1.- Cas 2. Diagnosi estratègica de la província de Barcelona
El treball amb el "Cas 2. Diagnosi estratègica de la província de Barcelona" promou el desenvolupament de la capacitat següent:
Definir noves línies d’actuació per a la teva àrea, del teu servei, etc., anticipant-se a les necessitats futures de l’organització en aquest àmbit.
S’espera que el treball que el cas planteja permeti:
Conèixer el procés de l’anàlisi estratègica.
Identificar les seves fases en situacions reals, complexes i properes a l’entorn de treball.
Analitzar críticament les decisions preses, detectar errors i proposar les solucions adequades i acotades, en aquestes situacions.
Efectuar l’anàlisi externa de la província de Barcelona: identificar-ne els reptes i elaborar les matrius DAFO.
Definir una línia estratègica acotada.
Amenaces
Anàlisi estratègica
Arbre de problemes
Debilitats
Factors externs
Factors interns
Fortaleses
Matriu DAFO
Matriu de priorització
Missió
Objectiu operatiu
Oportunitats
Programa d’Actuació Municipal
Sistema
Visió
BURGWAL, G.; CUÉLLAR, J.C. (1999) Planificación estratégica y operativa aplicada a gobiernos locales. Quito: Ediciones Abya Yala.
DOCUMENTS DE PROSPECTIVA I ESTRATÈGIA (2002) Guia sobre el desenvolupament estratègic a Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Observatori de Desenvolupament Econòmic de Catalunya.
GODET, M. (coord.) (2000) “La caja de herramientas de la prospectiva estratégica”, Cuadernos de Lips. Vol. 5. París: Institut d’Investigation Prospective et Stratégique.
LINDBLOM, C. (1991) El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid: INAP.
MARTÍ, J. (2006) “Eines per a la participació ciutadana. Tècniques participatives per al debat grupal”. Vol. 17. Barcelona: Diputació de Barcelona.
MOORE, M. (1998) Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Barcelona: Paidós, Estado y sociedad.
SENGE, P. (2005) La quinta disciplina. Buenos Aires: Granica.
Maria José Bonet
Diputació de Barcelona
Per poder portar endavant una anàlisi estratègica efectiva, cal disposar del recolzament de l’equip polític. Convé que aquest assumeixi l’impuls i la comunicació del procés per dotar-lo de legitimitat i aconseguir així la participació efectiva de la resta de directius/ives públics i públiques i de tots els llocs adscrits a l’estructura de l’organització.
La província es considera com un sistema, en tant que conjunt organitzat d’àmbits i agents interactuants i interdependents, que es relacionen formant un tot unitari i complex per assolir un objectiu general.
Les funcions d’aquest conjunt d’àmbits i agents són:
Rebre unes entrades d’informació, de recursos, demandes, etc.
Executar processos.
Prestar serveis.
Impactar sobre l’espai (ciutadania-clientela, proveïdors/ores, etc.) en què es desenvolupen.
Les organitzacions públiques s’han d’entendre com un sistema en tant que relacionen diferents agents de forma coordinada i integrada, els quals disposen d’uns recursos, i executen uns processos, per actuar sobre un territori o àmbit.
La missió i la visió expliciten la finalitat de l’organització i, per tant, quin és l’espai on aquesta vol actuar.
La missió és la finalitat de l’organització pública, el perquè de la seva acció. La visió, la descripció del futur desitjat per l’organització pública, la finalitat de la seva acció.
Les línies estratègiques consisteixen en l’agregació de les estratègies de futur definides per àmbits de treball, productes i col·lectius, entre altres.
Els àmbits d’anàlisi conceptual inclouen les principals variables que hauria de revisar l’equip d’anàlisi estratègica, tant de l’organització com de l’entorn en què es mou:
Internes: estructura jeràrquica-funcional, processos, recursos humans, materials i econòmics, i resultats assolits.
Externes: territori i urbanisme, medi ambient, socials, activitat econòmica i marc institucional.
Les eines metodològiques per realitzar l’anàlisi són:
La matriu DAFO. És una eina metodològica que ordena i classifica les debilitats o fortaleses internes, i les amenaces o oportunitats externes per a l'organització.
L’arbre de problemes. L'arbre de problemes estableix les relacions de causa-efecte entre les debilitats i fortaleses, i entre les amenaces i oportunitats per destriar els seus elements nuclears.
Segons Godet (2000), “Las herramientas que se utilizan en la prospectiva permiten organizar y estructurar de manera transparente y eficaz la reflexión colectiva sobre las apuestas y retos de futuro”.
Una empresa consultora és un equip extern de suport per al desenvolupament de l’anàlisi estratègica que no forma part de l’estructura fixa de l’organització. Pot desvincular-se de les pressions dels grups d’interès i valorar competències i aspectes innovadors.
Les dades relatives al territori i a l’urbanisme fan referència als elements sobre els quals treballa l’ajuntament o que impacten sobre ell. Es relacionen amb:
L’orografia del territori.
L’organització del territori a partir dels plans generals urbanístics i plans d’usos.
L’accessibilitat i la connectivitat.
Les infraestructures disponibles.
El nivell de fractura digital.
Referides a la variable territori i urbanisme, les fonts d’informació més importants al teu abast són:
Cartografia municipal.
Observatoris socioeconòmics municipals.
Instituts estadístics autonòmics i estatals.
Enquestes ciutadanes.
Grups de treball amb ciutadania-clientela, proveïdors/ores i associacions.
Les dades socials fan referència a tots aquells elements sobre els quals ha de treballar l’ajuntament per obligació legal, així com sobre els canvis que impacten sobre la seva tasca:
Poblacionals (estructurals, de creixement i de distribució).
Nivells d’instrucció.
Necessitats socials (per manca d’autonomia, relacionals, o instrumentals).
Associacionisme i participació ciutadana.
Les fonts socials d’informació més importants al teu abast són:
Observatoris sociodemogràfics municipals.
Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.
Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.
Grups de treball amb la ciutadania-clientela, els/les proveïdors/ores i les associacions.
Les dades d’activitat econòmica fan referència a les variables contextuals sobre què treballa l’ajuntament o que afecten les tasques desenvolupades per ell en relació amb:
Ocupació (població activa, aturats, etc.).
Capacitat de creixement econòmic.
Teixit empresarial (estructura, distribució, evolució).
Efectes sobre la població a nivell de rendes.
Les fonts d’informació més importants al teu abast són:
Observatoris sociodemogràfics municipals.
Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.
Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.
Grups de treball amb la ciutadania-clientela, empresaris/àries i les associacions.
Les dades institucionals fan referència al marc legislatiu en el qual es mou l’ajuntament i que marquen la seva actuació. Així mateix, inclou la coordinació i cooperació amb altres administracions i agents socials, a l’hora de desenvolupar projectes comuns i/o establir sistemes de finançament i suport econòmic.
Les fonts d’informació institucionals més importants al teu abast són:
Comunicacions oficials dels organismes públics autonòmics, estatals i europeus.
Grups de treball amb la ciutadania-clientela, empresaris/àries i les associacions.
Tenir més població envellida, en alguns casos depenent, pot arribar a limitar el nostre desenvolupament econòmic.
La població de la província de Barcelona ha vist modificada la seva estructura, fruit de la pròpia evolució de la població. Així, segons dades de l’INE, es registra un alt nivell d’envelliment de la població, tot i que s’alenteix per l’efecte del creixement migratori estranger.
La població de la província ha crescut un 17,62% entre els anys 1998 i 2004, sent aquest creixement resultat, eminentment, de la immigració estrangera, ja que el creixement natural s’ha mantingut estable i a nivells molt baixos. S’ha de tenir present que l a població immigrada és un motor important per al creixement econòmic, tant a nivell de demanda de productes com de força productiva.
Aquests canvis porten aparellat un procés de redistribució de la població en el territori (evolució del preu de l’habitatge, canvi en les demandes sobre habitatge, dificultats d’accés a l’habitatge per part del jovent, etc.) :
Per una banda, la població de l’àrea metropolitana està “fugint-ne”, la qual cosa dóna lloc a un fort creixement de les rodalies del cinturó format per Igualada-Manresa-Vic.
Per altra banda, a les comarques del nord-oest -l’Anoia, el Bages, Osona i Berguedà- s’estan produint moviments de caràcter intern i tendents a concentrar la població al voltant de les capitals.
La dinàmica del mercat immobiliari està convertint l’habitatge en un element d’especulació.
S’observa globalment, així doncs, una manca d’impuls de les polítiques locals d’habitatge que permetin una distribució més equilibrada.
En aquest procés, també cal incloure-hi la població immigrada –principalment jove– que es desplaça a la província per cercar ocupació, habitualment per sota de la seva qualificació i amb una menor retribució. Aquest factor condiciona les seves opcions des del punt de vista residencial; algunes zones metropolitanes o certs territoris de caire més rural concentren una creixent població immigrant en condicions poc afavorides per a la seva integració. En aquest cas, s’observa, així mateix, que no s’ha establert els mecanismes per evitar l’amuntegament en els habitatges ni un seguiment de les condicions de salubritat.
S’observa certa debilitat en les polítiques socials de protecció de certs col·lectius en situació de risc social.
Un altre element important per entendre el context social és el nivell d’ instrucció de la població. La formació constitueix un puntal bàsic per a la incorporació plena i adequada de les persones en el mercat laboral i, indirectament, en el desenvolupament econòmic de la província.
Amb dades de 2001, un 2,08% de la població de la província de Barcelona no sabia ni llegir ni escriure, un 10,71% tenia la primària incompleta, i gairebé el 23% no tenia l’EGB.
El sistema educatiu no està donant els resultats esperats, sobretot a l’educació secundària i universitària.
En l’educació secundària, per altra banda, el sistema educatiu no està aportant els resultats esperats: no s’estan formant les persones amb la qualificació que necessita el sistema productiu del territori, sobretot en determinades branques de la formació professional que, a més, ha d’afrontar problemes de dispersió i baixa qualitat de l’oferta.
També cal destacar la situació de les persones que han cursat estudis universitaris, però que accedeixen als llocs de treball de categories inferiors. Es detecta, per tant, certes dificultats a l’hora integrar els nous/noves tècnics i tècniques superiors en el mercat laboral.