El primer pas per a l’aplicació del marc dels serveis dels ecosistemes a la presa de decisions territorials és la identificació i el mapatge dels serveis.
Així, la cartografia dels serveis dels ecosistemes permet posar de manifest la seva variabilitat territorial, identificar àrees clau de provisió per poder desenvolupar una adequada gestió, així com avaluar les possibles sinergies i compromisos (trade-offs) entre els diversos serveis. Actualment hi ha una gran diversitat d'enfocaments, tant pel que fa a l'escala i l’abast com al mètode d'avaluació dels serveis dels ecosistemes o les fonts d'informació utilitzades.
Sense voler ser exhaustius en la descripció d’aquesta gran complexitat relacionada amb la identificació dels serveis, dels seus indicadors i de la seva cartografia, cal indicar que s’ha de distingir essencialment entre indicadors d’oferta i de demanda de serveis.
Els indicadors d’oferta de serveis tenen a veure amb la capacitat dels ecosistemes per proveir un determinat servei, mentre que els indicadors de demanda estan relacionats amb la necessitat de la ciutadania de provisió d’aquell servei.
Així, per exemple, la capacitat de la vegetació per retenir contaminants atmosfèrics seria un indicador d’oferta, mentre que la necessitat de reducció dels nivells de contaminants en funció de les emissions existents seria un indicador de demanda.
Els serveis dels ecosistemes cartografiats més habitualment són els de regulació com el segrest i l’emmagatzematge de carboni, el control de l'erosió o la regulació hídrica.
Pel que fa als serveis d'aprovisionament, destaca la utilització de la cartografia de producció d'aliments, mentre que, en relació amb els serveis culturals, el més habitual és representar els usos recreatius. Les fonts d'informació utilitzades habitualment inclouen dades i mapes de cobertes del sòl, informació topogràfica o índexs de vegetació. També hi ha eines que inclouen models complexos per a l'elaboració d'aquest tipus de cartografia, de les quals destacarem una de les més utilitzades: el model INVEST (Integrated Valuation of Ecosystem Services and Trade-offs).
Altres eines rellevants per cartografiar els serveis dels ecosistemes són ARIES (Artificial Intelligence for Ecosystem Services), o també SolVES (Social Values for Ecosystem Services).
En aquest context de la cartografia dels serveis dels ecosistemes, el SITxell és una eina idònia per a la identificació, l’avaluació i per al mapatge, atès que disposa de molta informació pluridisciplinària sobre els valors naturals i socioeconòmics dels espais lliures, que són la base indispensable per al càlcul dels indicadors dels serveis (figura 7).
Figura 7. Exemple de cartografia de serveis, en aquest cas de regulació, com són els estocs de carboni segrestats per la vegetació. Font: SITxell, ICTA, UAB.
La cartografia representa un element clau per a la presa de decisions en l'àmbit de l'Administració pública.
Així, donat el seu caràcter explícit, és la forma més utilitzada per estudiar, analitzar, planificar i gestionar correctament els serveis dels ecosistemes de forma òptima i eficient. La Unió Europea (UE) en el document “Estratègia de la Unió Europea sobre la biodiversitat fins al 2020” (que serà tractada en l’apartat 9), a través de l'acció 5 de l'objectiu 2, manteniment i restauració dels ecosistemes i els seus serveis, preveu que tots els estats membres elaborin una cartografia de l'estat dels serveis dels ecosistemes en els seus territoris, com a punt de partida per a la seva avaluació continuada, millora i restauració.
Altres institucions com el Banc Mundial o les Nacions Unides, a través d'alguns dels seus organismes i mitjançant diferents programes, també promouen l'avaluació dels serveis dels ecosistemes per millorar la gestió i planificació ambiental. És el cas de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa o el Programa de Desenvolupament de Nacions Unides, entre d'altres.