Anàlisi estratègica per a directius/ives públics i públiques

1.- Cas 2. Diagnosi estratègica de la província de Barcelona

1.10.- Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO (variable social)

Índex

Competència

Objectius

Mapa conceptual

Glossari

Bibliografia

Índex

1.- Cas 2. Diagnosi estratègica de la província de Barcelona

1.- Cas 2. Diagnosi estratègica de la província de Barcelona
- 1.1.- Introducció: inici de les sessions de treball
  - La implicació i el recolzament de l’equip polític
- 1.2.- Punt de partida: objectius, missió, visió i línies estratègiques
  - Conceptes clau per iniciar l’anàlisi estratègica
- 1.4.- Marc de treball a les sessions presencials
  - Marc de treball: variables, matriu DAFO i arbre de problemes
- 1.7.- Sessió de taller 1: territori, urbanisme i medi ambient
  - La variable territori i urbanisme
- 1.8.- Ara feu-ho vosaltres: reviseu la matriu DAFO (territori i urbanisme)
  - Variable territori i urbanisme: fonts d’informació
- 1.9.- Sessió de taller 2: variable social
  - La variable social
- 1.10.- Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO (variable social)
  - Variable social: fonts d’informació
- 1.11.- Sessió de taller 3: l’activitat econòmica
  - Activitat econòmica
- 1.12.- Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO (activitat econòmica)
  - Variable activitat econòmica: fonts d’informació
- 1.13.- Sessió de taller 4: el marc institucional
  - Variable marc institucional
- 1.14.- Ara fes-ho tu: elabora la matriu DAFO (marc institucional) i les estratègies
  - Marc institucional: fonts d’informació

Competència

El treball amb el "Cas 2. Diagnosi estratègica de la província de Barcelona" promou el desenvolupament de la capacitat següent:

Definir noves línies d’actuació per a la teva àrea, del teu servei, etc., anticipant-se a les necessitats futures de l’organització en aquest àmbit.

Objectius

S’espera que el treball que el cas planteja permeti:

Conèixer el procés de l’anàlisi estratègica.
Identificar les seves fases en situacions reals, complexes i properes a l’entorn de treball.
Analitzar críticament les decisions preses, detectar errors i proposar les solucions adequades i acotades, en aquestes situacions.
Efectuar l’anàlisi externa de la província de Barcelona: identificar-ne els reptes i elaborar les matrius DAFO.
Definir una línia estratègica acotada.

Mapa conceptual

Aquest és el mapa conceptual del curs Anàlisi estratègica per a directius/ives públics i públiques. En el "Cas 2. Diagnosi estratègica de la província de Barcelona", s’hi treballa els següents conceptes i les seves relacions:

Glossari

Amenaces
Situacions o factors desfavorables, actuals o futurs, que han de ser enfrontats amb la idea de minimitzar danys i de gestionar perquè no impedeixin la consecució dels objectius.

Anàlisi estratègica
Procés mitjançant el qual els líders d’una organització identifiquen, recerquen i analitzen la informació clau per definir la seva estratègia de futur.

Arbre de problemes
Eina d’anàlisi que permet establir les relacions causa-efecte i identificar clarament quines són les problemàtiques nuclears.

Debilitats
Limitacions internes de l’àmbit organitzatiu i que el situen en una posició desfavorable o de vulnerabilitat en relació amb l’entorn.

Factors externs
Oportunitats i amenaces externes que envolten i afecten l’àmbit organitzatiu.

Factors interns
Debilitats i fortaleses de l’àmbit organitzatiu a l’hora d’enfrontar-se als elements crítics externs.

Fortaleses
Aspectes favorables de l’àmbit organitzatiu, que el posicionen en condicions de respondre de manera eficaç davant d’una oportunitat o una amenaça externa.

Matriu DAFO
Eina d’anàlisi de debilitats, amenaces, de fortaleses i d’oportunitats.

Matriu de priorització
Eina d’anàlisi que permet ordenar els reptes segons criteris d’impacte i esforç.

Missió
Declaració dels principis d’una organització. Estableix el marc del desenvolupament estratègic així com els serveis o productes que cal oferir per assolir-los.

Objectiu operatiu
Expressió vàlida, simple, assolible, reptadora, acceptable i quantificada dels resultats que l’organització pretén aconseguir en un temps determinat.

Oportunitats
Factors o possibles canvis de l’entorn que resulten favorables i/o explotables i que poden significar una millora en el nostre posicionament i que, en definitiva, poden facilitar l’assoliment dels nostres objectius.

Programa d’Actuació Municipal
Planificació quadriennal de l’ajuntament d’acord amb el programa electoral de l’Equip de Govern i Pla Estratègic.

Sistema
Conjunt organitzat d’àmbits i agents interactuants i interdependents, que es relacionen formant un tot unitari i complex per assolir un objectiu general, que reben unes entrades (d’informació, de recursos, demandes, etc.), executen processos, presten serveis, i impacten sobre l’espai (ciutadania, clientela, proveïdors/ores, etc.) en què es desenvolupen.

Visió
Declaració d’allò que es vol aconseguir i quin és el futur desitjat per l’organització.

Bibliografia

Referències bibliogràfiques

BURGWAL, G.; CUÉLLAR, J.C. (1999) Planificación estratégica y operativa aplicada a gobiernos locales. Quito: Ediciones Abya Yala.
DOCUMENTS DE PROSPECTIVA I ESTRATÈGIA (2002) Guia sobre el desenvolupament estratègic a Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Observatori de Desenvolupament Econòmic de Catalunya.
GODET, M. (coord.) (2000) “La caja de herramientas de la prospectiva estratégica”, Cuadernos de Lips. Vol. 5. París: Institut d’Investigation Prospective et Stratégique.
LINDBLOM, C. (1991) El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid: INAP.
MARTÍ, J. (2006) “Eines per a la participació ciutadana. Tècniques participatives per al debat grupal”. Vol. 17. Barcelona: Diputació de Barcelona.
MOORE, M. (1998) Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Barcelona: Paidós, Estado y sociedad.
SENGE, P. (2005) La quinta disciplina. Buenos Aires: Granica.

Índex d'apartats

Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO (variable social)

És el moment en què has d’intentar elaborar la matriu DAFO amb les dades socials per tal que després el puguem discutir conjuntament.

Et proposem, per tant, un treball en dues parts:

Elabora la matriu DAFO.
Reflexiona conjuntament amb els teus/les teves companys/anyes.

Teoria relacionada

Variable social: fonts d’informació

Idea principal

Aquesta activitat té dues parts. La primera (elaboració de la matriu) és de resolució individual. La segona, de posada en comú i reflexió conjunta, és amb la totalitat del grup. Segueix les indicacions del/ de la tutor/a a la plataforma.

Documents

Revisa de nou l’apartat Variable social per recordar les dades socials que has de tenir en compte en el moment d’elaborar la matriu DAFO . A més, pots consultar el document Dades socials.

Autor

Autor:

Maria José Bonet

Copyright:

Diputació de Barcelona

La implicació i el recolzament de l’equip polític

Per poder portar endavant una anàlisi estratègica efectiva, cal disposar del recolzament de l’equip polític. Convé que aquest assumeixi l’impuls i la comunicació del procés per dotar-lo de legitimitat i aconseguir així la participació efectiva de la resta de directius/ives públics i públiques i de tots els llocs adscrits a l’estructura de l’organització.

Conceptes clau per iniciar l’anàlisi estratègica

La província es considera com un sistema, en tant que conjunt organitzat d’àmbits i agents interactuants i interdependents, que es relacionen formant un tot unitari i complex per assolir un objectiu general.

Les funcions d’aquest conjunt d’àmbits i agents són:

Rebre unes entrades d’informació, de recursos, demandes, etc.
Executar processos.
Prestar serveis.
Impactar sobre l’espai (ciutadania-clientela, proveïdors/ores, etc.) en què es desenvolupen.

Les organitzacions públiques s’han d’entendre com un sistema en tant que relacionen diferents agents de forma coordinada i integrada, els quals disposen d’uns recursos, i executen uns processos, per actuar sobre un territori o àmbit.

La missió i la visió expliciten la finalitat de l’organització i, per tant, quin és l’espai on aquesta vol actuar.

La missió és la finalitat de l’organització pública, el perquè de la seva acció. La visió, la descripció del futur desitjat per l’organització pública, la finalitat de la seva acció.

Les línies estratègiques consisteixen en l’agregació de les estratègies de futur definides per àmbits de treball, productes i col·lectius, entre altres.

Marc de treball: variables, matriu DAFO i arbre de problemes

Els àmbits d’anàlisi conceptual inclouen les principals variables que hauria de revisar l’equip d’anàlisi estratègica, tant de l’organització com de l’entorn en què es mou:

Internes: estructura jeràrquica-funcional, processos, recursos humans, materials i econòmics, i resultats assolits.
Externes: territori i urbanisme, medi ambient, socials, activitat econòmica i marc institucional.

Les eines metodològiques per realitzar l’anàlisi són:

La matriu DAFO. És una eina metodològica que ordena i classifica les debilitats o fortaleses internes, i les amenaces o oportunitats externes per a l'organització.
L’arbre de problemes. L'arbre de problemes estableix les relacions de causa-efecte entre les debilitats i fortaleses, i entre les amenaces i oportunitats per destriar els seus elements nuclears.

Segons Godet (2000), “Las herramientas que se utilizan en la prospectiva permiten organizar y estructurar de manera transparente y eficaz la reflexión colectiva sobre las apuestas y retos de futuro”.

Una empresa consultora és un equip extern de suport per al desenvolupament de l’anàlisi estratègica que no forma part de l’estructura fixa de l’organització. Pot desvincular-se de les pressions dels grups d’interès i valorar competències i aspectes innovadors.

La variable territori i urbanisme

Les dades relatives al territori i a l’urbanisme fan referència als elements sobre els quals treballa l’ajuntament o que impacten sobre ell. Es relacionen amb:

L’orografia del territori.
L’organització del territori a partir dels plans generals urbanístics i plans d’usos.
L’accessibilitat i la connectivitat.
Les infraestructures disponibles.
El nivell de fractura digital.

Variable territori i urbanisme: fonts d’informació

Referides a la variable territori i urbanisme, les fonts d’informació més importants al teu abast són:

Cartografia municipal.
Observatoris socioeconòmics municipals.
Instituts estadístics autonòmics i estatals.
Enquestes ciutadanes.
Grups de treball amb ciutadania-clientela, proveïdors/ores i associacions.

La variable social

Les dades socials fan referència a tots aquells elements sobre els quals ha de treballar l’ajuntament per obligació legal, així com sobre els canvis que impacten sobre la seva tasca:

Poblacionals (estructurals, de creixement i de distribució).
Nivells d’instrucció.
Necessitats socials (per manca d’autonomia, relacionals, o instrumentals).
Associacionisme i participació ciutadana.

Variable social: fonts d’informació

Les fonts socials d’informació més importants al teu abast són:

Observatoris sociodemogràfics municipals.
Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.
Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.
Grups de treball amb la ciutadania-clientela, els/les proveïdors/ores i les associacions.

Activitat econòmica

Les dades d’activitat econòmica fan referència a les variables contextuals sobre què treballa l’ajuntament o que afecten les tasques desenvolupades per ell en relació amb:

Ocupació (població activa, aturats, etc.).
Capacitat de creixement econòmic.
Teixit empresarial (estructura, distribució, evolució).
Efectes sobre la població a nivell de rendes.

Variable activitat econòmica: fonts d’informació

Les fonts d’informació més importants al teu abast són:

Observatoris sociodemogràfics municipals.
Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.
Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.
Grups de treball amb la ciutadania-clientela, empresaris/àries i les associacions.

Variable marc institucional

Les dades institucionals fan referència al marc legislatiu en el qual es mou l’ajuntament i que marquen la seva actuació. Així mateix, inclou la coordinació i cooperació amb altres administracions i agents socials, a l’hora de desenvolupar projectes comuns i/o establir sistemes de finançament i suport econòmic.

Marc institucional: fonts d’informació

Les fonts d’informació institucionals més importants al teu abast són:

Comunicacions oficials dels organismes públics autonòmics, estatals i europeus.
Grups de treball amb la ciutadania-clientela, empresaris/àries i les associacions.

Dades socials

Tenir més població envellida, en alguns casos depenent, pot arribar a limitar el nostre desenvolupament econòmic.

La població de la província de Barcelona ha vist modificada la seva estructura, fruit de la pròpia evolució de la població. Així, segons dades de l’INE, es registra un alt nivell d’envelliment de la població, tot i que s’alenteix per l’efecte del creixement migratori estranger.

La població de la província ha crescut un 17,62% entre els anys 1998 i 2004, sent aquest creixement resultat, eminentment, de la immigració estrangera, ja que el creixement natural s’ha mantingut estable i a nivells molt baixos. S’ha de tenir present que l a població immigrada és un motor important per al creixement econòmic, tant a nivell de demanda de productes com de força productiva.

Aquests canvis porten aparellat un procés de redistribució de la població en el territori (evolució del preu de l’habitatge, canvi en les demandes sobre habitatge, dificultats d’accés a l’habitatge per part del jovent, etc.) :

Per una banda, la població de l’àrea metropolitana està “fugint-ne”, la qual cosa dóna lloc a un fort creixement de les rodalies del cinturó format per Igualada-Manresa-Vic.
Per altra banda, a les comarques del nord-oest -l’Anoia, el Bages, Osona i Berguedà- s’estan produint moviments de caràcter intern i tendents a concentrar la població al voltant de les capitals.

La dinàmica del mercat immobiliari està convertint l’habitatge en un element d’especulació.

S’observa globalment, així doncs, una manca d’impuls de les polítiques locals d’habitatge que permetin una distribució més equilibrada.

En aquest procés, també cal incloure-hi la població immigrada –principalment jove– que es desplaça a la província per cercar ocupació, habitualment per sota de la seva qualificació i amb una menor retribució. Aquest factor condiciona les seves opcions des del punt de vista residencial; algunes zones metropolitanes o certs territoris de caire més rural concentren una creixent població immigrant en condicions poc afavorides per a la seva integració. En aquest cas, s’observa, així mateix, que no s’ha establert els mecanismes per evitar l’amuntegament en els habitatges ni un seguiment de les condicions de salubritat.

S’observa certa debilitat en les polítiques socials de protecció de certs col·lectius en situació de risc social.

Un altre element important per entendre el context social és el nivell d’ instrucció de la població. La formació constitueix un puntal bàsic per a la incorporació plena i adequada de les persones en el mercat laboral i, indirectament, en el desenvolupament econòmic de la província.

Amb dades de 2001, un 2,08% de la població de la província de Barcelona no sabia ni llegir ni escriure, un 10,71% tenia la primària incompleta, i gairebé el 23% no tenia l’EGB.

El sistema educatiu no està donant els resultats esperats, sobretot a l’educació secundària i universitària.

En l’educació secundària, per altra banda, el sistema educatiu no està aportant els resultats esperats: no s’estan formant les persones amb la qualificació que necessita el sistema productiu del territori, sobretot en determinades branques de la formació professional que, a més, ha d’afrontar problemes de dispersió i baixa qualitat de l’oferta.

També cal destacar la situació de les persones que han cursat estudis universitaris, però que accedeixen als llocs de treball de categories inferiors. Es detecta, per tant, certes dificultats a l’hora integrar els nous/noves tècnics i tècniques superiors en el mercat laboral.