1.- Cas 2. Diagnosi estratègica de la província de Barcelona
El treball amb el "Cas 2. Diagnosi estratègica de la província de Barcelona" promou el desenvolupament de la capacitat següent:
Definir noves línies d’actuació per a la teva àrea, del teu servei, etc., anticipant-se a les necessitats futures de l’organització en aquest àmbit.
S’espera que el treball que el cas planteja permeti:
Conèixer el procés de l’anàlisi estratègica.
Identificar les seves fases en situacions reals, complexes i properes a l’entorn de treball.
Analitzar críticament les decisions preses, detectar errors i proposar les solucions adequades i acotades, en aquestes situacions.
Efectuar l’anàlisi externa de la província de Barcelona: identificar-ne els reptes i elaborar les matrius DAFO.
Definir una línia estratègica acotada.
Amenaces
Anàlisi estratègica
Arbre de problemes
Debilitats
Factors externs
Factors interns
Fortaleses
Matriu DAFO
Matriu de priorització
Missió
Objectiu operatiu
Oportunitats
Programa d’Actuació Municipal
Sistema
Visió
BURGWAL, G.; CUÉLLAR, J.C. (1999) Planificación estratégica y operativa aplicada a gobiernos locales. Quito: Ediciones Abya Yala.
DOCUMENTS DE PROSPECTIVA I ESTRATÈGIA (2002) Guia sobre el desenvolupament estratègic a Catalunya. Vol. 1. Barcelona: Observatori de Desenvolupament Econòmic de Catalunya.
GODET, M. (coord.) (2000) “La caja de herramientas de la prospectiva estratégica”, Cuadernos de Lips. Vol. 5. París: Institut d’Investigation Prospective et Stratégique.
LINDBLOM, C. (1991) El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid: INAP.
MARTÍ, J. (2006) “Eines per a la participació ciutadana. Tècniques participatives per al debat grupal”. Vol. 17. Barcelona: Diputació de Barcelona.
MOORE, M. (1998) Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Barcelona: Paidós, Estado y sociedad.
SENGE, P. (2005) La quinta disciplina. Buenos Aires: Granica.
Maria José Bonet
Diputació de Barcelona
Per poder portar endavant una anàlisi estratègica efectiva, cal disposar del recolzament de l’equip polític. Convé que aquest assumeixi l’impuls i la comunicació del procés per dotar-lo de legitimitat i aconseguir així la participació efectiva de la resta de directius/ives públics i públiques i de tots els llocs adscrits a l’estructura de l’organització.
La província es considera com un sistema, en tant que conjunt organitzat d’àmbits i agents interactuants i interdependents, que es relacionen formant un tot unitari i complex per assolir un objectiu general.
Les funcions d’aquest conjunt d’àmbits i agents són:
Rebre unes entrades d’informació, de recursos, demandes, etc.
Executar processos.
Prestar serveis.
Impactar sobre l’espai (ciutadania-clientela, proveïdors/ores, etc.) en què es desenvolupen.
Les organitzacions públiques s’han d’entendre com un sistema en tant que relacionen diferents agents de forma coordinada i integrada, els quals disposen d’uns recursos, i executen uns processos, per actuar sobre un territori o àmbit.
La missió i la visió expliciten la finalitat de l’organització i, per tant, quin és l’espai on aquesta vol actuar.
La missió és la finalitat de l’organització pública, el perquè de la seva acció. La visió, la descripció del futur desitjat per l’organització pública, la finalitat de la seva acció.
Les línies estratègiques consisteixen en l’agregació de les estratègies de futur definides per àmbits de treball, productes i col·lectius, entre altres.
Els àmbits d’anàlisi conceptual inclouen les principals variables que hauria de revisar l’equip d’anàlisi estratègica, tant de l’organització com de l’entorn en què es mou:
Internes: estructura jeràrquica-funcional, processos, recursos humans, materials i econòmics, i resultats assolits.
Externes: territori i urbanisme, medi ambient, socials, activitat econòmica i marc institucional.
Les eines metodològiques per realitzar l’anàlisi són:
La matriu DAFO. És una eina metodològica que ordena i classifica les debilitats o fortaleses internes, i les amenaces o oportunitats externes per a l'organització.
L’arbre de problemes. L'arbre de problemes estableix les relacions de causa-efecte entre les debilitats i fortaleses, i entre les amenaces i oportunitats per destriar els seus elements nuclears.
Segons Godet (2000), “Las herramientas que se utilizan en la prospectiva permiten organizar y estructurar de manera transparente y eficaz la reflexión colectiva sobre las apuestas y retos de futuro”.
Una empresa consultora és un equip extern de suport per al desenvolupament de l’anàlisi estratègica que no forma part de l’estructura fixa de l’organització. Pot desvincular-se de les pressions dels grups d’interès i valorar competències i aspectes innovadors.
Les dades relatives al territori i a l’urbanisme fan referència als elements sobre els quals treballa l’ajuntament o que impacten sobre ell. Es relacionen amb:
L’orografia del territori.
L’organització del territori a partir dels plans generals urbanístics i plans d’usos.
L’accessibilitat i la connectivitat.
Les infraestructures disponibles.
El nivell de fractura digital.
Referides a la variable territori i urbanisme, les fonts d’informació més importants al teu abast són:
Cartografia municipal.
Observatoris socioeconòmics municipals.
Instituts estadístics autonòmics i estatals.
Enquestes ciutadanes.
Grups de treball amb ciutadania-clientela, proveïdors/ores i associacions.
Les dades socials fan referència a tots aquells elements sobre els quals ha de treballar l’ajuntament per obligació legal, així com sobre els canvis que impacten sobre la seva tasca:
Poblacionals (estructurals, de creixement i de distribució).
Nivells d’instrucció.
Necessitats socials (per manca d’autonomia, relacionals, o instrumentals).
Associacionisme i participació ciutadana.
Les fonts socials d’informació més importants al teu abast són:
Observatoris sociodemogràfics municipals.
Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.
Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.
Grups de treball amb la ciutadania-clientela, els/les proveïdors/ores i les associacions.
Les dades d’activitat econòmica fan referència a les variables contextuals sobre què treballa l’ajuntament o que afecten les tasques desenvolupades per ell en relació amb:
Ocupació (població activa, aturats, etc.).
Capacitat de creixement econòmic.
Teixit empresarial (estructura, distribució, evolució).
Efectes sobre la població a nivell de rendes.
Les fonts d’informació més importants al teu abast són:
Observatoris sociodemogràfics municipals.
Memòria d’execució dels àmbits municipals d’atenció a les persones.
Agències autonòmiques especialitzades en els serveis personals.
Grups de treball amb la ciutadania-clientela, empresaris/àries i les associacions.
Les dades institucionals fan referència al marc legislatiu en el qual es mou l’ajuntament i que marquen la seva actuació. Així mateix, inclou la coordinació i cooperació amb altres administracions i agents socials, a l’hora de desenvolupar projectes comuns i/o establir sistemes de finançament i suport econòmic.
Les fonts d’informació institucionals més importants al teu abast són:
Comunicacions oficials dels organismes públics autonòmics, estatals i europeus.
Grups de treball amb la ciutadania-clientela, empresaris/àries i les associacions.
No podem seguir creixent en horitzontal ja que estem limitats per les serralades. La província de Barcelona és un territori limitat.
La població es redistribueix cap a l’interior de la província, registrant-se grans moviments des de la ciutat de Barcelona, i ciutats properes, cap a l’interior. A les comarques de l’interior, la població s’hi concentra en les capitals i els municipis pròxims, existint un procés progressiu de despoblament dels entorns rurals i de muntanya. Així, les capitals i els municipis han viscut un creixement exponencial de l’àmbit residencial –prioritàriament horitzontal–, i una lluita per la concentració d’equipaments per a la població en el propi municipi .
El creixement tan exponencial pressiona l’espai urbanístic. D’altra banda, la dinàmica de concentració d’equipaments és similar al creixement de Barcelona on s’estan reproduint els centres comercials, poliesportius, etc.
Es podria dir que la trama urbana està totalment consolidada.
S’observa que la densitat de població global arriba als 675 habitants/km2, tot i que cal diferenciar molt clarament entre l’àmbit metropolità, que més que duplica aquesta densitat (1.424,7 ha/km2) i les comarques centrals, on la densitat no arriba a una vuitena part (79,7 km2). En el conjunt del territori, la urbanització hi representa el 14% del total, mentre que la superfície forestal és la predominant amb un 61%.
En tot el territori no és igual però, per exemple, en la zona del Vallès oriental hi ha dificultats per accedir a zones pròximes com Sabadell i Terrassa. Això és una debilitat per a la província, i realment hi ha un retrocés en l’ús del transport públic. Les carreteres existents i les connexions actuals estan saturades.
Aquest procés de dispersió va en paral·lel als canvis en el mercat de l’habitatge, i s’ha traduït en unes majors necessitats de mobilitat per a les tasques quotidianes, com ara acudir al lloc de treball. Els mitjans de transport emprats per aquests desplaçaments són diversos, però la manca d’una xarxa ferroviària i d’una de cotxes de línia adequada incrementa la dependència del vehicle individual i, per tant, augmenta la pressió sobre l’esquema radial de carreteres.
Cal destacar, així mateix, un altre element important en relació amb la mobilitat, que és la manca d’inversió en el manteniment i l’estructuració de la xarxa secundària de carreteres, la qual és preeminent en les zones rurals i en les rodalies dels espais d’activitat econòmica.
Realment hi ha una sobrecàrrega sobre l’accés a determinades infraestructures estratègiques.
En aquest context cal destacar que no s’ha desenvolupat projectes de planejament estratègic, ni municipal ni de forma coordinada entre municipis. La voluntat expressada pels diferents ajuntaments trasllueix que això està canviant i que existeix una preocupació emergent.
L’Arc tecnològic és un projecte sectorial en marxa en relació amb les noves tecnologies.
Per últim, cal destacar un altre àmbit també molt important a nivell de cohesió territorial i creixement econòmic: el grau de penetració de les TIC. En aquest apartat, hi juga un paper fonamental “l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana” i l’anomenat Arc tecnològic que constitueix un pol territorial emergent de gran importància. Ambdós amb lents resultats sobre el territori que fan que hi hagi cert retard en el desenvolupament d’infraestructures relacionades amb les TIC.