l’adquisició d’eines (tècniques) per abordar-la amb èxit.

Les seves sigles (amb un ordre diferent en anglès: NLP, Neuro Linguistic Programming) signifiquen:

  • Neuro: el nostre sistema neurològic processa a través dels nostres cinc sentits les sensacions (internes i externes), i d'aquí sorgeixen el que anomenem experiències.
  • Lingüística: després, atribuïm un significat lingüístic a aquests processos neurològics i aquestes experiències.
  • Programació: aquestes experiències es graven en el nostre cervell en forma de programes (la nostra manera d'organitzar les experiències i els aprenentatges per obtenir un cert resultat). Vivim i entenem la vida en funció d'aquests programes o aprenentatges.

Si posem atenció i ens adonem de com funcionem internament a través de la PNL, facilitem l'obertura a un univers de noves possibilitats on podem desfer algunes fantasies limitants, obrir la ment i generar confiança.

Els seus cocreadors van ser Richard Bandler (matemàtic i terapeuta) i John Grinder (lingüista).

Bandler i Grinder van identificar tres excel·lents comunicadors i terapeutes, i van estudiar els seus patrons lingüístics, i també de conducta, amb el propòsit d’estandarditzar-los i poder-los fer servir com a models d'excel·lència. Aquests tres excel·lents comunicadors van ser:

  • Fritz Perls, creador de la teràpia Gestalt:

Si un se sent incòmode amb algú, pot estar segur que no hi ha una comunicació veritable. Tan aviat un s'expressa genuïnament, desapareix tota incomoditat.

  • Virginia Satir, terapeuta familiar i sistèmica:

Crec que el millor regal que puc rebre d'algú és que em vegi, que m'escolti, que m'entengui i que em toqui. El millor regal que puc oferir a algú és veure’l, escoltar-lo, entendre’l i tocar-lo. Quan s'ha produït això, sento que s'ha establert contacte.

  • Milton Erickson, desenvolupador del mètode d’hipnosi ericksoniana:

Els pacients són pacients perquè han perdut el rapport amb el seu propi inconscient, són persones que han rebut massa programació, tanta programació externa, que han perdut el contacte amb el seu ésser interior.

Podem utilitzar la PNL en molts contextos, gràcies a la seva versatilitat. Alguns àmbits d’aplicació són:

  • Psicoteràpia
  • Coaching
  • Educació
  • Negocis
  • Vendes
  • Salut
  • Esport
  • Creixement personal

1.2. Pressuposicions bàsiques de la PNL

Una pressuposició és una suposició prèvia a l'experiència que es presenta de manera inconscient i amb la qual afrontem els problemes.

Més enllà de plantejar-nos si les pressuposicions de la PNL són veritables o falses, les prenem com a punt de partida perquè són útils.

Les pressuposicions bàsiques de la PNL són:

  • El mapa no és el territori. La realitat (el territori) no és equivalent a la meva experiència de la realitat (mapa).

Sis hindús savis, inclinats a l'estudi, van voler saber què era un elefant. Com eren cecs, van decidir fer-ho mitjançant el tacte. El primer a arribar al costat de l’elefant va xocar contra el seu ample i dur llom i va dir: «Ja ho veig, és com una paret». El segon, palpant l’ullal, va cridar: «Això és tan agut, rodó i llis que l'elefant és com una llança». El tercer va tocar la trompa retorçada i va cridar: «Déu me’n guard! L'elefant és com una serp». El quart va estendre la mà fins al genoll, va palpar a l’entorn i va dir: «És clar, l'elefant és com un arbre». El cinquè, que casualment va tocar una orella, va exclamar: «Encara el més cec dels homes s'adonaria que l'elefant és com un ventall». El sisè, que va tocar l’oscil·lant cua, va delimitar: «L'elefant és molt semblant a una soga». I així, els savis discutien llargament, cadascun excessivament tossut i violent en la seva pròpia opinió, i encara que parcialment tenien raó, estaven tots equivocats.

“Paràbola dels sis savis cecs i l'elefant”

Atribuïda a Rumi, sufí persa del s. XIII

  • Cap mapa reflecteix la realitat de forma completa i exacta. La nostra observació o experiència d'una realitat no conté tota la informació del territori.
  • No existeix el fracàs, sinó els resultats, que ens donen nova informació i aprenentatge (retroalimentació o feedback). Un personatge que va canviar la humanitat, Thomas Alva Edison, conegut per inventar la bombeta i amb més d’un miler d’invents, ho exemplifica en aquesta anècdota:

“No perdo l’ànim, perquè cada intent fallit que deixo enrere és un nou pas endavant.”

Diuen que Edison va fer 800 intents abans d’aconseguir que el fil de la bombeta quedés incandescent dins del recipient de vidre. Quan li van preguntar: “I vostè com se sent després de 799 fracassos?”, ell va respondre: “No he tingut pas 799 fracassos! He aconseguit 799 pistes per arribar allà on volia.”

  • Cada conducta té una intenció positiva. Darrere de cadascuna de les nostres conductes hi ha la recerca d'un benefici, conscient o inconscient.
  • Les persones, quan prenen decisions, ho fan d'acord amb el mapa que utilitzen (o el mapa que posseeixen). En aquest sentit, són les millors eleccions que poden fer. Només podem actuar amb les eines que tenim, la informació que disposem, els recursos que coneixem.
  • Cada persona en cada moment utilitza la millor conducta que té disponible dins del seu catàleg de conductes. Perquè si en tingués una de millor, la utilitzaria.
  • Les persones tenen els recursos necessaris per produir canvis. Per això ens orientem cap al seu descobriment, el seu ús i la seva posada en acció.
  • Cada conducta o comportament pot servir en algun context. Perquè un comportament és un recurs.
  • L'efecte de la comunicació és el resultat que se n'obté. Aquesta pressuposició ens responsabilitza del resultat de la nostra comunicació.
  • Si alguna cosa no funciona, prova de fer una altra cosa. Per això és tan important tenir diferents opcions davant una mateixa situació.

1.3. La importància de la flexibilitat segons la PNL

Com aconsegueix una canya de bambú sobreviure a les tempestes i els forts vents? Gràcies a la seva flexibilitat. Si fos rígida, es trencaria més fàcilment.

Segons la definició de Richard Bandler, la tercera característica de la PNL és la flexibilitat (les dues primeres són els objectius i l’agudesa sensorial).

I què vol dir ser flexible? Donem dos significats a aquesta interessant capacitat, relacionats amb:

Recordes el famós Bruce Lee? En aquest vídeo ens parla de la flexibilitat.

  1. La capacitat d’adaptar-se a noves situacions, a noves experiències, als canvis, a persones diferents, a idees innovadores.
  2. La capacitat de generar opcions. Segons John Grinder, “generar opcions és l’elixir dels déus”, és allò més valuós que podem tenir.

Si davant d’una situació només saps reaccionar d’una manera, estaràs condemnat a fer-ho així. Però si tens diverses opcions, pots triar la millor i anar-les provant successivament fins assolir el resultat que vols. Per tant, la capacitat d’adaptació augmenta.

De quantes maneres diferents podries actuar un dia que plou? Agafar el paraigua, posar-te una bossa de plàstic al cap…

Quantes més? Cada una de les diferents formes d’actuar és una opció. Com més opcions, més fàcil és tenir èxit en els nostres objectius.

Tenir diverses alternatives és un factor directament relacionat amb la consecució dels nostres objectius.

Si només se m'acut una manera d'aconseguir el meu objectiu i aquesta finalment resulta que no produeix el resultat que pretenia… què passa? Em rendeixo? Em frustro? Em bloquejo? Segueixo intentant repetides vegades la mateixa operació?

Per això és important flexibilitzar el nostre cervell, perquè ens regali diverses alternatives per poder afrontar les situacions de maneres diferents i augmentin les nostres possibilitats de tenir èxit.

La PNL ens facilita tècniques i pautes d’entrenament per flexibilitzar el nostre cervell.

Les rutines són molt útils perquè ens estalvien feina i energia, però alhora són enemigues de la flexibilitat.

Nota

Algunes idees que es proposen per ser més flexible són:

  • Canvia rutines: fes algunes coses rutinàries de maneres diferents.
  • Aprèn jocs malabars.
  • Qüestiona la teva manera de fer una tasca que durant molt de temps has fet de la mateixa manera.
  • En una conversa i durant un minut, atén només a la comunicació no verbal i no prestis atenció al contingut.
  • Llegeix un llibre o mira una pel·lícula que a priori creguis que no t'agradarà, dona-li l’oportunitat… i dona-te-la tu!
  • Pren un camí diferent per anar al lloc de sempre.
  • Utilitza la mà no preferent per menjar durant el sopar d'aquesta nit.
  • Genera un llistat de maneres diferents de trencar la closca d’una nou, per exemple.

I si vols llegir un bonic poema sobre la flexibilitat.

Pujar