Anàlisi estratègica per a directius/ives públics i públiques

1.- Cas 2. Diagnosi estratègica de la província de Barcelona

1.11.- Sessió de taller 3: l’activitat econòmica

Índex

Competència

Objectius

Mapa conceptual

Glossari

Bibliografia

Índex

1.- Cas 2. Diagnosi estratègica de la província de Barcelona

1.- Cas 2. Diagnosi estratègica de la província de Barcelona
- 1.1.- Introducció: inici de les sessions de treball
  - La implicació i el recolzament de l’equip polític
- 1.2.- Punt de partida: objectius, missió, visió i línies estratègiques
  - Conceptes clau per iniciar l’anàlisi estratègica
- 1.4.- Marc de treball a les sessions presencials
  - Marc de treball: variables, matriu DAFO i arbre de problemes
- 1.7.- Sessió de taller 1: territori, urbanisme i medi ambient
  - La variable territori i urbanisme
- 1.8.- Ara feu-ho vosaltres: reviseu la matriu DAFO (territori i urbanisme)
  - Variable territori i urbanisme: fonts d’informació
- 1.9.- Sessió de taller 2: variable social
  - La variable social
- 1.10.- Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO (variable social)
  - Variable social: fonts d’informació
- 1.11.- Sessió de taller 3: l’activitat econòmica
  - Activitat econòmica
- 1.12.- Ara fes-ho tu: analitza i completa la matriu DAFO (activitat econòmica)
  - Variable activitat econòmica: fonts d’informació
- 1.13.- Sessió de taller 4: el marc institucional
  - Variable marc institucional
- 1.14.- Ara fes-ho tu: elabora la matriu DAFO (marc institucional) i les estratègies
  - Marc institucional: fonts d’informació

Competència

El treball amb el "Cas 2. Diagnosi estratègica de la província de Barcelona" promou el desenvolupament de la capacitat següent:

Definir noves línies d’actuació per a la teva àrea, del teu servei, etc., anticipant-se a les necessitats futures de l’organització en aquest àmbit.

Objectius

S’espera que el treball que el cas planteja permeti:

Conèixer el procés de l’anàlisi estratègica.
Identificar les seves fases en situacions reals, complexes i properes a l’entorn de treball.
Analitzar críticament les decisions preses, detectar errors i proposar les solucions adequades i acotades, en aquestes situacions.
Efectuar l’anàlisi externa de la província de Barcelona: identificar-ne els reptes i elaborar les matrius DAFO.
Definir una línia estratègica acotada.

Mapa conceptual

Aquest és el mapa conceptual del curs Anàlisi estratègica per a directius/ives públics i públiques. En el "Cas 2. Diagnosi estratègica de la província de Barcelona", s’hi treballa els següents conceptes i les seves relacions:

Glossari

Amenaces
Situacions o factors desfavorables, actuals o futurs, que han de ser enfrontats amb la idea de minimitzar danys i de gestionar perquè no impedeixin la consecució dels objectius.

Anàlisi estratègica
Procés mitjançant el qual els líders d’una organització identifiquen, recerquen i analitzen la informació clau per definir la seva estratègia de futur.

Arbre de problemes
Eina d’anàlisi que permet establir les relacions causa-efecte i identificar clarament quines són les problemàtiques nuclears.

Debilitats
Limitacions internes de l’àmbit organitzatiu i que el situen en una posició desfavorable o de vulnerabilitat en relació amb l’entorn.

Factors externs
Oportunitats i amenaces externes que envolten i afecten l’àmbit organitzatiu.

Factors interns
Debilitats i fortaleses de l’àmbit organitzatiu a l’hora d’enfrontar-se als elements crítics externs.

Fortaleses
Aspectes favorables de l’àmbit organitzatiu, que el posicionen en condicions de respondre de manera eficaç davant d’una oportunitat o una amenaça externa.

Matriu DAFO
Eina d’anàlisi de debilitats, amenaces, de fortaleses i d’oportunitats.

Matriu de priorització
Eina d’anàlisi que permet ordenar els reptes segons criteris d’impacte i esforç.

Missió
Declaració dels principis d’una organització. Estableix el marc del desenvolupament estratègic així com els serveis o productes que cal oferir per assolir-los.

Objectiu operatiu
Expressió vàlida, simple, assolible, reptadora, acceptable i quantificada dels resultats que l’organització pretén aconseguir en un temps determinat.

Oportunitats
Factors o possibles canvis de l’entorn que resulten favorables i/o explotables i que poden significar una millora en el nostre posicionament i que, en definitiva, poden facilitar l’assoliment dels nostres objectius.

Programa d’Actuació Municipal
Planificació quadriennal de l’ajuntament d’acord amb el programa electoral de l’Equip de Govern i Pla Estratègic.

Sistema
Conjunt organitzat d’àmbits i agents interactuants i interdependents, que es relacionen formant un tot unitari i complex per assolir un objectiu general, que reben unes entrades (d’informació, de recursos, demandes, etc.), executen processos, presten serveis, i impacten sobre l’espai (ciutadania, clientela, proveïdors/ores, etc.) en què es desenvolupen.

Visió
Declaració d’allò que es vol aconseguir i quin és el futur desitjat per l’organització.

Bibliografia

Referències bibliogràfiques

BURGWAL, G.; CUÉLLAR, J.C. (1999) Planificación estratégica y operativa aplicada a gobiernos locales. Quito: Ediciones Abya Yala.
DOCUMENTS DE PROSPECTIVA I ESTRATÈGIA (2002) Guia sobre el desenvolupament estratègic a Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Observatori de Desenvolupament Econòmic de Catalunya.
GODET, M. (coord.) (2000) “La caja de herramientas de la prospectiva estratégica”, Cuadernos de Lips. Vol. 5. París: Institut d’Investigation Prospective et Stratégique.
LINDBLOM, C. (1991) El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid: INAP.
MARTÍ, J. (2006) “Eines per a la participació ciutadana. Tècniques participatives per al debat grupal”. Vol. 17. Barcelona: Diputació de Barcelona.
MOORE, M. (1998) Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Barcelona: Paidós, Estado y sociedad.
SENGE, P. (2005) La quinta disciplina. Buenos Aires: Granica.

Índex d'apartats

Sessió de taller 3: l’activitat econòmica

Rosa: —Hola, companys i companyes. Avui reprenem el nostre procés d’anàlisi. Concretament, en aquesta tercera sessió, tractarem la variable de l’activitat econòmica, que aporta informació sobre:

Mercat de treball.
Renda.
Evolució de l’activitat econòmica.
Estructura sectorial.
Dimensió del teixit empresarial.

Revisa el material conceptual que s’indica al marge.

Com en les dues sessions anteriors, la Rosa lliura al grup el document "Dades econòmiques" que recull la informació bàsica redactada per la consultora externa perquè el llegeixi i l’analitzi, i així poder completar la matriu DAFO corresponent.

Teoria relacionada

Activitat econòmica

Documents

Per aprofundir en aquesta variable, consulta l’apartat Activitat econòmica del material conceptual.

Autor

Autor:

Maria José Bonet

Copyright:

Diputació de Barcelona

La implicació i el recolzament de l’equip polític

Per poder portar endavant una anàlisi estratègica efectiva, cal disposar del recolzament de l’equip polític. Convé que aquest assumeixi l’impuls i la comunicació del procés per dotar-lo de legitimitat i aconseguir així la participació efectiva de la resta de directius/ives públics i públiques i de tots els llocs adscrits a l’estructura de l’organització.

Conceptes clau per iniciar l’anàlisi estratègica

La província es considera com un sistema, en tant que conjunt organitzat d’àmbits i agents interactuants i interdependents, que es relacionen formant un tot unitari i complex per assolir un objectiu general.

Les funcions d’aquest conjunt d’àmbits i agents són:

Rebre unes entrades d’informació, de recursos, demandes, etc.
Executar processos.
Prestar serveis.
Impactar sobre l’espai (ciutadania-clientela, proveïdors/ores, etc.) en què es desenvolupen.

Les organitzacions públiques s’han d’entendre com un sistema en tant que relacionen diferents agents de forma coordinada i integrada, els quals disposen d’uns recursos, i executen uns processos, per actuar sobre un territori o àmbit.

La missió i la visió expliciten la finalitat de l’organització i, per tant, quin és l’espai on aquesta vol actuar.

La missió és la finalitat de l’organització pública, el perquè de la seva acció. La visió, la descripció del futur desitjat per l’organització pública, la finalitat de la seva acció.

Les línies estratègiques consisteixen en l’agregació de les estratègies de futur definides per àmbits de treball, productes i col·lectius, entre altres.

Marc de treball: variables, matriu DAFO i arbre de problemes

Els àmbits d’anàlisi conceptual inclouen les principals variables que hauria de revisar l’equip d’anàlisi estratègica, tant de l’organització com de l’entorn en què es mou:

Internes: estructura jeràrquica-funcional, processos, recursos humans, materials i econòmics, i resultats assolits.
Externes: territori i urbanisme, medi ambient, socials, activitat econòmica i marc institucional.

Les eines metodològiques per realitzar l’anàlisi són:

La matriu DAFO. És una eina metodològica que ordena i classifica les debilitats o fortaleses internes, i les amenaces o oportunitats externes per a l'organització.
L’arbre de problemes. L'arbre de problemes estableix les relacions de causa-efecte entre les debilitats i fortaleses, i entre les amenaces i oportunitats per destriar els seus elements nuclears.

Segons Godet (2000), “Las herramientas que se utilizan en la prospectiva permiten organizar y estructurar de manera transparente y eficaz la reflexión colectiva sobre las apuestas y retos de futuro”.

Una empresa consultora és un equip extern de suport per al desenvolupament de l’anàlisi estratègica que no forma part de l’estructura fixa de l’organització. Pot desvincular-se de les pressions dels grups d’interès i valorar competències i aspectes innovadors.

La variable territori i urbanisme

Les dades relatives al territori i a l’urbanisme fan referència als elements sobre els quals treballa l’ajuntament o que impacten sobre ell. Es relacionen amb:

L’orografia del territori.
L’organització del territori a partir dels plans generals urbanístics i plans d’usos.
L’accessibilitat i la connectivitat.
Les infraestructures disponibles.
El nivell de fractura digital.

Variable territori i urbanisme: fonts d’informació

Referides a la variable territori i urbanisme, les fonts d’informació més importants al teu abast són:

Cartografia municipal.
Observatoris socioeconòmics municipals.
Instituts estadístics autonòmics i estatals.
Enquestes ciutadanes.
Grups de treball amb ciutadania-clientela, proveïdors/ores i associacions.

La variable social

Les dades socials fan referència a tots aquells elements sobre els quals ha de treballar l’ajuntament per obligació legal, així com sobre els canvis que impacten sobre la seva tasca:

Poblacionals (estructurals, de creixement i de distribució).
Nivells d’instrucció.
Necessitats socials (per manca d’autonomia, relacionals, o instrumentals).
Associacionisme i participació ciutadana.

Variable social: fonts d’informació

Les fonts socials d’informació més importants al teu abast són:

Observatoris sociodemogràfics municipals.
Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.
Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.
Grups de treball amb la ciutadania-clientela, els/les proveïdors/ores i les associacions.

Activitat econòmica

Les dades d’activitat econòmica fan referència a les variables contextuals sobre què treballa l’ajuntament o que afecten les tasques desenvolupades per ell en relació amb:

Ocupació (població activa, aturats, etc.).
Capacitat de creixement econòmic.
Teixit empresarial (estructura, distribució, evolució).
Efectes sobre la població a nivell de rendes.

Variable activitat econòmica: fonts d’informació

Les fonts d’informació més importants al teu abast són:

Observatoris sociodemogràfics municipals.
Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.
Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.
Grups de treball amb la ciutadania-clientela, empresaris/àries i les associacions.

Variable marc institucional

Les dades institucionals fan referència al marc legislatiu en el qual es mou l’ajuntament i que marquen la seva actuació. Així mateix, inclou la coordinació i cooperació amb altres administracions i agents socials, a l’hora de desenvolupar projectes comuns i/o establir sistemes de finançament i suport econòmic.

Marc institucional: fonts d’informació

Les fonts d’informació institucionals més importants al teu abast són:

Comunicacions oficials dels organismes públics autonòmics, estatals i europeus.
Grups de treball amb la ciutadania-clientela, empresaris/àries i les associacions.

Dades econòmiques

Les oportunitats del territori de la província de Barcelona per a l’atracció d’activitat econòmica són considerades elevades pel món local des d’una perspectiva general, però força desiguals internament.

Àmbits de relació

A la província de Barcelona, s’hi detecta vuit grans àmbits de relació:

Manresa – Berga – Solsona.

Anoia – Segarra.
Penedès - Garraf.
Baix Llobregat.
Vallès Occidental.
Maresme.
Vallès Oriental - AP7.

És interessant observar la capacitat d’atracció de Vilafranca i Igualada sobre les comarques de Tarragona i Lleida, en contrast amb el relatiu aïllament al llarg dels límits entre Barcelona i Girona.

S’observa que en aquests moments els territoris situats en els límits de la segona corona són els que semblen millor situats per aprofitar les oportunitats d’atracció de l’activitat econòmica. Fins i tot, es comença a observar certa competència entre els territoris per aconseguir augmentar el seu teixit econòmic.

Serà necessari, però, planificar i coordinar-se territorialment, per no perdre tots els avantatges que han aconseguit fins ara. Es pot caure en el risc de disposar d’un teixit empresarial que no es correspongui amb els conceptes següents:

Alt valor afegit.
Baix impacte ambiental.
Ocupació de qualitat.

En aquest sentit, gairebé tots els territoris volen acollir polígons industrials i parcs empresarials, però l’estructura productiva del futur demana unes condicions d’entorn que van lligades a una certa dimensió que permeti la generació d’economies d’escala i d’aglomeració, i que possiblement només es pot satisfer amb un planejament realitzat des de l’àmbit supramunicipal i amb la instauració de mecanismes de compensació fiscal entre els municipis que puguin acollir aquests espais i els que no.

Així mateix, i a nivell operatiu, s’hauria de dotar de serveis els àmbits, i solucionar problemes bàsics com els subministraments.

Producte interior brut i teixit productiu

L’economia de la província ha crescut durant els darrers deu anys, en termes de producte interior brut (PIB). L’estructura sectorial del PIB es caracteritza per la terciarització amb el manteniment d’un cert pes industrial.

La sòlida herència i l’estructura consolidada de les PIMES permet considerar que el teixit empresarial a la província de Barcelona és sòlid. Tot i així, el model ha de ser revisat per adaptar-se a les necessitats.

L’any 2003 els serveis aportaven el 61,22% del producte provincial mentre que la indústria mantenia una contribució del 31,32%. La construcció representava el 6,85% i l’agricultura, el 0,6%. L’agricultura manté una tendència constant, però en termes relatius perd part de la seva representació, ja de per si reduïda. Així mateix, la construcció viu una alta desacceleració.

Aquest teixit productiu es caracteritza per ordenar-se en petites i mitjanes empreses que es combinen amb la presència de multinacionals estrangeres. Cal recordar que, a Catalunya, i molt especialment a la província de Barcelona, hi ha una important iniciativa emprenedora. Tot i així, el model, lluny de variar a curt termini, i sense pensar exclusivament en les seves bondats, ha de ser revisat per tal d’adaptar-se a la noves necessitats globals de productivitat i competitivitat.

Ocupació

L’ocupació mostra un comportament favorable, ja que es compleixen els objectius generals establerts a Lisboa per al conjunt de la Unió Europea.

Com a punt i a part, també cal fer esment del comportament de la província de Barcelona en relació amb l’ocupació.

L’oferta de treball (que es correspon amb el volum de població activa: persones ocupades més persones aturades), el tercer trimestre de 2005, representava un total de 2.617.230 persones, segons dades de l’Enquesta de Població Activa, amb un creixement de més del 13% des de l’any 2000.

Aquest increment de la població activa està motivat per:

Incorporació de població amb edat i disposició de treballar per la via de la immigració.
Pas de població inactiva a activa gràcies al creixement del sector serveis.

Tot i així, resta un gran repte per assumir la incorporació de la dona al mercat laboral. Les seves taxes d’atur són superiors a les dels homes, i hi ha un volum important de mà d’obra oculta que pot tenir un impacte important sobre el mercat de treball en cas d’activar-se.

L’atur afecta principalment les dones i presenta una major dificultat de superació després dels trenta anys.

L’atur, en definitiva, afecta en gran mesura les dones, però també diversos perfils específics de població. En qualsevol cas, es constata una major dificultat de superar aquesta situació un cop passats els trenta anys, ja que es redueixen les possibilitats de ser contractat i, més encara, de ser-ho de forma estable.