Quan parlem d'empatia, estem parlant d'un dels elements més importants per establir una bona comunicació.
John Grinder diu que si no tenim cura i no establim un bon nivell d'empatia en els nostres moments comunicatius, no estem fent PNL.
L'empatia ens ajuda a connectar més fàcilment amb els altres. És la base de la comunicació, el bon adob que prepara la terra perquè els arbres de la nostra comunicació donin els bons fruits que esperem.
El Diccionari de la Real Academia Española defineix l'empatia com la “identificació mental i afectiva d'una persona amb una altra”.
Popularment es coneix com “ser capaç de posar-se al lloc de l'altre” o “a la pell de l'altre” o “a les sabates de l'altre”.
Encara que cal anar amb compte amb aquesta definició: tal com deia Carmen Bostic, experta en PNL, és important recordar-nos de “tornar a les nostres sabates”. És a dir, ocupem el lloc de l'altre el temps just per poder fer aquesta identificació mental i afectiva, i amb la informació que recollim, tornem al nostre lloc i al nostre rol i prenem decisions.
Com penseu que resultaria l’atenció d’un psicòleg que “es posa a les sabates” del seu client i no té en compte “tornar a les seves”? Probablement acabarien psicòleg i client a la mateixa banda de la pista de tenis, enfocats en el problema, lamentant-se, etc. Òbviament, el psicòleg ha de visitar el lloc del pacient per entendre com se sent, per què, què pensa, com actuaria, què és important per a ell, etc. Després de fer aquest exercici d’empatia, i amb aquesta valuosa informació, recupera el seu rol i enfoca la situació com a professional. Aquest és un bon exercici d’empatia.
Establint converses o vincles des de l’empatia, també aconseguim generar un clima de confiança i comprensió.
Els moments en què és important que hi hagi empatia són:
Se t’acuden algunes altres situacions que puguis relacionar amb el teu dia a dia professional? Concreta’n tres especificant amb quina persona i en quina situació et seria útil aplicar l’empatia
Des de la perspectiva de la PNL, la identificació amb l'altra persona es refereix a:
Per aconseguir aquesta identificació i, per tant, la generació d'empatia, utilitzarem diferents tècniques de PNL, algunes vistes anteriorment:
| Comunicació verbal | Recapitulació Acompanyament verbal en el mateix canal VAC |
|---|---|
| Comunicació no verbal | Acompanyament no verbal en el mateix canal VAC: - Moviment dels ulls - Veu - Gestos - Respiració Rapport o sintonia (tècnica del mirall |
| Allò que no es diu però que hi és | Empatia profunda |
Les tècniques de PNL per generar empatia, exposades a la taula, les podrem dur a terme amb les accions següents:
De les accions descrites, destria aquelles que ja fas de les que no fas, i proposa’t incorporar-ne alguna de nova en el teu catàleg de conductes per generar empatia.
Una bona base d’empatia s’aconsegueix quan, a més del domini de les tècniques vistes, el nostre interlocutor rep la nostra actitud receptiva, un interès innat, una sana curiositat, una certa capacitat de connectar emocionalment amb ell, etc. D’aquesta manera, aconseguim una correcta aplicació i els resultats desitjats.
Les tècniques sense la part humana no funcionen. O funcionen parcialment. És important sempre practicar les tècniques des de l’actitud correcta i l’obertura mental i emocional.
La sincronització consisteix a reflectir en l'altra persona alguns elements de la seva pròpia comunicació que de manera inconscient pugui identificar com a seus per aconseguir que se senti entesa i reflectida.
Aconseguim sintonia o rapport a través d’aquesta sincronització, que podrà utilitzar elements verbals i no verbals en la comunicació.
Ens referim a retornar al nostre interlocutor alguns dels seus senyals no verbals (gestos, postura, respiració, etc.) perquè, de manera inconscient, se senti reflectit i entès, i els rebi com un cert reconeixement, una atenció o un interès per part nostra.
Els elements no verbals que utilitzem per a la sincronització són:
L'apliquem de la mateixa manera, però amb elements verbals (paraules, predicats VAC, etc.).
Els elements verbals que utilitzem per a la sincronització són:
Bàsicament sincronitzem verbalment a través de dos elements:
Òbviament, això genera un clima de confiança amb què a poc a poc podrem guiar la conversa, ja que estem mostrant al nostre interlocutor que l’estem comprenent i acceptant tal com és.
Sabrem que hem aconseguit l'objectiu de la sincronització quan, en canviar algun dels elements de la comunicació, observem o sentim que l'altra persona se sincronitza amb nosaltres de forma espontània, ja sigui simultàniament o en diferit.
Quan explico a una companya un secret i en parlar m’inclino cap a ella fent l’espai que ens separa més petit (per incrementar la confidencialitat) i ella, espontàniament, també s’inclina cap a mi i facilita que pugui disminuir el volum de la veu.
Observa en un bar com reaccionen mútuament persones que estiguin mantenint una conversa: ajusten els seus moviments, el seu volum de veu, la seva respiració, la seva corporalitat en el transcurs de la conversa? Això et donarà pistes de si hi ha sintonia entre elles o no.
L’empatia profunda s’estableix quan som capaços de, a través d’una bona escolta activa i també del coneixement que puguem tenir de la persona que ens parla, fer hipòtesis encertades sobre alguna part del seu discurs que no ha expressat.
Posem un exemple extret d’un llibre del Xavier Guix, Ni m’explico ni m’entens. Llegeix aquesta conversa:
El personatge en negreta, com creus que està escoltant? Escolta amb interès per l’altre o simplement està tota l’estona imaginant que sap de què va la conversa? Com deu viure l’altre personatge la conversa? Sembla que vol parlar d’una cosa que és important per a ell i no té l’espai per fer-ho.
Llegeix ara com hauria estat si hagués anat així:
Amb les seves preguntes, el personatge en negreta aquest cop està fent hipòtesis del que li pot estar passant a l’altre personatge sobre coses que no diu. Com creus que afecta això el grau d’empatia que s’estableix?
Quan escoltem a algú i som capaços de formular una hipòtesi sobre allò que sent i no diu i la nostra hipòtesi coincideix amb el que realment està passant, el canal d’empatia creix, sempre que li regalem la nostra hipòtesi: