Tradicionalment, l'anàlisi i l'ordenació dels espais lliures s'han realitzat a partir de la descripció dels seus elements geobiològics i els valors intrínsecs actuals que contenen –tant naturals com socioeconòmics–, més que basant-se en les capacitats funcionals que aquests elements poden arribar a desenvolupar.
En aquest sentit, la informació i els criteris continguts en el SITxell ja han estat aportant al llarg dels últims anys una imatge tant descriptiva com avaluadora dels valors naturals dels espais lliures.
L'aparició i el desenvolupament del concepte de serveis dels ecosistemes, i la seva aplicació directa a la planificació territorial, han representat l’oportunitat de donar un pas endavant en el projecte SITxell, atès que enllaça plenament amb l'enfocament del territori com un sistema global, per al qual cal garantir la seva funcionalitat a través de la protecció i millora dels valors i de les potencialitats de les peces que el componen (figura 8).
Figura 8. Paisatge mediterrani característic d’interior amb un equilibri territorial d’usos compatibles amb la conservació dels espais naturals i la prestació de serveis dels ecosistemes. Font: Gerència de Serveis d’Espais Naturals.
Aquest nou enfocament, que se superposa i complementa la clàssica conservació dels valors naturals i socioeconòmics, consisteix a planificar i gestionar el conjunt del territori per tal de maximitzar la prestació de serveis dels ecosistemes i garantir així el benestar de les persones.
Per tant, l'aproximació se centra en que cada peça d'espai lliure –bosc, cultiu, rierol, prat, verd urbà, etc.– contribueixi tant com sigui possible a la qualitat de vida de les persones, potenciant una multifuncionalitat que faci possible el màxim nombre i qualitat dels serveis que presta.
Des d'aquest punt de vista, un bosc és molt més que el conjunt dels arbres i el seu possible valor comercial com a fusta.
Cada peça d'espai lliure contribueix a la qualitat de vida de les persones:
-
Un bosc és un magatzem de carboni, un sistema d'aire condicionat natural i un espai de salut per gaudir del lleure i de l'esport.
-
Les capçaleres de muntanya són molt més que uns turons, ja que atrapen l’aigua de pluja, que flueix per les seves valls i abasteix el conjunt del territori.
-
Els cultius extensius són un espai de proveïment d'aliment, però també un suport imprescindible per a la biodiversitat i un paisatge únic.
-
El mar està molt lluny de ser simplement un espai productor de peix, o un espai d’oci per al cap de setmana; és un regulador global del clima i un atractiu per al turisme.
En els documents elaborats per la Comissió Europea arran de l’esmentada estratègia de la UE sobre biodiversitat, s'hi indica que una de les millors maneres d'afavorir aquesta aproximació és a través del planejament territorial i urbanístic, incorporant els serveis dels ecosistemes a la base mateixa del planejament i ordenant els diferents elements dels sistemes naturals, rurals i urbans perquè desenvolupin al màxim la seva funció.
Per tant, la planificació del territori hauria d'incorporar els conceptes bàsics associats als serveis dels ecosistemes.
Un d’ells és l'esmentada multifuncionalitat. És a dir, no s'hauria de destinar, per norma general, una peça del territori a un sol objectiu, que n’exclogui la resta, sinó que caldria cercar que fos viable la compatibilització de diversos serveis. Una menor fertilització d’un sòl agrícola pot provocar una petita reducció de producció en un cultiu, però pot redundar en un guany molt superior en la millora de la qualitat de l'aigua, o de l'hàbitat de les espècies, per posar només un exemple.
A partir d’aquesta anàlisi més complexa i global, on s’incorpora en el nucli de la presa de decisions el concepte de bé públic i els beneficis per a les persones, es fa necessària, evidentment, una justa i adequada avaluació i repercussió dels costos i dels guanys associats, de manera que els esmentats beneficis públics no constitueixin una càrrega per a determinats particulars.
A tal efecte, existeixen diversos mecanismes de reequilibri –pagament per serveis, fiscalitat verda, entre d’altres– que porten molt de temps funcionant amb èxit en nombrosos països i que caldria posar en marxa de manera peremptòria a casa nostra.