Àrea protegida
Segons UICN (2008), espai geogràfic clarament definit, reconegut, declarat i gestionat per mitjà d'instruments legals, o d'un altre tipus, per assolir la conservació de la natura a llarg termini, dels seus serveis ecosistèmics i dels seus valors culturals associats.
Avaluació ambiental estratègica Procés d'identificar, de predir, d’avaluar i de mitigar els efectes biofísics, socials i altres efectes rellevants de propostes de desenvolupament, abans que es prenguin les decisions i les obligacions importants. Aplicat a Catalunya, és l'instrument tècnic i administratiu que té com a objecte garantir la integració dels valors i dels criteris ambientals en la preparació, l'aprovació i el seguiment dels plans i dels programes que poden tenir efectes significatius per al medi ambient (article 1 de la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes).
Base de dades cartogràfica i alfanumèrica El model lògic de dades que utilitza un model orientat a objectes geogràfics, que amplia la base de dades relacional per incorporar comportaments orientats a objectes, permetent augmentar la capacitat per gestionar complexitat i donar integritat a la creació de base de dades geogràfica. S’anomena també alfanumèrica perquè inclou objectes numèrics i objectes textuals.
Bé públic Bé econòmic que té les propietats de ser no-rival i no-excloent; és a dir, on la rivalitat en el consum és baixa i les possibilitats d'excloure dels beneficis tercers (per mitjans físics o legals) és relativament difícil. Es parla en general de bé públic sobre aquells recursos en els quals la seva continuïtat és important per al conjunt de la comunitat.
Benestar humà Estat d'una persona en el qual, un cop són coberts els requeriments materials més essencials que condueixen al bon funcionament de la seva activitat somàtica i psíquica, s'arriba a una vida bona, tranquil·la, decent i aconseguida sense sobrepassar en l'obstinació els límits biofísics dels ecosistemes.
Biodiversitat Quantitat, varietat i variabilitat dels organismes vius així com les relacions que s'estableixen entre ells. Inclou la diversitat dins d'una espècie (diversitat genètica), entre espècies diferents (diversitat d'espècies) i entre comunitats (diversitat de comunitats).
Canvi global Conjunt de canvis ambientals induïts per l'activitat humana, especialment els que incideixen sobre els processos biogeofísics que determinen el funcionament del sistema Terra. Es relaciona amb el control humà del planeta.
Capital natural Aquells ecosistemes amb integritat i resiliència ecològica i, per tant, amb capacitat d'exercir funcions i de subministrar serveis, que contribueixen al benestar humà. Es refereix a la dimensió socioecològica dels diferents components dels ecosistemes incloent la biodiversitat.
Connectivitat ecològica Concepte emprat en la conservació del patrimoni natural, i de la biodiversitat que en forma part, que pretén no limitar la preservació d’aquest a les aproximacions estructurals i estàtiques, com generalment són les dels espais naturals protegits. El concepte connectivitat ecològica incorpora tots els aspectes dinàmics i funcionals inherents als sistemes naturals de tot el país.
Directiva d’Hàbitats i de les Aus El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l'any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també com a Directiva d'hàbitats. El Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, transposa aquesta Directiva a la legislació espanyola. A Europa, els principals precedents d'aquesta directiva són la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (recollida per la Directiva d'hàbitats), coneguda també com la Directiva d'aus, el Conveni de Berna i el Projecte CORINE biòtops. La Directiva d’aus ha estat actualitzada per la Directiva 2009/147/CE del Parlament europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres. A escala estatal, la Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat, integra aquestes directives europees i és el marc de referència per a la Xarxa Natura 2000. La Directiva d'hàbitats representa, actualment, juntament amb la Directiva d'aus, l'instrument més important aplicable a tot el territori de la Unió Europea (UE) per a la conservació dels hàbitats, de les espècies i la biodiversitat.
Ecosistema Unitat funcional bàsica d'interacció dels organismes vius entre si i d'aquests amb l'ambient, en un espai i temps determinats.
Espècies invasores Una espècie invasora o invasiva és una espècie viva que esdevé un agent de pertorbació nociu en el marc de la biodiversitat autòctona (o fins i tot en termes globals en l’àmbit del planeta).
Fluxos ecològics Processos que es donen entre el conjunt d'éssers vius (comunitat ecològica o biocenosi), el medi físic on viuen (biòtop) i les derivades de les relacions que s'estableixen entre ells.
Governança Conjunt d'interaccions entre estructures, processos i tradicions que determinen com s'exerceixen el poder i les responsabilitats, com es prenen les decisions i com es trasllada la veu de la ciutadania.
Infraestructura grisa Mot emprat en contraposició a la infraestructura verda i que vol conceptualitzar totes les infraestructures ubicades damunt d’un territori natural i que suposen la pèrdua d’habitats. En general, es refereix a qualsevol obra d’enginyeria civil, és a dir, autopistes, aeroports, urbanització, etc.
Planejament sectorial Es refereix a tots aquells processos i disposicions legals impulsades pel Govern de Catalunya que afecten al territori (plans territorials), als barris (plans d’habitatge), al medi ambient (ecodisseny, canvi climàtic, conques hidrogràfiques, residus) i a la mobilitat (plans de mobilitat).
Planificació del territori Segons la Llei de política territorial són els plans amb incidència territorial que elaboren els departaments de la Generalitat. Aquests han de contenir unes estimacions dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorialitzats en el sector corresponent així com la determinació de les prioritats d’actuació, la definició d’estàndards i de normes de distribució territorial. Abasten a tot el territori català.
Ponència tècnica Denominació que va rebre el grup de debat dels treballs que es van elaborar en el desenvolupament del Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona que es van celebrar els anys previs a la seva aprovació el 2010.
Resiliència Capacitat d'un sistema per gestionar les pertorbacions sense col·lapsar, és a dir, sense canviar a un estat no desitjat.
Restauració ecològica Segons la Societat Internacional per a la Restauració Ecològica, consisteix a “assistir a la recuperació d'ecosistemes que han estat degradats, danyats o destruïts”. L'objectiu de la restauració ecològica és la conservació i reposició del capital natural, així com la restitució dels serveis ecosistèmics per al seu gaudi i aprofitament per part de la societat. S'orienta cap a un referent històric, incidint sobre processos ecosistèmics que regulen els fluxos de recursos limitants, i s'implementen d'acord amb models de gestió adaptativa. En general es tracta doncs d’intervencions a la natura en les quals es té present el context cultural en què es realitza la intervenció, i la sensibilitat de la població local propera.
Serveis dels ecosistemes Contribucions directes i indirectes dels ecosistemes i la biodiversitat que aquests alberguen al benestar humà. Inclou altres termes com serveis ambientals, serveis ecosistèmics o béns i serveis.