La resistència al canvi
Poc importa si un canvi és de grans proporcions i alt impacte o objectivament petit. En qualsevol procés de canvi
cal anticipar que bona part de les persones implicades desenvoluparan un sentiment de rebuig, sovint fins
i tot persones no implicades ni afectades directament per aquest canvi poden sumar-se a aquest rebuig. Paradoxalment aquest
fet s'esdevé, fins i tot, en aquells canvis que suposen millores sota la forma de desconfiança: "Ja es veia que això s'havia
de fer però, per què ara?", "Segur que això ens ho faran pagar d'alguna manera", "Hi deu haver lletra petita"...
Davant qualsevol procés de canvi cal, doncs, preveure i preparar aquesta fase gairebé inevitable.
La resistència al canvi és el conjunt de forces, comportaments i actuacions que es desencadenen
davant qualsevol variació que s'experimenta en un sistema.
"Tot canvi va acompanyat de resistències. Si no hi ha resistències, hi ha realment canvi?"
Per què ens hi resistim? La llista de possibles motivacions
és tan llarga com persones i situacions existeixen; malgrat això, totes tenen una motivació comuna: exterioritzar la incomoditat
que sentim davant del canvi. El temor a no sentir-nos capaços d'encaixar en un nou marc, a canviar de companys de treball,
a modificar les nostres rutines, no compartir la visió dels impulsors del canvi o simplement no ser capaços d'identificar
els beneficis que pugui reportar la nova situació són, sovint, l'origen de la resistència. James O'Toole
formula fins a 33 hipòtesis per les quals la gent es
resisteix al canvi.
La resistència es pot interpretar com un senyal que qui es resisteix és conscient del procés endegat i que en valora els
efectes, per bé que en aquest primer moment posa èmfasi en les menys positives. És també una forma "d'acomiadar el dol" i
de reconèixer els aspectes positius d'allò que es deixa enrere. Com en tot procés de dol és bo, doncs, permetre uns certs
marges.
Si bé és cert que resistir-se és legítim, això no vol dir que qui es resisteix no assumeixi un cert cost.
La resistència ve acompanyada d'un seguit d'emocions, sovint negatives, que cal saber gestionar. És important destacar que
no podem "controlar" les emocions. Ningú tria sentir-se tranquil o intranquil davant d'un canvi: les emocions neixen i s'imposen.
I si no hi ha resistència? L'absència de resistència sol tenir dues causes molt diferents:
Una opció és que el canvi sigui molt desitjat, o molt esperat o que ja es donava per descomptat abans que es fes efectiu,
i els seus beneficis són clars i acceptats. En aquests casos la no-resistència és clara i legítima.
En el pol oposat trobem la no-resistència motivada per una manca absoluta d'interès i de voluntat d'incorporar el
canvi, una forma de resistència passiva que porta a actuar com si el canvi no existís. Aquesta no-resistència és,
de fet, la forma més perillosa de resistència ja que fàcilment esdevé boicot al procés. En aquests casos
cal emprendre accions ràpides per tal d'esbrinar-ne les causes.