El lideratge situacional i la gestió del canvi
En els apartats anteriors hem vist la importància que el canvi estigui liderat al llarg de tot el procés i com cal
tractar la transició de la situació inicial cap a la nova situació. Assumim, doncs, que el canvi és un procés llarg i que
experimenta diverses etapes. Si això és així: el/la líder ha d'actuar sempre de la mateixa manera? O ha de variar el seu
comportament segons l'etapa del projecte?
Per respondre a aquestes qüestions Ken Blanchard va desenvolupar el concepte de lideratge situacional.
El lideratge situacional és la integració de tres conceptes: l'estil de lideratge del líder, el nivell
de maduresa del "liderat" i les bases del poder. Descriu com es comporten les persones i analitza l'estil eficaç per tractar
diferents situacions, tot això en funció del desenvolupament i maduresa del col·laborador.
El factor tasca, el factor relació i el factor maduresa són tres aspectes que van estretament
lligats:
Es refereix als comportaments del líder per comunicar el que ha de fer-se, el qui, el quan, el com i l'on. També es denomina
conducta directiva.
Inclou la comunicació bilateral i el suport emocional. També es denomina conducta de suport.
Expressa el grau d'aptitud i voluntat del col·laborador. És la capacitat (competència) i disposició (motivació) per dirigir
el comportament. Sempre, per tant, és un concepte relacionat amb la maduresa per desenvolupar una tasca i no amb la maduresa
mental de l'individu. Aquesta maduresa del col·laborador indica l'estil de lideratge amb major possibilitat d'eficàcia i base
de poder a utilitzar per influir.
D'aquest model s'extreu que:
- No existeix una manera òptima de procedir per influir en els altres.
- L'estil de lideratge depèn del nivell de maduresa del col·laborador.
- Hem de conèixer i avaluar el nivell de maduresa del col·laborador.
- El líder ha de contribuir a augmentar la maduresa del col·laborador.
S'estableixen quatre nivells de maduresa:
- M-1: Expressa baixa maduresa tècnica i baixa maduresa psicològica. En aquest nivell els individus no
són competents per fer un determinat treball (aconseguir un objectiu concret) i no estan motivats per al seu assoliment.
- M-2: Es refereix als individus amb baixa maduresa tècnica i alta maduresa psicològica. No són competents
(aconseguir un objectiu concret), però sí estan motivats per al seu assoliment.
- M-3: Engloba les persones amb alta maduresa tècnica i baixa maduresa psicològica. Aquestes persones
són competents per realitzar un treball (aconseguir un objectiu concret), però no estan motivades per al seu assoliment.
- M-4: Explicita a individus amb alta maduresa tècnica i alta maduresa psicològica. Són competents per
fer aquest treball (aconseguir un objectiu concret) i estan motivats per al seu assoliment.
Per a cada nivell de maduresa de l'equip, Blanchard proposa un tipus específic de lideratge:
Figura 1. Segons la teoria situacional de Hersey-Blanchard.
Per acabar, et convidem a fer la següent
activitat que et permetrà
revisar el lideratge situacional.