Un dels punts més importants és la relació que existeix entre l'estructura i els processos biofísics dels ecosistemes i les diferents dimensions de valor rellevants per al benestar humà. És a dir, com s’incardinen les esmentades funcions ecosistèmiques amb els serveis dels ecosistemes i, finalment, amb els beneficis per a les persones.
Un dels marcs teòrics que està tenint més acceptació dins de la comunitat científica és l'anomenada cascada de serveis dels ecosistemes (Haines-Young i Potschin, 2010, figura 6).
Figura 6. Esquema de la cascada de serveis dels ecosistemes. Font: adaptat de Haines-Young i Potschin (2010).
Aquest marc distingeix entre funcions, serveis i beneficis per establir la connexió entre l'estructura biofísica dels ecosistemes i allò a què els humans atorguem importància a través de valors, siguin econòmics o no.
Així, les funcions dels ecosistemes serien intermediaris entre els processos ecològics i els serveis, i es podrien definir com “la capacitat dels ecosistemes per proporcionar béns i serveis que satisfacin les necessitats humanes, bé directament o indirecta” (Gómez-Baggethun i de Groot, 2010). L'ús efectiu d'un bé o servei proporciona beneficis (allò que incideix directament sobre el benestar humà) que al seu torn té un valor per a la societat.
Aquest valor pot arribar a calcular-se econòmicament, monetaritzar-se i incorporar-se dins dels circuits tradicionals de costos i beneficis de qualsevol operació econòmica.
Existeixen diversos corrents de pensament en economia ambiental que defensen que aquesta és la millor opció per tal que el valor econòmic del patrimoni natural, i dels serveis que presten, sigui tingut en compte de manera efectiva dins d’una economia de mercat com la nostra.
En qualsevol cas, el que resulta evident, en el marc teòric de la cascada de serveis, és que el valor que es dóna a un determinat servei, i en definitiva l’ús que se’n fa en benefici de les persones, pot tenir uns impactes sobre l'estructura biofísica dels ecosistemes que generen aquest servei. I aquí és on entra la regulació a través de l'acció política.
Posem per cas l’exemple de la figura, en el qual la presència d’una coberta vegetal regula l’escolament de l’aigua, els cabals de les rieres, protegeix enfront d’inundacions i, en conseqüència, obtenim un benefici en forma de salut i seguretat. Per tal de tancar aquest cercle virtuós i garantir el manteniment del servei, o fins i tot la seva millora, l’acció política hauria d’incidir, com a mínim, en dos grans aspectes.
D’una banda, en assegurar que es mantingui l’estructura biofísica (el bosc) que produeix la funció (la regulació hídrica) que proveeix el servei (protecció enfront d’inundacions) que aporta el benefici (salut i seguretat). Per tant, cal desenvolupar els instruments de planificació territorial i sectorial (forestal, hidrològica, en aquest cas) que garanteixin la conservació del bosc i, encara millor, una gestió activa que enforteixi el seu paper com a regulador del cicle hidrològic.
D’altra banda, l’acció política hauria d’incidir en els aspectes econòmics subjacents. En cas que el bosc fos de titularitat privada (un cas molt habitual en el nostre país), cal cercar els mecanismes per tal que els possibles costos vinculats a un benefici públic no recaiguin sobre les esquenes d’un particular. En cas, per exemple, que els aprofitaments forestals no fossin compatibles amb el proveïment del servei de regulació, caldria posar en marxa mecanismes de compensació, a través de mesures fiscals o pagaments per serveis, per corregir aquests desequilibris.