En els últims 35 anys, hem assistit a un seguit d’investigacions en el camp neurològic sobre els factors que contribueixen a l’èxit i a un millor rendiment en l’entorn laboral. Aquesta informació, quantificable en diferents sectors i organitzacions, és avui un camp d’estudi que es coneix com intel·ligència emocional. Són els factors de la intel·ligència emocional els que expliquen les diferències en el rendiment de persones amb capacitats intel·lectuals, formació o experiència laboral similars.
La satisfacció laboral, la necessitat de relació, l’autoestima i la realització personal dels individus són ingredients importants que cal tenir presents més enllà de les compensacions bàsiques a l’esforç, el talent, el temps i les habilitats professionals. Exercir un bon lideratge requereix tenir intel·ligència emocional per donar importància al benestar emocional de les persones que formen part de l’equip. El fet que una persona tingui un càrrec de responsabilitat no vol dir que tingui aquesta habilitat desenvolupada. El coeficient intel·lectual no és suficient tampoc per explicar l’èxit en la vida professional d’una persona.
Per tant, desenvolupar elements emocionals en la direcció de persones, com són les habilitats de comunicació, l’empatia, la motivació, la resolució de conflictes i la capacitat d’escolta, és un requisit bàsic per poder promoure un equip de persones amb més satisfacció laboral i iniciativa pròpia, sempre respectant l’estructura present de l’Administració local.
Per això, cal transformar la gestió del personal en un dels pilars bàsics de l’organització. Una de les estratègies per promoure els canvis d’actitud a l’Administració és un pla de formació per potenciar el conjunt d’habilitats que defineixen els professionals més competents i millorar la seva intel·ligència emocional. Quan una organització aplica aquests principis, està comprovat que es redueixen les baixes laborals, es minimitza l’estrès dels treballadors, es millora la capacitat d’adaptació als canvis i augmenta la satisfacció per part de la ciutadania.
Gràcies a la popularització del terme intel·ligència emocional per part de Daniel Goleman el 1995, cada cop hi ha més organitzacions de l’Administració pública que entenen que el principal recurs laboral és l’humà i que un equip de treball és un tot que és més que la suma de les seves parts.
Tenir un equip de persones intel·ligents emocionalment, que tenen iniciativa pròpia, empatia, motivació, escolta i actitud proactiva davant dels reptes de l’organització i que saben regular adequadament les seves emocions és la clau de l’èxit de qualsevol servei de l’Administració.
Gerents, caps de servei i personal de comandament ho saben, i per això és important centrar els esforços a desenvolupar habilitats de comunicació i empatia per transformar la gestió del personal en un dels pilars bàsics de l’organització.
Aquest manual s’estructura en:
new_pdf_page
Objectius generals:
Objectius específics:
Continguts conceptuals:
Continguts procedimentals:
Continguts actitudinals: