Tècniques de PNL per a la millora de l’eficiència professional

5. Empatia i PNL

5.1. Definició d’empatia i la seva utilitat en la comunicació

Quan parlem d'empatia, estem parlant d'un dels elements més importants per establir una bona comunicació.

John Grinder diu que si no tenim cura i no establim un bon nivell d'empatia en els nostres moments comunicatius, no estem fent PNL.

L'empatia ens ajuda a connectar més fàcilment amb els altres. És la base de la comunicació, el bon adob que prepara la terra perquè els arbres de la nostra comunicació donin els bons fruits que esperem.

El Diccionari de la Real Academia Española defineix l'empatia com la “identificació mental i afectiva d'una persona amb una altra”.

Popularment es coneix com “ser capaç de posar-se al lloc de l'altre” o “a la pell de l'altre” o “a les sabates de l'altre”.

Encara que cal anar amb compte amb aquesta definició: tal com deia Carmen Bostic, experta en PNL, és important recordar-nos de “tornar a les nostres sabates”. És a dir, ocupem el lloc de l'altre el temps just per poder fer aquesta identificació mental i afectiva, i amb la informació que recollim, tornem al nostre lloc i al nostre rol i prenem decisions.

Com penseu que resultaria l’atenció d’un psicòleg que “es posa a les sabates” del seu client i no té en compte “tornar a les seves”? Probablement acabarien psicòleg i client a la mateixa banda de la pista de tenis, enfocats en el problema, lamentant-se, etc. Òbviament, el psicòleg ha de visitar el lloc del pacient per entendre com se sent, per què, què pensa, com actuaria, què és important per a ell, etc. Després de fer aquest exercici d’empatia, i amb aquesta valuosa informació, recupera el seu rol i enfoca la situació com a professional. Aquest és un bon exercici d’empatia.

Establint converses o vincles des de l’empatia, també aconseguim generar un clima de confiança i comprensió.

Els moments en què és important que hi hagi empatia són:

  • Quan iniciem una nova relació: ens ajuda a connectar.
  • Al principi d'una conversa.
  • En una situació de desacord.
  • Abans d'iniciar el procés de conducció (coaching o teràpia) i durant el procés mateix.
  • En situacions quotidianes com ara:
    • Escoltar el company de departament que em diu que no li caic bé.
    • Entendre la meva parella o el meu amic.
    • Vendre un producte a un client.
Nota

Se t’acuden algunes altres situacions que puguis relacionar amb el teu dia a dia professional? Concreta’n tres especificant amb quina persona i en quina situació et seria útil aplicar l’empatia

5.2. Tècniques per generar empatia

5.2.1. Empatia

Des de la perspectiva de la PNL, la identificació amb l'altra persona es refereix a:

  • La seva comunicació verbal
  • La seva comunicació no verbal
  • El que sent i no diu

Per aconseguir aquesta identificació i, per tant, la generació d'empatia, utilitzarem diferents tècniques de PNL, algunes vistes anteriorment:

Comunicació verbal Recapitulació
Acompanyament verbal en el mateix canal VAC
Comunicació no verbal Acompanyament no verbal en el mateix canal VAC:
- Moviment dels ulls
- Veu
- Gestos
- Respiració
Rapport o sintonia (tècnica del mirall
Allò que no es diu però que hi és Empatia profunda

Les tècniques de PNL per generar empatia, exposades a la taula, les podrem dur a terme amb les accions següents:

  • Recapitulació. Repetir a l'altra persona el que ens ha dit (per assegurar-me que l'he entès i perquè ell sàpiga que així ha estat) usant aquesta fórmula:
    • Introducció: “Així que el que m'has dit és que…”
    • Resumir
    • L'essencial
    • Estructurat
    • Utilitzant les mateixes paraules clau
  • Frases repetitives o falques. Si l'altra persona utilitza algun tipus de falca, fes-la servir tu també alguna vegada. Per exemple, si el teu interlocutor utilitza al final de les seves frases l’expressió “no?” per rebre la teva confirmació, pots fer-la servir amb prudència i tacte.
  • Sistemes representacionals. Si utilitzes el mateix sistema representacional del teu interlocutor, facilites l'empatia i la comunicació.
  • Aspectes vocals. Els aspectes de la veu que tenen relació amb el ritme, la velocitat, les pauses, el volum, etc.
  • La postura. Acompanya amb el cos el teu interlocutor de manera que combinis la posició del teu cos amb la seva (total o parcial).
  • La respiració. Compassar la teva respiració amb la de l'altre obre un canal de sintonia molt potent.
  • La gesticulació. Imita subtilment els gestos de l'altra persona. Utilitza l'elegància i el respecte per a aquesta tècnica. La sincronització és un potent element per generar empatia.
  • Les expressions de la cara. Expressions de la cara que siguin interpretades com escolta o atenció són també una forma excel·lent de generar empatia.
Nota

De les accions descrites, destria aquelles que ja fas de les que no fas, i proposa’t incorporar-ne alguna de nova en el teu catàleg de conductes per generar empatia.

Una bona base d’empatia s’aconsegueix quan, a més del domini de les tècniques vistes, el nostre interlocutor rep la nostra actitud receptiva, un interès innat, una sana curiositat, una certa capacitat de connectar emocionalment amb ell, etc. D’aquesta manera, aconseguim una correcta aplicació i els resultats desitjats.

Les tècniques sense la part humana no funcionen. O funcionen parcialment. És important sempre practicar les tècniques des de l’actitud correcta i l’obertura mental i emocional.

5.2.2. Rapport o sintonia des d’un enfocament de PNL

La sincronització consisteix a reflectir en l'altra persona alguns elements de la seva pròpia comunicació que de manera inconscient pugui identificar com a seus per aconseguir que se senti entesa i reflectida.

Aconseguim sintonia o rapport a través d’aquesta sincronització, que podrà utilitzar elements verbals i no verbals en la comunicació.

Sincronització no verbal

Ens referim a retornar al nostre interlocutor alguns dels seus senyals no verbals (gestos, postura, respiració, etc.) perquè, de manera inconscient, se senti reflectit i entès, i els rebi com un cert reconeixement, una atenció o un interès per part nostra.

Els elements no verbals que utilitzem per a la sincronització són:

  • La respiració
  • Les característiques de la veu (elements paraverbals: to, velocitat, volum, etc.)
  • Angle cap/espatlles: incorporar-se, apropar-se o allunyar-se en la mateixa direcció i angle que el nostre interlocutor
  • Postura corporal
  • Gestualitat corporal: graduada des de petits moviments (celles, per exemple) fins als braços
Sincronització verbal

L'apliquem de la mateixa manera, però amb elements verbals (paraules, predicats VAC, etc.).

Els elements verbals que utilitzem per a la sincronització són:

  • Els mateixos predicats representacionals VAC
  • La mateixa estructura gramatical de les frases

Bàsicament sincronitzem verbalment a través de dos elements:

  • Un de tècnic: la recapitulació. Es tracta de resumir i organitzar l'essència del que hem escoltat i d'utilitzar les paraules clau.
  • Un d’actitudinal: la comprensió i el respecte del que escoltem de l'altra persona. Es tracta de mantenir aquesta actitud davant les emocions, formes de fer, creences, etc. de la persona a la qual escoltem o acompanyem.

Òbviament, això genera un clima de confiança amb què a poc a poc podrem guiar la conversa, ja que estem mostrant al nostre interlocutor que l’estem comprenent i acceptant tal com és.

Sabrem que hem aconseguit l'objectiu de la sincronització quan, en canviar algun dels elements de la comunicació, observem o sentim que l'altra persona se sincronitza amb nosaltres de forma espontània, ja sigui simultàniament o en diferit.

Quan explico a una companya un secret i en parlar m’inclino cap a ella fent l’espai que ens separa més petit (per incrementar la confidencialitat) i ella, espontàniament, també s’inclina cap a mi i facilita que pugui disminuir el volum de la veu.

Observa en un bar com reaccionen mútuament persones que estiguin mantenint una conversa: ajusten els seus moviments, el seu volum de veu, la seva respiració, la seva corporalitat en el transcurs de la conversa? Això et donarà pistes de si hi ha sintonia entre elles o no.

5.2.2. Empatia profunda

L’empatia profunda s’estableix quan som capaços de, a través d’una bona escolta activa i també del coneixement que puguem tenir de la persona que ens parla, fer hipòtesis encertades sobre alguna part del seu discurs que no ha expressat.

Posem un exemple extret d’un llibre del Xavier Guix, Ni m’explico ni m’entens. Llegeix aquesta conversa:

  • Hola! Feia temps que no ens vèiem. Com estàs?
  • Doncs, mira, anar fent…
  • Anar fent? Ah, és clar, segueixes sense feina.
  • No, no… És que a casa les coses no van bé…
  • Així que tornes a tenir problemes amb la teva parella?
  • No, és que la nostra filla gran va molt a la seva…
  • Ah, a aquesta edat fan patir molt perquè no saps ben bé amb qui s'ajunten!
  • No, és que vol anar a estudiar a l'estranger…
  • I no et fa gràcia, oi?
  • No, sí que ho entenc molt bé, perquè és una bona oportunitat…
  • Però no ho veus clar.
  • No és això, és que ja pateixo per la seva absència… Visc uns dies molt dolents i, és clar, a casa se’n ressenten.

El personatge en negreta, com creus que està escoltant? Escolta amb interès per l’altre o simplement està tota l’estona imaginant que sap de què va la conversa? Com deu viure l’altre personatge la conversa? Sembla que vol parlar d’una cosa que és important per a ell i no té l’espai per fer-ho.

Llegeix ara com hauria estat si hagués anat així:

  • Hola! Feia temps que no ens vèiem. Com estàs?
  • Doncs, mira, anar fent…
  • Anar fent? No et veig gaire animada… passa alguna cosa?
  • Doncs, mira, que a casa les coses no van bé…
  • I què és el que no va bé per casa?
  • Res de greu, només que la filla gran se'ns en va a estudiar a l'estranger. Em preocupa, em costa fer-me a la idea de tenir-la tan lluny i, és clar, estic nerviosa.
  • I on et porten aquests nervis?
  • Sí, mira, a estar tot el dia de mal humor, no faig res bé, estic distreta… Potser estic exagerant, oi?
  • Suposo que és una bona oportunitat per a la teva filla, no?
  • Sí, és clar, ella està encantada. Segur que li anirà molt bé.
  • I això no t'alegra?
  • És clar, però la trobaré molt a faltar.

Amb les seves preguntes, el personatge en negreta aquest cop està fent hipòtesis del que li pot estar passant a l’altre personatge sobre coses que no diu. Com creus que afecta això el grau d’empatia que s’estableix?

Quan escoltem a algú i som capaços de formular una hipòtesi sobre allò que sent i no diu i la nostra hipòtesi coincideix amb el que realment està passant, el canal d’empatia creix, sempre que li regalem la nostra hipòtesi:

  • Com una possibilitat (no som endevins!).
  • Des de la més absoluta humilitat, amb interès genuí.
  • En el moment oportú i acompanyada d’una comunicació no verbal respectuosa i empàtica.
  • Amb una introducció del tipus “podria ser que…” o “a mi em podria semblar…” o formulada en forma de pregunta.
Pujar