-
1.- Cas 2. Execució del pla estratègic de Valiana emprenedora
- 1.-
Cas 2. Execució del pla estratègic de Valiana emprenedora
- 1.1.- Introducció: planificació per crear Valiana emprenedora
- 1.2.- Punt de partida: suport polític
- 1.3.- Ara revisa els aspectes de la diagnosi i elabora la primera matriu DAFO
- 1.4.- La reunió dels grups d’actors
El treball amb el "Cas 2. Execució del pla estratègic de Valiana emprenedora" promou el desenvolupament de la capacitat següent:
Definir, a partir dels objectius estratègics definits per a tota l’organització o la seva àrea de responsabilitat, les línies d’actuació que cal desenvolupar per assolir els objectius previstos, dimensionant els recursos necessaris, els terminis i les prioritats en la seva execució.
S’espera que el treball que el cas planteja et permeti:
Conèixer el procés de planificació estratègica.
Identificar les seves fases en situacions reals, complexes i properes a l’entorn de treball.
Analitzar críticament les decisions preses i proposar les solucions adequades en aquestes situacions.
Definir i elaborar alguns aspectes importants de la planificació estratègica.
Integrar la planificació estratègica en el conjunt de coneixements i d’instruments necessaris per a una millor gestió de les organitzacions públiques.
Aquest és el mapa conceptual del curs Planificació estratègica per a directius/ives públics i públiques. En el "Cas 2. Execució del pla estratègic de Valiana emprenedora", s’hi treballa els conceptes següents i les seves relacions:
Actors
Agents clau (interns o externs) per al desenvolupament de les diferents accions que aniran sortint en les propostes d’actuació.
Amenaces
Situacions o factors desfavorables, actuals o futurs, de naturalesa externa, que han de ser enfrontades amb la idea de minimitzar
danys i de gestionar perquè no impedeixin la consecució dels objectius.
Anàlisi estratègica
Procés mitjançant el qual els líders d’una organització identifiquen, cerquen i analitzen la informació clau per definir la
seva estratègia de futur.
Debilitats
Limitacions internes de l’àmbit organitzatiu i que el situen en una posició desfavorable o de vulnerabilitat en relació amb
l’entorn.
Factors externs
Oportunitats i amenaces externes que envolten i afecten l’àmbit organitzatiu.
Factors interns
Debilitats i fortaleses de l’àmbit organitzatiu a l’hora d’enfrontar-se als elements crítics externs.
Fortaleses
Aspectes favorables de l’àmbit organitzatiu, que el posicionen en condicions de respondre de manera eficaç davant d’una oportunitat
o una amenaça externa.
Línies estratègiques
Eixos d’actuació principals per aconseguir el futur desitjable de l’organització o el territori que està descrit en l’objectiu
central (missió + visió).
Matriu DAFO
Eina d’anàlisi de debilitats, d’amenaces, de fortaleses i d’oportunitats que permet posar en relació els factors interns i
externs que afecten un àmbit organitzatiu per identificar-ne les interrelacions.
Missió
Component de l’objectiu central del pla estratègic, que estableix la finalitat de l’organització d’acord amb la visió que
s’hagi formulat.
Objectiu
Expressió vàlida, simple, assolible, reptadora, acceptable i quantificada dels resultats que l’organització pretén aconseguir
en un temps determinat.
Oportunitats
Factors o possibles canvis de l’entorn que resulten favorables i/o explotables, que poden significar una millora en el posicionament
i que, en definitiva, poden facilitar l’assoliment dels objectius.
Participació ciutadana
Conjunt de tècniques per incorporar el màxim nombre de visions possibles en el procés de planificació estratègica.
Planificació estratègica corporativa
Planificació que treballa sobre el futur d’una institució. Per exemple, un ajuntament, un departament, una empresa municipal
o un pla transversal.
Planificació estratègica territorial
Planificació que treballa sobre el futur d’un territori (municipi, comarca, etc.).
Programa d’Actuació Municipal
Planificació quadriennal de l’ajuntament d’acord amb el programa electoral de l’Equip de Govern i el pla estratègic.
Sistema
Conjunt organitzat d’àmbits i agents que interactuen i interdependents, que es relacionen formant un tot unitari i complex
per assolir un objectiu general, que reben unes entrades (d’informació, de recursos, demandes, etc.), executen processos,
presten serveis, i impacten sobre l’espai (ciutadania, clientela, proveïdors/ores, etc.) en què es desenvolupen.
Visió
Component de l’objectiu central del pla estratègic, que representa una declaració de què vol aconseguir i quin és el futur
desitjat per l’organització.
Bibliografia
-
DOCUMENTS DE PROSPECTIVA I ESTRATÈGIA (2002) Guia sobre el desenvolupament estratègic a Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Observatori de Desenvolupament Econòmic de Catalunya.
Webs d’interès
Introducció: planificació per crear Valiana emprenedora
Ens situem de nou al municipi de Valiana, però ara tu et trobes en el lloc de la Marta i, per tant, ets l’encarregat/ada, com a tècnic/a especialista en planificació estratègica, de tirar endavant tot el procés de planificació i d’aconseguir elaborar un document que reculli tots els elements necessaris perquè el municipi disposi d’una eina eficaç de foment de l’emprenedoria.
Els objectius generals que es planteja són:
Millorar el servei als/a les emprenedors/ores del Centre de Formació Ocupacional i Suport a l’Emprenedoria de Valiana.
Aconseguir que Valiana sigui un municipi on resulti atractiu obrir una nova empresa.
Fomentar l’emprenedoria a Valiana.
Fer més visibles i reconegudes socialment les persones emprenedores.
Partim de la base que s’ha dut a terme una nova diagnosi i ara es disposa d’una bona, que contempla:
Dades del servei de creació d’empreses del centre.
Dades del nombre d’empreses noves en el municipi.
Catàleg de serveis del centre .
Dades comparatives d’altres municipis .
Comparativa de les ordenances fiscals de diferents ajuntaments.
Es parteix també de la base que el conjunt d’ actors que ja s’ha identificat i que es resumeix en aquest quadre estan molt disposats a participar en el procés i a aportar les seves idees; fins i tot, el secretari de l’ajuntament, bon coneixedor de les ordenances fiscals de l’entitat, s’ha mostrat disposat i molt satisfet a formar part d’aquest procés de planificació estratègica.
Revisa el material conceptual que se't proposa.
S’està fent referència a un grup que s’haurà creat específicament per a aquest procés de planificació i, per tant, de participació.
Autor:
Maria José Bonet
Copyright:
Diputació de Barcelona
Planificació estratègica: elements i fases del procés
La planificació estratègica és el mètode per facilitar la presa de decisions, fonamentalment a mitjà i llarg termini, resultat de la concreció metodològica del pensament estratègic.
En el conjunt del procés de planificació estratègica, s’hi podria diferenciar dues grans etapes:
El procés d’elaboració del pla. Comprèn des de la presa de la decisió de posar en marxa el procés fins que s’aprova els documents finals.
El procés d’execució del pla. S’inicia en el moment de l’aprovació del pla i s’estén durant tota la seva vigència.
El procés d’elaboració del pla contempla alhora diverses fases:
Organització i identificació dels aspectes crítics. En aquest moment, entre altres tasques, es defineix els actors. Es tracta de subjectes individuals o col·lectius que formen part de l’entorn de l’organització, i que poden jugar diversos rols en la seva relació amb aquesta.
Diagnosi interna i externa.
Determinació d’escenaris i d’objectius. Els objectius generals, que es corresponen amb la missió i la visió, en tant que determinen el propòsit últim de l’organització i donen una orientació clara per a la seva direcció. Es situen en un horitzó temporal de llarg termini.
Disseny d’estratègies.
Els actors implicats
El diagnòstic haurà de ser compartit per tots o la gran majoria dels actors implicats si es vol que el procés de planificació estratègica pugui seguir endavant amb garanties. Això atorga una importància cabdal al diagnòstic.
La matriu DAFO
Es tracta d’una metodologia d’anàlisi d’informació que distingeix entre factors amb relació als objectius que es persegueix:
Factors negatius. Interns: debilitats; externs: amenaces.
Factors positius. Interns: fortaleses; externs: oportunitats.
Alguns conceptes clau
El pla estratègic s’entén també com el document (o els documents) en què es recull els elements fonamentals per conduir una organització (o un territori) cap a un futur desitjat, com a resultat d’un procés de planificació estratègica.
Les línies estratègiques signifiquen la integració per àmbits de treball de les actuacions que cal realitzar per assolir els objectius estratègics que, al seu torn, permetran complir amb la missió i la visió de l’organització.
servei de creació d’empreses del centre
Com a dada general, l'evolució de les empreses creades des del Centre de Formació Ocupacional i Emprenedoria de Valiana es pot veure en aquest gràfic.
També existeixen dades detallades de creació per any (2007-2009), sector i forma jurídica de l'empresa, tal i com es mostra a continuació.
Any 2009
S'han obtingut dades bàsiques d'edat i de nivell de formació de la població de Valiana per a aquest any.
Respecte de les empreses, aquestes són les dades sobre distribució per sector i forma jurídica per a l'any 2009.
Any 2008
Les empreses creades, segons distribució per sector i forma jurídica per a l'any 2008, són les següents.
Any 2007
Aquest any també s'havia obtingut dades del nivell de formació de la població de Valiana, dada important per comparar-la amb la de 2009.
nombre d’empreses noves en el municipi
Totes les dades disponibles són d’àmbit comarcal; la Marta no ha pogut trobar dades referides a la creació de noves empreses del municipi de Valiana.
Les dades de què disposa estan extretes de l’Observatori del Mercat Laboral de la comarca del Valianès, i són les següents:
serveis del centre
La pàgina web del Centre de Formació Ocupacional i Suport a l’Emprenedoria de Valiana mostra el seu catàleg de serveis. Dintre de tot els serveis relacionats amb l’ocupació, hi ha l’apartat de “Servei d’iniciatives empresarials”. En aquest apartat, s’hi pot llegir la informació següent, alguna reproduïda textualment.
Necessites un cop de mà per muntar el teu propi negoci?
“El nostre objectiu és assessorar els emprenedors en el procés de reflexió sobre la creació d'empreses: facilitem la promoció de les pimes."
Consultes al SIE
“Actualment oferim dos tipus de consultes per Internet:
Sol·licitar hora per a una cita amb els nostres serveis.
Consultes directes dels emprenedors (cal estar registrat).”
Consulta novetats
“Ciutat emprenedora 2005- Concurs a la millor iniciativa que es va fer l’any 2005 a la ciutat de Valiana.”
Quadre d’honor
Aquest és un espai per posar-hi les noves empreses creades en el darrer any; n’hi figuren dues.
La pàgina web també permet descarregar un pla d’empresa i un pla financer.
Enquestes de satisfacció de les persones emprenedores
La Marta adjunta només les dades que poden tenir interès per a l’elaboració del pla estratègic, donat que l’enquesta és molt més àmplia.
L’enquesta sobre economia cooperativa a Valiana
Per poder conèixer la realitat de la situació de l’economia cooperativa al territori, el centre de Valiana va participar en el projecte “Territoris excel·lents en economia cooperativa”.
L’eina utilitzada per poder dur a terme aquesta anàlisi de la situació va ser una enquesta creada per la consultora Grup Integral, la qual va participar en l’estudi juntament amb la Direcció General d’Economia Cooperativa del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Els municipis del seu àmbit d’influència laboral van ser aquells que agrupaven com a origen o destinació més del 75% dels desplaçaments diaris per motiu de treball.
L’enquesta es va realitzar en el territori de Valiana i els municipis del seu àmbit d’influència laboral.
La població d’impacte, empreses enquestades, van ser totes aquelles d’economia social registrades al municipi. Per poder saber quines van ser aquestes empreses, es va obtenir la informació per dues vies: una, mitjançant la informació tramesa per part de la Direcció General d’Economia Cooperativa i l’altra, a través de l’Ajuntament de Valiana, que va lliurar els llistats actualitzats d’empreses d’economia social classificats en funció de l’epígraf de l’IAE. A partir d’aquest punt, es va realitzar una tasca de recerca de dades i d’informació de les empreses per poder establir contacte amb elles a fi i efecte de poder realitzar l’enquesta. L’enquesta es va desenvolupar durant la primavera de 2009, i es va fer extensible fins a començaments d’estiu.
Es va procedir a contactarles empreses per poder realitzar una visita; en omplir l’enquesta, es va trobar una sèrie de dificultats:
Val a dir que, a l’hora de fer el buidatge de dades, es va trobar que moltes de les enquestes omplertes no tenien dipositats els comptes al registre i a la inversa. Es va rebre comptes d’empreses que no s’havien pogut omplir. Finalment, es va aconseguir que responguessin 19 enquestes de totes les que es va passar.
Són les 19 sobre les quals es va portar a terme l’estudi resultat del buidatge estadístic de les dades.
Empreses segons règim jurídic i llocs de treball
Si es té en compte la classificació de les 19 empreses segons el règim jurídic, d’aquestes empreses, 5 són societats laborals i la resta, cooperatives.
Les empreses enquestades van generar un total de 108 llocs de treball. D’aquests 108 llocs, 23 van ser treballadors/ores i 85, socis i sòcies, amb la distribució que es mostra.
Cultura emprenedora
Si es considera els motius pels quals es va crear una cooperativa o societat laboral:
De les empreses que van respondre l'enquesta, un 32% van contestar haver creat la cooperativa o la societat laboral a la qual pertanyien per motius econòmics i fiscals.
Un 42% de la mostra que es va utilitzar per a aquesta extrapolació estadística va afirmar que va adoptar el règim jurídic del cooperativisme per motius de creença en el model organitzatiu, és a dir, per la seva filosofia.
Sobre la capitalització de l’atur per crear l’empresa, el 68% de les empreses va respondre que no va utilitzar la capitalització de l'atur per crear la seva empresa, mentre que el 32% restant va afirmar que sí, el que implica que 7 de cada 10 empreses no van utilitzar l’ajuda oferta per la capitalització de l’atur. No es va obtenir informació que expliqués els motius (si va ser per desconeixement, si no tenien dret a la prestació, etc.)
Si es té en compte les fonts d’informació sobre les subvencions de foment de l’economia cooperativa:
Un 84% de les empreses va afirmar no haver rebut informació sobre subvencions adreçades al foment de l’economia cooperativa per part de l’Ajuntament de Valiana.
Cap de les empreses consultades va manifestar haver estat informada de les subvencions a través dels diaris oficials.
Només un 5% dels enquestats va obtenir informació per part de les federacions.
Un 21% de les empreses, a través de les assessories, mentre que un 79% de les empreses no va aconseguir informació de les subvencions per part dels/de les seus/seves gestors/ores o assessors/ores.
Val a dir, però, que la majoria d’aquestes empreses ignoraven el servei d’assessorament a persones emprenedores i empreses que ofereix Valiana a la ciutadania.
Tanmateix, l’11% de la mostra va explicitar haver rebut ajuts en forma de subvenció aquest darrer any.
Per últim, el grau de coneixement de les diferents subvencions adreçades a fomentar el cooperativisme es presenta en aquest quadre.
Conclusions
La principal conclusió que s’obté d’aquest estudi és el gran desconeixement que tenen les empreses d’economia cooperativa de Valiana de la filosofia real de l’economia cooperativa i social.
Arran d’aquest estudi s’ha pogut obtenir diverses dades que corroboren aquesta conclusió:
El 50% d’aquestes empreses manifesta tenir un nivell mig (6%) o baix (44%) de participació.
11 empreses no fan cap assemblea a l’any.
El 32% de les empreses ha adoptat aquest forma jurídica per motius econòmics i/o fiscals.
Els resultats d’aquest estudi permeten també captar una idea subjacent que consisteix a percebre una absència efectiva de prescriptors/ores decisius/ives, un baix nivell d’autoestima cooperativista, un desconeixement dels recursos existents i un desaprofitament dels avantatges de fons de la fórmula cooperativa (cooperativisme instrumental).
Paral·lelament i per confirmar que el fet de formar part de l’economia cooperativa pels mateixos membres d’empreses d’economia cooperativa està infrautilitzat, s’ofereix les següents dades extretes del buidatge de les enquestes:
El 76% dels enquestats no té elaborat un pla estratègic.
Gairebé el 90% dels enquestats no té pensat ni planificat un pla de gestió.
Cap de les empreses enquestades disposa d’un manual de valoració dels llocs de treball, ni de sistemes d’informació ni d’un pla d’incorporació dels/de les nous/noves treballadors/ores.
Les empreses d’economia cooperativa de Valiana no prioritzen les inversions.
El 68% no ha realitzat cap tipus de formació l’últim any. És a dir, més de la meitat de les empreses enquestades manifesten haver realitzat accions formatives.
Tanmateix, cal comentar la percepció distorsionada i mitificada de l’economia cooperativa que tenen molts/moltes ciutadans/anes que els empeny a rebutjar aquesta tipologia d’empresa quan se’ls suggereix que adoptin aquesta forma jurídica.
Poques empreses decideixen adquirir la forma jurídica del cooperativisme.
Al Servei d’Iniciatives Empresarials del Centre de Formació Ocupacional de Valiana en les sessions informatives a les noves persones emprenedores, s’hi fa especial esment a les característiques de l’economia cooperativa remarcant els seus avantatges socials i econòmics, però, malgrat això, poques empreses, tot i la tutela rebuda, es decideixen a adquirir aquesta forma jurídica.
ordenances fiscals
Se’t presenta algunes ordenances fiscals municipals que graven, directament o indirecta, l’activitat econòmica l’any 2010.
Un quadre d’aquestes característiques no permet recollir de forma adient i completa els diferents matisos de les ordenances fiscals. Per sintetitzar aquesta informació, s’ha tingut en compte exemples tipus i propis d’activitats petites o mitjanes. Les ordenances reals preveuen supòsits diferents, i també bonificacions per raons de foment de l’activitat econòmica que corregeixen el resultat final.
Nivell de formació (2007)
Matriu DAFO complerta
Evolució del nombre d’autònoms de la comarca del Valianès
Fitxa de projecte
Nombre d'empreses classificades per règim jurídic
Informació sobre subvencions
Empreses segons sector d'activitat (2008)
Empreses segons sector d'activitat (2007)
Nombre de llocs de treball
Ordenances fiscals municipals
Filosofia
Grau de coneixement de les subvencions
Distribució d'edat a Valiana
Empreses segons forma jurídica (2008)
Empreses segons forma jurídica (2007)
Fonts d’informació sobre subvencions
Actors
Capitalització de l’atur per crear l’empresa
Empreses segons sector d'activitat (2009)
Empreses segons forma jurídica (2009)
Matriu DAFO
Recepció d’ajuts de l’any 2010
Motius de creació: econòmics i fiscals
Evolució del nombre de comptes d’explotació de la comarca del Valianès
Evolució d'empreses creades, des del Centre de Formació Ocupacional i Emprenedoria de Valiana
Nivell de formació a Valiana
Mapa conceptual
