Sessió 1. Serveis dels ecosistemes i infraestructura verda

En aquest marc, com ja s'ha indicat, els serveis dels ecosistemes s’hi classifiquen en quatre grans àmbits: d’hàbitat o de suport, d'aprovisionament, de regulació i culturals.

• Hàbitats per a les espècies: els hàbitats proporcionen tot allò que una espècie animal o vegetal necessita per sobreviure.
• Manteniment de la diversitat genètica: la diversitat genètica proporciona la base per races localment ben adaptades en l’àmbit, per exemple, de l’agricultura i la ramaderia. Això permet una major resiliència davant pertorbacions d’espècies clau per als ecosistemes, així com afrontar millor les alteracions associades al canvi global.
• Manteniment dels cicles de nutrients, imprescindibles
• Manteniment d’altres processos ecològics essencials, com ara la connectivitat ecològica, la formació de sòl, la producció primària, etc.

En tractar-se de processos naturals que faciliten la prestació dels serveis, molts autors no els consideren pròpiament com a tals sinó com les funcions ecosistèmiques essencials i imprescindibles (figura 5).

Figura 5. Paisatge de mosaic agroforestal mediterrani de les comarques centrals, en el qual convergeixen la prestació de nombrosos serveis dels ecosistemes. Font: Gerència de Serveis d’Espais Naturals.

Inclouen, entre d’altres:

• Aliments: els ecosistemes proporcionen les condicions per a la producció d’aliments, tant en hàbitats naturals com en agrosistemes gestionats.
• Matèries primeres: els ecosistemes proporcionen una gran diversitat de materials per a la construcció o combustibles.
• Aigua dolça: els ecosistemes proporcionen aigua dolça superficial i subterrània.
• Recursos medicinals: moltes plantes són utilitzades com a medicines tradicionals o per proveir la indústria farmacèutica.

Algunes de les més importants són:

• Regulació microclimàtica i qualitat de l’aire: els arbres i la vegetació en general proporcionen ombra i filtren contaminants de l’atmosfera. Els boscos influencien les precipitacions.
• Captura i emmagatzemament de carboni: la vegetació captura diòxid de carboni de l’atmosfera, emmagatzemant-lo als seus teixits, contribuint així a la mitigació del canvi climàtic i la regulació climàtica global.
• Moderació de riscos naturals: els ecosistemes poden crear zones de mitigació contra riscos naturals com inundacions, tempestes o despreniments de terres.
• Tractament d’aigües residuals: els microorganismes en el sòl i les zones humides descomponen els residus d’origen animal o humà.
• Control de l’erosió: la vegetació contribueix al control de l’erosió, un procés clau en la degradació i desertificació del sòl.
• Pol·linització: una gran part de conreus depèn de la pol·linització animal.
• Control biològic: uns ecosistemes en bon estat i diversos són importants per regular plagues o malalties transmeses per vectors.

Engloben nombrosos aspectes de naturalesa molt diversa, com ara:

• Usos recreatius i salut física i mental: la funció dels paisatges naturals i les zones verdes per mantenir la salut mental i física s’està reconeixent cada vegada més.
• Turisme: el turisme relacionat amb la naturalesa proporciona beneficis econòmics considerables i és una font d’ingressos important en molts països.
• Apreciació estètica i inspiració per cultura, art i disseny: l’apreciació de la naturalesa i la seva translació en formes culturals i artístiques s’ha donat al llarg de tota la història.
• Experiència espiritual i sentit de pertinença: la naturalesa és un element comú en la majoria de religions i els paisatges naturals i seminaturals formen la identitat local i el sentit de pertinença.